Maquetación 1 - Ajuntament de Roses

Amb el suport de:
www.roses.cat
Imatge Portada: Carrer del Baradero. Ca 1920-1925. AMR, col·lecció Benet Fonolleras
MPR 2012
La Revista
Festa Major
Roses 2012

FESTA MAJOR
Carles Pàramo i Ponsetí. Alcalde de Roses
Roses és a punt de començar una nova Festa Major, un aparador de la nostra millor cultura popular.
És un orgull per a qualsevol rosinc i rosinca saber que aquests dies mostrem els nostres millors trets
culturals i festius; uns trets identitaris aportats per gent diversa, a través del seu bagatge, des de
molts anys enrere fins a l’actualitat. Una identitat que ha estat estudiada d’un temps ençà, tal com
mostra el primer reportatge de la revista de la Festa Major d’enguany, que fa un recorregut per tots els
autors clàssics que s’han interessat per estudiar i transmetre la nostra història.
Hem volgut incloure un reportatge de Benet Fonolleres, un rosinc pioner de la fotografia local a qui
devem un fons d’imatges de valor incommensurable, que explica com era el poble de Roses a cavall
dels segles XIX i XX. I els poemes entre romàntics i nostàlgics de la Lliberata Domingo, que ens parlen
de la nostra vila i dels elements naturals que la conformen: la vinya, l’olivera, la costa i els seus
camins, resum de la riquesa de les nostres contrades.
Aquesta revista és un valor que ens mostra part de la nostra història, de com hem estat i com som.
Però el més important, ara mateix, és com vivim avui per donar al nostre poble un futur molt bo. Hem
de saber riure quan toca i treballar quan es necessita. I així és la nostra Festa Major. Moments per descansar
de la nostra rutina, però sense oblidar que estem en ple agost, mes en què cal treballar de
valent perquè tots aquells i aquelles que ens vénen a visitar tinguin ganes de tornar any rere any i
puguin gaudir dels nostres gegants, de la nostra música, dels trabucaires, de les festes infantils, les
danses tradicionals… I de moltes més activitats viscudes per tots plegats. Activitats que, com deia al
principi, són un reflex de la nostra identitat cultural. Per sort, Roses és un bon exemple de diversitat i
riquesa cultural.
Desitjo i espero que tingueu una molt bona Festa Major. Ens hi veurem!
Carles Pàramo i Ponsetí
Alcalde de Roses
03 |

ORÍGENS DE LA COLÒNIA GREGA DE RHODE
PRIMERA ENTREGA DEL RECULL DE CITES
A continuació es presenten els autors que han indagat sobre els orígens de Roses
i els fragments més significatius de les seves hipòtesis i conclusions històriques.
PSEUDO-ESCIMNE
Escriptor grec del segle III a.C. que reelaborà l’obra d’Èfor,
Eratòstenes i Timeu, entre d’altres.
202-9 (M). GGM I, p. 204. 110-100 a.C.
“Després, seguint la costa avall, s’hi troben els ligurs i les
ciutats gregues, que són colònies fundades pels foceus
massaliotes; la primera és Emporion, la segona Rhode;
aquesta fou fundada pels rodis, que en un altre temps foren una potència naval.
Després d’aquests els foceus que havien fundat Massalia arribaren fins a Iberia i
s’apoderaren d’Agathe i Rodanousia, al costat de la qual flueix el gran diu Roine.
La segueix Massalia, ciutat molt gran, colònia dels foceus. La fundaren a Ligúria,
segons diuen, cent vint anys abans de la batalla de Salamina (any 480 a.C.). Així
relata Timeu la fundació. Després d’aquesta, segueixen Tauroeis i molt aprop la
ciutat d’Olbia i Antípolis, la darrera d’aquests”.
| 18
TIT LIVI
(59 a.C - 17). Escriptor i historiador natural de Pàdua, ciutat
de la península itàlica, que escrigué la major part de la
seva obra a Roma. Va escriure la història de Roma titulada
“Des de la fundació de la ciutat” (Ad urbe condita).
Ad urbe condita, XXXIV, 8, 4, segle I a.C.
“El cònsul M. Porci, després de l’abrogació de la llei Òpia,
amb vint-i-cinc naus llargues, cinc de le suqlas eren dels aliats, partí de seguida
cap al port de Luna, on havia ordenat que s’hi reunís l’exèrcit i envià una ordre per
tota la costa per a reunir naus de tot tipus; al sortir de Luna, ordenà que el seguissin
cap al port dels Pirineus; des d’allà pensava anar contra els enemics amb una
numerosa flota. Un cop deixades enrera les muntanyes de la Ligúria i el golf Gàl·lic,
es reuniren el dia previst. D’allà arribaren a Roda i expulsaren per la força a la guarnició
d’hispans que hi havia al reducte (baluard). Des de Rhoda, amb un vent favorable,
arribaren a Emporiae”.
Ciutadella de Roses. 2010
Ajuntament de Roses. Cultura
05 |

