Hipertensió essencial

178 ^)",W Coll!lrcs (Ic Jlc!^/cs I/c Lh (I"a"ana
dons. La matei^a hip;rtroha cardiaca no deu rrn,^idErar-se com
uua ccni>>licacio de la liipertensio, en ei cuniple^e simptum^ilic d^
la goal, la pai-ticipacio del cor es un 1et obli^at que la pert^;rbacio
vascular condiciuna inunediatament i automaticameut.
:1 mes, en el sindroma hipertensiu cal amsiderar la participa-
cio cardiaca ann un elenunt fa^•orible. Si durarrt un temps la hi-
pertensib no determine desurdres de la circulacii'^, es Begot a la
hipertro(ia cardiaca. Ccm en cents defectes ^-alculers (es[enosi
aort,ca) enfi-ont de 1'iucrement d^ la resist^ncia arterial eu la hi-
pertensio, el ventricle esyuerre respun aiuh tin ri-eball augmcntat,
augment licacions propiament Bites de la bipertensio tencn lloc
quan la resposta cardiaca es insuficicnt, la goal coca determiua
^_ul ^c^njturt de trastorns circulatoris, que tambe aci es licit de desig-
ner emb el nom d'hipertensio descompensada.
Yero com que la cause de la insuficicncia cardiaca en la biper-
tensi6 descomp:nsada deu atribuir-se priucipalment a les eltera-
cious del miocardi d'ori,^en ^°a: cular-1'arterioloesclerosi-i com que
aquestes alteracious es prcduei^eu igualment eu altres organs, cl
ripitol de les complicacions de la hipertensio compren tot, aquells
desordres que s'originen a consegiiencia de les alteracious en els
organs afectats. Entre els que mes frequentment s'obser^-en en la
cliuica figurer els pa-ocedents deis organs encefalics i renals. _ll-
ri-es k;calitzacions son mes rams.
Ultra, Bones, els trastorus cardiacs de la hipertensio descom-
pensada, en a^^uest ca^>itol de les complicacions caldra estudiar els
U-astorns cerebrals, els renals, i tots els que ]:again prcduir-se en
^^irtut do les ]esicns artcrioloesclerotiques en un organ determinat,
consecutives a la hipertensio.
\o obstant, hem dadvertir des