Francisco Garay - Bizkaiko Batzar Nagusiak
Francisco Garay - Bizkaiko Batzar Nagusiak
Francisco Garay - Bizkaiko Batzar Nagusiak
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
80 <strong>Francisco</strong> de <strong>Garay</strong> Lehenengo euskal exploratzaile gailena<br />
renek (70 inguru), gaixoek eta laguntza behar zutenek Cortésen indarrekin bat egitea<br />
erabaki zutela eta handik gutxira Camargo hil zela, eta gizon haien egoera tamalgarria<br />
zela eta, “los vientres verdes” deitu zietela.<br />
Beste bertsioaren arabera (gure ustez, egiarekin bat datorrena, zeren eta gertaeren<br />
lekuko nagusiena baita), lehenago adierazitako nekeen ondoren, Camargo eta bere<br />
gizonak Villa Ricara iritsi ziren eta, lehorreratu bezain laster atxilotu zituzten eta gizon<br />
batzuk zauritu eta beste batzuk hil zituzten, Cortésen altxamenduaren berri eman ez<br />
zezaten. Bertsio honek, Díaz del Castillok ez bezala, Camargo bizirik atera zela dio, eta<br />
Jamaikara itzuli aurretik espetxean zortzi edo bederatzi hilabete eman zituela, bergantin<br />
kaskar batean itzuli zela, eta Cortések aginduta, itsasontziak, artilleria eta abereak<br />
lapurtu zizkietela.<br />
Andrés de Dueroren bertsioak jasotzen du, esaterako, kontakizun hori:“…<strong>Francisco</strong> de<br />
<strong>Garay</strong>, capitán de la isla de Jamaica, inbió a la dicha isla e tierra de Sant Juan de Vloa<br />
(...) tres navíos, y vinieron por donde el dicho Fernando Cortés estava, en la dicha baia<br />
de Vloa, e algunos de los españoles que en los dichos navíos ivan saltaron en tierra y el<br />
dicho Fernando Cortés hizo prender algunos dellos y a otros hirieron e mataron porque no<br />
traxesen las nuevas de cómo el dicho Fernando Cortés esta va alçado”. Lekuko berak Cortesen<br />
eskuetan,“al capitán quel dicho <strong>Francisco</strong> de <strong>Garay</strong> avia inbiado, que se dize Diego<br />
de Camargo, preso, e a los españoles que con el estavan, e a los mantenimientos e armas<br />
e bestias e otras cosas que avian llevado...” ikusi zuela adierazi zuen.<br />
Beste lekuko batek, Diego Holguinek, hau adierazi zuen:“llegó un mensajero que dixo<br />
al dicho Cortés que avian venido vnos navios de <strong>Garay</strong> al puerto, e que el dicho Alonso Caballero<br />
los avia tomado, e que el dicho Cortés se holgó de ello. E asy este testigo lo vio bien<br />
alegre por ello, e estruyó que desembarcasen las bestias. E que después este testigo vio las<br />
dichas bestias que las llevaron al dicho Cortés. E mandó que los españoles que venían en<br />
las carabelas viniesen a donde el estava, e vinieron muchos dellos, que por los caminos<br />
este testigo oyó decir que avían muerto algunos dellos, e que este testigo los vio y se halló<br />
presente a ello, e que sabe e vio que de la dicha gente del dicho <strong>Garay</strong> del descontento que<br />
tenían porque no los dexavan yr adoleció mucha gente, e mucha parte della murió, e este<br />
testigo los vio parte dellos enterrar” 103 .<br />
Gertakari berberez bi bertsio egotea (kasu honetan bezala) ohikoa da dokumentazio<br />
historikoan. Cortések panegirista edo goresle asko izan zituen, baita mihizorrotz asko<br />
ere, eta batzuek eta besteek gertakari berberak hautemateko zuten modua, interesatua<br />
ala ez, erabat desberdina da. 1533an Juan de Cabrak (Diego de Camargoren espedizioan<br />
parte hartu zuena) meritu eta zerbitzuez egin zuen frogaketak ez du bertsio<br />
102 A.G.I. PATRONATO,15,R.11.<br />
103 Ibid.