Hipertensió essencial
Hipertensió essencial
Hipertensió essencial
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Hipertensib <strong>essencial</strong><br />
p e l<br />
Dr; F. D'A. BSTAPt
E i, problema d o la bipertcnsio ,lrterial hre,cnta 1111 intcres especial<br />
al nostre pais. Entre les escasses claricies que hom troba<br />
en el domini obscur de l'etiologia de la hipertensio, una de les<br />
coses mes sorprenents, es el rol reconegut d'una inflnencia segura<br />
solve la malaltia en 1'aspecte de ]a geografia huniana. La hipertensio<br />
arterial, extraordinariament rara entre els pobles orientals, es,<br />
en canvi, una malaltia considerablement estesa entre les races que<br />
poblen 1'occident. I be, Catalunva gaga tun fort tribut d'aquesta<br />
malaltia pel privilegi de ]a seva situacio extrem-occidental.<br />
Pero, apart de l'aspecte geografic, In importancia del problema<br />
de in hipertensio arterial, depen del floc considerable que aquest<br />
trastorn ocupa dintre la Patologia humana. La hipertensio arterial,<br />
que en els sous origens representa una senzilla desviacio funcional,<br />
la desviacio del tonus arterial, analoga a altres desviacions de les<br />
funcions vegetatives, per exennl-lle, la taquicardia, la hipercloridria,<br />
etcetera, es una desviacio gravida de grosses i funestes consequencies.<br />
En primer lloc, cal tenir ben present, que ]a hipertensio arte-<br />
rial constitueix un dels factors que juguen un rol flies important<br />
en la Patologia cardiaca. Al costat de ]a infeccio rcumatica, que<br />
actua d'una manera preponderant en les primeres edats de la vida<br />
i de ]a sifilis que entra en escena at comencament de 1'edat mitja-<br />
na la hipertensio arterial des de 1'61tim periode d'aquesta edat, prep<br />
una posicio predominant en 1'etiologia i patog 'nia de les cardio-<br />
paties.<br />
Quan a certa eclat, doncs, hom ha escapat gairebe anib segu-<br />
retat de la possibilitat d'esdevenir tin malalt de cor principalment<br />
per reuniatisine i per la sifilis, encara li resta ]'amenaca de la grapa<br />
terrible de la hipertensio arterial.<br />
La importancia patologica de ]a hipertensio arterial, no queda<br />
reduida als estralls que ocasiona en l'organ cardiac. Les conse-
154 Sete Congres de Jlctges de Llcug na Catat'ana<br />
giiencies funestes de la hipertensio sobre el cor, es deriven, no si:lament<br />
de I'exigencia excessive que representa pel seu treball, l'augment<br />
de la pressio sanguinia, sing tambe d'un fet mes general,<br />
dels efectes nocius que sobre tots els vasos arterials i tambe, naturalment,<br />
sobre els propis vasos del cor, determina la hipertensio.<br />
Aquests efectes es traducixen per certes alteracions de la paret de<br />
les petites arterioles, 1'artcriolocsclcrosi, que s'observen en diversos<br />
territoris organics. Per aquesta rah, a mes del cor, els estralls<br />
de la hipertensio pollen ocorrer en altres organs.<br />
Dels mes fregiienment afectats, cal reniarcar els organs encefalics.<br />
L'apoplexia cerebral, de tanta importancia en la Patologia<br />
humana i de tan trista fama a Catalunya, to ]a seva arrel principal<br />
en la hipertensio. Gairebe tan sovint que pel defalliment clef miocardi,<br />
els hipertensos sucumbeixen als efectes de la indicada catastrofe<br />
cerebral.<br />
Sovint tambe a ]a uremia per lesions renals secundaries de base<br />
vascular.<br />
En fl,. adhuc sense localitzacions predominants d'aquestes a'teracions<br />
vasculars en els organs referits, originant un sindroma<br />
especial i revestint tambe una especial gravetat que es inherent als<br />
sinc!rornes indicats, la hipertensio ha d'esser considerada eom una<br />
condicio determinant d'una senilitat prematura, cl'un acoste meat<br />
mes rapid i precoc a la mort. Una de lcs causes mes importants<br />
del baix nivell que ateny al terme mig de la villa en el nostre pais,<br />
es, seguranient, la hipertensio arterial.<br />
Els estudis sobre la hipertensio han fet un gran progres en els<br />
30 anys darrers. La causa d'aquest progres radica segurament ens<br />
]a introduccio del metode esfigmomanoinetric en 1'exploraci6 cli-<br />
nica. La substituci6 per ones lades tan objectives coin son les xi-<br />
fres que forneix 1'esfignioman6metre, de les que proporcionen la<br />
palpaci6 del pols i 1'exainen del cor en aquestes circumstancies, h1<br />
estat d'un valor decisiu. Sobre aixo, Potain ha dit uns mots forSa<br />
escaients. "El metode esfigmomanonietric--digue Potain-, entre<br />
altres avantatges ha tingut el d'impedir als clinics d'imaginacio'<br />
massa fcrtil de jugar imprudentment amb la giiestio de la tensi6<br />
arterial ".<br />
On els progressos han estat, naturalment, mes remarcables, ha<br />
estat en els dominis del diagnostic i del pronostic. Especialment<br />
en el periode d'estat i en els estadis de la hipertensio complicada<br />
amb trastorns viscerals, la identificacio i la consideraci6 prono- -
Sctc Congres de DLctgcs do Llcnguu Calalana 155<br />
tica de la ma'altia, es actualment una operacio facil i segura. Si<br />
en aquest aspecte horn troba encara algunes dificultats en el periode<br />
inicial, periode potser el flies interessant des del punt de mira<br />
de la institucio de les mesures d'un tractament mes eficac, aquestes<br />
dificultats, mes que de la nostra impotencia provenen de la negligencia<br />
dels malalts que no es someten a 1'examen medic a causa<br />
de l'absencia de trastorns.<br />
Un lamentable retard s'observa, en canvi, en els aspectes de<br />
1'etiologia i patogenia i del tractarnent. La nostra ignorancia es gairebe<br />
absoluta respecte de les condicions determinants de la hipertensio<br />
i una de les coses que procurers, certament, menys satisfaccions<br />
es el tractament dels hipertensos.<br />
Aquests caires negatius de 1'estat actual clels nostres coneixements<br />
sobre el problema de ]a hipertensio arterial, justifiquen una<br />
vegada mes 1'interes del sen estudi i tots els esforgos que cake<br />
per tal d'aconseguir la seva solucio.<br />
COIF CEPTE<br />
En la fixacio del concepte de la hipertensio <strong>essencial</strong> no exis-<br />
teix un criteri unanime.<br />
Fishberg, en un llibre recent i per molts conceptes remarcable<br />
(i), diu que la hipertensio <strong>essencial</strong> es refereix a aquelis casos<br />
en els quals, ni clinicament, ni anatomicament, existeixen antecedents<br />
de nefritis o d'obstruccio urinaria. Reconeix que aquesta definicio<br />
es deficient, en taut que defineix solament per exclusio,<br />
per.', diu que mentre romangui ignorada 1'etiologia d'aquests casos<br />
d'hipertensio, no li sembla que pugui esser definida d'una manera<br />
mes satisfactoria.<br />
Segons aquest autor, doncs, el caracter <strong>essencial</strong> d'aquesta forma<br />
d'hipertensio es la manca d'etiologia coneguda i enten per formes<br />
d'etiologia coneguda, les que s'obscrvan en les afeccions renals<br />
indicades.<br />
Horn pot objectar a la manera de veure de Fishberg, que en is<br />
hipertensio de certes nefropaties, la genesi d'aquest trastorn circulatori<br />
no es tampoc coneguda. D'altra Banda, cal rernarcar que a<br />
mes de la hipertensio renal, que indubtablement es ]a mes frequent,<br />
existeixen d'altres formes relacionades etiologicament amb altres<br />
afeccions, per exemple, la toxicosi gravidica, els hipernefromes, el
156 Sete Congrt's do D7etgcs do Llcngua Catalano<br />
saturnisme, els processor determinants d'hipertensi6 intracraniana,<br />
etcetera.<br />
Stieglitz, en tuna notable monografia, tambe apareguda recent-<br />
ment (2), i altres (3), no admeten la dependencia etiologica entre<br />
la hipertensio i les nefropaties. Segons ells, en aquests casos, tots<br />
dos processos es produeixen al mateix temps i sota 1'accio simul-<br />
tania d'un factor determinant unic sabre els vasos i els organs re-<br />
nals. En consegiiencia, no fan cap diferenciaci6 del trastorn cir-<br />
culatori i parlen purament i simplement d'hipertensio arterial.<br />
Creure que en la hipertensi6 de certes afeccions renals es tracta<br />
d'un fet de pura coincidencia, a 1'igual que en altres malalties, per<br />
exemple, en la sifilis, obesitat, diabetis i altres, la influencia etio-<br />
logica, de les quals discutirem oportunament, ens sembla tanmateix<br />
poc justificat. Encara trobern mes aventurat d'afirmar que amh-<br />
d6s processor son 1'efecte de la mateixa causa. En eanvi, tot i que<br />
creiem just d'admetre una relacio de dependencia entre la hiper-<br />
tensi6 i algunes malalties renal, insistirem una altra vegada en<br />
que la genesi clef trastorn circulatori, adhuc en aquestes circums-<br />
tancies, es absolutament desconegut i per conseguent es dificil que<br />
el punt de mira etiopatogenic pugui servir de criteri de diferenciacio.<br />
Al nostre entendre, aquest criteri ha d'esser tin altre. Per nosaltres,<br />
els termes "hipertensio <strong>essencial</strong>" volen significar tun estat,<br />
en el qual l'augment de la pressi6 sanguinia cs presenta corn tin<br />
trastorn primari, aillat o amb independencia d'altres trastorns coexistents.<br />
La hipertensio renal i la qae horn observa en altres malalties,<br />
son, des d'aquest punt de mira, estats hipertensius secundaris,<br />
que es diferencien de la hipertensio <strong>essencial</strong> perque, prescindint<br />
del mecanisme intim patogenetic, depenen o almenvs semblen<br />
dependre de les referides malalties, i de les quals la hipertensio<br />
reoresenta una de ]es facetes de llur expressio simptomatica.<br />
En la Patologia, aquesta distincio es una cosa fregiient. Hone<br />
parla, per exemple, de taquicardia <strong>essencial</strong> i taquicardies simpto-<br />
matiques, d'asma <strong>essencial</strong> i asma simptomatica, de prurit <strong>essencial</strong><br />
i prurits simptonitics, etc., etc.<br />
Es ]a mateixa manera de vetrre, en virtut de la gtial i en un<br />
ordre de fets mes complexos, horn fa la distincio entre els conceptes<br />
de malaltia i sindroma. En realitat, aci radica el nus de la<br />
giiest16. Tant si 1'etiologia es coneguda, corn si no ho es, es en el<br />
caracter idiopatic o no idiopatic del proces, en que es tracti o no
sct,^ Cmlgr'^s dc Mct!ws dc 1-1cligito Caltl!tma I J/<br />
d'un proces autocton, on cal establir el criteri substarcial de la distincio.<br />
La hipertensio <strong>essencial</strong> ha d'esser considerada coin un d'aquests<br />
processor idiop
IS'S Sct,, Congrcs (1, Welges (it, LIcnipta Cata!aaa<br />
contrari de la hroposada per v. Basch, no implicava de moment<br />
1'esistencia de la malaltia vascular, encara que latent, com a base<br />
de la hipertensio. ^s ores, seg^ons I-Iuchard, 1'arteriosclerosi no era<br />
la causa, siu6 1'etecte de la hipertensio.<br />
Cliford 111hut (7), que rehutja el riot d'hipertensio, que segons<br />
ell es una abominable barreja de g^rec i ]lati, proposa la denominacio<br />
d'Iripcrples^ia, lyer les formes d'hipertensio isolada, sense alterations<br />
renals, sense arteriosclerosi, ni ateroma senil, no associat<br />
aquest ultim necess^triament a la hipertensio.<br />
Aci tambe, ccm pot ^^eure's, i deivant de bandy 1'intent infi-uc-<br />
tuos de corregir el vici gramatical del nom, que. 1'us universal es<br />
pot dir que ha redimit definitivament, aci tambe c] concepte d'una<br />
hi^^erteusio primaria queda ben establert.<br />
hinalment, frank (8), va douar a aquestes formes d'hipertensio<br />
primaria el nom d'hi^pertorria ^^ssc^ticial.<br />
I:n el- moment actual, i prescindint de la confusio que s'ohser-<br />
va en alguns autors, com el citat Stieglitz, que amsidereu els sin-<br />
dromes hipertensius de certes malalties, inclos de les afecciens re-<br />
nals, com a casos especials de la malaltia de la hipertensio arterial,<br />
la hipertensio essential com a malaltia autoctona ha adgttirit un<br />
relleu e^traordinari a causa de la seva enorme fi•equcncia, molt<br />
superior a la dell altres estats hilrertcusius.<br />
I?'1'IULOGI:^ I ['^1'lY)GL:N1A<br />
1:1 problema de 1'etiologia i patogcnia de la hipertensio arterial<br />
es costar . Tots els esfor^os realitzats fins ara per tal de descobrir<br />
les causes i el mecanisme genetic de la hipertensio, no ban con-<br />
duit acap resultat decisiu . La doctrina actual d'aquest problema<br />
esta constituida de notions confuses i contradictories.<br />
I?n mig de tots els dubtes i vacil•lacions, es un principi actual-<br />
ment adores per tothom , que 1'ess^ncia de Yalta pressi6 de ]a snug<br />
cal cercar - la, no rn ] a matei^a sang, siuo en els,vasos. L'augmen!<br />
de pressio to a la seva base uu increment anormal de la resistcncia<br />
periferica en la circulacio sangttinia i el rol possible que puguin<br />
tenir la massy do la sang i el gran de viscositat en aquest incre-<br />
ment de la resistincia , es considtrat avui com practirunent negli-<br />
gible. La causa decisiva del dit increment es la reduccio del llit<br />
vascular, determinada per la tonlraccib e^agerada de ]es petites
Sctc Contjn^s de J1ctycs de LIenslua Cataluna '59<br />
arterioles. En un mot, Yalta pressio sanguinia resulta de la hiperton:a<br />
arterial.<br />
D'es d'aquest punt de inira, ]a hipertensio arterial, en els seus<br />
origens, ha de considerar-se purament com un desordre funcional.<br />
Un desordre de la fuucio del sistema vcgetatiu que representa el<br />
tones arterial. Els organs que intervenen en aquesta funcio son<br />
ier., ]a musculatura de In paret de les petites arterioles molt abun-<br />
dant en aquest tipus dels vasos arterials. ?on., certs factors qui-<br />
mics (adrenalina 1 probablement altres substancies) el rols dels quals,<br />
pero, no esta encara ben aclarit, i 3er., l'aparell nervios vasomotriu<br />
integrat pels nervis i centres diencefalics i espinals del sistema ner-<br />
vegetatiu, avui hen coneguts.<br />
El tontts vascular td per objecte, ultra el de mantenir tin gran<br />
optim de pressio en la circulacio general, necesari per a la irrigacio<br />
normal dels organs, el d'assegurar and) les variacions corresponents<br />
en els mateixos, les exigencies variables de les circulations<br />
locals.<br />
$s, segurament, 1'aparell nervios vasoonrtriu el que regula 'a<br />
constancia de pressio i les suves variacions en condicions fisiolo-<br />
giques i cal cercar tambe, sens dubte, la genesi de la hipertensio<br />
en tin desordre d'aquest mecanisme regulador, determinant primer<br />
reactions anormals transitories i mes tard I'establiment fix d'un<br />
tonus vascular augmcntat. Les antigues teories que atribuien ('in-<br />
crement de In resistencia periferica a lesions dels vasos renals (Con-<br />
heim, Trauhe) o difoses per extensor territeris de l'organisme (ar-<br />
terio capillary fibrosis de Gull i Sutton) poden considerar-se avui<br />
definitivament abandonades. _Actualment, 1'opini6 general es que<br />
aquestes lesions no son la causa, sing l'efecte de ]a hipertensio.<br />
La hipertensio inicialment Cs un trastorn funcional, una anomalia<br />
del tones arterial.<br />
()uines son les causes que eriginen aquest trastorn (lei tonus ar-<br />
terial ? Hens aci el punt chscur de la giiestio.<br />
Una despres de l'altra, i adhuc al mateix temps, ban estat<br />
invocades tin nombre considerable de condicions determinades i per<br />
be que no es considera impossible que el trastorn pugui originar-<br />
se per causes i mecanismes diversos, el sea nombre excessiu, pet-6,<br />
es una denwstracio de llur insuftciencia. En realitat estem mancats,<br />
fins ara. d'una doctrina satisfactoria del problema patogenic de la<br />
hipertensio arterial.
