Hipertensió essencial

.^ c / ^ ( "'wil , 'y lic .1", '^JCS (h O")1^11hl C (III(I ^ ^)3
anorexia, hematemesi, melena, inquietud muscular i subsalts de
tendons, finahnent, el coma.
;altres trastorns, per exemple, la cefalalgia i els trastorns visuals
sbn potser mes aviat imputables a la hilmrtensio.
Les crisis cou^^ulsiees que e_i la Clinica classica eren adscrites
e^chtsivament a ]'uremia, per be que tvnhe po^den produir-se, segons
Volhard (jz)-i nosaltres ens adherim a agttesta opinioson
m?s frequents en altres sindromes nefropatics.
Ja hem dit abans, tambe, que tcts els trastorns coneguts amb el
nont de petits simptomes del br;gtisme (Dieulafoi) i atribuits a ]'uremia.
actualment son considerats com a fenomens purament ^-asculars
sense cap base to^:ica.
En el curs de 1'ttremia, cls malalts pollen canviar 1'habitus que
presenta^^en en un principi. _^ra pot tractar-se de subjectes que es
desnutrei^en i pal•lideiaen gradualment, com hom troba en la hi-
pertensio renal La hipertensio roja de Volhard (73), propia, se-
gons aquest autos, de la forma essencial, es transfrrrma en ]a hi-
pertensio pallida caracteri,tica dell malalts renals.
La nun•talitat per uremia en la hip^ertensio es molt mes petita
que per insuficiencia cardiaca i per apoplesia cerebral. Les diferents
estadistiques donee una mortalitat d'un ^ per too.
rlltrr.r ^•ottthliracions.-Tothom, que tingui uua regular eaperieucia
de ]a malaltia hipertensi^•a, con^^indrii facilment que les
complicacions cardiayues, cerebrals i renals, a que ens hem referit,
son les principals i les que cal tenir en comp^te, sobretot durant el
seu curs. $s a causa d'una d'aquestes complicacions que, com hem
dit, la wort l;osa un terme al curs de ]a malaltia.
^1ltres complicacions son mes races. I^'elles solament cal citar
des complicacions pancreatiqucs que es tradtteixen mes per desordres
de la funcio insular (diabetic mellitus) que pel de la funcio
digestiea.
La causa ha d'atrihuir-se, naturalment, a 1'arterioloesclerosi dels
^^asos pancreatics afectant la regib