Hipertensió essencial

Sch` Conga's do 11cpies do Llen9na Catalano I$
pertensio concomitant en la catcgoria de malalts considerats aci
;assistolia auib hipertensio de Sahli (67).
La ternunacioi fatal dcls hipcrtensos per mcrt cardiaca pot es-
devenir en formes diverses. La forma segurament mds frequent
es a causa de 1'assistolia total progressiva que acabem de referir.
Soviet, tamlw, per tin dels episodis indicats d'asina cardiaca o
d'edema pulnumar, i de quant en quart s6bitament, amb niotiu
d'tma crisi anginosa o per paralisi cardiaca, les circumstancies de
la qual es dificil d'establir (fihrilaci6 ventricular. l) oqueig total
amb fallida de l'automatisme dels centres suh(,rdinats i altres).
Aquestes diverses nu;dalitats de mort cardiaca en els malalts
hipcrtensos representen cl 32 % de ]a mortalitat total.
Compliceciorrs aortigi es.-Per he que no es pot rehutjar r n
absolut la relacio possible d'aortopaties de base degencrativa amb
la hipertensi6 arterial-aci cal excloure, naturalment, les afeccions
aortiques infectives, per exemple, les sifilitiques-semhla, no ohs-
tant que en les malalties de l'aorta de base degenerativa, I'ateronia,,
que Cs ttn proces mes propi dels grans vasos i que cs tin atrihut de
la scnilitat, constitueix el factor decisiu.
Cal admetre la possihilitat de la coincidencia de l'ateroma i
de la hipertensid arterial. En algttns casos, la hipertensio no es obs-
tacle perque els malalts aconsegueisin una llarga villa, i si en aques-
tes circumstnncies hom troba una afeccio aortica gualsevol, parie-
tal, valvular, ectasica, etc., es mes HOC d'incriminar el proces d'in-
volucio senil que la mateixa hipertensio.
Per aquesta rao, no farem aci la descripcio de les indicades
afeccions.
Com plicac ions cercbrals.-El s trastorns cerebrals, i mes espe-
cialment els clue s'originen en els hemisferis cerebrals, ocupen on
lloc preeminent entre les complications de ]a hipertensio Coin al-
;ones de les complications cardiaques que acabem de descriure, cis
quadros d'aquests trastorns, formen capitols importantissims, fa
temps incorporats a la Clinica classica, molt abans d'haver-se des-
cobert el rol que en on gran nombre de casos ha exercit la hiper-
tensio en la genesi (leis trastorns.
Alalgrat liar impcrtancia, per les raons que no ens cal repetir,
hem de limitar-nos a una breu referencia dels trastorns principals.
A imposar-nos aquesta restricciu, In contribueix encara, ]a natura-
lesa de la matcria. Son trastorns que si he son originats per les