Scl," Congrcs (it, de Lloillito cata"alla<br />
la discusio de les indicades condicions etiologiques es util<br />
d'e^aminar-les separadament en dues categories. Duna Banda, les<br />
que hone pudria anumenar causes remotes de la hiperteusio, es a<br />
dir, aquelles condicions que tot i no constituir evidentment la cau-<br />
sa immediata, semblen e^ercir una influcucia segura. D'altra Banda,<br />
aquestes causes immediates, e siguin els factors als goals hens atri-<br />
dueix el p^oder de p^roduir directameut amb ]lur accio 1'augment del<br />
tunas arterial.<br />
C(1TL8P8 !'t))lO^pA<br />
I^^a^a.-$s un fet ben adquirit que la bipertensio assencial tan<br />
fregiient eu els I;obles occidentals es sumament rara en els Orien-<br />
tals, els goals ja I>resenten en condicions fisiologiques una pressio<br />
sanguinia mes haisa. ^^'^ixi re^ulta de les ineestigacions d'Flarris (c^)<br />
a Tina i altres pobles Orientals.<br />
Cadhur^• (ro), que ha cempru^^at el mater fet, ,ha h-obat, en<br />
canvi, que la nefritis cronica es registry frequentmcut en aquests<br />
pobles, 4u que demostra que la hip^ertensio <strong>essencial</strong> cs independent<br />
de les afeccions renals.<br />
E^lot i sere.-La hipertensib <strong>essencial</strong> es una afecciu plc 1'edat<br />
adulta. Tambe aisi> demostra la seva indep^endencia de les afec-<br />
cions renals que esdevenen cn qualsevulla eclat i preferentment en<br />
pedat joecnivula.<br />
Riseman i ^1'cis (t t) han huhlicat ones grafiques sumament dc-<br />
mostrati^-es (fig. t) a base de les dales cstadistique; Obtingudes<br />
dels nrzlalts obscr^ats en la Ginica i Dishensari del Boston City<br />
hospital. Ll material compren Ih2o casos en la Clinica, i riol dci<br />
Dispeusari. La corba demostra una ele^'acio molt gradual fins a<br />
1'edat de .{o a ^}^ an}-. Despres d'aquesta eclat s'eleaa bruscament i<br />
baisa poc a pee des de 6o a 70. I^l 6o per ioo dels casos correspon<br />
a malalts entre els 45 i 6^ anys.<br />
L'elceacio brusca s'a^-au4a d'alg^uns anys cn la deny (qo a 49<br />
an}•s cn ]a dona i ^o a ,^ en 1'hume).<br />
Les lades d'ayucsts actors confirmcn de mes a mes el fet ja<br />
conegut de la major frequencia de la hipertensio <strong>essencial</strong> en la<br />
dona. L,i1 el sea material^,q per zoo del Hombre total de malalts<br />
crcn homes i 6.(i per roo dunes.<br />
Els fets anteriors ban permes de sup_^sar tma rclacio possible
Sete Congrr's de hletges dc Llengua Cataluna 161<br />
entre la hipertensio i quelcom inherent a la involucio de les glandules<br />
genitals, pero, en quc pot consistir aquesta relacio no en sa-<br />
t<br />
-20-<br />
r-o-<br />
I<br />
T--j<br />
I;s zP 2 J$ * H p Yc ^'o do is i ' IS 4 qa 4,<br />
a) Dispensari (let Boston City hospital<br />
b) Clinien del Boston Cily Hospital<br />
Fig. I Les abscises representrn c1s am71s ((eclat. Les ordenades<br />
el percentatge drl noutbre total de cosos. La tuna continua<br />
prima cts easos dr hipertensto, homes. La litho grtti.rnda els de<br />
(lours. Els casos dr control estatt rep rscnlats per les• limes dt.scottlitme.s.<br />
la prima homes i la,grnixnda clones. (segons L'isentan<br />
i Weiss, The remcric. Heart .Foarm. V. 2 1929)<br />
hem res en concret. Dintre un moment, pero, haurem de referiri<br />
nos, encara, a aquesta questio.<br />
Habit us constitucional.-D'ordinari la hipertensio essential es<br />
Sec. 2.°
102 Si,tk,, tic 11,,I!lt,s (it, Licnipa (<br />
troha en aquella categoric d'indieidus, d'un cent tipus d'ohesitat,<br />
amh Bros ventre portador de 1'anumrnat "habitus picnic" (Fig. 2).<br />
:ldhuc en condicions normals, els ^•alors de pressio son quelcom ,<br />
elevats en aquest^ subjectes.<br />
Per contra, hom troha tot cl contrari en els indieidus que presentee<br />
les caracteristiques de Phahitus csteuic.<br />
Aquests fets no parlen tampoc, certament, en facor de la doctrina<br />
nefrogena de la hipertensio <strong>essencial</strong>, puffs que ]es afeccion^<br />
renals hipertensi^^es es produeixen independentmeut d'aquesta inflttencia<br />
constitucional.<br />
Hcrcncica.-Una cosa analoga ocorre des del punt de miry de les<br />
condicions heredit^u-ies. La condicio familiar de la hipertensio <strong>essencial</strong><br />
per transmissio hereditaria est
Set^ C,mgrcs (ic Jlct!ws dt, LIcngua Cala!ana 103<br />
referida coclistencia ui cap mes alts circumstancia constitueisen<br />
un fonament suficient per a admetre una relacio de causa a efeete.<br />
Resp^ecte a la mateisa hipertensio arterial atribuida a la menopausa<br />
i sobre ]a qua! Iluchard (i6) va cridar 1'atencio per primes<br />
vegada i que sembla una doctrina a Sa qual presten suport la iufluencia<br />
incegable de 1'edat i sese indicada anteriorment i els casos<br />
d'hipertensio que tambe es reg^stren en la menopausa artificial per<br />
castracio quirurgica o amb raigs ^, cal tenir en compte que el hombre<br />
de casos que es podrien qualificar d'hipertensio climaterica representa<br />
un percentage relativament petit. Fishberg (z7} cita una<br />
estadistica de Lehfeldt en la dual solament el r^ per too de clones<br />
en estat de menopausa natural o artificial presentaven hipertensio.<br />
En canvi, petites fluctuacions de pressio que no passaven de i 5<br />
mm. junt amb les ulanifestacions cliniques habituals de la inestabilitat<br />
del toms vascular (tuferades de calor, suors, formigors, etc.),<br />
es registraven amb una mes gran fi-egiiencia (z3 1>er Too) en aquest<br />
periode del climateri.<br />
Ilom ha induit que la increta ov.lrica contenia un principi depressor<br />
de la pressio sanguinia, puffs que segons les experieucies<br />
de diversos actors, injectant entractes d'aquests organs es produia<br />
1'efecte depressor indicat. Pero hiedil ha demostrat que aiso^ es den<br />
a 1'accio de les peptones i no a cap substi^ncia especifica. Alguns actors<br />
com Alvarez i 7_immerman creuen que la hipertensio Homes es<br />
presenta en doues menopausiques predisp^osades per la constitucio<br />
i Pherencia,<br />
Altres condicions tambe incriminades, com es ara infeccions es-<br />
pecialment focals (amigdales, dents, apendix, regio gastroduodenal,<br />
vies biliars, etc.), la sifilis i certcs intoxicacions (alcoholisme, taba-<br />
quisnx), representen segurament encara mes fets de coincidcncia,<br />
aci purament eventual.<br />
De la sifilis se n'ha parlat molt i segueis parlant-se encara d:<br />
la seva influencia en el determinisme de la hipertensio. Pecentmcnt,<br />
Emmet l^. Horine i Morris ^I. ^^^idss (1S) han fet un estudi es-<br />
tadistic del problema. 1?1 resultat es absolutament negatiu. Hens aci<br />
les conclusions de 1'estudi dels indicats actors. "Un grup de 6E6<br />
malalts d'hipertensio <strong>essencial</strong> ereu esaminats per tal de posar cn<br />
clar si la sifilis era un factor etiologic possible. La mateisa inves-<br />
tigacio era feta en un grup de control de z.ooo malalts sense hi-<br />
pertensio, d'edats i condicions economiques similars. La fregiicn-<br />
cia de la sifilis era pr^icticament la mateisa en el grup dels hiper-
164 Sets Congr,es tit, _llcty('s Jr Llcn0tra Cataluna<br />
tensos que en el de control. En consequencia, ]a sifilis no pot esser<br />
considerada corn una condicio etiologica de ]a hipertensio <strong>essencial</strong>".<br />
l+'(cetors iutinediats<br />
Horn ha atribuit a aquests factors la capacitat d'exercir 1'acci6<br />
pressora que es troha a la base clef determinisme immediat de ]a<br />
hipertensio. No esta provat quips son aquests pretesos agents pressors<br />
en la hipertensio <strong>essencial</strong> corn tambe manquen proves de llur<br />
existencia en la hipertensio de les afeccions renals.<br />
Renina.-L'existencia d'aquesta suhstancia considerada antigament<br />
corn uu producte d'origen renal i dotada de propietats hipertensives<br />
es una pura hipotesi absolutament abandonada en I'actualitat.<br />
Productes finals del wetabolisnre protcie.-"l'anihe cii till prin-<br />
cipi aquest productes (urea, acid uric. creatina, indican, etc)., acu-<br />
mulats en in sang a consegiiencia d'una eliminacio defectuosa per<br />
part dels ronyons han estat considerats els agents responsables de<br />
]'augment de pressio. Pero en els casos d'hipertensio <strong>essencial</strong> sen-<br />
se complicacions renals 1'elinlinaci6 es normal i no es registra re-<br />
tencio de cap mena.<br />
Adhuc en ]a hipertensio renal no ha pogut esscr demostrat que<br />
dits productes, ells quals, en efecte, son el testirnoni de la insuficiencia<br />
del treball dell ronyons, siguin realment els agents Ares<br />
sors 1 tampoc ha pogut observar-se on parallclisme entre la hipertensio<br />
i la insuficiencia renal.<br />
Toxi-ncs alun.cntarics.-Fort, sobretot, liuchard (1g) qui va in-<br />
sistir en el rol de l'autoiutoxicacio intestinal pcl mitja (leis resious<br />
d'una alimcntacio nitrogenada presa en quantitats excessives corn<br />
a causa immediata de la hipertensio. I-Iuchard afirmava que dits<br />
resides nitrogenats estaven dotats de fortes propietats rasocons-<br />
trictives, pero aixo no ha pogut esser demostrat com tanlpoc la in-<br />
fluencia tambe invocada d'una dicta excessiva i preponderant in-<br />
tegrada per aquesta categoric d'aliments.<br />
I el mateix pot dir-se de la influencia atribuida modernament a<br />
aquesta dicta per Nuzum i altres (zo), no des del punt de mira d'un<br />
exces de proteines, sing en el de determinar on trastorn de 1'equilibri<br />
acid-base en sentit d'acidosi excessiva.
Sete Congi',:s de ltetgcs de Ll
t66 Sefe Congrrs de ;4fetges de Llengua ("Ilia,Mia<br />
1'alb6mina hidrofila a la lecitina, una certa quantitat de les duals<br />
es indispensable per a mantcnir la colesterina-que es una substancia<br />
hidrofoba-dissolta en un niedi ric de sals com es el plasma<br />
saneeuini.<br />
Gigon (30) havia confirmat els resultats obtinguts per :Alvarez<br />
i Neuscholsz, pero en un treball recent, Medvei (3i) nega el bon<br />
fonament d'aquests restiltats.<br />
Ales reccntment encara. Vacker i Fahrig, que han trobat en<br />
molts hipertensos ]'augment de la soma de totes les sub
Sete Conrjrrs de Metges de Llcnqua Cafa!ana IG;<br />
la circulacio" i dona una bona idea de l'estat actual del problema<br />
d'alguns factors quimics indicats coin a factors determinants de la<br />
hipertensio.<br />
Despres de descriure els efectes vasoconstrictors de l'adrena''ina<br />
1 dc la pituitrina d'una banda, i els dilatadors de I'acetilcolina,<br />
histamina, adenosina i la kalikreina. que sembla tambe esser una<br />
hormona, Dale clou el seu treball amb els terme, se- eats ; "el fet<br />
de que per diverses operacions puguin extreure's dels organs, no<br />
justifica que hom degui reconeixer un rol determinat a diter substancies<br />
en la regulacio vascular normal i el manteniment del tones<br />
vasoinotor. Elles estan mancades de significacio per at problcma<br />
de l'hipertonus i hipotonus en Phonic, i solament pot considerar-se<br />
probable que a causa d'extenses destruccions delo teixits, aquestes<br />
diverses substancies (let propi cos juguen un cert rol en cls estats<br />
de shock o collapse consecutius".<br />
En la coponencia de Volhard tambe es rebutja que cn la hipertensio<br />
<strong>essencial</strong> (hipertensio roja d'aquest autor) existeixen sub -<br />
tancies quimiques que determinant una vasoeonstriccio general s`guir.<br />
la causa iminediata de ]a hipertensio.<br />
En canvi admet aquestes substancies en la hipertensio pal•lida<br />
que per dit autor hom trova en tres formes d'hipertensio simptomatica,<br />
renal, gravidica i dels hipernefromes. En la renal, substancies<br />
formades en el ronyo mal aprovisionat de sang. En la gravidica.<br />
les formades en el lobul posterior de la hipofisi i l'adrenalina<br />
solametn en els hipernefromes.<br />
Inflncucies nervioses.-Fins aci, tots els factors examinats coin<br />
a causes immediates de la hipertensio, son productes quimics, els<br />
quals obrarien amb aquest caracter en llur accio sobre la pressio<br />
sanguinia.<br />
_Al costat dels indicats factor., quimics horn ha cregut en ]a<br />
possibilitat d'una etiologic purament nerviosa de la hipertensio.<br />
A la base d'aquestes idees, existia el fet ben demostrat de l'augment<br />
de pressio determinat per via reflexa per mitja (le 1'excitacio<br />
dels nervis sensibles. Pero la doctrina nerviosa reflexa de la hi-<br />
pertensio no s'ha mantingut gaire en pee. D'esser certa aquesta<br />
doctrina, haurern de troi)ar la hipertensio, sobretot, en les afeccions<br />
croniques doloroses i l'experiencia dcmostra que no es aixi.<br />
Resten les influencies nervioses centrals. Sens dubte, existeix<br />
la hipertensio dels processos que produeixen un augment de la
168 Sch', Congres de Aklctgcs de Llcngua Cata?ana<br />
pressio intracraniana , pero aci, en aquest terreny sortiriem del nostre<br />
clos reservat a la hipertensi6 <strong>essencial</strong>.<br />
En aquest domini hom parla tambe forSa de les influencies<br />
psico-nervioses . Flom parla , per exemple, que la hipertensio no lliga<br />
amb Ia flema , que els hipertensos es recluten , sobretot , entre els<br />
subjectes irritables , emotius, ansiosos i que ]a malaltia sobreve preferentment<br />
en tot aquells que a mes del temperament , les vicissituds<br />
de la vida han estat el motiu de. grosses i persistents excitacions<br />
, china tensio constant de l'esperit i d'una enorme despesa<br />
de 1'energia psiquica.<br />
Per co hom ha slit tambe que la hipertensio arterial ha augmentat<br />
amb les complicacions i les exigencies calla vegada mes<br />
crescudes de ]a vida moderna.<br />
La influencia de ]a vida psiquica sobre els nervis vegetatius es<br />
innegable . Meg concretament ; no cal posar en dubte, que certes<br />
excitacions , sobretot les que s ' acompanyen d'emocions intenses depressives<br />
, coin el terror , dolor moral agut. etc ., poden produir un<br />
augment considerable de la pressio sanguinia.<br />
Un exemple frapant el donen els malalts afectes do la fobia de<br />
la hipertensio.<br />
Tot metge haura pogut comprovar, durant 1'examen d'un d'a-<br />
quests malalts, obsessionats, neguitosos fins a 1'exces, sense tin bri<br />
de serenitat, els canvis desconcertants de la pressio, deguts a cle-<br />
vacions momentanies, causades per la intensa emocio amb que acu-<br />
deixen a 1'examen.<br />
Pero no esta hen demostrat que les influencies psiquiques referides<br />
siguin capaces de determinar una hipertensio permanent i<br />
progressive, i d'altra Banda, els casos negatius, malgrat l'evidencia<br />
absoluta de Bites influencies provaria a bastament que elles no<br />
comprenen, a ben segur, tota 1'etiologia de la hipertensio.<br />
Adhuc pel que es refercix al rol del sistema nervios en el nianteniment<br />
del tonus normal, en el treball de Dale que acabem de citar,<br />
aquest autor retreu 1'experiment de Cannon, en el qual desprss<br />
de la total extirpacio del simpatic i 1'extracci6 completa de ]a medula<br />
suprarenal i de la hipofisis el tonus vascular romania al mateix<br />
nivell de la circulacio normal, si be les respostes a les excitacions<br />
no tenien lloc com ahans.