ESTRABÓ
(64/63 a.C - 20). Escriptor natural d’Amasya, ciutat de la
Capadòcia septentrional. Va viatjar per bona part de la
conca mediterrània, la qual cosa va aprofitar per a fer les
seves descipcions.
Geographia, III, 4, 8, segle II a.C.
“Tot el litoral des de les Columnes fins aquí és pobre en
ports, però a la costa que segueix cap al nord té bons ports i el país és fèrtil, habitat
per Leetans i Lartoleetes i altres tribus fins a Empòrion. Empòrion és una fundació
dels massaliotes i dista del Pirineu i de la frontera entre Ibèria i Cèltica uns
200 estadis. I tota aquesta costa és fèrtil i té bons ports. Aquí es troba també
Rhodos, petita ciutat dels emporitans, segons alguna fundació dels rodis”.
Geographia, XIV, 2, 10, segle II a.C.
“Es conta també sobre els rodis que prosperaren en els assumptes marítims no
només a partir de la fundació en comú de la ciutat actual sinó que també molt
temps abans de la institució dels Jocs Olímpics navegaren lluny del seu país per la
seguretat dels homes: aleshores navegaren fins a Iberia i allà fundaren Rhodos,
més tard ocupada pels massaliotes”.
POMPONI MELA
(segle I). Escriptor nascut a la població d’Hispània, prop de
l’estret de Gibraltar. Va escriure la més antiga descripció
del món en llatí.
Chorographia, II, 6, 89, segle I.
“Però, si se segueix la costa, prop de Cervaria, hi ha una roca
que s’alça cap a l’elevat Pirineu, després del riu Ticis (la Muga)
prop de Rhoda, el Clodianum (Fluvià) prop d’Emporiae”.
| 06
CLAUDI PTOLOMEU
(90-168). Matemàtic, astrònom i geògraf natural de
Tolemaida, a l’Alt Egipte, que va viure a Alexandria. En
aquesta ciutat, la qual era un dels focus culturals de
l’època, va realitzar una gran activitat científica recopil·lant
coneixements de diverses generacions de savis hel·lenístics.
Geographia hyphénesis, III. 6. 9. segle II.
“Litoral dels indigetes:
Desembocadura del riu Sambroca 18º 30’ 42º 10’
Empúries 18º 45’ 42º 10’
Desembocadura del rio Clodià 19º 42º 30’
Ciutat de Rhode 19º 30’ 42º 30’
Més enllà de la qual hi ha el mencionat Temple d’Afrodita 20º 20’ 42º 20’”.
ESTEVE DE BIZANCI
(segle VI). Gramàtic i geògraf grecobizantí, autor de l’obra
Ethnica, que facilita els autèntics noms etnogràfics i la
seva posició geogràfica.
Ethnica, segle VI.
“Rhode ciutat d’Ibèria
Rhodoe, ciutat Indiceta”.
ANTONI VILADAMOR
(Barcelona, c. 1529 – 1585). Historiador i arxiver reial;
notari i administrador dels béns de la família Requesens.
Escriví, per encàrrec de la cort de 1564, una Primera part
de la Història General de Catalunya, que dedicà a la cort de
1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana.
Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas,
Beuter i Ponç i d'Icard, amb un intent d'utilitzar-les d'una
manera crítica. Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a
l'època, principalment de Barcelona i Tarragona. Morí abans de poder escriure la
continuació projectada.
Història general de Catalunya, vol. I, Fundació Noguera, Col·lecció Textos i
Documents, núm. 40, Barcelona, Pagès editors, 2007, p. 291-292.
“Com se fundà en Cathalunya la vila de Rosas per certs grechs.
En lo any nou-cents y trenta ans de la nativitat de nostre Señor y de mol dos-cents
y trenta-tres aprés de la poblatió de Espanya, certs grechs de la illa de Rodas, ab
sos vexells comensaren a navegar per lo mar Mediterrà y vingueren ha ser senyors
absoluts d’ell per spay de vint-y-tres anys. En lo qual temps, parexent-los que per
a poder passar avant lo per ells començat los convenia tenir parts aont se repa -
rassen, per dita causa en diversas províncias de Europa, en la ribera de la mar, aont
los apareixia convenir més per a sos reparos y per a poder tenir sos bastiments y
vitualles, anàvan edifficant alguns castells. Y entre los altres ne edifficaren hu en
los confins dels monts Perineos, en la montanya ahont vuy se troba edificat lo
monestir de Sant Pere de Rodas, per a que·s poguessen conservar allí dels chomarchans,
que·ls aparexían braus y terribles, y per a procurar de tractar-los per
vèurer si·ls podrían aplacar y aportar a llur conversació. De ahont aprés se abaxaren
devers la costa de un golf que fa allí la mar y edificaren cases fortificades ab
gent, y reparos ab tot lo demés que convenia per a la deffensa y recollita de sos
vexells, des de ahont comensaren a conversar y tractar ab los vehins. De tal manera
que, dins breu temps, edifficaren un lloch principal que tingué reputació en la
comarcha, al qual posaren nom Ròdope, que vuy, corromput lo nom, se diu Rosas;
y, segons lo que·s pot conjecturar, fonch sa fundació en lo any nou-cents y deu”.
SEBASTIÁN DE COVARRUBIAS OROZCO
(Toledo, 1539 - 1613), lexicògraf, criptògraf, capellà del rei
Felip II, canonge de la catedral de Conca i escriptor espanyol.
És conegut sobretot per un monumental diccionari, el
Tesoro de la lengua castellana o española (1611), la millor
obra lexicogràfica publicada entre el diccionari d’Antonio
de Nebrija i el Diccionari d'Autoritats de la Reial Acadèmia
Espanyola. La seva consulta segueix sent útil per establir
el sentit de la literatura clàssica del Segle d'Or espanyol.
Tesoro de la lengua castellana, o española, 1611.
“ROSAS, lugar y puerto en Cataluña. Dixose antiguamente Rodope, y Redensis:
està fundado a las haldas de los Pirineos por los de Rodas que hizieron alli assiento
para recoger sus flotas, con que corrian todo el mar”.
JERONI PUJADES
(Barcelona, 1568 – Castelló d’Empúries, 1635). Doctor en
dret civil i canònic per la Universitat de Lleida i catedràtic
per la Universitat de Barcelona. L’any 1600 Pujades
començà el seu dietari que és un reflex de la seva vida i del
temps en què va viure. Fou membre del Consell de Cent,
oïdor de l’Audiència de Castelló d’Empúries i assessor,
comissari general i advocat fiscal del Comtat d’Empúries i
07 |

Excavacions a la Ciutadella de Roses. Ca 1970
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Sentena-Terrades
| 08
assessor de la Capitania general de la fortalesa de Roses i de tot el partit de
l’Empordà. El 1609 s’edità la Crònica Universal del Principat de Catalunya. El seu
cos fou enterrat al conent de Sant Francesc de Castelló d’Empúries.
Crònica Universal del Principat de Cathalunya, Barcelona, Casa de Jeroni
Margarit, 1609, p.36-37.
“Pres, o en aquesta mateixa temporada, de que anam dient, vingueren també en
Espanya los rodos, segons Florian Medina y Viladamor, Joan Mariana, Tarasa y altres.
Bé és veritat que Pere Anton Beuter posa la vinguda dels phenices primer que la dels
rodos, però seguesch assí la més comuna opinió, y dels phenices diré baix.
De manera, que cerca dels anys abans de la vinguda del senyor 933, y de 1123,
aprés de la població de Espanya, al compte de Viladamor, los grechs habitants en
la Illa de Rodas, que és part de Àssia, y de la terra qe vuy se diu la gran Turquia.
Anavan comensant a ésser poderosos.
Axí que desembarcant los rodos en aquella costa, i vist lo siti y lloch, apte y acomodat
per al qu desijavan, començaren en alguna manera edificar per allí. Y diuhen
alguns dels ja citats historiadors, que la primera edificació dels rodos fonch
allí hont vuy és lo monastir de Sanct Pere de Rodas. (...) Y per conjecturas volen
dir fonch la vinguda dels Rodas en l·any 910, abans del adveniment del Christo”.
MANUEL MARCILLO
(Olot, Garrotxa, segle XVII) Escriptor i jesuïta. Catedràtic
de filosofia del Col·legi de Cordelles de Barcelona. La seva
obra Crisis de Cataluña hecha por las naciones estrangeras
(1685) és una descripció i història de Catalunya i notícia
dels seus sants i els ordes religiosos, de la llengua, els
escriptors i les virtuts dels catalans, en defensa dels atacs
de què eren objecte després de la guerra dels Segadors.
Crisis de Cataluña hecha por las naciones estrangeras, Barcelona, Impremta
de Mathevat, 1685.
“Los de Rodas, por la grande experiencia que tenian en el marear, con que se hizieron,
y fueron señores de la mar por espacio de 23 años, y assí en las otras Provincias,
como tambien en España, para su fortificacion y para tener donde se recogiessen las
flotas quando la mar se alterasse; demás desto, para la comodidad de la contratacion
con los naturales, edificaron Castillos en muchos lugares. Principalmente à las
haldas de los Pirineos fundaron à Rhodope, 1 ò Rhoda, 2 que oy es Roses, 3 junto à
un buen seno de mar [...] y no le dà nombre de alba Plinio, libro tercero, cap. 3. como
le parece à Villanueva; que al rio se lo aplica, y no à la Villa...
Alli se fundò un templo consagrado à Diana, como dize el Comentador de
Pomponio Mela, despues del que fue fundado à Venus, de quien escribe Ptolomeo,
y otros autenticos Escritores, y oy se dize cap de Creus: por aquel templo se dixo
Port Vendres, corrompido el nombre por dezir Porto Veneris, un puerto que se haze
alli, àzia la parte de Francia. Y està oy una Iglesia con Monasterio dicho San Pedro
de Roda, en un lugar fortalecido; y junto con èl està Roses, la poblacion que los
Rodios hizieron. Haze mencion desto San Hieronymo escribiendo sobre la Epistola
de San Pablo ad Galatas. Pudo ser esto à los años del diluvio 1420: porque en ellos
tuvieron los de Rodas el señorio por la mar, como el Eusebio lo escrive.
Fue famoso el templo, que en Rosas edificaron los de Rodas, quando traxeron à
España el cuño, y invencion de labrar moneda, que hasta entonces no le usavan en
ella. Traxeron estos de Rodas, quando vinieron acà, dinero de metal, con que trocavan
entre si sus mercaderias: porque ya en toda Grecia, y en Assia, y en otras
partes del mundo, avia mucho que se usava, y se tenia por muy buena invencion
para qualesquier contrataciones y como tal, acometieron estos con el à los
Españoles de su comarca, paraque les diessen á trucco las provisiones, y mantenimientos
necessarios: en lo qual dizen aver sido los primeros de todas las naciones
estrañas que vieneron à España: porque hasta ellos, de nadie se halla relacion,
que viniesse de fuera, con semejante trato de dineros: puesto que los Españoles
comarcanos hizieron al principio burla dello teniendo por gran desvario, dar man-
09 |

