Francisco Garay - Bizkaiko Batzar Nagusiak
Francisco Garay - Bizkaiko Batzar Nagusiak
Francisco Garay - Bizkaiko Batzar Nagusiak
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
148 <strong>Francisco</strong> de <strong>Garay</strong> Lehenengo euskal exploratzaile gailena<br />
XIX. KAPITULUA<br />
<strong>Garay</strong>en Andre Maria<br />
Gareyen bizitzan beste hainbatetan gertatu zen bezala, horren heriotzarekin batera,<br />
itxuraz garrantzi gutxi izan zuen baina hemen jasotzeko nahiko iradokigarria izan zen<br />
gertaera bat gertatu zen, zeren eta Amerikako Andre Mariaren gurtzaren sartzailetzat<br />
-behintzat, zeharkakoa- hartzeko balio baitu.<br />
Dirudienez, <strong>Garay</strong>ek Andre Mariaren imajina bat eraman zuen berekin Mexikora,<br />
eta Bernal Díez del Castilloren aburuz, frai Bartolomé de Olmedori oparitu zion<br />
bizitzaren azken unetan. Ondoren, imajina horrek ospe handia lortu zuen indiarren<br />
artean:“Se ocupaba el fray Bartolomé de Olmedo en predicarles la santa fe a los indios,<br />
e decía misa en un altar que hicieron, en que pusieron una cruz, que la adoraban<br />
ya los indios, como miraban que nosotros la adorábamos; e también puso el fraile una<br />
imagen de la Virgen que había traído <strong>Garay</strong> e se la dio cuando muriera; era pequeña,<br />
mas muy hermosa, e los indios se enamoraban de ella, y el fraile les decía quien era y<br />
ellos la adoraban” 181 .<br />
Frai Bartolomé de Olmedo 1524an hil zen, <strong>Garay</strong> hil eta urte bat geroago, eta Andre<br />
Mariaren imajina Alonso de Zuazo lizentziatuaren eskuetara igaro zen. Rodrigo Martínez<br />
Baracs irakaslearen ustez, Zuazok indiarrei eman zien, gurtu zezaten eta beren idoloak<br />
ahantz zitzaten, eta indiarrek gogo onez onartu zuten, lehenago adierazi dugun<br />
mirespen eta maitemina -“enamoramiento”- zirela eta 182 .<br />
Martinez Baracs americanistaren -Ameriketako hizkuntzak eta kulturak ikertzen zituen<br />
pertsona- ustez, imajina hark, 1572an Pedro Ochartek paperean inprimatu zuen Andre<br />
Maria arrosariokoaren antza izan lezake, eta egungo Tepeyaceko Guadalupeko Andre<br />
Mariaren ezaugarri ikonografi koak omen zituen. Azken fi nean, <strong>Garay</strong>ek Espainian<br />
eskuratu zuen Extremadurako Andre Mariaren kopia zen: “Por cierto, debe recordarse<br />
que <strong>Francisco</strong> de <strong>Garay</strong>, quien trajo la imagen, pasó a Indias en el segundo viaje de don<br />
Cristóbal Colón, de 1493, durante el cual se descubrió la isla de Guadalupe. Dícese que<br />
esta segunda isla fue así bautizada a petición de los frailes jerónimos, guardianes del santuario<br />
extremeño de Guadalupe, que visitó Colón para agradecer a Dios haberlo salvado<br />
en la tormenta de fi nes de su primer viaje. Es posible que <strong>Garay</strong> haya formado parte de la<br />
comitiva de Colón en su visita al santuario de Guadalupe (…). En 1511 recibió el asiento<br />
181 VEDIA, ENRIQUE DE, “Historiadores primitivos de Indias”, Madril, 1862. II. liburukia, 222. or.<br />
182 MARTÍNEZ BARACS, RODRIGO, “Manifestaciones religiosas en el mundo colonial americano: La Virgen del licenciado Zuazo”, Mexiko,<br />
1997, 293. or. eta hurrengoak.