^^ i^. ^.-Ii! ii(^n.c J^irrtir rn<br />
romr/ ^ t drscnr^nluparn^^ni.<br />
^ ^naitja c°dat. (S^t'r /ous 1_a^tye<br />
in Ilanbuch dcr Geisteskrm^khcitcn,<br />
Ifcrai^sg. e.<br />
O. Runike)<br />
I --ig. 3--COV dc COIIPYIII'aci(^ m)rfifo.<br />
flipertrofia dcl -zvntriclc<br />
rr. ( Tcleradiograma (1 2, ^5 111cliTs.<br />
I rali^ csca P.. 33 (MYS. TOlla 1 58<br />
171"liTS- Pcs, ^;,;
a 1) C d<br />
0.- 1 rdio^jrll III i's nol-mals. 1.11 c i d 11clig"ra dcs^,iacilj lit, 1,ci-V<br />
ch't-tric (I la drcla
Set," congr,^s (to Mclgcs dc I'l"Ilglia Cata.'alla I Of)<br />
SIi\-IPT0I^IA'1'OLOGIA<br />
La historic clinica de la hipertensio <strong>essencial</strong> comen^a d'ordinar:<br />
en un periode avan^at de la malaltia. La simptomatologia mes<br />
coneguda es la que resulta de diversos trastorns viscerals, a consequencia<br />
de les lesions que es produeisen en els organs correspouents,<br />
fora temps despres d'ha^^er-se iniciat la pertorbacio circulatoria.<br />
Els simptomes del comen^ de ]a hipertensio son poc coneguts.<br />
Els doctuuents que posse7m sobre aquest moment de la malaltia<br />
son rars i incomplets. Tanmateis els referits documents no deism<br />
cap dttbte de Pexistencia d'un periode inicial que p^recedeix per<br />
un temps mes o menys llarg al que h^nn anomena periode d'estat<br />
de la hipertensio.<br />
EI rec^^.ueisemeut d'aquest periode inicial presenta un gran interes,<br />
puiz que tal ^-egada es el moment en el goal la rostra intervencio<br />
pot esser de resultats mes satisfactoris.<br />
Pc^^•iode inicial. Hij^erteatsio tra^sasitoria.. Oscillaciorts de ^+rt^csio.-El<br />
fet dominant del periode inicial de la hipertensio es 1'absencia<br />
de simptomes fora de Pcuormalitat de la pressio en si mateixa.<br />
Per tot paltre, aquest caracter asimptomatic de la hipertensio<br />
pot tenir lloc adhuc en el periode d'estat. Pellisier (3 ^) parla<br />
en aquestes circumstancies d'hiperteusio solitaria. Trigs de<br />
Bes (36) panomena hipertensio latent. tiosaltres prefeririem dir-ne<br />
hipertensio oculta.<br />
Tal vegada certs trastorns de naturalesa angioespastica, de que<br />
ens ocuparem dintre d'un moment, s^bretot qucn ^esdevenen en<br />
subjectes en els goals concorreu algunes de les condicions etiologiques<br />
estudiades en el capitol anterior (eclat, habitus constitutional,<br />
herencia, obesitat, menopausa, etc.) pollen donar una pista de<br />
la hipertensio. Pero ultra que es exp^osat de recolzar-se en absolut<br />
en Bites coudicions etioli^giques, pel que es refercis als indicats<br />
trastorns angioesp^tstits, d'una Banda son mes frequents en els p°riodes<br />
ulteriors de la malaltia i de Paltre pollen produir-se amh o<br />
sense hipertensio.<br />
D'aci ]a dificultat d'observar els malalts en aquest periode i<br />
Pescassedat dels documents recollits. Les rares i iucompletes ob^-<br />
servacions que existcixeu renresenten solam^ent una troballa dels<br />
que practiquen d'una manera sistematica la mesurc do la pressio
7` /./,/,x//o^s ,1,Uc//.` ,ic //.,!,"'^ /^/ /i"',',<br />
sanguinia de tots els malalts i especialmeet d'aquells, coin els metges<br />
de les Companyies d'Assegurances, els goals, cn Pezameu d'un<br />
candidat es una condici6 obligada aquesta esploracio sistematir;.<br />
^s en aquestes circumsti^ncies, que inesperadament, sense trastcrns<br />
que ho fessin preveure, 1'esfig^momaninnetre regis'tra ba }^pertensio.<br />
Sembla senor que p^^t considcrar-se rom tuia cosy caracteristica<br />
d'aquest periode, la fltutuaci6 de la pressio sanguulia amb grans<br />
oseil^lacions. 1?n diferents dies, en el mateis dia, adhuc durant Pe-<br />
^:amen es contaten diferi^ncies veritablenrent desconcertants.<br />
En la remissio d'una d'agttestes oscil^lacions, la duracio de les<br />
Quals es ^^ariahle, la pressio sauguinia pot tornar al nieell normal.<br />
F_n aquests casos es tracta de crisis purament transitories d'hiperteusio<br />
duraut les goals, no obstant la pressio, pot atenyer tifres<br />
molt elevades.<br />
Sembla tambe segue que amb el temps la remissio do les crisis<br />
hipertensives es incompleta i el nivell de pressio es mante per<br />
sobre del normal. l7es tard d'una manera gradual i mes o menus<br />
ri^pidament segons els casos la hip^ertensio augmenta alhora que<br />
disminuint d'amplitud les oscildacions de les crisis hipertensives el<br />
eivel3 residual esdeve en la matei^a proporci6 mes alt.<br />
^s logic d'iuYerir que la base de les hipertensions transitories<br />
i, en general, de les oscildacions de pressi6 rldica en una rrutivi-<br />
tat anormalmeut e^agerada del subjecte a 1'accio dell matei^os fac-<br />
tors fisiologics sobre la pressio sanguinia. ^ s segurament auib oca-<br />
sio del treball muscular, de la digesti6 i, sobretot, de les escitacions<br />
psiquigttes que s'originen els parosismcs referits d'hipertensio.<br />
Finalment, la hipertensio entra en una fase de rigidesa gairebe<br />
ubsohtta, sense oscil•lacions de cap mcna que constitueiz el periode<br />
d'estat de la malaltia.<br />
Pr'rioc^e d'c'stat. Hij^ertensio frz•a. Hipertensio pc^rmcr^arut.-<br />
Ja Lem dit que en el periode d'estat, eu el goal la hip^ertensio resta<br />
definitivament i permanent constituida, el trastorn circulatori pot<br />
existir<br />
jectius.<br />
tambe sense' simhtomes, especialmcnt sense simptomes sub-<br />
Soviet, pcro, els malalts acusen en aqu^est periode una serie de<br />
ri-astorls, ]a genesi vascular dell goals es a^°ui generalment reeonegnda<br />
i que per llur fi-egiiencia i ]lur natttralesa matei^a, pollen<br />
constituir ue indici de ]a hipertensio.<br />
Tots aquests trastorns son coneguts des de fa molt de temps
Scte Conyrrs do _11ctycs do Llcnyua (afalnnu 171<br />
i pertanyen, per dir-ho aixi, a la clinica classica. co que ha variat<br />
en els temps moderns, es la interpretacio patogenica.<br />
En un principi foreu adscrits a la Patologia renal i considerats<br />
com manifestacions de la insuficiencia cronica clels organs urinaris.<br />
Dieulafoi va incloure alguns d'aquests trastorns en tin grup sota<br />
1'etiqueta de "petits simptomes del brigtisme" i altres autors sota<br />
les de "petita uremia" o "uremia cronica".<br />
Amb totes aquestes manifestacions resultava hen clar el concepte<br />
de la naturalesa toxica, per insuficiencia renal, atribuida als<br />
indicats trastorns, c :s quals representaven una forma simptomatica<br />
del sindroma uremic, a distingir pel grau i 1'evolucio de la gran<br />
uremia, en els casos d'insuficiencia renal mes acusada.<br />
Ha estat Volhard (37) sobretot qui ha reconegut millor one<br />
ningu que dits trastorns no tenen res a veure amh la uremia i que<br />
es tracta d'espasmes vasculars, que poden considerar-se com a cosa<br />
analoga a les crisis vasculars ja descrites per Pal (38). Volhard,<br />
doncs, designava aquests trastorns amb el qualificatiu de pseudouremics.<br />
Es facil de comprendre que aquests espasmes vasculars puguin<br />
ocorrer en la hipertensio arterial que ella mateixa tC a la seva base<br />
una vasoconstriccio tonica anormalment augmentada. Si es troben<br />
en les afeccions renals Cs en taut que algunes d'aquestes afeccions<br />
s'acompanyen d'hipertensio.<br />
Ara, que si d'una banda no tots els hipertensos acusen aquestes<br />
crisis vasculars. 1'experiencia clinica demostra, tambe, que poden<br />
produir-se sense hipertensio.<br />
Els simptomes d'aquest caracter Hies frequent i mes precocinent<br />
observats, segons ]a nostra experiencia, son, el vertigen, les pares-<br />
tesies (formigor) en diferents parts del cos, especialment als men-<br />
bres, les rarnpes dels membres inferiors i la criestesia amb sensacio<br />
d'esborronament i adhuc de calfred mes o menys generalitzats.<br />
M1Cs tard i en un periode en que existeixen segurament lesions<br />
vasculars organiques, pert del niatcix catheter angioespastic, es registren<br />
trastorns cerebrals, a la manera d'ictus apopletics seguits d'afasies,<br />
amaurosis i paralisis flies o menys intenses i extenses, que<br />
es distingeixen dels que son deguts a una lesio organica (hemorragia,<br />
trombosi, embolia) per ]lur transitorietat i per no deixar residus,<br />
cone en aquest ultim cas, mes o menys considerables.<br />
Alguus autors (39) no obstant, creuen que 1'angiocspasme d'una<br />
-certa duracio pot Csser la causa, per ell sol, sense alteracions orga-
172 Sett" Congrrs do Me/yes dc Liengua Cata;una<br />
niques vasculars, de reblaniment cerebral, d'una manera semhlant<br />
als processos gangrenosos en les extremitats que tenen Iloc en el<br />
sindroma de Reynaud.<br />
Situptoutes objectius.-Els simptomes objectius de ]a hipertensiu<br />
arterial s'aprecien, sobretot, quan la pressio es molt elevada i<br />
resulten de certes caracteristiques del pols a la palpacio de la radial<br />
i de les modificacions dels tons cardiacs a 1'auscultaci6 de<br />
1'organ.<br />
El pols es dur. horn pot fer-se una idea del grau de duresa<br />
d'aquest pols per I'esforc de contrapressiu necessaria per a fer-lo<br />
des,,,pareixer sota els Bits que palpen. Pcl clinic experimentat, la<br />
sensacio de duresa del pols hipertens, es facil de distingir de la<br />
que presenten les arteries calcificades (en trachee d'oiscau dels antors<br />
francesos) de 1'arterioesclerosi avancada. En la hipertensiu<br />
hom to la sensacio d'un fil que es posy tivant, d'un filferro que<br />
s'aixeca a cada pulsacio.<br />
1luchard (40), a mes de dur, qualificava, en la seva Ilengua.<br />
quest pols de serve i couccntri',, mots el concepte dels goals, espe-<br />
cialment el primer, es dificil de traduir en la nostra. Pessihlement<br />
el sentit mes aproximat d'aquests mots de Iluchard es de que cs<br />
tracta d'un pots que Bona la sensacio d'una expansio escasa de ]a<br />
pares. arterial.<br />
A 1'auscultaci6 del cor soviet horn trova el primer to a la punta<br />
mes allargat i el segon to a 1'aorta reforcat. Aquest reforc del segot)<br />
to aortic es, naturalinent, proporcional al gran d'hipertensio.<br />
Tots els simptomes objectius referits, que deuen considerar-se<br />
1'expressio immediata del fet de la hipertensiu i gairebe els unics<br />
amb els quals podien especular els nostres avantpassats, queden<br />
avui molt enrera davant el fet precis de les dades clue forneix la<br />
mesura de la pressio sanguinia i de la simplicitat i comoditat d'aquesta<br />
tecnica clinica.<br />
Fs especialment en els gratis moderats d'hipertensio, en els quals<br />
els simptomes indicats manquen de relleu i de precisio, que les tecniques<br />
esfigmomanometriques ens presten tin servei solament comparable<br />
al de la ternxnnetria en les afeccions febrils. No cal insistir.<br />
Coin tothotn sap, I'esfigmrnnanoinetre forma part actualment<br />
de i'utillatge minim del metge digne d'aquest nom.<br />
Al quadro de Ia semeiologia ohjectiva anterior, cal afegir. encara,<br />
1'hipertrofia cardiaca, ]a qual no representa evidentinent tin
sct^', Coll!jr,^s Cie llclycs (it, Llcnqua Cala"ana 173<br />
simptoma immediat de la hipertensio, pero que no trim gaire a manifestar-se<br />
a consegiiencia de la mateisa.<br />
Tambe ja els nostres avantpassats sabercn reconeiser aquesta<br />
hip^ertrofia cardiaca, a PeYamen clinic i, sobretot, a la necropsia.<br />
Fou realment en la taula d'autop^ies que, en un principi, va produir<br />
uua gran sorpresa la dita hipcrtrofia sense defectes valvulars.<br />
hn la hipertensio inicial i en e1s periodes ulteriors, sense complicacions,<br />
la hipcrtrofia esta limitada al ventricle esqucrre. ^s el<br />
con de Traube tan ben descrit per aquest gran clinic del se;le passat.<br />
Hom ha dit que es tracta d'una hipcrtrofia concentrica (hip^rtrofia<br />
endins) sense augment, ens be ainb reduccio de la cavitat<br />
ventricular, contrastaut amb la hipcrtrofia excentrica d'alri-es afeccions,<br />
per esemple, de la iusuf ciencia aortica, en la qual Paugment<br />
de la cavitat es evident.<br />
-1es tend, el fet d'una hipcrtrofia concentrica ha estat rebutjada<br />
i algw^s autors, Sahli (4r), sobretot, hen dit que en aquests casos<br />
la cavitat recta ink ruble i que aquesta forma debia calificarse<br />
de pure hipcrtrofia.<br />
En altre lloc (4^^) hem fet la critica d'aquesta giiestio. En realitat<br />
no existeixen ni hipertrofies concentriques ni pores hipertrofies.<br />
Tote hipcrtrofia d'uu compartiment cardiac va acompanyada<br />
mes o meil^-s de dilatacio de la sera cavitat. No es, amcehible una<br />
coca sense Paltra. Segous uua Ilei del teixit muscular en general i<br />
especialment del con (llei de Starling (¢g), dintre de cents limits<br />
1'augment de Penergia de contraccio que mena a la hipcrtrofia to<br />
la seva condicio determinant eaclusiva en 1'allargament de les fibres<br />
i ^o que es equivalent, en la dilatacio dell muscles cavitaris.<br />
^s facil de comprendre com esdeve la previa dilatacio en els casos<br />