tenimientos ò qualquier otra cosa provechosa à la vida humana, por aquel dinero
que no se podia vestir, ni comer, ni era herramienta para labrar nada, ni trahia utilitdad
para cosa del mundo, y quando à lo demàs, pues nadie podia tener todo lo
necessario, pareciales ser mejor, que las cosas, quando se trocavan, faessen todas
utiles de unos à otros, para que los trocadores quedassen cada uno con provecho
assi el que dava, como el que recibia. Por esta razon passaron muchos años, que,
aunque los Griegos de Rodas usavan el dinero entre si; los Españoles que moravan,
y negociavan entre ellos, los reputavan por cosa superflua. Pero tiempo vino
despues, aunque fue muchos años adelante, que conocieron ser gran descanso el
tenerlo, como cosa particular y señalada, con que todas las otras se cambiassen.”
PERE DE MARCA
(Gan, Pirineus Atlàntics, 1594-1662). Historiador i arquebisbe.
Va estudiar amb els jesuïtes i posteriorment dret a
la Universitat de Tolosa. Era l'únic catòlic membre del
Consell Sobirà del Bearn i un cop aquest territori va passar
a domini directe de França es va convertir en el president
del Parlament de Navarra i membre del Consell de Pau el
1621, així com Mestre racional el 1639. Va prendre els
hàbits el 1642, quan va quedar vidu, i va abandonar la carrera jurídica. Conseller
d'estat es va convertir en bisbe de Coserans, a l'Arieja i, més tard, el 1652, arquebisbe
de Tolosa. Durant la Guerra dels Segadors fou enviat del rei Lluís XIV de
França durant l'administració francesa del Principat de Catalunya. El 1656 se li va
confiar la missió de delimitar la nova frontera que havia de sorgir del Tractat dels
Pirineus a la Conferència de Ceret. Amb aquesta finalitat va concebre la seva obra
més important, Marca hispanica sive limes hispanicus, hoc est, Geographica & historica
descriptio Cataloniae, Ruscinonis, & circum jacentium populorum, publicada
a París el 1668, amb documents extrets dels arxius dels principals monestirs i
arxius senyorials del Principat de Catalunya, així com de l'obra de Jeroni Pujades.
| 10
Molts d'aquests arxius no s'han conservat i fan aquesta obra molt útil per als estudis
històrics. Al final de la seva vida fou nomenat arquebisbe de París, però va
morir abans de prendre possessió del càrrec.
Marca Hispànica (o País de la frontera hispànica), Barcelona, Llibreria Josep
Sala, 1965, p. 215-216
“L’altre passatge en què Estrabó fa memòria de Roda es troba en el catorzè llibre,
on segons parer d’alguns, diu que els rodis asiàtics, inclús abans de la institució de
les olimpíades, anant errívols en unes naus i havent arribat a Hispània, fundaren
Roda, ocupada després perls massalienses”.
“Sigui que la fundació de Roda es refereixi als emporitans, sigui als rodis, el cas és
que es tractava d’un poblet, més que no pas d’una cioutat com cal, com es veu prou
bé en Estrabó, qui l’anomena πολίχνιον. Pertanyia al domini dels emporitans”.
“Que a Roses i a Empúries fou venerada la Diana d’Efès, ho diu Estrabó al llibre tercer,
per la mateixa causa que manifestarà en parlar de Massilia (Marsella)...
Després afegeix: “També fundaren unes ciutats perquè els servissin de defensa, a
Hispània naturalment contra els hispans, als quals comiunicaren el culte ancestral
de la Diana d’Efès...”. Amb aquestes paraules Estrabó posa de manifest el seu pensament
sobre la fundació d’Empúries i de Roda, atribuint aquestes defenses a
cura dels massalienses”.
NARCÍS FELIU DE LA PENYA
(Barcelona, ? – 1714). Advocat, economista i historiador
català procedent d’una família pagesa de Mataró. Fou un
clar defensor dels interessos industrials catalans i fou un
dels impulsors de la creació d’una gran companyia de
comerç a l’estil holandès en el marc de la generació d’homes
de 1680 que representaven el redreç polític i econòmic
del Principat. El 1709 publicà els Anales de Cataluña.
Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos y famosos hechos de la
nación catalana, de sus santos, relíquias conventos y singulares grandezas. Y
de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han
florecido desde la primera población de España año del Mundo 1788 antes del
nacimiento de Christo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente 1709. p. 43-44.
“De la venida, y poblaciones de los rodios.
En este proprio tiempo, aviéndose adelantado los griegos de la isla de Rodas en
poder, y riquezas adquiridas por la navegación, y comercio, quisieron tener puerto,
y morada en España. Llegaron a Cataluña, tomaron tierra cerca del lugar donde
se halla Rosas, y ocuparon grande parte de la vezindad, y la poblaron como prueva
Pujadas”. “Poblaron los rodios varios pueblos en Cataluña, los que se hallan son
San Pedro de Rodas, Rodes, entre Vique y Manresa, Roda del obispado de Vique.
Estuvieron conformes 50 años, hasta que sucedió el incendio de los Pirineos, que
fue año antes de Christo 880, y del mundo 3059”.
ENRIQUE FLÓREZ DE SETIÉN Y HUIDOBRO
(Villadiego, Burgos, 1702 – Madrid, 1773). Religioso agustino
español, célebre como historiador, si bien también
puede ser considerado traductor, geógrafo, cronologista,
epigrafista, numismático, paleógrafo, bibliógrafo y arqueólogo
de la Ilustración.
España sagrada. Teatro geográphico-histórico de la
Iglesia de España, Antolín Merino, “Santa Iglesia de Gerona en su estado
antiguo”, Tom 43, Madrid, Imprenta Collado, 1819, p. 5.
“Que quando los marselleses venian a fundar su colonia en las costas de los indigetes,
estaban en guerra los gerundenses con los bergitanos y leietanos”.
Ciutadella de Roses. 2009
Ajuntament de Roses. Cultura
11 |

