Hipertensió essencial

IS'S Sct,, Congrcs (1, Welges (it, LIcnipta Cata!aaa
contrari de la hroposada per v. Basch, no implicava de moment
1'esistencia de la malaltia vascular, encara que latent, com a base
de la hipertensio. ^s ores, seg^ons I-Iuchard, 1'arteriosclerosi no era
la causa, siu6 1'etecte de la hipertensio.
Cliford 111hut (7), que rehutja el riot d'hipertensio, que segons
ell es una abominable barreja de g^rec i ]lati, proposa la denominacio
d'Iripcrples^ia, lyer les formes d'hipertensio isolada, sense alterations
renals, sense arteriosclerosi, ni ateroma senil, no associat
aquest ultim necess^triament a la hipertensio.
Aci tambe, ccm pot ^^eure's, i deivant de bandy 1'intent infi-uc-
tuos de corregir el vici gramatical del nom, que. 1'us universal es
pot dir que ha redimit definitivament, aci tambe c] concepte d'una
hi^^erteusio primaria queda ben establert.
hinalment, frank (8), va douar a aquestes formes d'hipertensio
primaria el nom d'hi^pertorria ^^ssc^ticial.
I:n el- moment actual, i prescindint de la confusio que s'ohser-
va en alguns autors, com el citat Stieglitz, que amsidereu els sin-
dromes hipertensius de certes malalties, inclos de les afecciens re-
nals, com a casos especials de la malaltia de la hipertensio arterial,
la hipertensio essential com a malaltia autoctona ha adgttirit un
relleu e^traordinari a causa de la seva enorme fi•equcncia, molt
superior a la dell altres estats hilrertcusius.
I?'1'IULOGI:^ I ['^1'lY)GL:N1A
1:1 problema de 1'etiologia i patogcnia de la hipertensio arterial
es costar . Tots els esfor^os realitzats fins ara per tal de descobrir
les causes i el mecanisme genetic de la hipertensio, no ban con-
duit acap resultat decisiu . La doctrina actual d'aquest problema
esta constituida de notions confuses i contradictories.
I?n mig de tots els dubtes i vacil•lacions, es un principi actual-
ment adores per tothom , que 1'ess^ncia de Yalta pressi6 de ]a snug
cal cercar - la, no rn ] a matei^a sang, siuo en els,vasos. L'augmen!
de pressio to a la seva base uu increment anormal de la resistcncia
periferica en la circulacio sangttinia i el rol possible que puguin
tenir la massy do la sang i el gran de viscositat en aquest incre-
ment de la resistincia , es considtrat avui com practirunent negli-
gible. La causa decisiva del dit increment es la reduccio del llit
vascular, determinada per la tonlraccib e^agerada de ]es petites