de modificacio del treball cardiac per afluencia augmentada de la<br />
sang (insuficiencia aortica). Pero tambe ha sigut possible de trobar<br />
una dilatacio semblaut quan la modificacio prove del increment<br />
de 11 resistencia arterial (estenosi aortica, hipertensio). _^ci la pre.aia<br />
dilatacio prove de Paugment de eolum residual.<br />
S'enten per volum resichial, la porcio de sang que Testa en un<br />
compartiment cardiac, adhuc despres de la contraccio Ines energica.<br />
L'efecte immediat de 1'increment de la resistencia arterial<br />
es Paugment d'aquesta sang restant. ^s aquest reste augmentat que,<br />
afeg^it a 1'afluencia ordinaria, determine un cent gran de de dilatacio,<br />
en aquest cas, naturalment, no tan acusat, Pero tanmateix
^/<br />
S"I", ConW,"S 0 , - ty , C!^JCS JC lJCn^'quil Cala:,am!<br />
existent i que com en tots ell casos es la condicio ubli;ada d'una<br />
major energia de contraccio.<br />
11 Pe^sgnen clinic la hipertrof a del ventricle esquerre es manifest^r<br />
per un bates de la punts molt impulsiu i per absixaroent i la<br />
desviacio en fora d'aquest bates en el rise o Sete-rarsment mes<br />
avalhespai intercostals, tot ai^.o spreciable per la palpacio i, en<br />
molts casos, a la senzilla inspeccio. Per la ^;eratssio hom troba augmentst<br />
Pares cardiaca a Pesquerra de 1'esternum.<br />
All rsigs X Pombra del cor dons una silueta carscteristica. I`a<br />
el cor lit de configuracio aortica, la forma i proporcions del qua!,<br />
resulten de Paugment del diametrc longitudinal o senzillament de<br />
la porcio esquerre de Panomenat diametre transversal (distancia<br />
des de la lima mitja del cos al limit estrem del contorn esquerre).<br />
rFig. 3^,<br />
L'examen routgenolbgic to una grossa imp^ortancia. I,es lades<br />
obti^lgudes son, indubtablement, mes precises i sobretot mes objectives<br />
que les que proporcions la pleximetria. ^dhuc en slguns<br />
csso^-suhjectes obesos i enfitematosos-la percussio no dona csp<br />
^esultst i es Punica manera d'arribar a tenir una idea de ]a forma<br />
i proporcions del cor.<br />
Pero conve no esagerar el ealor del metode . I^n el mateis lloc<br />
indicst (^}_^) hem fet tambe una petits critics d'aquesta giiestib. Cs1<br />
tenir en compte que Pelploracio radiologica del cor, a d^ferencia<br />
d'altres organs, pet etiemple ell pulmons, es limits a fornir-nos<br />
les proporcions de Pombra cardiaca global.<br />
Des proccdiments ens donee agi_iestes proporcions amb una<br />
exactitud bastant aproximads, I'ortodiagrafia (figuracio de ]a silueta<br />
radioscopica visualitzsnt els contorns unicsm^ent amb el raig<br />
normal) i la teleradiogrsfia (radiegrafia obtinguda a una distancia<br />
minima de dos metres i mig del focus).<br />
:^ormalment, les proporcions de Pombra cardiaca son talc, que<br />
les distancies des de la lima mitjana all limits ettrems diet i esquerre<br />
venen a representar, d'una manera aproximsda, un i dos<br />
terFos respectivament. En total, aquestes dues distancies, en Padult.<br />
lumen ens To a r^} centimetres en Phone i c^ a z^ centimetres<br />
en la dona, o sigui d.3 cros. a la dreta i 8.6 cm. a 1'esquerra. Ln<br />
la hipertrofia del ventricle esquerre la segona pot augmentar colisiderablement.<br />
Pero, cal te^nir ben present que en la questio de les dimensions<br />
cardiaques, com en hiometria en general, no esisteix una lima di-
,^, ,^ ( oneo-cs (ic (Ic 1,/, )I!lli,l<br />
visoria neta entre 1'estat normal i els estats patologics, que entre<br />
el tamany del cor normal i del cor hipertrofic hi ha un transit gradual,<br />
que resl;ecte de Ies proportions indicades infiueisen altres<br />
factors, com la pasicio del cor i 1'arquitectura del torax, i que quan<br />
es trecta de petites diferencies, especulint amb dates diferencies<br />
a base dels indicats metodcs de precisio, hom come el rest d'arribar<br />
a conclusions completament erbitraries.<br />
Les prevenciens interiors, deuen tenir-se encara mes en compte<br />
en les mesures complementaries de 1'ombra cardiaca que alguns<br />
actors proposes (.^^ i 46) i que no es pot der que estiguin ahsolu-<br />
tament desproveldes de valor (corda, flew i index de profunditat<br />
del ventricle esquerre).<br />
La hipertrofia del ventricle esquerre to soviet una expressio en<br />
Pelectrecardiogrima. I,a hipertrofia dell compertiments ventricu-<br />
]ars determine caneis en 1'amplihid dels accidents dcl complexe<br />
QRS en les tres derivations classiques que coustitueixen les anomenedes<br />
c^rbes de preponderancia esquerra o dreta, segons el<br />
cotnpartiment hipertrofiat.<br />
A_ci devem referir-nos unicament a li preponderancia ventricu-<br />
lar esquerre.<br />
1inYhoven (.}j), el primer que crida Patencio sobre aquests electrocardiogrames,<br />
observa que en la hipertrofia del ventricle esquerre<br />
esistia una P. nx>lt alta en la r.a derivacio i una S tambe mdt<br />
ecuaada en ]a 3.A.<br />
Lewis (^}8) coufirmava aquestes dales d'Einthoven i efe^ie al-<br />
^uues perticularitats relatives a (^ i T, indubtablemeut no tau ca-<br />
racteristiques com ]es que cs refereixen a R i S. Segons .Lewis,<br />
^qucst electro;rama ventricular en la hipertrofia esquerra presenta<br />
els caricters de la part initial del levograma (en la dreta del dextro-<br />
grama) dell goals no obstant difcreix perque en els ultims casos<br />
^^RS to una durade auormalment eugmentada (mes de o,io de se-<br />
gos) i, a mes, perque T i ]'accident principal del complexe (R o S)<br />
segueisen una direccio contraria. Hom troba, com es sabot, els<br />
electr^;;;games referits en els extrasistoles ventriculars i en el blo-<br />
queix de branques.<br />
1 [cos ace, sevens Pardee (.}9). les caracteristiques tnes detalla-<br />
des del electrocardionrimi en la hipertrofia ventricular esquerra.<br />
P./3 es molt petita o manta del tot. L:n canvi S^3 cs molt acusada<br />
i sempre major que IZ^3. :1lhora P.^1 es major que h^^.<br />
Ski es absent fregiienttnent. I;1 gran d'hipertrofia es p^roporcional
1 7 6 Sch' Coii/lr''s de Hcttics do Llcnyua Calaiaua<br />
a la disminucio de R/2 i alhora al augment de S/2. I1 gran maxim<br />
de ]a hipertrofia es representada per una S/3 que figura l'oscillacio<br />
Ines acusada de QRS en qualsevol derivacio i una S/2 major<br />
que R/i. En la figura 4 poden veure's algun sexemples d'aquests<br />
electrocardiogrames.<br />
A base d'aquestes caracteristiqucs anahtiques hom ha intentat<br />
d'establir till index de preponderancia pel mitja d'una fornni'a<br />
matematica. Fins ara, tots els intents (Einthoven, Lewis, White (50)<br />
en Pquest sentit no han donat un resultat satisfactori. Primer Cor-<br />
tes (;i), nosalters despres (52) i, recetnment, Gibert, Moragas i<br />
Manesa (53) entre nosaltres, ens hem ocupat d'aquestes questions<br />
elect_rocardiografiques.<br />
L'experiencia ulterior ha demostrat que els signes electrocardiografics<br />
referits no es troben sempre o d'una manera proporch -<br />
nada en tota hipertrofia del ventricle esquerre. La rah es obvia.<br />
Aquests signes no deuen considerar-se coin 1'expressi6 immediata<br />
de la hipertrofia dels compartiments ventriculars, sing en tant que<br />
l'augment de la massa muscular de dits compartiments desvia l'eix<br />
electric del cor en la direccio corresponent (a l'esquerra en la hipertrofia<br />
del ventricle esquerre i al contrari en ]a del dret). L'electrocardiogranna<br />
ha de considerar-se com un bielectrograma (54) que<br />
resulta de l'accio contraposada de les forces originades en la contraccio<br />
de les dues nfeitats del cor. Una hipertrofia ventricular bilateral<br />
en proporcions iguals no modifica la direccio de 1'eix electric<br />
i les caracteristiques del electrograma resten invariables. Solamenz<br />
una hipertrofia unilateral o quan en aquell cas s'alteren les<br />
proporcions ponderals relatives dels dos compartiments es produeix<br />
la referida desviacio amb 1'expressi6 electrocardiografica corresponent.<br />
Segons Lewis (55), normalment la relacio ponderal entre el ventricle<br />
esquerre i el dret es, terme mig, de 1,8 a 1, amb un limit nninim<br />
de 1,5 a 1 i tin maxim de 2,15 a 1, en cis diferents individus.<br />
Aixc• explica que adhuc en condicions fisiologiques, 1'electrocardiograma<br />
pot mostrar una tendencia a prendre els t:racos d'una corba<br />
de preponderftncia, a l'esquerra en l'acostannent al limit maxim<br />
(fig. 5), i a ]a dreta en l'altre cas (fig. 6), i aixo tambe ajuda a comprendre,<br />
coin en el determinisme d'aquests fets pollen intervenir<br />
circurmstancies complexes en sentit convergent i divergent que son<br />
la causa de resultats aparentment contradictoris.<br />
Ultra les relacions ponderals indicades, la direccio de 1'eix elec-
c cl<br />
l'i'- 7.---0 111,111 (ICIISM/a cn /11 derit(wi,;
sch" colign's (it' dc l'i"Ilquo Caluluna iii<br />
tric pot esser, encara, influida per la posicio del cor, condicionada<br />
ades per 1'arquit^ectura de calla individu, ales per altres circumstances<br />
fisiologiques i patologinder^uuia dreta. Aci el cor tendeis a situar-se vertir
178 ^)",W Coll!lrcs (Ic Jlc!^/cs I/c Lh (I"a"ana<br />
dons. La matei^a hip;rtroha cardiaca no deu rrn,^idErar-se com<br />
uua ccni>>licacio de la liipertensio, en ei cuniple^e simptum^ilic d^<br />
la goal, la pai-ticipacio del cor es un 1et obli^at que la pert^;rbacio<br />
vascular condiciuna inunediatament i automaticameut.<br />
:1 mes, en el sindroma hipertensiu cal amsiderar la participa-<br />
cio cardiaca ann un elenunt fa^•orible. Si durarrt un temps la hi-<br />
pertensib no determine desurdres de la circulacii'^, es Begot a la<br />
hipertro(ia cardiaca. Ccm en cents defectes ^-alculers (es[enosi<br />
aort,ca) enfi-ont de 1'iucrement d^ la resist^ncia arterial eu la hi-<br />
pertensio, el ventricle esyuerre respun aiuh tin ri-eball augmcntat,<br />
augment licacions propiament Bites de la bipertensio tencn lloc<br />
quan la resposta cardiaca es insuficicnt, la goal coca determiua<br />
^_ul ^c^njturt de trastorns circulatoris, que tambe aci es licit de desig-<br />
ner emb el nom d'hipertensio descompensada.<br />
Yero com que la cause de la insuficicncia cardiaca en la biper-<br />
tensi6 descomp:nsada deu atribuir-se priucipalment a les eltera-<br />
cious del miocardi d'ori,^en ^°a: cular-1'arterioloesclerosi-i com que<br />
aquestes alteracious es prcduei^eu igualment eu altres organs, cl<br />
ripitol de les complicacions de la hipertensio compren tot, aquells<br />
desordres que s'originen a consegiiencia de les alteracious en els<br />
organs afectats. Entre els que mes frequentment s'obser^-en en la<br />
cliuica figurer els pa-ocedents deis organs encefalics i renals. _ll-<br />
ri-es k;calitzacions son mes rams.<br />
Ultra, Bones, els trastorus cardiacs de la hipertensio descom-<br />
pensada, en a^^uest ca^>itol de les complicacions caldra estudiar els<br />
U-astorns cerebrals, els renals, i tots els que ]:again prcduir-se en<br />
^^irtut do les ]esicns artcrioloesclerotiques en un organ determinat,<br />
consecutives a la hipertensio.<br />
\o obstant, hem dadvertir des
1*(" 'x",.^s ac x.. /^^,l^ /m,,^./[ i i<br />
Con^plicacions cardiaqu^s.-En 1'ordre de les complicacions, r.o<br />
tots els trastorns car
1 8o Sct^ Coiigr,^s dc de Llcnyua Calaimul<br />
tic per la localitzsci6 del dolor i irradiacions, circumstanries que el<br />
pro^^oquen i els altres fenomens subjectius que 1'acompanven. Ao<br />
cal insistir. La descripcio detallada dels sindromes anginosos no<br />
pertan}' en squest lloc puffs que, no essent tula consegiicncia obli-<br />
gada de la hip^ertcnsio, per be clue com heir lit, es troben soviet<br />
en aquesta categcria de malalts, en realitat el seu estudi mereis un<br />
capitol apart.<br />
:^ci volem sfegir, unicament, la contribucio aportsda recent-<br />
ment per Pelectrocardiografis al diagnostic dell s'ndromes angi-<br />
nosos. L'aportscio no es negligible si hom considers que el diag-<br />
nostic de les formes atipiques no es sempre facil. Pardee (;^), al<br />
qual ja deviem ]a significaeio de les p^articularitats elecri•cesrdio-<br />
grafiques couegtules smb els termer d'onda coronaria en 1'iufart<br />
hemorragic recent del mioresrdi i estats consecutitts, hs cridst 1's-<br />
tencio fa poc, sohre la troballa en 3." derivacio duns O molt acu-<br />
sads en els malalts, eu el commemoratiu dels qusls es registren<br />
simlrtomes mes o menus tipics d'estenorcardis. Segons Pardee, 63<br />
per too dell malalts que Ix-esentaven el signe electrocardiografic<br />
referit even anginosos segurs, i sltres S casos, per be que sense<br />
sin
Sc!,^ Collql, ^ I,' ^ (!^ 1-/^ ( 111,1^'Oild I , I<br />
grames de la nosh-a coldeccib. $s particunament iuteressaut que eu<br />
els casos que es caracteritzen per la gran amplitud de C)^3 , els antecedents<br />
d'estenocardia tenien un gran relleu.<br />