Ciutadella de Roses. 2010
Ajuntament de Roses. Cultura
| 12
ALEXANDRE DE LABORDE
(París, 1773, 1842). Marquès de Laborde i comte de l'Imperi,
fou un arqueòleg i polític francès. Amb un gran interès per
les arts, Laborde va viatjar per Anglaterra, Holanda, Itàlia i
Espanya. Durant l'època de la seva missió diplomàtica a
l’estat espanyol, va tenir l'oportunitat de conèixer la bellesa
d'aquest país i de prendre interès per ell, que a més relacionava
amb els orígens de la seva família paterna. Ajudat per
un equip d'autors entre els quals es trobava el seu amic François-René de
Chateaubriand, va publicar l'Itinéraire descriptif de l'Espagne (Itinerari descriptiu
d'Espanya) (1809, 5 volums i 1 atles) i Voyage pittoresque et historique en Espagne
(Viatge pintoresc i històric a Espanya) (1807-1818, 4 volums).
Voyage pittoresque et historique en Espagne, vol. 1, 1807-1818, p. XX-XXI; 62.
“Les peuples de l’Asie mineure, et sur-tout les Rhodiens, eurent même la hardiesse
de la traverser tout entiere, et de venir fonder sur la côte de Catalogne una colonie,
à laquelle ils donnerent le nom de leur ville, et qui s’appelle aujourd’hui Rosas. De là
ils s’étendirent dans les isles voisines, près desquelles ils étoient obligés de passer”.
“Cherchant toujours à s’agrandir, et trouvant de la résistance dans les habitants
du pays, ils s’emparerent de la petite ville de Rosas, possédée depuis trois siecles
par les Rhodiens”.
“Rosas est l’ancienne Rhoda de Tite-Live, et Rhodope de Strabon, où Caton aborda
avec sa flotte. Cette ville fut, ainsi qu’Ampurias, fondée par les Grecs de la ville
de Phocée: elle renfermoit un temple dédié a Diane, et la statue de cette déesse
avoit été apportée d’Éphese; il ne reste aucun vestige de l’un ni de l’autre: il n’en
existe pas plus du temple de Vénus sur le promontoire Aphrodisium, aujourd’hui le
cap de Creus, qui commence à Rosas et finit à Cervaria ou Collioure; des ruines de
cet ancien édifice on a construit l’église Saint-Pierre, que les marins saluent encore
au passage, et que les dévots viennent viviter en pélerinage”.
FRANCESC JAUBERT DE PAÇÀ
(Ceret, 1785 - Perpinyà, 1856), advocat, arqueòleg, dibuixant
i historiador rossellonès. Membre corresponent de
l’Institut de França. Va escriure la primera monografia
moderna d’Empúries i la primera història moderna de la
llengua i la literatura catalanes.
Recerques històriques i geogràfiques sobre la muntanya
de Roses i el cap de Creus, París, 1833, pàgs. 70-71:
“...aviat una flota de Rodes franquejà l’estret, resseguí el mar Lígur, es mostrà als
pobles de raça celta i, doblant el promontori dels Pirineus, vingué a desembarcar
a la platja de Càstul...El comerç no tardà a subjugar uns homes que les armes no
haurien pogut sotmetre; i la colònia de Rhode s’alçà pacíficament gràcies a les
riqueses comercials de què era l’única dipositària...Els historiadors catalans
situen la fundació de la nova Rodes l’any 910 abans de J.C.””.
PASCUAL MADOZ IBAÑEZ
(Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de
tendència liberal. Va ser diputat a les Corts Espanyoles i
ministre d'Hisenda (1855). Madoz va impulsar una desamortització,
que va afectar els béns dels ajuntaments, i la
construcció del ferrocarril, que volia millorar les comunicacions
i articular el mercat (1854-1856).
“Rosas”, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España
y sus posesiones de ultramar, Madrid, 1849, tom XII, p. 279.
“Los antiguos rhodios, pueblo de la Greacia asiática, cuyas espediciones á la Iberia
siguieron á las de los fenicios, fueron los fundadores de esta villa, y la dieron el
13 |

nombre de Rhoda por traslacion del de su patria. Hay quien fija con toda seguridad
esta fundacion en el año 910 antes de Jesucristo; pero esto es puramente
voluntario: por lo mas cabe afirmar, que esta colonia de los rhodios seria resultado
de su primer espedicion á nuestras costas, y que esta espedicion se efectuaria
en el tiempo de la prosperidad marítima de aquel pueblo, cuya prosperidad empezó
á desenvolverse como siglo y medio antes del establecimiento de la Olimpíada,
segun la espresion bastante razonada de la crónica de Eusebio. Estrabón dijo, que
la espedicion de los rhodioa á España se efectuó mucho antes de la fundacion de
la Olimpíada. Esta fundacion corresponde al año 776 antes de Jesucristo. A estos
antecedentes se limitan los recursos del historiador para fijar su cálculo sobre el
principio de la colonia griega que nos ocupa; y conocido es, que con ideas tan
vagas y generales no cabe dar una fecha puntualizada...”.
JEAN FRANÇOIS BLADÉ
(Lectoure, Gers, 1827- París, 1900) magistrat, historiador i
folklorista francès especialitzat en història de la Gasconya,
el País Basc i Aquitània, entre d’altres temes d’interès.
Etudes sur l'origine des Basques, Paris,
A. Franck, 1869, p. 129.
“¿Puede decirse que los rodios habían fundado Rhodope,
hoy Rosas en Cataluña, antes de la era de las Olimpiadas? (776 a. d. J. C.) A esto contesto
que Estrabón cuenta sin garantirla una tradicón inverosímil y añade que la
Diana de Efeso tenía un templo en Rosas como en Ampurias y promete explicar este
punto cuando hablará de Marsella sin que luego lo haga. Cellarius, Huet y los hermanos
mohedano consideran, y están en lo cierto, á Rosas como un desmembramiento
de Ampurias. Por otra parte Bochart ha demostrado que los rodios tenían
dos marinas, la primera fenicia que no pasó del mar Egeo y la segunda no empezó
hasta después de Alejandro. Hasta el siglo siguiente á la fundación de Marsella (600
a. d. J. C.) es inutil buscar griegos en España ó sea hasta la época del viaje de Scylax”.
| 14
CHARLES LENTHÉRIC
(1837, Montpeller -?) enginyer de l’École Polytechnique de
París. Inspector general de ponts i camins de França. Va
publicar nombroses obres de geografia economia i història,
particularment sobre el Roine i les costes franceses.
Les villes mortes du Golfe de Lyon, París, Libraire Plon,
1910, p. 90-91.
“Dom Vaissète a confondu ici la ville appelée Rhoda, Rhodé, et même Rhodos,
aujourd’hui Rosas en Espagne, avec Rhodanusia, qui était située sur les bords du
Rhône. La première avait été fondée, dit-on, par les rhodiens, chassés de Sicile,
vers l’an 578 avant J.C. Elle se maintint florissante jusqu’à ce que les massaliotes,
devenus les maîtres de la ville phocéene d’Emporiae, en eurent détourné tout ce
commerce à leur profit (STRABON, liv. III et liv. XIV). Rhoda, tombée alors en leur
pouvoir, ne fut plus, à dater de ce moment, qu’une annexe d’Emporiae”.
JOAQUIM BOTET I SISÓ
(Girona, 1846 – Girona, 1917) arqueòleg, numismàtic i historiador.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on va rebre
influència catalanista de part dels seus professors. Decidí no
exercir i dedicar-se a iniciatives cíviques, així com difondre el
patrimoni gironí. Dirigí la revista Lo Geronès i La Renaixença
de Barcelona. Va col·laborar en la Revista de Gerona, Lo Rat
Penat, La Gramalla, L'Avenç i La Ilustració Catalana. Molt
reconegut en el terreny acadèmic, fou president de l'Associació Literària de Girona,
acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l'Academia
de la Historia de Madrid. El 1875 va guanyar el premi de l'Academia de la Historia de
Madrid amb una monografia sobre Empúries, publicada el 1879. Publicà un dels primers
treballs moderns importants sobre arqueologia i numismàtica de Catalunya.
“La antigua Rhoda”, a La Renaixensa, Barcelona, p. 97.
“Una de las moltas expedicions ó vingudas dels gréchs á nostra patria fóu la dels
Rhodis, sortits de l’hermosa illa frontera de las colonias Dòricas de l’Asia-Menor,
celebrada en antichs temps per sos licors aromátichs y per l’abundó de rosas que
perfumavan y embellian sas valls y montanyas. A dita vinguda, pot esser la primera
que de gréchs vejeren las costas catalanas, se déu la fundació de la vila de
Rosas, anomenada en aquella llunyana época Rhodda ó Rhodeton, rosa, en
remembransa de son origen”.
“Ab tot, lo nom de Rhode que’ls gréchs li donaren unit al tipo de las escassas
monedas gregas d’esta població...nos confirma, sinó proba completament l’opinió
general, de que’ls habitants d’aquesta illa foren sos fondadors...”.
JOSEP PELLA I FORGAS
(Begur, Baix Empordà, 1852 - Barcelona, 1918) fou un historiador,
jurista i polític català. Va escriure nombrosos articles
a la Revista Jurídica de Catalunya i llibres jurídics i
d'història. Fou president de l'Ateneu Barcelonès i de la
Societat Econòmica d'Amics del País de Barcelona.
Historia del Ampurdán: estudio de la civilización en las
comarcas del noreste de Catalunya, Barcelona, Lluís Tasso Serra, 1883, p. 163-164.
“Llevados de la semejanza del nombre en todas ó las más de las historias, repiten
todos los autores que Rhoda fue un establecimiento que los griegos de la isla de
Rodas pusieron en el golfo de Rosas; pero si se hubieran fijado que Estrabón escribió
Ροδσπη, Rhodope, hubiérales antes venido á su memoria el famoso nombre
de la cordillera tracia llamada Rodope... antes que recordar la isla de Rodas ó por
lo menos no se hubiera dado tanta importancia al nombre”.
“...es á mi ver más cierta la opinión de que Rhoda fue ciudad que apareció después
de ampurias y aún levantada por esta”.
“A esto debo añadir solamente que muchas de las razones dichas al tratar de la fundación
de Ampurias aquí son aplicables y además la de que, sólo los focenses “en las
largas navegaciones aventajaron á todos los griegos” (Herodoto, lib. I, f. 163) y no los
rodios, quienes es más probable vinieron á Marsella y España mucho más tarde cuando
á últimos del siglo IV la dominación macedonia se apoderó de la isla de Rodas...”.
ADOLF SCHULTEN
(Elberfeld, 1870 - Erlangen, 1960) va ser un arqueòleg, historiador
i filòleg alemany, conegut per la seua dedicació
als temes sobre l'edat antiga a la península ibèrica i les
seues investigacions sobre Tartessos. Professor d'Història
Antiga a la Universitat de Gotinga i a la Universitat
d'Erlangen. Publicà la transcendent Fontes Hispaniae
Antiquae (1922).
Fontes Hispaniae Antiquae, 1922, fasc. II, p. 62 (també referències a asc. I,
i fasc. VI, en el comentari als versicles 625-628 de l’Ora Marítima d’Aviè).
“Rhode es una fundación massaliota; la fundación anterior de los rodios se ha
deducido tan sólo de la semejanza de los nombres”.
FRANÇOIS LENORMANT
(París, 1873-1883). Assirioleg i arqueoleg francès. Fou professor
d’arqueologia a la Biblioteca Nacional de França i un
dels primers a reconéixer a les escriptures cuneiformes la
llengua sumèria. Dels seus viatges a la Gran Grècia, al sud
d’Itàlia, en sorgiren diverses obres d’estudi sobre aquest
territori i la seva influència pel Mediterrani.
15 |

