Hipertensió essencial

Igo Sct^ Cojil's it, tlcigcs do Lienjno Cahc:ano
ens refermem encara ntcs en 1'advertiment fet al principi del ca-
pitol. El guadro clinic de l'apop'exia i (le les sever consequencies
es tan vast i pot esser tan variat de inatisos, a causa de 1'espccial
localitzacio de l'afecciti i segons els punts afectats, que dintre el
clos que ens hem assignat, gualsevol descripcio resultaria forcosa-
ment incompleta. Pel denies, ja hem (lit, tlue pel scu caracter. agttests
trasterns entren en tut domini especial de la Patclcogia.
Aci volent nomes donar tuna referencia d'una localitzacio de
l'atac apopletic cue cal tenir en compte, puix cue no essent taut
fregiient coin altres localitzacions i mancat. a vegades, de sintptomes
focals, pot esser 1'ocasi6 de diciultats de diagn6rtic. Ens referint
a l'heniorragia meningia.
Resumii em el quadro d'un cas rccentment observat. U n home
(le Go anus, antic hipertens antb lesions renals, rota nit, amb motiu
del colt, acusa bruscament no fort dolor de cap a la regi6 frontal
i a continuacio un estat de sopor cerebral, serve arribar al coma.
iAqucst estat es mante invariable i al mateix temps es prodtteix
ttna llettgera rigidesa de la colunina vertebral i petit Roernig. Els
reflexes cutanis ]leugerament exaltats. Vuit dies despres veiem el
malalt junt kill]) el sett metge i es practicada la 1:unci6 lumbar que
torncix tin liquid rosat.
No cal dir que en els cases com aquest, en cis quals es tracta
solament de fets de compressio cerebral moderada, el curs i resultat
de 1'afecci6 sol esser favorable.
loans de cloure aquest capitol, hens de for remarcar que
pel clue es refereix a la patogenia de l'ictus apopletic, el criteri no
es unanime. Al costat de la doctrina de les alteracions vascu':ars
i 1'augment subit de pressi6, amb motitt d'una crisi hipertensiva,
coni a causa determinant de 1'efraccic de la paret vascular, que
constitueix, per dir-ho aixi, la doctrina classica de I'heniorragia ce-
rebral, recentment algun actor ((;8) soste que, almenvs en molts
casos-i ja ens hem referit abans a aquest punt de vista-, es
deu a 1'espasnte vascular el ntecanisnte determinat de ]a necrosi
anemica.
.lies recentment, encara, Stanislas de Seze (69) recolza sobre
nombroses dades cliniques i experimentals molt (111-lies de tenir-se
en compte, la doctrina de que en molts altres cases d'ictus. el fac-
tor inunediat del deficit de la irrigacio sanguinia. en floc dicta cri-
si ltipertensiva, es tracta ans be d'una caiguda brusca de pressi6,
deguda, per exemple, al defalliment del miocardi.