1'rnstorns del rit^ue.-Ias trastorns dcl ritme cues frequentment<br />
obseraats en els hipertensos son les esri•asistoles i Paritmia completa.<br />
Cal tenir en compte , aisi niatcix, yue totes dues formes d'aritmia<br />
es registren amb una estraordinaria frequcncia i eu circpmstancies<br />
molt diverses de la clinica general.<br />
Les exh-asisteles s ' observeu en tots els periodes de na hipertensio<br />
i, per consegiient , des del periode inicial. :ldhuc en certes<br />
circumstancies pollen considerar-se cum un indici d^e Pexistencia<br />
de la malantia . nuan wi subjecte entre 4o i jo ands acusa per primera<br />
vegada els simptomes de les estrasistoles-i d'ordinari s^^n<br />
els mateixos malalts que criden 1'atencio sobre aquesta aritmia que<br />
sol anar acompan}•ada d'iutenses manifestations subjectives-, es<br />
^airebe segur de trobar hip^ertesni6.<br />
En el periede inicial es tracta quasi sempre d'extrasistoles que<br />
s'ori^; inen en el ventricle esquerre ( fig. 8). Aquest fet sembla justificar<br />
que ehisteix una relacio de causa a efecte entre 1'activitat<br />
anormal dell referits centres ectopics i la sobrecarrega del compartimeut<br />
cardiac corresponent . En realitat , si no es arbitrari d'admetre<br />
que el determinisme d'aquesta meua d'extrasistoles es troba<br />
segurament dinh-e de la indicada condicib, el mecanisme intim de<br />
la genesi de Paritmia resta encara ignorat.<br />
En els >>eriodes interiors i a causa , probablement , de les alte-<br />
racicns org^^niques conseeutives de tot 1'i^rgan cardiac, les exh•asis-<br />
toles pollen originar - se en qualscvol punt. Quin aixo passa al ma-<br />
teis temps , el fet es considerat cons un signe segur de lesions mio-<br />
cardiques . I,es extrasistoles de punt cPorinen multiple correspo-<br />
nen. dunes, al sindroma cardiac lesional de la hipertensio.<br />
In la forma d'estrasistoles acumulades, cal pensar en la possi-<br />
bilitat d'estrasistoles deguts al mecanisme descrit per Rothberger<br />
i haufmann amb el Horn de parasistonia. Aci no creiem oportu<br />
d'estendre'ns sobre aquesta questiG de la goal ens hem ocupat di-<br />
verses eegades en altres llocs (^c^) insistint en la import
18^, Sch" Con!ll-^^s (ic JI(Iges (it' Lli'llglia ( a"c:m1a<br />
cio hronostica molt distinta que a les altres aloritmies cstrasist
S'ti' Coiftr, s dr J/E,IOh'S 0t'<br />
lutament reconegut de base arterioesclerotica podien ccvsidcrar-se<br />
con sigues clinics d'una afccci6 organica (lei miocnrdi, pcro in in-<br />
terpretaci6 (l'aquests fets ha d esser foreosanuut delicada.<br />
Sortosament, en l'epoca actual, el mctode electrocardiografic: ha<br />
omplert aquest buit (le la sinlptenlatologia cimica de les alteracions<br />
anatovniques (lei niocardi. Aquestes alteracions tenen una expres-<br />
si6 en diverses particularitats de 1'electrocardiograma que se sepa-<br />
ren netament de la corba electrica normal i no cal insistir en ]a<br />
gran adquisici6 que aixo representa en el diagnostic i pronostic<br />
cl'aquestcs cardiopatics.<br />
Hens aci ]cs principals particularitats observades en les refe-<br />
rides circtnstancies.<br />
La inversio (le "1 en i." o en 2." derivacions o en totes dues al<br />
mateix temps. T negativa en 3." derivacio s'observa en condicions<br />
normals i per ella mateixa en aquesta derivacio esta mancada de<br />
slgniflcaclo patologlca.<br />
Barnes i altres (60) ell nombroses observacions han trobat que<br />
la inversi6 simultania de T en les dues primeres derivacions ocor-<br />
re en els elect rocard1ogrames anlb preponderancia ventricular es-<br />
querra i en 2." i 3." en els de preponderancia dreta. Tambe nos-<br />
altres hem comprovat aquests fets. Les figures 9 1 io mostren al-<br />
guns exeniples.<br />
U n altre signe electrocardiografic es 1'anomenada T coronaria<br />
(le I'ardce (61). Es tracta d'una T negativa de punta aguda i precedida<br />
dun segment hT o ST curvilini i amb la convexitat adrecada<br />
cap amuut (fig. 1i). Recolzant-se en (lades cliniques i exile-<br />
inientals. Pardee i altres Ilan pogut demostrar que aquest signe<br />
es 1'expressi6 electrocardiografica dels estats consecutius a Vin-<br />
fart henlorragic del miocardi. Ln 1'infart recent. "1' presenta l'as-<br />
pecte china gran onda en forma de gep que arreuca de la porcio<br />
superior de la branca descendent de R. Segment RT i T es confo-<br />
nen amb tun so] tret formant des del punt indicat el gep referit<br />
(figura 12). L'examcn ulterior (lculostra que poc a poc va abaixant-<br />
se el punt d'arrencament fins a la linia neutra, prevent detinitiva-<br />
nlent In forma que hem descrit abans.<br />
L'aplananlent de T en les dues primeres derivacions quan es<br />
un fet permanent i no es pot invocar l'eventual influencia de In<br />
medicaci6 digitaldica--aquesta medicaci6 pot exercir una acci6 de-<br />
pressora sobre l'altura de 'F, adhuc invertivt la direcci6-t6, tam-
^ ?S^ S"I". Collqr,^s fic .11"I!/cs dc LIcnplia ( (110,0)10<br />
be, ttna certa significecio, igual quc 1'e?e^^ecio i abcisenunt dels<br />
segments I^"f o SC amb o sense la in^^crsi^"^ "1^.<br />
Abt.^,.<br />
Abt ^^^<br />
^• T.<br />
R,.<br />
^^^ Abt.^<br />
^ bt. ^^^<br />
n /,<br />
Gig. 1'? trJ T ra l'inJm'I lnvuorruyi^' rrrrnl drG utrort^r^li. In .I/^^..<br />
lord r^i rl.
Fig, I'^.-Bloillicig lotal. '111tomatisnic nodal. Blo(Incig dc la<br />
branco ('squerva (/('I fascich, (I'llis i (it, les ramificacions (arborisation block)<br />
Fi,. ,- 10.-/,'/,<br />
Fig, I alfn^ jfl"-, "Wri, Wor /mal, I)issociaci,;
Fig. 18-Ploilliciq di, la 111'ellica (ircla dcl joscich, ii'llis
I ` i , . I o .-f ", ;I!/ r I t ix I'] I I , I I t d"<br />
ORS Prop (14' /a linia is(^el",ctrica<br />
C)l /cs trcs dcri-<br />
Tucions<br />
I "jg . 2f)- I )os ,_ I / I ( Is is I o / f's ( ^) - I! / i I I t I / s rn PlInts f I if r), I') I Is
I ' i ^-, 2 1 . -, I r I / I I I i^ I (., , III I'lota. I ibrila( I,; auricular
Sc f t',, Conqr,^s de Jlcl!ics (it, LIcn(ju,j C ala,unci 185<br />
Iusicf^icie^icia cn^^dia^c^x.-Fn ]a insuficiencia cardiaca jugucn inclubtablement<br />
un gran rol les lesions clcl miocardi. \o ohstant, esta<br />
demostra que el defalliment del muscle cardiac en Eront de les<br />
exigencies e^:cessi^es que representa la hipertensio, i^ual que ea<br />
els defectes valvulars, pot tenir lloc sense que esistei^in aquelles<br />
lesions. Aixi resulta de les minucioses investi;;acions d'Aschoff i<br />
'Caw^ara (63) els goals atribueisen el defalliment del cor en molter<br />
d'aquestes circumstancies a 1'esces de requeriment indicat. Recenment,<br />
Eplyinger i altres (6.}) admeten, encara, Pezistencia de<br />
factors e^tracardiacs en la genesi dels trastorns que s'imputen a<br />
]'organ centr,il de la circulacio.<br />
R,a.2'^<br />
U<br />
i<br />
^^<br />
Fr"g. _'_' d/lertnnuia rrnvlia^n dnrrnN nu ntar i1^ 1tilnii^arrGc^<br />
prn•n.cis^trca<br />
El quadro de la insuficiencia cardiaca en la hipertensio constitueix<br />
el capitol mes conegut de la seva simptomatologia. Es tracta<br />
cPuna forma cPinsttficiencia cardiaca, els simptomes de la goal son<br />
condicionats pel defalliment inicial i en tot el seu curs predominant,<br />
del compartiment esquerre del cor.<br />
Indubtablculent aci es registren fets que es trobeu tambe en la<br />
insuficiencia del cor Bret, per esemlzle, la dispeea d'esfor^ al principi<br />
i la dispuea continua desp^res.<br />
\^o obstant, es facil d'adonar-se que les condicions especials en<br />
que es p^rodueix Pe^tasi pulmonar en la insuficiencia cardiaca es-<br />
querra ialtres factors encara mal coneguts, fan que la fisonomia<br />
clinica que presentee aquests malalts, en aquestes circumst^^ncies,<br />
^^fereixi trots que els hi son peculiars.<br />
I:n primer Iloc, ja hem dit que, ultra les manifestacions seusi-<br />
bles (^dgies) descrites abans, la nrtteixa dispnea, en aquests malalts,<br />
es matissada d'una tonalitat sensible. ]Tom ha dit que es una disp-<br />
nea dolorosa. "hothom come, en efecte, que aquesta categoric de
180 Scl,^ Comin's de (it' Llcn^lna Call''alla<br />
cardiars, sofreixen noes que els altres. 1'_n aquest ordre d^ fets,<br />
dintre un quadro en el goal, potser, hi ha uua certa can{usio, a'.-<br />
^tuls actors admeten oars iurnrt an^;inosa de la insuticicncia car-<br />
diaca c^squerra (an^iua de dectibit do V^tyuer i altres (65).<br />
1?n se^on lloc, es en aquests malalts on es censtaten preferent-<br />
nunt les crisis d'asma cardiaca i d'edema pulnwnar abut, que te-<br />
non lluc, se^ons 1'ol:ini^"^ ^eucral, guars el defallimeut del ^-cntriclc<br />
e5ytt^°rrr cs ^,r^^ducis stiliitamcnt.<br />
^« cal insistir en els de;alls d'ayuestes crisis que son del domini<br />
de la Clin^ca classira i que >^^"m ben concnuts de molt ahans de p^o-<br />
sar en clar la in fluencia de la hip^rtensio ;u•terial en la ^enesi dell<br />
trastcrns. Nosaltres nritei^o^, en un trehall repetulameut chat (66)<br />
hem ha^ut de reierir-nos i hem desrrit en llurs tra^os <strong>essencial</strong>s<br />
els smptomes de dues crisis a prol>iisit del sindronul circulat^^ri de<br />
les nciro^;atics.<br />
I?n 1'esfera de la simlrt^nnatolo^ia objectiva, ultra els simphi-<br />
mes broncol,ulnumars, Hies o men^^s acusats do 1'estasi vents en el<br />
dnmini de 1a ^:,tita cirrnlacio, cal ritar corn a Lets fora p^eculiar><br />
de la insuficicncia ru-diaca c^querra, el galop amb o souse taqu^-<br />
cardia, la insuficiencia mural relati^^a ori^inada mes pal funciona-<br />
ment de[ectu^^s de 1'anell nttiscular peri^^al^-ular que per la dilata-<br />
rib de la cavitat ventricular i que no ha do crn^londre's amb la<br />
^x^ssible esistcucia d'un detecte ^^r^anic d'ayuesta ^-alcula is es-<br />
nicntat en el r
Sch` Conga's do 11cpies do Llen9na Catalano I$<br />
pertensio concomitant en la catcgoria de malalts considerats aci<br />
;assistolia auib hipertensio de Sahli (67).<br />
La ternunacioi fatal dcls hipcrtensos per mcrt cardiaca pot es-<br />
devenir en formes diverses. La forma segurament mds frequent<br />
es a causa de 1'assistolia total progressiva que acabem de referir.<br />
Soviet, tamlw, per tin dels episodis indicats d'asina cardiaca o<br />
d'edema pulnumar, i de quant en quart s6bitament, amb niotiu<br />
d'tma crisi anginosa o per paralisi cardiaca, les circumstancies de<br />
la qual es dificil d'establir (fihrilaci6 ventricular. l) oqueig total<br />
amb fallida de l'automatisme dels centres suh(,rdinats i altres).<br />
Aquestes diverses nu;dalitats de mort cardiaca en els malalts<br />
hipcrtensos representen cl 32 % de ]a mortalitat total.<br />
Compliceciorrs aortigi es.-Per he que no es pot rehutjar r n<br />
absolut la relacio possible d'aortopaties de base degencrativa amb<br />
la hipertensi6 arterial-aci cal excloure, naturalment, les afeccions<br />
aortiques infectives, per exemple, les sifilitiques-semhla, no ohs-<br />
tant que en les malalties de l'aorta de base degenerativa, I'ateronia,,<br />
que Cs ttn proces mes propi dels grans vasos i que cs tin atrihut de<br />
la scnilitat, constitueix el factor decisiu.<br />
Cal admetre la possihilitat de la coincidencia de l'ateroma i<br />
de la hipertensid arterial. En algttns casos, la hipertensio no es obs-<br />
tacle perque els malalts aconsegueisin una llarga villa, i si en aques-<br />
tes circumstnncies hom troba una afeccio aortica gualsevol, parie-<br />
tal, valvular, ectasica, etc., es mes HOC d'incriminar el proces d'in-<br />
volucio senil que la mateixa hipertensio.<br />
Per aquesta rao, no farem aci la descripcio de les indicades<br />
afeccions.<br />
Com plicac ions cercbrals.-El s trastorns cerebrals, i mes espe-<br />
cialment els clue s'originen en els hemisferis cerebrals, ocupen on<br />
lloc preeminent entre les complications de ]a hipertensio Coin al-<br />
;ones de les complications cardiaques que acabem de descriure, cis<br />
quadros d'aquests trastorns, formen capitols importantissims, fa<br />
temps incorporats a la Clinica classica, molt abans d'haver-se des-<br />
cobert el rol que en on gran nombre de casos ha exercit la hiper-<br />
tensio en la genesi (leis trastorns.<br />
Alalgrat liar impcrtancia, per les raons que no ens cal repetir,<br />
hem de limitar-nos a una breu referencia dels trastorns principals.<br />
A imposar-nos aquesta restricciu, In contribueix encara, ]a natura-<br />
lesa de la matcria. Son trastorns que si he son originats per les
I w m/C,`".".s ./c x,//.,^ ,/.' //. "/,xo(^/.'.,,'./<br />
lesirn^s easculars l;er slur especial localitzacio mereizeu un capitol<br />
apart dintre do la Patologia.<br />
U n dell simptomes mes constants es la sensacio de decaiment<br />
general , associada a un canvi de caracter. Els malalts preseuten<br />
una impressirnlabilitat exagerada. Ultra mes febles es toruen irritablcs.<br />
F.lls matei^os solen remarcar que quaisevol impressio, adhuc<br />
les mes tri^^ials, els produeix ara un efecte desproporriouat.<br />
