Hipertensió essencial

Sc!,^ Collql, ^ I,' ^ (!^ 1-/^ ( 111,1^'Oild I , I
grames de la nosh-a coldeccib. $s particunament iuteressaut que eu
els casos que es caracteritzen per la gran amplitud de C)^3 , els antecedents
d'estenocardia tenien un gran relleu.
1'rnstorns del rit^ue.-Ias trastorns dcl ritme cues frequentment
obseraats en els hipertensos son les esri•asistoles i Paritmia completa.
Cal tenir en compte , aisi niatcix, yue totes dues formes d'aritmia
es registren amb una estraordinaria frequcncia i eu circpmstancies
molt diverses de la clinica general.
Les exh-asisteles s ' observeu en tots els periodes de na hipertensio
i, per consegiient , des del periode inicial. :ldhuc en certes
circumstancies pollen considerar-se cum un indici d^e Pexistencia
de la malantia . nuan wi subjecte entre 4o i jo ands acusa per primera
vegada els simptomes de les estrasistoles-i d'ordinari s^^n
els mateixos malalts que criden 1'atencio sobre aquesta aritmia que
sol anar acompan}•ada d'iutenses manifestations subjectives-, es
^airebe segur de trobar hip^ertesni6.
En el periede inicial es tracta quasi sempre d'extrasistoles que
s'ori^; inen en el ventricle esquerre ( fig. 8). Aquest fet sembla justificar
que ehisteix una relacio de causa a efecte entre 1'activitat
anormal dell referits centres ectopics i la sobrecarrega del compartimeut
cardiac corresponent . En realitat , si no es arbitrari d'admetre
que el determinisme d'aquesta meua d'extrasistoles es troba
segurament dinh-e de la indicada condicib, el mecanisme intim de
la genesi de Paritmia resta encara ignorat.
En els >>eriodes interiors i a causa , probablement , de les alte-
racicns org^^niques conseeutives de tot 1'i^rgan cardiac, les exh•asis-
toles pollen originar - se en qualscvol punt. Quin aixo passa al ma-
teis temps , el fet es considerat cons un signe segur de lesions mio-
cardiques . I,es extrasistoles de punt cPorinen multiple correspo-
nen. dunes, al sindroma cardiac lesional de la hipertensio.
In la forma d'estrasistoles acumulades, cal pensar en la possi-
bilitat d'estrasistoles deguts al mecanisme descrit per Rothberger
i haufmann amb el Horn de parasistonia. Aci no creiem oportu
d'estendre'ns sobre aquesta questiG de la goal ens hem ocupat di-
verses eegades en altres llocs (^c^) insistint en la import