Manuel d’Histoire Ancienne de l’Orient jusqu’aux guerres médiques, tom II,
París, A. Lévy, libraire-éditeur, 1869, p. 190-191.
“En 578, d’autres grecs de l’Asie Mineure, les Rhodiens et les Cnidiens, tentant de
siuvre la même route, abordèrent sur la côte septentrionale d’Espagne et batirent
Rhoda (aujourd’hui Rosas)”.
PERE BOSCH GIMPERA
(Barcelona 1891 - Mèxic 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador
i una de les personalitats científiques catalanes
més conegudes internacionalment. L'any 1915 va ser
nomenat director del servei d'excavacions de l'Institut
d'Estudis Catalans i professor dels Estudis Universitaris
Catalans. El 1916 fou nomenat catedràtic d'història antiga
a la Universitat de Barcelona. Nomenat rector de la
Universitat de Barcelona (1933-1939), també va ser conseller de Justícia en el
govern de Lluís Companys (1937-1939). Després de la guerra civil hagué d'exiliarse
a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de México.
Etnologia de la Península Ibèrica, p. 319-320.
“Roses, sesgons tota probabilitat, és posterior a Emporion i una fundació d’aquesta”.
Prehistòria Catalana (Edats de la Pedra i dels Metalls. Colonització grega.
Etnografia), Barcelona, Editorial Catalana, 1919, 199-202.
“...la colonització del litoral català des de Marsella, que fundà nombroses factories
en tota la costa de França, de Catalunya i del regne de València, arribant fins al golf
d’Elx. A Catalunya, les més importants d’aquestes factories foren l’Emporion (o sia
“la factoria” que avui anomenem Empúries), fundada ja al segle VI, i Rhode
(Roses), fundada més tard”.
“Que Roses degué ésser una colònia grega d’una certa importància ens ho demos-
| 16
tra el fet que encunyés moneda vers el segle IV a. de J.C.; però, respecte a l’origen
d’aquesta colònia grega, és impossible posar res en clar. Avui sembla descartada
l’antiga opinió que fos fundada pels rodis, com es volia deduir del nom de la ciutat;
semblant tal nom, avui, pel contrari, un nom indígena i d’origen ligur. La colònia
grega, mentre abans es creia de fundació massaliota i més antiga que Empúries,
ara se sol suposar fundada des d’Empúries, i, per tant, de data més recent que la
d’aquesta última”.
ANTONIO GARCÍA BELLIDO
(Villanueva de los Infantes, 1903 - Madrid, 1973). Historiador
i arqueòleg espanyol. Doctorat el 1929, obtingué l’any 1931 la
càtedra d’Arqueologia Clàssica a la Universitat Complutense
de Madrid. Participà en excavacions a Grècia, Itàlia,
Alemanya, Hongria, Anglaterra, Egipteo, el nord d’África o el
Pròxim Orient. Especialitzat en civilització ibèrica i grega. El
1945 fou nomenat membre ordinari de la Real Academia de
la Historia. Va ser un dels fundarors de l’actual Instituto Español de Arqueología, que
publicava el famós Archivo Español de Arqueología.
“Las primeras navegaciones griegas a Iberia (siglos IX–VIII a. de J.C.”, a
Archivo Español de Arqueología, 41, CSIC, 1940, p.109.
“Algo más al oeste, la colonia griega de Rhode, sita ya en nuestras costas peninsulares,
era reputada como colonia rhodia también (Strabón, III, 4, 8, y XIV, 2, 10).
Sobre la fecha de su fundación hay esta interesante noticia que, recogida de
Tímaios o Éphoros (siglo IV), transmitió el Pseudo-Skymnos: ταύτην ('Ρόδη)
δέ πρίν ναων κρατουντες έκτιαν 'Ρόδιοι... (Ps.-Skym., 205-6). De ello
parece deducirse que fue fundada en tiempos de la thalassokratía rhodia, es decir,
en el siglo IX, siendo, port tanto, anterior al cómputo por olympiadas y coincidiendo
en ello con la referencia cronológica del otro texto ya transcrito en líneas ante-
riores (Strabón, XIV, II, 10). Como se ve todas estas referencias aluden a hechos
muy viejos cuya cronología va desde el siglo XII a IX a. J.C.”.
FERRAN CUFÍ FONT
(Roses 1900 – L’Havana, ca 1982) aficionat a l’arqueologia,
efectuà excavacions a la Ciutadella de Roses en un
període històric en el qual a través de l’arqueologia salvaguardà
les restes patrimonials de la seva població. Així realitzà
excavacions els anys 1934, 1936, 1938 (juntament
amb Francesc Riuró). Emigrà a Cuba durant la dècada de
1920, on se’l localitza participant en regates del Club de
Rem de Cienfuegos (1922-1923).
F. Riuró, F. Cufí, Prospecciones arqueológicas en Rosas (Gerona), a Annals
de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, vol. XV, 1961-1962, p.224.
“Si logramos dejar los vestigios de la antigua Rhode en situación de poderlos
excavar otro día, quizás entonces se pueda saber con certeza si las noticias de las
fuentes antiguas que nos hablan de ella como colonia de los rodios, eran o no
infundadas. De lo contrario, no se sabrá nunca”.
FRANCESC RIURÓ I LLAPART
(Girona, 1910 – Girona, 2009), arqueòleg. Estudià a l'Escola
de Belles Arts de Girona i es guanyà la vida com a delineant.
Treballà amb l'arquitecte Rafael Masó i Valentí (1928-35), el
qual el posà en contacte amb l'arqueologia a través de treballs
de prospecció i restauració a la ciutat de la Girona, com
ara els dels Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants i les muralles.
Fou cofundador i membre actiu de la secció arqueològi-
ca del Grup Excursionista i Esportiu Gironí. El 1936 Pere Bosch i Gimpera el nomenà
conservador del Museu d'Arqueologia de Girona, i des d'aquest càrrec protegí el
patrimoni de la ciutat durant la guerra civil. Mobilitzat el 1937 i destinat a Roses, hi
documentà l'antiga Rhode. Després de la Guerra Civil fou represaliat i li fou vetat
ocupar cap càrrec públic relacionat amb l'arqueologia, i hagué de treballar com a
delineant al ministeri d'obres públiques. No obstant això, continuà extraprofessionalment
la seva activitat col·laborant com a topògraf a Empúries amb Lluís Pericot i
Martín Almagro i al Museu Arqueològic de Girona amb Pere de Palol i Miquel Oliva, i
destacà en la protecció de la ciutadella de Roses de l'especulació urbanística.
“Rhode i la colonització grega a la mediterrània occidental”, a Quadern
de treball de l’Associació Arqueològica de Girona, núm. 7, 1992, Patronat
Francesc Eiximenis, p. 19.
“Si les dades trdicionals transmeses per les fonts clàssiques són certes (cal tenir
en consideració que les monedes encunyades a la colònia són un testimoni positiu
irrefutable), Rhode seria filla de la dòria Rhodos la qual durant un període
corresponent al primer terç del primer mil·leni abans de Crist dominà el
mar...Durant les seves travessies efectuades en el transcurs d’aquest període i
quelcom després...foren establertes factories o punts d’apoi com la nostra Rhode
i la Rhoda de l’estuari del Ròdan...”.
MARTÍN ALMAGRO BASCH
(Tramacastilla, Terol, 1911 - Madrid, 1984) fou un arqueòleg
i prehistoriador espanyol. Els seus treballs més representatius
es dedicaren a l’àmbit mediterrani, sobretot, l'art
llevantí (pintures rupestres), a les excavacions d'Empúries
i les excavacions en sepulcres megalítics. Va ser director
de la missió arqueològica espanyola a Núbia, enviada per
la UNESCO.
17 |

