Hipertensió essencial

SCI' , ' COH!jl'^S (it, 31ct!It's (it, Llcn^mci Calu^ana
mes de la sensacio dolorosa, hom Karla de eonstricci6 del cervell,
de buidor, d'encartronament, de sorolls eariaclissims respecte de]
lloc on son percebuts i de lnur tiu^hre i inteusitat. Els referits sorolls
preseuten uua certl anano;ia amb ens que s'observen en 1'otoesclerosi
just amb la disminucio de 1'acudesa auditiva.
Soy°int eixsteit insonuii, quc impossibility als malalts d'adormir-se
en les primeres bores de la uit, o Ines tard, despres de despertar
prematurament, inrlpa^os de reprendre la son novament.
Son aquests malalts que presenten especialment ens sin^ptomcs
de psicoastenia de que hem parlat fa un moment.
I?1 vertigen es tambe un dels simptomes mes freyiieuts. Fls
malalts 1'acusen sebretot en ]levar-se del llit i amb els canvis hrus-
cos d'yctitud del cos, en girar ripidament el cap. I:n molts hiper-
tensos, la circumstancia que el proeoca de preferencia es la sensa-
cio do moti•iment.
_1ci cal inclour^e ens episodis de fall ictus apop^letic que hem
mencionat anteriorment (paralisi, amaurosi, af^^sies, etc., transitories),
que tenon a llur base, coin hem dit, un espasme eascular i
que, com hem fet remarcar tambe, tot i esseut de naturalesa e^trictament
fimcional, es produeiaen mes sovint quan ja existeixen
alteracions esclerotiques dels vasos cerebrals.
Rarament en aquests malalts es registry el grau d'enderroca-
ment mental que pot observar-se en els casos de rehlanimeut ce-
rebral considerable de n'arterioesclerosi senil. Si alguns arriben a
aquest estat d'esfondrament de llurs facultats psiquiques, es tracta
ordinariament d'hipertensos que Kan conseguit tma eclat avan^ada
i en els goals scgurament els estralls de la involucio seni^l juguen
un rol mes important que la malcltia hip.ertensiva.
Soeint, Pero, en aquesta categoric d'hipertensos amb complicacions
cerebrals, la villa es interrompuda per 1'ap:;p':esia cerebral,
La catastrofe pat esser fulminant i el des^enlla4 to lloc en un ter-
;nini brevissim.
C)uan el malalt sobreviu c la crisi, cal lamentar 1'hemiplexia con-
secuti^^a, mes v menys acuscda, de la goal resta un residu de major
o menor importancia. Tambe cal tem^er el resultat fatal en altres
crisis interiors possibles.
No enri•arem en els detalls de la descripcio de 1'ictus apopletic
ni de Phemiplc^ia quc n'es la consegiiencia, per be que aquesta ul-
tima tambe pot produir-se a vegades sense ictus veritable. Kespecte
d'aquests episodis de les ccnnplicacions cerebrals de la hipertensio,