-lquesta "debilitat irritable" cone es costum de designar a 1'estat<br />
indicat, s'assembla molt ass estats de psicoastenia que es troba<br />
en els casos en els quals esisteia dita ncurosi, i de fet, sovint, hom<br />
posy erradament aquest diagnostic en els hipertensos amb trastorns<br />
cerehrals.<br />
Coin en ]a matei^a neurosi, es tambe sortint del slit, en les pritt7eres<br />
bores dcl coati, quc la sensacio de feblesa general es mes<br />
acusada. Les cores passer com si d'tma panda, el repos do la nit,<br />
no hagues tingut els efectes reparadors, i com si d'altra Banda, marques<br />
la capacitat d'adaptacio rapida que s'observa ep 1'individtt<br />
normal del repo a I'activitat.<br />
Tot en el annportamcut de la persona, habitus exterior, f acies,<br />
Ileng-uat^e, etc.,
SCI' , ' COH!jl'^S (it, 31ct!It's (it, Llcn^mci Calu^ana<br />
mes de la sensacio dolorosa, hom Karla de eonstricci6 del cervell,<br />
de buidor, d'encartronament, de sorolls eariaclissims respecte de]<br />
lloc on son percebuts i de lnur tiu^hre i inteusitat. Els referits sorolls<br />
preseuten uua certl anano;ia amb ens que s'observen en 1'otoesclerosi<br />
just amb la disminucio de 1'acudesa auditiva.<br />
Soy°int eixsteit insonuii, quc impossibility als malalts d'adormir-se<br />
en les primeres bores de la uit, o Ines tard, despres de despertar<br />
prematurament, inrlpa^os de reprendre la son novament.<br />
Son aquests malalts que presenten especialment ens sin^ptomcs<br />
de psicoastenia de que hem parlat fa un moment.<br />
I?1 vertigen es tambe un dels simptomes mes freyiieuts. Fls<br />
malalts 1'acusen sebretot en ]levar-se del llit i amb els canvis hrus-<br />
cos d'yctitud del cos, en girar ripidament el cap. I:n molts hiper-<br />
tensos, la circumstancia que el proeoca de preferencia es la sensa-<br />
cio do moti•iment.<br />
_1ci cal inclour^e ens episodis de fall ictus apop^letic que hem<br />
mencionat anteriorment (paralisi, amaurosi, af^^sies, etc., transitories),<br />
que tenon a llur base, coin hem dit, un espasme eascular i<br />
que, com hem fet remarcar tambe, tot i esseut de naturalesa e^trictament<br />
fimcional, es produeiaen mes sovint quan ja existeixen<br />
alteracions esclerotiques dels vasos cerebrals.<br />
Rarament en aquests malalts es registry el grau d'enderroca-<br />
ment mental que pot observar-se en els casos de rehlanimeut ce-<br />
rebral considerable de n'arterioesclerosi senil. Si alguns arriben a<br />
aquest estat d'esfondrament de llurs facultats psiquiques, es tracta<br />
ordinariament d'hipertensos que Kan conseguit tma eclat avan^ada<br />
i en els goals scgurament els estralls de la involucio seni^l juguen<br />
un rol mes important que la malcltia hip.ertensiva.<br />
Soeint, Pero, en aquesta categoric d'hipertensos amb complicacions<br />
cerebrals, la villa es interrompuda per 1'ap:;p':esia cerebral,<br />
La catastrofe pat esser fulminant i el des^enlla4 to lloc en un ter-<br />
;nini brevissim.<br />
C)uan el malalt sobreviu c la crisi, cal lamentar 1'hemiplexia con-<br />
secuti^^a, mes v menys acuscda, de la goal resta un residu de major<br />
o menor importancia. Tambe cal tem^er el resultat fatal en altres<br />
crisis interiors possibles.<br />
No enri•arem en els detalls de la descripcio de 1'ictus apopletic<br />
ni de Phemiplc^ia quc n'es la consegiiencia, per be que aquesta ul-<br />
tima tambe pot produir-se a vegades sense ictus veritable. Kespecte<br />
d'aquests episodis de les ccnnplicacions cerebrals de la hipertensio,
Igo Sct^ Cojil's it, tlcigcs do Lienjno Cahc:ano<br />
ens refermem encara ntcs en 1'advertiment fet al principi del ca-<br />
pitol. El guadro clinic de l'apop'exia i (le les sever consequencies<br />
es tan vast i pot esser tan variat de inatisos, a causa de 1'espccial<br />
localitzacio de l'afecciti i segons els punts afectats, que dintre el<br />
clos que ens hem assignat, gualsevol descripcio resultaria forcosa-<br />
ment incompleta. Pel denies, ja hem (lit, tlue pel scu caracter. agttests<br />
trasterns entren en tut domini especial de la Patclcogia.<br />
Aci volent nomes donar tuna referencia d'una localitzacio de<br />
l'atac apopletic cue cal tenir en compte, puix cue no essent taut<br />
fregiient coin altres localitzacions i mancat. a vegades, de sintptomes<br />
focals, pot esser 1'ocasi6 de diciultats de diagn6rtic. Ens referint<br />
a l'heniorragia meningia.<br />
Resumii em el quadro d'un cas rccentment observat. U n home<br />
(le Go anus, antic hipertens antb lesions renals, rota nit, amb motiu<br />
del colt, acusa bruscament no fort dolor de cap a la regi6 frontal<br />
i a continuacio un estat de sopor cerebral, serve arribar al coma.<br />
iAqucst estat es mante invariable i al mateix temps es prodtteix<br />
ttna llettgera rigidesa de la colunina vertebral i petit Roernig. Els<br />
reflexes cutanis ]leugerament exaltats. Vuit dies despres veiem el<br />
malalt junt kill]) el sett metge i es practicada la 1:unci6 lumbar que<br />
torncix tin liquid rosat.<br />
No cal dir que en els cases com aquest, en cis quals es tracta<br />
solament de fets de compressio cerebral moderada, el curs i resultat<br />
de 1'afecci6 sol esser favorable.<br />
loans de cloure aquest capitol, hens de for remarcar que<br />
pel clue es refereix a la patogenia de l'ictus apopletic, el criteri no<br />
es unanime. Al costat de la doctrina de les alteracions vascu':ars<br />
i 1'augment subit de pressi6, amb motitt d'una crisi hipertensiva,<br />
coni a causa determinant de 1'efraccic de la paret vascular, que<br />
constitueix, per dir-ho aixi, la doctrina classica de I'heniorragia ce-<br />
rebral, recentment algun actor ((;8) soste que, almenvs en molts<br />
casos-i ja ens hem referit abans a aquest punt de vista-, es<br />
deu a 1'espasnte vascular el ntecanisnte determinat de ]a necrosi<br />
anemica.<br />
.lies recentment, encara, Stanislas de Seze (69) recolza sobre<br />
nombroses dades cliniques i experimentals molt (111-lies de tenir-se<br />
en compte, la doctrina de que en molts altres cases d'ictus. el fac-<br />
tor inunediat del deficit de la irrigacio sanguinia. en floc dicta cri-<br />
si ltipertensiva, es tracta ans be d'una caiguda brusca de pressi6,<br />
deguda, per exemple, al defalliment del miocardi.
Sct^' Collj; ^ S (/C - , ^il !, '.^ (ii 1 1 ( il)l<br />
No cal dir coin agttest critcri luutria d'inYornuu• la condncta.<br />
terapcutica en una forma ben distinia, cn c;s reierits rasps, d^ 1a<br />
que es seguia en els temps ^,assats. llc nu:ment i sense hren^irc<br />
hartit definitivamcnt pel I:unt de vista indicat que rcqucrcis una in-<br />
formacic mes lmplia, cal, no cbstant, reamciser, que la sa^nia en<br />
^'apoh?e^ia cerebral, a
192 Congr,^s dc 31c/^;cs (it' Liengua ( alo,'mld<br />
sang, ccl^lules renals, cilindres, etc.). Cap tendencia a la formacio<br />
d'edcmcs.<br />
F.n can^-i, hum troha en cl primer pia la hipertensib que ja es<br />
anterior al quadro de la annplicacio renal, kerb que lla^-ors pren<br />
encara mes increment, fins arribar als limits e^trems que d'aquest<br />
trastorn es registren en la Clinica. les alterations retinianes, es-<br />
pecialment la rctinitis i, per snore de tut, eis desordres que resul-<br />
ten d^ la iusuficiencia renal prugressiva, amb la retencio a la sang<br />
de les substancies quo normabucnt s'elimincn per Poring i eis greus<br />
fenbmeus to^irs de Puremia, de la goal la re{erida retencio de les<br />
substancies urinaries, si no la causa, se'n Ix^t considerar 1'eapressio.<br />
Ja molt abans del quadro de 1'uremia maniiesta hom pot tenir<br />
^_ula idea de 1'estat de la ftmcio renal pel gran de retencio de les referides<br />
substancies en la sang. Per aquest fi cal practicar ]a determinacio<br />
del nitrogen residual global o de les fi-accions (urea,<br />
acid uric, creating, indicat). La determinacio de 1'indca refi•actcmetric<br />
deg cobrcis el ;;ran de retencio acuosa intravascular.<br />
Per 1'espluracio de la funcio renal encara han de considerar-se<br />
cues sonsihles les proves d'eliminacio provocada, ja sigui de sttbs-<br />
taucics estranyes (blau de motile, fenolsultonftaleina), o induhta-<br />
blement millor de les que s'eliminen amb Poring (aigua, urea, clo-<br />
rw-s). Es h^acta de proves de sobrecarrega funcional, amb les goals<br />
es poscu en eaidencia eis trastorns mes lleugers de la fiuuio renal.<br />
Insistirem sobre la valua pa-attica de les proves de dilucio i de<br />
coucenh-acio de Volhard-el ^^eo^^^izs facie°udi. preferit per nosaltres<br />
es el proposat per Rosenberg• (^^) de ]a Clinica d'IJmber-que esta<br />
a 1'aba>t de tothom. Impossible, Pero, d'cntrar en eis details de la<br />
tecuica.<br />
limb aquestes proves, hots posy de manifest en aquests malalts<br />
primer la hip^ostenuria, que constitueis el trastorn initial del treball<br />
d'eiimiuacio, la dismiuucio progressi^^a de la capacitat de coneen-<br />
tracio dcls ron^^ons, a midi que 1'afeccio renal avau^a, i, fiualment,<br />
la isostenuria en eis. limits extrems de la insuficieucia dels organs<br />
caracteritzada per un mode de treball d'eliminacio restringit i ri-<br />
gid en qualsevol circwustancia i qualsevol que sigui el gran de re-<br />
querimcnt, en un mot, una manes de treball que rcpresenta que<br />
eis organs urinaris han p^erdut el poder d'aromodacio, que es 1'atrii;uit<br />
de la funcio renal normal.<br />
Juut amb aquests fets, es dibuisen eu eis ma'lalts eis ri•a^os<br />
clinics de ]'uremia, astenia progressi^-a, anxxlorrament fins al coma,
.^ c / ^ ( "'wil , 'y lic .1", '^JCS (h O")1^11hl C (III(I ^ ^)3<br />
anorexia, hematemesi, melena, inquietud muscular i subsalts de<br />
tendons, finahnent, el coma.<br />
;altres trastorns, per exemple, la cefalalgia i els trastorns visuals<br />
sbn potser mes aviat imputables a la hilmrtensio.<br />
Les crisis cou^^ulsiees que e_i la Clinica classica eren adscrites<br />
e^chtsivament a ]'uremia, per be que tvnhe po^den produir-se, segons<br />
Volhard (jz)-i nosaltres ens adherim a agttesta opinioson<br />
m?s frequents en altres sindromes nefropatics.<br />
Ja hem dit abans, tambe, que tcts els trastorns coneguts amb el<br />
nont de petits simptomes del br;gtisme (Dieulafoi) i atribuits a ]'uremia.<br />
actualment son considerats com a fenomens purament ^-asculars<br />
sense cap base to^:ica.<br />
En el curs de 1'ttremia, cls malalts pollen canviar 1'habitus que<br />
presenta^^en en un principi. _^ra pot tractar-se de subjectes que es<br />
desnutrei^en i pal•lideiaen gradualment, com hom troba en la hi-<br />
pertensio renal La hipertensio roja de Volhard (73), propia, se-<br />
gons aquest autos, de la forma <strong>essencial</strong>, es transfrrrma en ]a hi-<br />
pertensio pallida caracteri,tica dell malalts renals.<br />
La nun•talitat per uremia en la hip^ertensio es molt mes petita<br />
que per insuficiencia cardiaca i per apoplesia cerebral. Les diferents<br />
estadistiques donee una mortalitat d'un ^ per too.<br />
rlltrr.r ^•ottthliracions.-Tothom, que tingui uua regular eaperieucia<br />
de ]a malaltia hipertensi^•a, con^^indrii facilment que les<br />
complicacions cardiayues, cerebrals i renals, a que ens hem referit,<br />
son les principals i les que cal tenir en comp^te, sobretot durant el<br />
seu curs. $s a causa d'una d'aquestes complicacions que, com hem<br />
dit, la wort l;osa un terme al curs de ]a malaltia.<br />
^1ltres complicacions son mes races. I^'elles solament cal citar<br />
des complicacions pancreatiqucs que es tradtteixen mes per desordres<br />
de la funcio insular (diabetic mellitus) que pel de la funcio<br />
digestiea.<br />
La causa ha d'atrihuir-se, naturalment, a 1'arterioloesclerosi dels<br />
^^asos pancreatics afectant la regib
^ ^J-^ ^^ c/,^ (,')I ^ I I, S (,',' ti" I' I"; I!;: I ^ I ( (I ^,, ol;,^<br />
Cal afegir, a mes, quc, tot i que sees dubte pollen existir al<br />
mateis temps, aquests sindromes, especialment cls que teucn una<br />
base or^anica, dcpcnen mes soviet de 1'ateroesclerosi, que afecta<br />
prefereutmeut els vasos de pros i mitja calibre, quc ]es petitcs arterioles,<br />
que, com hem Bit repetidau^ent, es on es desenvolupa 1'accio<br />
nocivs de la hip^ertensio.<br />
l',n aquesta misceld^lnia de comnlicacions, pollen incloure's, iinalment,<br />
les manifestscions hen;orr^tgiques, epistasis i metrorrasies<br />
ertre les mes fregiicnts, per^^ ultra la hipertensi6 intervener<br />
sci, segurament, altres factors geenrals (diate^i hemorragica) i locals<br />
(alteracious vasailars, mioma, lesions destructives, etc.).<br />
r^x^^^srlc<br />
ni^nad sciaatioire^n, d pronostic de la hip^ertensio <strong>essencial</strong> es<br />
gairebe absolutauient desfaeorahlc. Sembls, en efectc, que la hiper-<br />
tensio, que comen^a per una alicrscio fiuuional i es transforms<br />
despres en una afeccio organics, ha de considerar-se com un pro-<br />
ces irreversible, adhuc des da fase purament ftu^icional. hls easos<br />