Es va doctorar a la universitat de Madrid. Va ser especialista en prehistòria encara
que els seus temes d'investigació abastaven temes tan diversos com l'art rupestre
o l'arqueologia clàssica. Protegit del ministre de cultura, Manuel Ibáñez Martín,
accedí a una plaça de professor d'història a la Universitat de Barcelona (1940),
convertida l’any 1943 en càtedra. En aquesta època de postguerra fou director del
Museu Arqueològic de Barcelona (el Museu d'Arqueologia de Catalunya durant
l'etapa republicana). Des d'aquesta posició privilegiada controlà i dirigí l'arqueologia
desenvolupada a Catalunya, especialment en el jaciment d'Empúries en que
prossegueix les excavacions després de la mort d'Emili Gandia, anterior director
de les excavacions. En aquesta etapa potencia les activitats científiques i divulgadores
més enllà del que s'havia fet en èpoques anteriors. Endega la publicació
d'Ampurias. Revista de Arqueología Prehistoria y Etnografía (1939),
Las fuentes escritas referentes a Ampurias, Barcelona, Instituto de prehistoria
mediterranea y Seccion de arqueologia del Instituto Diego Velasquez, 1951,
p.26-28.
“...aquí [text de Pseudo-Scimne] se hace constar que Rhode fue una fundación de
los rodios en los tiempos de su talasocracia o poderío naval allá en el siglo IX a. de
J.C. (años 899-876, según la lista de Eusebio-Diodoro de Sicilia, VII-13), con lo cual
se abre una discusión entre los autores modernos que desprecian este dato
(Schulten, Bosch Gimpera) y los que lo valoramos (García Bellido, Almagro)...”
“Es posible que con el tiempo...Rhode, ciudad de origen y entronques dórico-siracusanos
como lo indican sus monedas, fuera absorbida por Ampurias, de la cual
veremos fue luego una colonia; pero sus orígenes y su independencia anterior nos
parecen seguros...Podía estar Rhode poblada por focenses de Massalia en este
siglo IV, si así lo decía Éforo, pero puede ser muy bien que sea una redacción del
texto del siglo I, época en que escribe Escimno, el cual hace constar, sin embargo,
el origen rodio de la ciudad que no creemos fabuloso, sinó histórico, y ésta sería
noticia directa de Éforo...”
| 18
JOAN MALUQUER DE MOTES
(Barcelona, 1915 – Artesa de Segre, 1988), eminent
arqueòleg català, especialista en prehistòria i protohistòria.
També es dedicà a l'estudi de la llengua ibèrica.
Alumne, entre d'altres, de Pere Bosch i Gimpera i Lluís
Pericot i Garcia. El 1949 guanyà la càtedra de prehistòria
de la Universitat de Salamanca i el 1958 la d'arqueologia
de la Universitat de Barcelona, de la qual va passar a la de
Prehistòria el 1969 quan Lluís Pericot es va jubilar, càtedra que va ocupar fins el
1985, quan en va ser nomenat professor emèrit. Va fundar les revistes Zephyrvs
durant la seva estada a Salamanca i Pyrenae, l’òrgan d'expressió de l'Institut
d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona (1965), que va fundar i
dirigir juntament amb Lluís Pericot. Va ser degà de la Facultat de Filosofia i Lletres
de la Universitat de Barcelona a mitjans dels anys 60 i l'any 1974 va ser passar a
dirigir la Comisaría Nacional de Excavaciones. S’interessà per l’estudi de Rhode i
en destacà sempre la seva ascendència ròdia.
“Rhode, la ciutat grega més antiga de Catalunya”, a Homenatge a Jaume Vicens
Vives, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1965, p. 143-145.
“Rhode, la ciutat grega més antiga de Catalunya”, a Pierre Vilar (dir.), Història
de Catalunya, volum VIII, Antologia d’estudis històrics precedits de Catalunya,
avui de Pierre Vilar. Índex onomàstic, Barcelona, Edicions 62, 1990, pàgs. 16-18:
“Les fonts literàries antigues, al costat d’Emporion, ens parlen de Rhode, la fundació
ròdia que ja plantejava problemes a Estrabó. Emporion fou localitzada d’antic.
La nombrosa toponímia va orientar-ne de seguida la recerca. En el cas e Rhode, la
mateixa riquesa de topònims (Roses, Sant Pere de Roda, etc.) semblava assenyalar-ne
també una localització cap a Roses. Però aquí el problema era més complicat
per l’existència d’altres topònims antics a les costes franceses citats en les
antigues fonts gregues (Rhoda, Rhodanussia, etc.). Rhode havia batut unes mag-
nífiques dracmes de plata que tingueren gran acollida entre els pobles gals del
nord del Pirineu, on les varen imitar. Aquest fet va provocar un lamentable clima
d’escepticisme en els medis internacionals sobre la localització de Rhode a casa
nostra”.
“Si examinem objectivament les poques cites històriques antigues, veiem ja d’una
manera molt clara el que fou Rhode. En primer lloc, hem de partir de la base de que
els habitants de Rhode acceptaven plenament el seu origen rodi, i n’era tal la seva
certesa, que quam la ciutat, seguint l’impuls de les altres ciutats gregues
d’Occident, creà una moneda, hi posà com a símbol la rosa de Rodas perquè no hi
hagués cap dubte. El fet d’haver triat precisament aquest símbol és, al meu entendre,
l’expressió d’una voluntat ben definida d’individualitzar-se, probablement
enfront del potencialisme d’Emporion. En aquest cas no es tracta d’imitar una
moneda pel prestigi comercial que pugui tenir, com és el cas freqüent de moltes
ciutats gregues i de la pròpia Emporion. És a dir, que l’elecció del tipus de la rosa
té un caire més aviat polític que econòmic. Marca el fet de la diferenciació racial
dels jonis d’Emporion, i representa una declaració explícita del propi origen rodi”.
“Per altra banda, els textos ho especifiquen clarament. Diu Estrabó (XIV, 2, 10) que
dels rodis es conta que, abans de l’establiment de la primera Olimpíada (776 a. de
C.), emprengueren llargues travessies molt allunyades de la seva pàtria navegant
fins a Ibèria, on fundaren Rhode, que després va passar a ésser possessió dels
massaliotes (marsellesos). També Scimne exposa la mateixa qüestió (Sc. 196)
dient que Rhode, poblada en el seu temps pels grecs de Marsella, fou fundada pels
rodis, que en altre temps tenien un gran poder naval. El mateix Estrabó, en una
altra part de la seva obra (III, 4, 8), afegeix: Rhode, petita colònia dels emporitans,
però segons alguns, fundació dels rodis”.
“Com podem veure, les úniques fonts literàries hi estan d’acord, i exposen dos fets
principals: l’origen rodi antiquíssim de la ciutat, i el fet que en un moment determinat
gravitava en l’esfera d’acció marsellesa i d’Emporion. Si tenim en compte
que Massàlia fou fundada per la gent de Focea al voltant de l’any 600 a. de C. i que
Emporion naixerà de seguida, quan Massàlia fou prou forta per organitzar una projecció
més occidental, aquests textos ens resumeixen la història dels tres primers
segles de vida de Rhode. Si la mateixa gent de Rhode dels segles IV i III a. de C. es
consideraven d’origen rodi, avui no tenim cap dret de dubtar de la veracitat d’una
tradició de poc més de tres-cents anys, que va tenir prou força per adoptar un símbol
tan concret com la rosa ròdia per a les seves monedes. Per altra banda, tampoc
no podem dubtar que en un moment determinat la ciutat estigués sota la
influència massalioto-emporitana, tal com ens diuen les mateixes fonts. És que
hauria pogut ésser d’altra manera?”.
Excavacions a la Ciutadella de Roses. Ca 1970
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Sentena-Terrades
19 |

