Hipertensió essencial
Hipertensió essencial
Hipertensió essencial
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Set," congr,^s (to Mclgcs dc I'l"Ilglia Cata.'alla I Of)<br />
SIi\-IPT0I^IA'1'OLOGIA<br />
La historic clinica de la hipertensio <strong>essencial</strong> comen^a d'ordinar:<br />
en un periode avan^at de la malaltia. La simptomatologia mes<br />
coneguda es la que resulta de diversos trastorns viscerals, a consequencia<br />
de les lesions que es produeisen en els organs correspouents,<br />
fora temps despres d'ha^^er-se iniciat la pertorbacio circulatoria.<br />
Els simptomes del comen^ de ]a hipertensio son poc coneguts.<br />
Els doctuuents que posse7m sobre aquest moment de la malaltia<br />
son rars i incomplets. Tanmateis els referits documents no deism<br />
cap dttbte de Pexistencia d'un periode inicial que p^recedeix per<br />
un temps mes o menys llarg al que h^nn anomena periode d'estat<br />
de la hipertensio.<br />
EI rec^^.ueisemeut d'aquest periode inicial presenta un gran interes,<br />
puiz que tal ^-egada es el moment en el goal la rostra intervencio<br />
pot esser de resultats mes satisfactoris.<br />
Pc^^•iode inicial. Hij^erteatsio tra^sasitoria.. Oscillaciorts de ^+rt^csio.-El<br />
fet dominant del periode inicial de la hipertensio es 1'absencia<br />
de simptomes fora de Pcuormalitat de la pressio en si mateixa.<br />
Per tot paltre, aquest caracter asimptomatic de la hipertensio<br />
pot tenir lloc adhuc en el periode d'estat. Pellisier (3 ^) parla<br />
en aquestes circumstancies d'hiperteusio solitaria. Trigs de<br />
Bes (36) panomena hipertensio latent. tiosaltres prefeririem dir-ne<br />
hipertensio oculta.<br />
Tal vegada certs trastorns de naturalesa angioespastica, de que<br />
ens ocuparem dintre d'un moment, s^bretot qucn ^esdevenen en<br />
subjectes en els goals concorreu algunes de les condicions etiologiques<br />
estudiades en el capitol anterior (eclat, habitus constitutional,<br />
herencia, obesitat, menopausa, etc.) pollen donar una pista de<br />
la hipertensio. Pero ultra que es exp^osat de recolzar-se en absolut<br />
en Bites coudicions etioli^giques, pel que es refercis als indicats<br />
trastorns angioesp^tstits, d'una Banda son mes frequents en els p°riodes<br />
ulteriors de la malaltia i de Paltre pollen produir-se amh o<br />
sense hipertensio.<br />
D'aci ]a dificultat d'observar els malalts en aquest periode i<br />
Pescassedat dels documents recollits. Les rares i iucompletes ob^-<br />
servacions que existcixeu renresenten solam^ent una troballa dels<br />
que practiquen d'una manera sistematica la mesurc do la pressio