cavallers ahir futbolistes avui futbolistes avui cavallers ahir

52-53-FCB13 Cat 11/2/05 09:01 Página 52
LA SOLUCIÓ
L’Enigma anterior: El 15 de gener del 1941 hi va haver Consell Directiu del Futbol Club Barcelona. L’acta d’aquella Junta diu que el
Barça “en cumplimiento de las disposicions dictadas por el COE-CND (Comité Olímpico Español-Consejo Nacional de Deportes)”
canviava el seu nom. Des d’aquell dia s’havia de parlar del “Club de Fútbol Barcelona”.
LA REPRESSIÓ CONTRA
EL BARÇA
Text: JOSEP MARIA AINAUD DE LASARTE. Historiador
Un cop instaurat i consolidat el règim
dictatorial del general Franco la repressió
actuava. El gener del 1941 el Futbol Club
Barcelona va patir en primera persona una
esgarrapada, gens innocent, de la repressió
contra els símbols del catalanisme. El
club passava a denominar-se Club de Futbol
Barcelona. En castellà, com tantes altres
coses. Es tractava d’imposar la llei dels
guanyadors i d’humiliar els vençuts. La repressió
franquista estenia els seus tentacles,
ara en temps no bèl·lics, i el Barça havia
d’acabar sent una de les institucions més
observades i coaccionades dels insurrectes
instal·lats en el poder.
Però aquesta no seria una pràctica exclusiva
del règim franquista. La repressió contra
el Barça, pel que sempre ha significat
per a Catalunya, ja s’havia manifestat
abans, per exemple de la mà d’un altre general
colpista, Miguel Primo de Rivera. La
seva dictadura, instaurada el 13 de setembre
de l’any 1923, aviat va declarar la
persecució a la cultura i la identitat de Catalunya.
Va prohibir l’ús de la bandera catalana,
la interpretació dels himnes Els Segadors
i La Santa Espina, l’ús públic de la
llengua catalana i va clausurar moltes entitats
acusades de “catalanistas”. En un primer
moment no es va atrevir a actuar contra
les més populars, com l’Orfeó Català o
el Futbol Club Barcelona, però va esperar
el moment oportú.
Contra el Barça va trobar l’ocasió l’estiu del
1925, amb el pretext d’uns incidents que
van passar al camp de les Corts. Repassem
la nota oficial que el Governador Civil de
Barcelona –un militar, el general Milans del
52 BARÇA FEBRER DEL 2005
Bosch (¿no us diu res aquest nom?)– va donar
a la premsa el 18 de juny de l’any 1925,
arran del partit que la selecció anglesa i el
FC Barcelona van jugar al camp de les
Corts: (...) Resultando que ha quedado suficientemente
probado que después de terminar
el primer partido, la música de la
escuadra inglesa tocó la Marcha Real española,
que fue siseada por buen número
de espectadores, siendo muy contados
los que la oyeron con el respeto debido, a
pesar de calcularse la concurrencia en
unas 14.000 almas, y que al interpretar
la referida música el himno inglés, se le
escuchó con el respeto que se merece y se
aplaudió con verdadero entusiasmo (...)
I acabava comunicant a la Junta Directiva
una sanció exemplar: (...) Clausurar
por término de seis meses el funcionamiento
de esa sociedad, no pudiendo, durante
dicho tiempo, dar espectáculo alguno
en su campo ni concurrir a otros
como tal Asocación ni usar los emblemas
ni distintivos de la Sociedad.
De res van servir les gestions del FC Barcelona
ni les de la ‘Federación Catalana
de Fut-ball’. L’actitud del govern de la
dictadura era inamovible i l’avís al FC
Barcelona també ho era per a les entitats
com l’Orfeó Català, que no s’havien doblegat
a les arbitrarietats d’un govern dictatorial,
que cauria al cap d’uns anys,
arrossegant la monarquia. Però el FC
Barcelona va saber sobreviure als avatars
dels temps i als capricis i les imposicions
dels dictadors �