Hipertensió essencial

Sc f t',, Conqr,^s de Jlcl!ics (it, LIcn(ju,j C ala,unci 185
Iusicf^icie^icia cn^^dia^c^x.-Fn ]a insuficiencia cardiaca jugucn inclubtablement
un gran rol les lesions clcl miocardi. \o ohstant, esta
demostra que el defalliment del muscle cardiac en Eront de les
exigencies e^:cessi^es que representa la hipertensio, i^ual que ea
els defectes valvulars, pot tenir lloc sense que esistei^in aquelles
lesions. Aixi resulta de les minucioses investi;;acions d'Aschoff i
'Caw^ara (63) els goals atribueisen el defalliment del cor en molter
d'aquestes circumstancies a 1'esces de requeriment indicat. Recenment,
Eplyinger i altres (6.}) admeten, encara, Pezistencia de
factors e^tracardiacs en la genesi dels trastorns que s'imputen a
]'organ centr,il de la circulacio.
R,a.2'^
U
i
^^
Fr"g. _'_' d/lertnnuia rrnvlia^n dnrrnN nu ntar i1^ 1tilnii^arrGc^
prn•n.cis^trca
El quadro de la insuficiencia cardiaca en la hipertensio constitueix
el capitol mes conegut de la seva simptomatologia. Es tracta
cPuna forma cPinsttficiencia cardiaca, els simptomes de la goal son
condicionats pel defalliment inicial i en tot el seu curs predominant,
del compartiment esquerre del cor.
Indubtablculent aci es registren fets que es trobeu tambe en la
insuficiencia del cor Bret, per esemlzle, la dispeea d'esfor^ al principi
i la dispuea continua desp^res.
\^o obstant, es facil d'adonar-se que les condicions especials en
que es p^rodueix Pe^tasi pulmonar en la insuficiencia cardiaca es-
querra ialtres factors encara mal coneguts, fan que la fisonomia
clinica que presentee aquests malalts, en aquestes circumst^^ncies,
^^fereixi trots que els hi son peculiars.
I:n primer Iloc, ja hem dit que, ultra les manifestacions seusi-
bles (^dgies) descrites abans, la nrtteixa dispnea, en aquests malalts,
es matissada d'una tonalitat sensible. ]Tom ha dit que es una disp-
nea dolorosa. "hothom come, en efecte, que aquesta categoric de