de ,=uarin^ent con?plet, amb retorn de la pressio al nivell nortual<br />
i amb hones anulicions de salut, semblen excelxionals i potser uo<br />
resistirien encars una critics severs.<br />
Fishherg (^.}), no ohstant, refereix el cas d'un suhjecte quc ^-e<br />
observant des de fa quatrc an^^s, cl goal anteriorment havia presentat<br />
una hipertcusio de i jo mm. i que, despres d'un attic de grip,<br />
la pressi6 ha haiaat al uivell normal i cl sou estst de salut es excellent,<br />
llalgrat aquesta ohservacio, 1'sutor citat uo es dels que es<br />
mostra menys pessimists des del rcferit aspecte del pronostic de la<br />
hipertcusio.<br />
]des d'aqucst punt de miry do la curahilitat de la hipertcusio,<br />
cal descomptar els easos d'elevaei6 r^omentania de la pressio sar-<br />
guinia per circumstancies diverses, per esemple, amb motiu duns<br />
forty excitacio psiquica, que el metge ha pogut ha^^cr constatat her<br />
casualitat.<br />
f s clar que, en aquests easos, 1'adopcio d'un criteri net topara<br />
amb Is dificttltat de decidir si les Bites hipertensions nwmcntaiiics<br />
son fets que han de considerar-se dintre 1'esfera fisiologica v si<br />
es tracts ja del periode initial de la hipertcusio, en la goal, com
Sct^', coil!ln^s dc '11clyes d" Lloiqua Cotalcom I^)j<br />
hem dit, les fluctuacions de la pressio son caracteristiques, adhuc<br />
amb rctorn trausitori a la pressio normal.<br />
Yer alts part, gairehe ni caldria mencionar certes pseudoguaricions<br />
o millores de la hipertensio, sobre ]es goals, no obstant,<br />
molts autors Posen en g^uardia i que es refercixen a Pabaisament<br />
de la pressio deguda al defalliment cardiac. Com que aiso pot<br />
esser e} resultat d'uua meclicacib intempesti^°a, no cal iusistir en el<br />
concepte que ha de mereiser la bondat c}'aquests resultats i }'absurditat<br />
del metode terapeutic posat en practica.<br />
Millores reals , no fakes millores degudes a la disminucio de la<br />
forea cardiaca, son inuegables i no pas rares en el curs de la ma-<br />
]altia hipertcnsiva. Per tal d'apreciar correctament aquestes millores<br />
veritables, un bon criteri es el comportaulent de la pressio minima<br />
, que en aquest cas d?sminueix correlati^^ament amb la matima.<br />
Fn canei, en els estats de fchlesa carcliaca, adhuc abans dcls simptomes<br />
clinics manifestos, la disminucio de la pressio sistolica va'<br />
acompan}-ada d'un augment major o menor de la diastolica, amb<br />
la reduccio corresponent de la pressio del pals.<br />
Quon-d vita^ia,. el pronostic varia considerablement, segons e1s<br />
individus. En aquest aspecte del rise de mort, en poques malalties<br />
esta justificat d'individualitzar tart com en la malaltia hipertensi-<br />
va, que pot esser la causa de la mort des del termini de pocs anys<br />
fins algunes decades. En alguns casos, ja hem dit que Pafeccio no<br />
era obstacle perque cls malalts conseguissiu una Varga vida.<br />
En general, no obstant, cal considerar la hipertensio ann una<br />
afeecio seriosa , i els portadors de la mateisa com a subjectes e11<br />
els yuals es mes gros el rise que posy en perill llur existencia.<br />
Les lodes segiients de AIay (j;), procedents d'w1a compan}^ia<br />
d'assegurances, la Pr•Itdea#ial 1_ife Listar^aace Society, respeete al<br />
calcul d'espectacio de wort, prevent too com el valor de comparacio<br />
en el grup de subjectes sans, son fora demostratives.<br />
Prrssio sistoli
190 Scit, Conqn^s de .11elgcs ic Llcn^;ua ^-,tlo!aua<br />
>^s conlprensiblc quc el proubstic es mes o menys insert i dificil,<br />
segous cl periods de la malaltia. 1luguris sabre 1'esdcvenidor dell ma-<br />
lalts, eu els ^^eriodes avanSats, quan ja e^isteisen ^>^reus danys car-<br />
diacs„ cerebrals o renals, nu hau d'oferir, certanlent, grans difi-<br />
cultats.<br />
L'na Cosa distinta es aquest judici pronilstic, ell els primers periodes,<br />
quan el metge constata 1'esistencia de la hip^ertensio purament<br />
i simplemcut, sense conlplicacions, i es plauteja la giiestio de<br />
gain tiptts evolutiu esta reservat a tm malalt detcrminat i en gtlin<br />
termini es c^nnplira aquesta evolucio.<br />
Honl troba, en efecte, forlues diverses de la n^alaltia hiperteusiva<br />
des del punt de vista del pronostic. Hi han formes benignes,<br />
lenta.meut progressives, anlb pauses, adhuc club millores, cola hem<br />
dit innegables, que son compatibles amb la durada. d'una villa ordinaria.<br />
Existei^en, en canvi, altres formes, en lcs goals es produei^en<br />
rapidament les cousequcncies dell greus danvs indicats<br />
en els organs vitals i els nalalts sucttmheisen eu un terulini brat.<br />
I^'aquestes formes greus, Volhard i Fahr (j6) n'han a^illat una,<br />
especialulent grew, que anoulenen la forma nlaligna de la hiperten-<br />
sio. Els referits actors cregucren l;rinler yue la base auatilmica de la<br />
forma nlaligna era una g^lomerulouefritis agttda afegida a 1'arte-<br />
rioloesclerosi ordinaria. ^Ies tard, atribuiren la malignitat de ]a<br />
mal^^ltia a la vasoa^nstricci6 general amh isquenlia brutal dell ro-<br />
nti-ons. Fahr (77), per tula Banda, i l^eith, ^^"ageuer i l^rrnlhal, per<br />
1'altra (78), han pogut estahlir defiuitivanlent les veritab;es condi-<br />
cions anatomiques de 1'afcccio. Es tracta ertensio maligna p^;t ocorrer preseutant el referit carac-<br />
ter des d'uu principi i ]lavors es tracta ordinarianlent de subjec-<br />
tes enru-a joves o cam una fase en el curs d'uu cas current de ]a<br />
1llala^tla.<br />
Pero, deisant de Banda aquesta forma especial i poc i regiient,<br />
el curs de la hipertensio en els casos ordiuaris es, cam help dit,<br />
estrarn-dinariament variable i, al costat d'aquells cn cls goals la<br />
nlalaltia resta cstaciouaria durant molts anus o avau^a poc, n'hi<br />
han d'altres que prog^ressen rapidanleut. Tambe hi han casos yue,<br />
despres d'un llarg periude d'estacicnament, de cop i volta, rota la
'^^'^,x«,.`,/`^u/',.x'^^/^»/vx./(^^/^^».' `v^<br />
influcncia de circumstancies conegudes (malalties, excitacions de<br />
tota mena, etc.), o sense saber a que es pugui atribuir, la malaltia<br />
pren una marxa rapida cap a la snort.<br />
I?u 1'e^-aluacio del pronostic, en aquests primers periodes en<br />
els goals Pesdevenidor dell hipertensos es una ;ran incognita, cal<br />
tenir en compte circumstancies que, fins a rert punt, poden orientar<br />
i donar una certa base als nostres judicis.<br />
L'd^at.-L'esperieucia ha denu^strat yue, coin mes prematurauient<br />
un suhjecte es afectat, mes ominos ha de considerar-se el<br />
pron^^stic. :11 voltaut de 3o anys, la hipertensi^"^ es mes grew que<br />
quar^ es presenta a mes de ^o. Ultra la influcncia que aixo ha de<br />
tenir en la durada de la ^^ida de Pindi^^idtt, ja hem indicat que es<br />
en cls joves que Bolen recrutar-se ]es formes malignes de la hipertensio.<br />
Se.rc°.-TTom atribueix un pronostic mes benigne a la hipertensio<br />
en la Bona que en 1'home, tot i que, com liem vist, en 1'etiologia,<br />
]a malaltia es en ella mes frequent.<br />
Dues circumstancies son invocades ^>er tal d'explicar aqucst fet.<br />
La influcncia relati^-a del climateri, que represeuta un factor tran-<br />
sitori, despres del dual moltes malaltes hipertenses es milloren, i<br />
la disposicio menor que presenta la doua (la goal cosy esta ben<br />
denu;strada clinicament i anatbmirament) a les afeccigns de les co-<br />
ronaries.<br />
Hcr^^ir.^ ia.-:quest fet es importantissim. Una historia fami-<br />
liar sebrecarregada ennegreix fortament el pronbstic. 1'er aixo, com<br />
dciem en el capitol de 1'etiologia, no son indispensables les lades<br />
precises de la pressio sanguinia en els ascendents i coetanis, sino<br />
que son suficients les d'aquelles afeccions cardiovasculars, cere-<br />
brals i renals que es relacionen amb la hipertensio.<br />
La predestinacio que Bona phercncia fa ben comprensihle que<br />
el curs hags d'esser Ines inexorable en aquests casos, en els goals<br />
les influcncies causals possihlement ban actuat i s'han fixat a traves<br />
de diverses generations, que en aquclls casos en que comencen<br />
a actuar en tui indi^^idu, amb caracter e^•identment mes contingent.<br />
Hcrbitlas co^asliPuciouals. - Una consideracio semblant mereix<br />
1'hai^ihis. 1?n general, en els suhjectes portadors de 1'habitus pic-<br />
nic, les carlcteristiques constitutionals del goal son les que is tro-<br />
ben, com hem lit, en la hipertensio essential, el pronostic de pa-<br />
feccio es mes desfavorahle.<br />
Alts^ra. dc' Icy prr^ssio.-En un moment donat, una xifra molt
".^ /.^/,^(^~.^x/,»)/.^/..`,"", //`v,xv(.,/.,'"m<br />
elevada de pressio uo to uua sig^nificacib especial. Taumatei^, una<br />
hipertensio permanent, passant de goo mm. ha de cousiderar-se<br />
com un estat fora serios i, quan passe de ado nun., la situacio es<br />
greu. L;ntre altres cnnsegiieucies yue sobre 1'ap.u•e",^l cardiovascular<br />
ha de teuir, naturalment, aquesta carrega circulatbria, cal tenir en<br />
compte, encara, el rol que pot e^ercir, adluic en forma de simples<br />
crisis hipertensives, en la p^atogenia de 1'apoplexia cerebral.<br />
Co^udieior^s pcrsounls.-Com en altres malalties, les conditions<br />
derivades de 1'estat social, amb les possibilitats majors o menors<br />
d'atendre ]a salut i les que resulten del au•actcr de que csta dutat<br />
el subjecte, sabtnt i voltnt discipliner ]a seva villa de la mantra<br />
convenient, evitant dintre del possible totes les influeucies nocives.<br />
son circumstancies a tenir eu compte pel pronbstic.<br />
Adhuc havent de suportar les ironies potser dell propis ma-<br />
lalts, el metge Tara, en general, un millor pronbstic dell maL•ilts<br />
assenyats i disciplinats. que dels estrafolaris i rebels. Ao obstaut,<br />
ja hem dit en el capitol corres^x^nent, clue caldra evitar que e^ntre<br />
aquestes categories do malalts, es pr^^ducisi el opus fins a ccrt<br />
punt intermig del malalt amb ]a fbbia de la hipertensio, que es<br />
tm opus do mal pronbstic.<br />
Les circumstancies que acabem de considerar son les uniyues<br />
yue, com hem dit, en el periode de debut de la malaltia, permeten<br />
amb un cert fonament de cause d'estahlir la siguificacio proubstica,<br />
es a dir, conjetttrar la imp^?rtancia que probablement tindra<br />
un cas determinat i el perill de wort mes omen}'s prosima yue<br />
amena^a el malalt.<br />
Eu els periodes ulteriors i sobretot quan ja son evidents les<br />
afeccions viscerals, el probleroa es simplifica extraordinlicacions cardiaques, els trastorns sensihles,<br />
fora del; sindromes estenocardiacs i de les petites crisis impuGi-<br />
bles, amb fonament de cause, a petits infants hemorragics crbnics<br />
del miocardi, el pronbstic es beuigne. No cal dir, en canvi, la sig-<br />
nificacio proubstica yue adquireixen els trastorns anginosos.<br />
D'anomalies del ritnie, cal tenir en compte tuiicamnt com a<br />
ominosos, els extrasistules de punt d'origen diferent, 1'aritmia
`^.'.^^...'^,/'^'.^//^/'././^^/^^''`'/^'^ ^"''<br />
completa, eis trastorns de amduccio de base organics i 1'alternancia<br />
cardiaca, que d'ordinari son 1'eapressio de lesions anatomiques<br />
de 1'orgau carcliac.<br />
^gual caracter ominos ha ^i'atribuir-sea tots els signes clinics<br />
i eleetrocardiografics d'aquest sindroma les:onal, Pero es ^so-<br />
I^retot el tirau d'insuficiencia cardiaca i el de les reserves definitives<br />
que rester al nrocardi, la base decisiea del pronostic en aque^^t<br />
w "` /'^//C"o«,.,.", o./.'^x./.' //.`,/o^(^^/.'..),.'<br />
viscerals. ll'altre panda, hcith i \V'agener (jc^) Han insistit en la<br />
seva significacio en les formes malignes de la malaltia. Pero les<br />
alteracions oculars no son absolutament constants.<br />
La imatge capil•laroscopiai ha fet concebre au^-s ha molter es-<br />
perances. ^1 uosaltres ens interessa fora actualment i tenim en curs<br />
d'eshuli la giiestio. I'cl monunt, cls resultats obtinguts fins ara,<br />
aulh un mctode quc sembla^^a tan prometedor no correspcnen al<br />
que hom espera^^a. 1?1 pare del metode Ot. Diuller (^o), eu e] tre-<br />
ball mencionat, arriba unicament a la conclusio que la imatg^e ca-<br />
pilaroscopica dell hiperteusos es la que hom troba, en general, en<br />
la di^itesi vasoneurotica. hespecte del pronbstic-per he quc fins<br />
ara no ens ha sig^ut possible veure la memoria original-1'autor no<br />
fa cap indir
Sete Conyr,^S de ,lIclgcs de Llenqua Cataluna 201<br />
compte son les adrecades a contrarestar els efectes de 1'herencia,<br />
desaconsellant el matrinloni entre els que ofereixen una carrega<br />
here,litaria reconeguda o aquells estigmes constituciouals, trobat,<br />
habitualment en els subjectes, en els quals hom admet amb fona-<br />
ment de causa una disposicio a ]a hipertensio.<br />
Menus Segura, pero potser tampoc no negligible (let tot es la<br />
