Hipertensió essencial

Scte Conyrrs do _11ctycs do Llcnyua (afalnnu 171
i pertanyen, per dir-ho aixi, a la clinica classica. co que ha variat
en els temps moderns, es la interpretacio patogenica.
En un principi foreu adscrits a la Patologia renal i considerats
com manifestacions de la insuficiencia cronica clels organs urinaris.
Dieulafoi va incloure alguns d'aquests trastorns en tin grup sota
1'etiqueta de "petits simptomes del brigtisme" i altres autors sota
les de "petita uremia" o "uremia cronica".
Amb totes aquestes manifestacions resultava hen clar el concepte
de la naturalesa toxica, per insuficiencia renal, atribuida als
indicats trastorns, c :s quals representaven una forma simptomatica
del sindroma uremic, a distingir pel grau i 1'evolucio de la gran
uremia, en els casos d'insuficiencia renal mes acusada.
Ha estat Volhard (37) sobretot qui ha reconegut millor one
ningu que dits trastorns no tenen res a veure amh la uremia i que
es tracta d'espasmes vasculars, que poden considerar-se com a cosa
analoga a les crisis vasculars ja descrites per Pal (38). Volhard,
doncs, designava aquests trastorns amb el qualificatiu de pseudouremics.
Es facil de comprendre que aquests espasmes vasculars puguin
ocorrer en la hipertensio arterial que ella mateixa tC a la seva base
una vasoconstriccio tonica anormalment augmentada. Si es troben
en les afeccions renals Cs en taut que algunes d'aquestes afeccions
s'acompanyen d'hipertensio.
Ara, que si d'una banda no tots els hipertensos acusen aquestes
crisis vasculars. 1'experiencia clinica demostra, tambe, que poden
produir-se sense hipertensio.
Els simptomes d'aquest caracter Hies frequent i mes precocinent
observats, segons ]a nostra experiencia, son, el vertigen, les pares-
tesies (formigor) en diferents parts del cos, especialment als men-
bres, les rarnpes dels membres inferiors i la criestesia amb sensacio
d'esborronament i adhuc de calfred mes o menys generalitzats.
M1Cs tard i en un periode en que existeixen segurament lesions
vasculars organiques, pert del niatcix catheter angioespastic, es registren
trastorns cerebrals, a la manera d'ictus apopletics seguits d'afasies,
amaurosis i paralisis flies o menys intenses i extenses, que
es distingeixen dels que son deguts a una lesio organica (hemorragia,
trombosi, embolia) per ]lur transitorietat i per no deixar residus,
cone en aquest ultim cas, mes o menys considerables.
Alguus autors (39) no obstant, creuen que 1'angiocspasme d'una
-certa duracio pot Csser la causa, per ell sol, sense alteracions orga-