Hipertensió essencial

Sete Conrjrrs de Metges de Llcnqua Cafa!ana IG;
la circulacio" i dona una bona idea de l'estat actual del problema
d'alguns factors quimics indicats coin a factors determinants de la
hipertensio.
Despres de descriure els efectes vasoconstrictors de l'adrena''ina
1 dc la pituitrina d'una banda, i els dilatadors de I'acetilcolina,
histamina, adenosina i la kalikreina. que sembla tambe esser una
hormona, Dale clou el seu treball amb els terme, se- eats ; "el fet
de que per diverses operacions puguin extreure's dels organs, no
justifica que hom degui reconeixer un rol determinat a diter substancies
en la regulacio vascular normal i el manteniment del tones
vasoinotor. Elles estan mancades de significacio per at problcma
de l'hipertonus i hipotonus en Phonic, i solament pot considerar-se
probable que a causa d'extenses destruccions delo teixits, aquestes
diverses substancies (let propi cos juguen un cert rol en cls estats
de shock o collapse consecutius".
En la coponencia de Volhard tambe es rebutja que cn la hipertensio
essencial (hipertensio roja d'aquest autor) existeixen sub -
tancies quimiques que determinant una vasoeonstriccio general s`guir.
la causa iminediata de ]a hipertensio.
En canvi admet aquestes substancies en la hipertensio pal•lida
que per dit autor hom trova en tres formes d'hipertensio simptomatica,
renal, gravidica i dels hipernefromes. En la renal, substancies
formades en el ronyo mal aprovisionat de sang. En la gravidica.
les formades en el lobul posterior de la hipofisi i l'adrenalina
solametn en els hipernefromes.
Inflncucies nervioses.-Fins aci, tots els factors examinats coin
a causes immediates de la hipertensio, son productes quimics, els
quals obrarien amb aquest caracter en llur accio sobre la pressio
sanguinia.
_Al costat dels indicats factor., quimics horn ha cregut en ]a
possibilitat d'una etiologic purament nerviosa de la hipertensio.
A la base d'aquestes idees, existia el fet ben demostrat de l'augment
de pressio determinat per via reflexa per mitja (le 1'excitacio
dels nervis sensibles. Pero la doctrina nerviosa reflexa de la hi-
pertensio no s'ha mantingut gaire en pee. D'esser certa aquesta
doctrina, haurern de troi)ar la hipertensio, sobretot, en les afeccions
croniques doloroses i l'experiencia dcmostra que no es aixi.
Resten les influencies nervioses centrals. Sens dubte, existeix
la hipertensio dels processos que produeixen un augment de la