BENET
FONOLLERAS BRUNET
1887-1972
FOTOGRAFIES DEL PATRIMONI DE ROSES
Castell de la Trinitat. Ca 1920-1930
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
21 |

LA DONACIÓ FONOLLERAS. EL GEST BIROUSTE
El 17 de maig de 2011 el senyor Alain Birouste féu donació del fons fotogràfic de Benet Fonolleras i
Brunet, el seu avi. Es tracta de 289 fotografies en plaques de vidre, cartes postals i negatius que
reflexen escenes típiques i quotidianes i d’oficis, monuments o paratges naturals de Roses des de
principis del segle XX fins a mitjan centúria.
Benet Fonolleras i Brunet va nèixer a Roses el 13 de gener de 1887. Els seus pares, Joaquim
Fonolleras i Cusí i Carolina Brunet i Danés, eren també de Roses, mentre que el seu avi patern provenia
de Palamós. De la seva infància no en tenim cap tipus de dada, atès que els registres escolars
s’inicien a partir de 1940. Marxà a França, a Sète, i allí es casà el 20 d’octubre de 1909 amb
Marie-Louise Langlois Lavabre. Va tenir 2 filles, Madelleine i Georgette.
Quant a la seva activitat professional a Roses, no apareix en els llibres de registre de la matrícula
industrial en el període comprès entre 1900 i 1936. Només consta el seu pare, Joaquim Fonolleras,
com a barber, en el període 1900-1912. Establert definitivament a Sète a partir del seu enllaç matrimonial,
desenvolupà la seva professió en una empresa de comerç marítim francesa. Tanmateix, el
llibre de registre del Cens d’Edificis i Solars de 1906 informa que el 27 de desembre de 1919 comprà
a Manuel Bech Roig la casa situada al carrer Doctor Pi i Sunyer, 10, segons escriptura pública
autoritzada pel notari de Figueres Salvador Dalí Cusí. És probable, doncs, que el projecte d’habitatge
signat per l’arquitecte Falp a París el 6 d’agost de 1927 correspongui a Benet Fonolleras Brunet
i a la situació esmentada. Tanmateix, no sembla que s’arribés a construir.
Si bé no va exercir de fotògraf, Fonolleras prengué imatges de Roses en les seves estades temporals
a la nostra vila. Amb les dades disponibles no en sabem res més de la seva activitat professional
i artística. Va morir a Sète, on està enterrat, el 25 de novembre de 1972.
El seu llegat fotogràfic és interessant per la continuïtat temporal de les imatges que prengué de
Roses, a més de la seva qualitat artística. D’aquesta manera, l’obra de Fonolleras permet documentar
els canvis a la nostra població durant la primera meitat de segle XX.
Arxiu Municipal de Roses
| 22
Castell de la Trinitat. Ca 1920-1930
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
Castell de la Trinitat. Ca 1920-1930
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
23 |

Castell de la Trinitat i Far. Primera dècada del segle XX
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
| 24
Restes de les torres de la muralla medieval. Ciutadella de Roses. Ca 1920-1930
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
25 |

Casamata de la Ciutadella de Roses. Ca 1920-1930
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
| 26
Portalada renaixentista de la Ciutadella de Roses. Primera dècada del segle XX
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
27 |

Muralla i baluard de Sant Jaume de la Ciutadella de Roses. Primera dècada del segle XX
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
| 28
Pont sobre el rec d’en Forquilla. Ca 1920-1930
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
29 |

