Hipertensió essencial

156 Sete Congrt's do D7etgcs do Llcngua Catalano
saturnisme, els processor determinants d'hipertensi6 intracraniana,
etcetera.
Stieglitz, en tuna notable monografia, tambe apareguda recent-
ment (2), i altres (3), no admeten la dependencia etiologica entre
la hipertensio i les nefropaties. Segons ells, en aquests casos, tots
dos processos es produeixen al mateix temps i sota 1'accio simul-
tania d'un factor determinant unic sabre els vasos i els organs re-
nals. En consegiiencia, no fan cap diferenciaci6 del trastorn cir-
culatori i parlen purament i simplement d'hipertensio arterial.
Creure que en la hipertensi6 de certes afeccions renals es tracta
d'un fet de pura coincidencia, a 1'igual que en altres malalties, per
exemple, en la sifilis, obesitat, diabetis i altres, la influencia etio-
logica, de les quals discutirem oportunament, ens sembla tanmateix
poc justificat. Encara trobern mes aventurat d'afirmar que amh-
d6s processor son 1'efecte de la mateixa causa. En eanvi, tot i que
creiem just d'admetre una relacio de dependencia entre la hiper-
tensi6 i algunes malalties renal, insistirem una altra vegada en
que la genesi clef trastorn circulatori, adhuc en aquestes circums-
tancies, es absolutament desconegut i per conseguent es dificil que
el punt de mira etiopatogenic pugui servir de criteri de diferenciacio.
Al nostre entendre, aquest criteri ha d'esser tin altre. Per nosaltres,
els termes "hipertensio essencial" volen significar tun estat,
en el qual l'augment de la pressi6 sanguinia cs presenta corn tin
trastorn primari, aillat o amb independencia d'altres trastorns coexistents.
La hipertensio renal i la qae horn observa en altres malalties,
son, des d'aquest punt de mira, estats hipertensius secundaris,
que es diferencien de la hipertensio essencial perque, prescindint
del mecanisme intim patogenetic, depenen o almenvs semblen
dependre de les referides malalties, i de les quals la hipertensio
reoresenta una de ]es facetes de llur expressio simptomatica.
En la Patologia, aquesta distincio es una cosa fregiient. Hone
parla, per exemple, de taquicardia essencial i taquicardies simpto-
matiques, d'asma essencial i asma simptomatica, de prurit essencial
i prurits simptonitics, etc., etc.
Es ]a mateixa manera de vetrre, en virtut de la gtial i en un
ordre de fets mes complexos, horn fa la distincio entre els conceptes
de malaltia i sindroma. En realitat, aci radica el nus de la
giiest16. Tant si 1'etiologia es coneguda, corn si no ho es, es en el
caracter idiopatic o no idiopatic del proces, en que es tracti o no