Hipertensió essencial

1 7 6 Sch' Coii/lr''s de Hcttics do Llcnyua Calaiaua
a la disminucio de R/2 i alhora al augment de S/2. I1 gran maxim
de ]a hipertrofia es representada per una S/3 que figura l'oscillacio
Ines acusada de QRS en qualsevol derivacio i una S/2 major
que R/i. En la figura 4 poden veure's algun sexemples d'aquests
electrocardiogrames.
A base d'aquestes caracteristiqucs anahtiques hom ha intentat
d'establir till index de preponderancia pel mitja d'una fornni'a
matematica. Fins ara, tots els intents (Einthoven, Lewis, White (50)
en Pquest sentit no han donat un resultat satisfactori. Primer Cor-
tes (;i), nosalters despres (52) i, recetnment, Gibert, Moragas i
Manesa (53) entre nosaltres, ens hem ocupat d'aquestes questions
elect_rocardiografiques.
L'experiencia ulterior ha demostrat que els signes electrocardiografics
referits no es troben sempre o d'una manera proporch -
nada en tota hipertrofia del ventricle esquerre. La rah es obvia.
Aquests signes no deuen considerar-se coin 1'expressi6 immediata
de la hipertrofia dels compartiments ventriculars, sing en tant que
l'augment de la massa muscular de dits compartiments desvia l'eix
electric del cor en la direccio corresponent (a l'esquerra en la hipertrofia
del ventricle esquerre i al contrari en ]a del dret). L'electrocardiogranna
ha de considerar-se com un bielectrograma (54) que
resulta de l'accio contraposada de les forces originades en la contraccio
de les dues nfeitats del cor. Una hipertrofia ventricular bilateral
en proporcions iguals no modifica la direccio de 1'eix electric
i les caracteristiques del electrograma resten invariables. Solamenz
una hipertrofia unilateral o quan en aquell cas s'alteren les
proporcions ponderals relatives dels dos compartiments es produeix
la referida desviacio amb 1'expressi6 electrocardiografica corresponent.
Segons Lewis (55), normalment la relacio ponderal entre el ventricle
esquerre i el dret es, terme mig, de 1,8 a 1, amb un limit nninim
de 1,5 a 1 i tin maxim de 2,15 a 1, en cis diferents individus.
Aixc• explica que adhuc en condicions fisiologiques, 1'electrocardiograma
pot mostrar una tendencia a prendre els t:racos d'una corba
de preponderftncia, a l'esquerra en l'acostannent al limit maxim
(fig. 5), i a ]a dreta en l'altre cas (fig. 6), i aixo tambe ajuda a comprendre,
coin en el determinisme d'aquests fets pollen intervenir
circurmstancies complexes en sentit convergent i divergent que son
la causa de resultats aparentment contradictoris.
Ultra les relacions ponderals indicades, la direccio de 1'eix elec-