Interior de la Ciutadella de Roses. Primera dècada del segle XX
Arxiu Municipal de Roses, col·lecció Benet Fonolleras
| 30
POEMES
Lliberata Domingo
Vinya estimada
Oh! vinya estimada
la més bonica del món,
tes feixes fan escalada
enfilan-te cap el Puig Rom.
Des dalt comtemples la plana,
el poble encalcinat de blanc,
i la mar, que és tan blava
fent randes escumenjants.
La serralada de Rodes,
les Alberes i el Canigó
i la badia de Roses
rodona com un petó.
Quan verdeges al setembre
amb els ceps tots plens de fruit,
se senten els cants de la verema
que lloen al most i el vi.
Després, tot en queda en silent,
i en arribar la tardor
els teus pàmpols va encenent,
deixant-hi petjades de foc
Natura
Enmig de mates de romaní
tot l’any fent blavoses florides,
es sent de les abelles el brunzir,
els ruscs de mel d’or regalimen.
El rierol corre alegrement,
lliure corre l’aigua cristal·lina,
els pollancres dansen amb el vent,
és la NATURA que viu i sospira.
Després de la pluja, la terra fa sentor,
l’herba verdeja fresca i humida,
olor d’alguers porta l’oratjol,
les ones fent randes... mussiten
L’Olivar
Dins de l’olivar la llum tremola
filtrant-se pels brancams,
clapes de sol i ombres deixa veure,
i se senten uns llargs cants.
Potser és el cant de l’alosa
agut, llarg i sostingut.
Com la tarda va acabant-se
deu buscar un recer segur,
o el forat d’una roca on aixoplugar-se.
Sota d’una olivera, recolzada,
entre l’arbrada vaig mirant,
el cel, les fulles planejant
i els seus ramellets florits de blanc.
Tanco els ulls i sento l’alenada,
els sentits se’m van nodrint
del remor de l’olivereda
i de les branques son brogit.
Quina dolça simfonia!
Qui la dirigeix? Qui la guia?
Matissos de l’olivar
enlloc més els pots trobar.
Camí de riera
El camí que voreja la riera
els pollancres dansen amb el vent
l’aigua els emmiralla riallera,
dins d’ella, lliris i joncs van creixent.
El camí que voreja la riera
és un paradís pels enamorats,
per a ells sempre és primavera
encara que no hagi arribat.
La riera no es queda sons secrets,
tots se’ls emporta l’aigua clara,
sempre és nova, sempre neix,
i de matinet s’hi banya l’alba.
31 |

PROGRAMACIÓ DE FESTA MAJOR DE ROSES
DIVENDRES 10 D’AGOST
A les 20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i barraques
A les 23 h, al recinte firal
Concert de DGremlins (rock) i
l’Orquestra Di-Versiones (versions)
DISSABTE 11 D’AGOST
De 10 a 22 h, a la plaça de Catalunya
Fira d’artesania
A les 10 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella
Ruta amb la Motxilla Megalítica. Caminada guiada
pels dòlmens i menhirs de la Torre del Sastre.
Reserva prèvia al tel. 972 151 466
A les 19 h, a la plaça de Catalunya
Espectacle infantil: Poca vergonya, a càrrec de la Cia.
Els Trambòtics
A les 20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i barraques
A les 22 h, a la plaça de Catalunya
Sardanes amb la cobla Ciutat de Girona
A les 23 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Concert de Rumba Tramuntana (rumba) i
Che Sudaka (fusió)
DIUMENGE 12 D’AGOST
De 10 a 22 h, a la plaça de Catalunya
Fira d’artesania
A les 11 h, espigons de la riera Ginjolers
XXVII Travessia local de natació “Trofeu Enric Badosa”
A les 12.30 h, a l’espigó de la riera Ginjolers
Tradicional Festa de les Cucanyes
A les 13.30 h, davant de la platja de la Punta
Tradicional Empaitada d’ànecs
A les 18 h, a la plaça de Catalunya
Festa de l’espuma. Bugada en sol major, a càrrec
de la Cia els Farsants
A les 20 h, a la plaça de l’Església
Missa Internacional Oikumene
A les 20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i barraques
A les 22 h, a la plaça de Frederic Rahola
Concert i ball amb l’orquestra Costa Brava
DILLUNS 13 D’AGOST
De 10 a 22 h, a la plaça de Catalunya
Fira d’artesania
A les 20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i barraques
DIMARTS 14 D’AGOST
De 10 a 22 h, a la plaça de Catalunya
Fira d’artesania
A les 19h, a la plaça de Catalunya
Espectacle infantil: Anem a fer un vol, a càrrec
de la Cia. Jordi Patxeco
A les 20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i barraques
A les 23 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Concert de Pablo Guirao Trio (blues-rock-funk),
Antònia Font (pop-rock) i DJ Dulítel + D-Postal DJ
(indie-electro-rock)
DIMECRES 15 D’AGOST
Tot el dia, pistes de petanca al costat de la Ciutadella
Trofeu de Petanca de Festa Major
A les 8.30 h, pels carrers de la vila
Matinades de Festa Major a càrrec de les gralles i
de les percussions de la Colla Gegantera de Roses
A les 10 h, pels carrers de la vila
Cercavila amb els Gegants de Roses i la companyia
de Miquelets de la Ciutadella (trabucaires)
De 10 a 22 h, a la plaça de Catalunya
Fira d’artesania
De les 10 h a les 12 h i de les 16 h a les 18 h,
al recinte firal (antic càmping Bahía)
Correbous
A les 10 h, al port esportiu
Sortida de la Travessia curta de natació al port de Roses
A les 10.30 h, al segon moll
Sortida de la LXXVI Travessia de natació al Port de Roses
A les 11 h, a l’església de Santa Maria de Roses
Ofici solemne de Festa Major. Tot seguit, cercavila
amb els Gegants de Roses i la companyia de Miquelets
de la Ciutadella (trabucaires) fins al Teatre Municipal
A les 12 h, al Teatre Municipal de Roses
Acte de concessió de la Dracma de Plata de Roses
A les 13.30 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Dinar popular (correbous).
A les 18 h, des de la Ciutadella fins a la plaça de
Catalunya
XVII Trobada Gegantera. Cercavila de colles geganteres i
la companyia de Miquelets i Canoners de la Ciutadella
A les 19.30 h, a la plaça de Catalunya
Danses tradicionals a càrrec del Taller de Dansa
Tradicional de Roses de Cristina Barceló i la música
de la cobla Tres Quartans
Tot seguit, a la plaça de Catalunya
Exhibició de castells a càrrec de la Colla Castellera
de Figueres
A les 20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i barraques
A les 22 h, a la platja Nova
Espectacle de focs artificials de Festa Major
A les 22.30 h, al passeig Marítim
Ball de Festa Major amb l’orquestra Metropol
DIJOUS 16 D’AGOST
A les 19 h, a la plaça de Catalunya
Contes a la fresca: On són els Galipàndria?, a càrrec
de la Cia. Joan Boher
A les 20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i barraques
DIVENDRES 17 D’AGOST
A les 20 h, al recinte firal
Fires i barraques
DISSABTE 18 D’AGOST
A les 10 h, a la platja de Santa Margarida, davant
de l’Hotel Monterrey
Tercer torneig del XXI Campionat local de vòlei platja
A les 10 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella
Ruta pel Camí de Ronda: de l’Almadrava a Cala Murtra.
Durada de 10 a 14 h. Reserva prèvia al tel. 972 151 466
A les 19 h, a la plaça de Catalunya
Espectacle infantil: Canta i balla amb el Pot Petit,
a càrrec de la Cia. El Pot Petit
A les 20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i barraques
A les 22 h, a la plaça de Catalunya
Concurs de sardanes amb la cobla Principal d’Olot
A les 23 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Concert de Dirty Jobs (rock)
DIUMENGE 19 D’AGOST
A les 20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i barraques

Edita
Ajuntament de Roses
Imatges
Dep. de Cultura (pag. 5, 11 i 12)
Arxiu Municipal de Roses, Col·lecció L'Abans (pag. 8 i 19)
Arxiu Municipal de Roses, Col·lecció Benet Fonolleras
Dipòsit Legal
GI-1178-2012
Tiratge
4.000 exemplars editats
Ajuntament de Roses. Dep. de Carnaval de Festes
Plaça de Catalunya, 12. 17480 Roses / Tel. 972 25 24 00 / www.roses.cat
| 34
Agraïments
A la família Birouste, especialment al sr. Alain Birouste, a la família Sentena-
Terrades, a la sra. Lliberata Domingo i a tothom que ha col·laborat en l’edició
d’aquesta revista.
La maquetació d’aquesta revista ha finalitzat el dia 17 de juliol de 2012.
Tots els drets reservats. Prohibida la reproducció
total o parcial sense el consentiment de l’Ajuntament de Roses i/o dels
propietaris de les fotografies i els textes.
Amb el suport de: