Hipertensió essencial

190 Scit, Conqn^s de .11elgcs ic Llcn^;ua ^-,tlo!aua
>^s conlprensiblc quc el proubstic es mes o menys insert i dificil,
segous cl periods de la malaltia. 1luguris sabre 1'esdcvenidor dell ma-
lalts, eu els ^^eriodes avanSats, quan ja e^isteisen ^>^reus danys car-
diacs„ cerebrals o renals, nu hau d'oferir, certanlent, grans difi-
cultats.
L'na Cosa distinta es aquest judici pronilstic, ell els primers periodes,
quan el metge constata 1'esistencia de la hip^ertensio purament
i simplemcut, sense conlplicacions, i es plauteja la giiestio de
gain tiptts evolutiu esta reservat a tm malalt detcrminat i en gtlin
termini es c^nnplira aquesta evolucio.
Honl troba, en efecte, forlues diverses de la n^alaltia hiperteusiva
des del punt de vista del pronostic. Hi han formes benignes,
lenta.meut progressives, anlb pauses, adhuc club millores, cola hem
dit innegables, que son compatibles amb la durada. d'una villa ordinaria.
Existei^en, en canvi, altres formes, en lcs goals es produei^en
rapidament les cousequcncies dell greus danvs indicats
en els organs vitals i els nalalts sucttmheisen eu un terulini brat.
I^'aquestes formes greus, Volhard i Fahr (j6) n'han a^illat una,
especialulent grew, que anoulenen la forma nlaligna de la hiperten-
sio. Els referits actors cregucren l;rinler yue la base auatilmica de la
forma nlaligna era una g^lomerulouefritis agttda afegida a 1'arte-
rioloesclerosi ordinaria. ^Ies tard, atribuiren la malignitat de ]a
mal^^ltia a la vasoa^nstricci6 general amh isquenlia brutal dell ro-
nti-ons. Fahr (77), per tula Banda, i l^eith, ^^"ageuer i l^rrnlhal, per
1'altra (78), han pogut estahlir defiuitivanlent les veritab;es condi-
cions anatomiques de 1'afcccio. Es tracta ertensio maligna p^;t ocorrer preseutant el referit carac-
ter des d'uu principi i ]lavors es tracta ordinarianlent de subjec-
tes enru-a joves o cam una fase en el curs d'uu cas current de ]a
1llala^tla.
Pero, deisant de Banda aquesta forma especial i poc i regiient,
el curs de la hipertensio en els casos ordiuaris es, cam help dit,
estrarn-dinariament variable i, al costat d'aquells cn cls goals la
nlalaltia resta cstaciouaria durant molts anus o avau^a poc, n'hi
han d'altres que prog^ressen rapidanleut. Tambe hi han casos yue,
despres d'un llarg periude d'estacicnament, de cop i volta, rota la