prescrlpcio de sotmetre tots aquests individus estigmatitzats fami-<br />
liaruient o ptrsonalnient a una vida lm.,;Ic.,ica rigorosa, mot repo-<br />
sada i sobria, en tots els aspectes, sense massa ambicions ni ape-<br />
tits excessius.<br />
Totes les mesures higieniques i dietetiques, recomanables als<br />
subjectts ja afectes (le ]a malaltia, son aplicabics tamhe, en tun cert<br />
gran. a titol preventiti, a aquells en els quals existeixen bones<br />
raons per a considerar-los corn a predestinats.<br />
Orientacio professional en el sentit d'una activitat que no requereixi<br />
grans esforSos. Prevenir la influencia nefasta que pollen<br />
exercir els excessos i transgressions higieniques de tota mena, en<br />
la vida del treball, en els menjars, en la vida sexual, intoxicacions<br />
voluntaries, etc., etc. Alternar rigorosament les bores (let repos amb<br />
les de Factivitat i, d'esser possible, intercalar el major nombre t'e<br />
dies i periodes de vacances, heus aci, apuntades solament, les bases<br />
principals de l'accio profilactica at costat de 1'orientacio eugenesica<br />
indicada.<br />
f-s comprensible, pero, que, si no es sempre facil de complir<br />
aquestes preseripcions en cls subjectes malalts, seran molt majors<br />
encara la resistencia o negligencia per part d'aquells que pel moment<br />
gaudeixen de bona salut i en els quals es tracta solament de<br />
prevenir la malaltia a que estan abocats.<br />
Pel que es refereix it tractament lie ]a hipertensio <strong>essencial</strong> ja<br />
establerta, els termes (let preblema s6ll distints, segons que es trac-<br />
ti dels primers periodes en que el malalt es tin simple hipertens o<br />
quan acusa mes tard els trastorns de les complicacions viscerals<br />
consecutives.<br />
L'unic problema, en el primer cas, es el de restablir la normali-<br />
tat de la pressio sanguinia. I encara que seurbli estranv, hom ha<br />
dit si era util i racional aquest objectiu. Els que s'han demanat<br />
aixo, i entre ells hi hall homes de gran autoritat, corn Krehl (82),<br />
tendien a considerar la niateixa hipertensio corn una reaccio com-<br />
pensadora. I aixi corn seria absurd de pretendre corregir la hiper-<br />
trofia cardiaca compensadora en el' defectes valvulars 1 en la pro-
x:11 Sett" Congrf^s dc Alclip's dc !,/c)I!jua Cataialla<br />
pia bipertensio, tambe considereu irrational de con^batre 1'augment<br />
do ]a pressio sanguinia, necessari per a comlxnsar, segons els<br />
un^, els obstacles periferics, i, se^gons els mes, la deficicncia dt la<br />
nuncio renal.<br />
Ll concepte actual de la hipertensio essential, segons el goal el<br />
dit trastorn es considerat, en tm principi, tom una simple desvia-<br />
ci^i funcional iamb ahsohtta iudependcncis de tots afecrio renal,<br />
pcrmeten d'establir que no es irrational, ni seria certament inutil,<br />
do poder couscguir en els hipcrt^nsos 1'abai^ament do la pressio<br />
san,uinia al nivcll normal.<br />
Una alts giiestio es ]'utilitat de cots metodes emprats. Atora-<br />
witz (83), per esemple, Bona a conei^cr, amb grafiques fora es-<br />
pressives, els resultats obtinguts principalment amb el nih^oescler^r^i<br />
i Pauaboliu. _^1 costat de la disminucio de 1a pressio arterial, aug-<br />
menta la pressio venosa i au;menta 1 acid lactic de la sane. l^yucsts<br />
signer, als goals podia afegir-se en alguns casos dispnea i edcnies,<br />
evidenciaeen que ]s caiguda de la pressio arttrial era a costes del<br />
def^tllimeut del miocar
Set", Collgr,^s dc Jlc^!;cs dc Cataluna -:03<br />
malalts, es I'observaucia d'una villa tranquilly i rep^osada. ^s iudiscutihie<br />
que el repos els reporta grans beneficis.<br />
Scgurymeut en ylguns casos, ni ymh un rcp^os absolut podria<br />
modifiru--se el curs inexorable i les g^reus consequencies de la malyltia,<br />
I^ro Yothom conve que, eu molts altres casos, nna villa de<br />
repos determine un curs evolutiu mes bcnigne i en tots ells ]a fa<br />
mes suportyhle.<br />
Cal, doncs, prescriure als hipertensos el major repos fisic i moral,<br />
1'.ls mylalts han de ficar-se al ]lit dejorn i rester-hi ylmenvs<br />
vuit ^ nou hores diaries. Com mes grew es la hip^ertensio, y part de<br />
les complicacions, major es el Hombre d'hrn-es que hau de dedicyrse<br />
al descans.<br />
1?n Pesfera psiquica, el repos es taut o mes necessari. Els hipertensos<br />
han de renunciyr a uny villa d'ambicious i sostreure's<br />
tot e1 que puguin a qualsevol motiu de preocupacirn^s i enuigs, i<br />
especialment a les influeneies capaces de determiner una tensio<br />
persistent de Pesperit i emotions depriments. I?n un mot, els mylalts<br />
han de viure amh la major calma de Pespcrit.<br />
Cal insistir en I'accio saiudable de vacances p^riodiques, si es<br />
possible, sortint del medi habitual. Unicament el cauvi, sota una<br />
constcldyciu diferent, per dir-ho yixi, d'idees i impressions, ja represents<br />
una forma de repos. Si a aixo pot aCegir-se I'accio dels<br />
factors climatics d'un Iloc priviltgiat, la cure de repos sera encara<br />
mes beneficiosa.<br />
Ifom tindra en compte, Pero, que els hipcrtensos han d'evityr<br />
els climes d'altitud (yltures superiors a boo metres) i, en generyl,<br />
tote mesa de climes excitants.<br />
La aide do repos indicada no es incompatible amb un cart grau<br />
d'exercici, que, ens yl contrari, es cenveuieut gels hipertensos. Com<br />
esport, el cool f esta particularment indicat.<br />
I)ici^ci^i^ a.-D'ycord amb Popinio de molts, que una gran restriccio<br />
de la viands, liquids i sal, en els primers periodes
_': I ( "'ll (;; ^ ^ (!" (I" Uc;^,^Ihf C,I/alall^l<br />
en calories les necessitats de 1'or^aaisme. En general, l;er^^, hom<br />
tended a menjar amh esces i molts ahttsen de la vianda.<br />
Hem lit quan fi•e
Scl," Congr,^s d" Alcl!j"s dc Cal(dona 2,),-"<br />
contuiua. Aixo no es possible administrant els nitrits preformats,<br />
pail que exigiria quc el medicament fos aduiinstrat sense l;^arar,<br />
una dosi darrera 1'altra.<br />
Eu canvi, aquesta acci6 continua pot obtenir-sc amb el subnitrat<br />
de bismut que, rota la influencia reductora de les bacteries intestiuals,<br />
i especialmcnt del b. soli, es trausformat en niri-it d'una<br />
manes gradual, presentant, per alts Banda, Pavantatge d'ohrar cn<br />
estat uaixent. Les dosis emprades spin de t,^o grams a ^ grams<br />
diaris, amb les goals rarament es produeixen els efectes astringents<br />
de la dita sal.<br />
H a d'esser recordat quc, molt abans, F Suchard (8 j) preconitrava<br />
un altre nitrat, el tetranitrat d'eritrol.<br />
^Iodernament hom ha proposat un gran Hombre de medica-<br />
ments per tal de reduir la hipertensio, invocaiit llur accio vasodila-<br />
tadora.<br />
Ia benzoat de bench introduit per Match i molt llcat per Laubry<br />
(88).<br />
Els sulfocianals, dc15 goals la preparacio mes usada es la<br />
ecmbinacio d'lAskanazy (8c^), el Rodan-calcitun-diuretina, i que, segons<br />
^'Vcstphal (90) deu els s^eus efectes hipotcnsors a la influeucia<br />
que exerceix sobre el metabolisme de la colesterina.<br />
Les sals de calci, recomanades per Kylin (car) a base de la tecria<br />
do la hipocalcemia de is hipertensio quc soste aquest actor.<br />
^n fi, mes modernament, despres d'algtuis assaigs de proteino-<br />
terapia general, hom parla molt de 1'accio de productes organics<br />
diversos.I'rimerament de substancies conteuint colina (Pacyl) o com-<br />
binacions d'aquest cos cony el clorhidrat d'acetilcolina, molt eantat<br />
per Villaret i els seas collaboradors (9a).<br />
^Ies Yard, s'han preconitrat altres estrets organics, I'accio dell<br />
qua's no es deu a la colina. l^,ntre els que estan quelcom en voga,<br />
cal citar el producte franccs A^a^io.ril (en espanyol I?udromyl),<br />
introduit per Gley i l^ysthinios (93) i que es tracta d'un e^tret<br />
pancreatic desinsulinitzat i, per tart, sense cap efecte hipoglu,emiant.<br />
r1 .^lemanti°a, com a preparat analog, esisteix la Pctdu.titaa que,<br />
segons prey i Kraut, Conte tma hormona easomotora designada<br />
amb el nom de IiolliJ,°rein^r. fs tamhe molt usat el Lncarnol, que<br />
es un e^tret de muscles de 1'esquelet.<br />
Receutment a Casa rostra es elaborat un extret pancreatic anomenat<br />
Yaucril.
2oO Sct^ Collgr(^s dc 'Velyes (it' Lit'll!III(I c(Oulalla<br />
A America, ^Iac Donal i :Major (c^}) ban utilitzat un extret<br />
hep^^tic dotat, segues ells, de fortes 1}ropictats hipotensives. Fins<br />
ara no sabem quc ayuest extret hagi estat emprat a Europa.<br />
La via mes usada per a Padmiistracio d'aquests productes orgauics<br />
es la parenieral en Forma d'iujeccions intramusculars.<br />
loci nn creiem que sigui pertinent parlay de Popoterapia ova-<br />
rica, ^^dhuc en la hipertensio de la meuepausia, puffs que aquesta<br />
f^^rma de tractament es refereix mes aviat als n^iatcixos trastorns<br />
clinrrterics.<br />
I'cr la nr
S"I". ( )I!!;i "s (Ic .^ 1, /:ws d" C 11,1, 1 J^<br />
cipaiment al massatge, als baoys termals i espccialment a la cura<br />
termal carbogasosa.<br />
I?stiu^em que el massatge general, tan Moat per C.auder Brun-<br />
ton O^), en els trastorns de la circu]acio, es injustament massy<br />
uegligit entre nosaltres i que, espccialment en el domini de les afec-<br />
cions circulatories d'^rigen peri feric, to una certa utilitat.<br />
Creicm, tambe, que els han^-s tebis repetits, millor Bit, adoptats<br />
coin a practice habitual, ultra el sea valor des del punt de miry<br />
higienic. general, son espccialment faeorables als hipertensos.<br />
Per
205 J"l", Cwigrcs do JIClgCs (It' Llc'){gua Cutulunu<br />
d'afirmar clue en el 8o per ioo (leis casos i, entre els recents, gai-<br />
rebe en la totalitat, despres de la cura, la pressio disminueix, en els<br />
casos mes favorables, 5 b 6 centimetres i que aquesta baixa es<br />
mante en la majoria ('ells, durant un pericde de temps de 2, 4, 6<br />
mesos i excepcionahncnt un any, die que despres la pressio puja<br />
novament i que, en general, quan els malalts retornen I'anv se-<br />
giient al llaleeari, presentee les mateixes xifres d'abans.<br />
La nostra experiencia dels casos observats, despres de la cura<br />
termal carhogasosa, no ens permet encara d'esser tan optimistes,<br />
respecte (leis resultats transitoris adduits per Deschamps..<br />
D'altra Banda, creiem que cal posar molter reserves a l'opinio<br />
d'aquest autor, que considera coin una eventualitat favorable i deguda<br />
a les cures, el que la hipertensio esdevingui fixa.<br />
En canvi, admctem de bona gana els bons efectes que poden<br />
obtenir-se sobre els simptomes funcionals-llegeixi's subjectius,<br />
pert que hi han moltes raons per a fer iutervenir en aquesta millora<br />
eeltres factors que la simple cura hidromineral.<br />
Coin pot veure's, la nostra posicio sobre els efectes d'aqucstes<br />
famoses aigiies de 1Cauheim i Royat, els tipus de les quals man-<br />
uiuen en el nostre pais, no es d'un entusiasinc excessiu, que trobein<br />
injustificat, i no creiem que valgui la pens d'insistir prop (leis ma-<br />
lalts, en els quals, faeces a aquests flocs representa un sacrihci<br />
pecuniari (lesproporcionat a llur condicio social.<br />
Tractoinenf de les complicacions.-\o es possible ac' d'entrar<br />
en els details del tractament de les diverses complicacions de la hi-<br />
pertensio. Cada una ('aquestes represents un gros capitol que allar-<br />
gari-t desmesuradanient les proporcions del nostre treball i, d'altra<br />
Banda, les referides complicacions constitueixen estats consecutius<br />
a altres afeccions a mes de la hipertensio.<br />
:1ci hem de limitar-nos a una simple enumeracio (e les practi-<br />
ques principals de tractament de les principals coniplicacions.<br />
En el grup de les complicacions cardiaques, als primers simi.-<br />
tonics de defalliment del miocardi, caldra recorrer a prescriptions<br />
de repos mes riguros, adhuc el repos absolut, a una dieta mes se-<br />
vent., amb forta restriccio de liquids i sal, a les cures cardio-tbni-<br />
ques (digital i els setts succedanis) i en les crisis greus d'insuficien-<br />
cia cardiaca a la sagnia i estrofantina per la via eudovenosa acom-<br />
panyada o no dels grans diuretics mercurials moderns (salirgan,<br />
novasurol, neptal, etc.).
"<br />
( twqrc /,' l/c/!j"s (/,' I-l"Ilqua<br />
Ja hem indicat la impressio favorable que tenim de les injeccions<br />
intramusculars de Lacarnol en 1'estenocardia.<br />
E^-enhialment la quinidinoterapia en 1'aritmia completa i en els<br />
est?-asistoles acuunilats pot esser d'utilitat.<br />
Ouant a les complicacions cerebrals i apart de la medicaciu se-<br />
dant en els estats d'excitacio nerviosa, el camp de les nostres pos-<br />
sihilitats es molt restringit. A^o cal insistir en les mesttres higieni-<br />
que, i dietetiques en el cas d'ictus apopletic. Item parlat de que<br />
la sagnia est^i avui gairebe abaudonada. Cal reccirrer als aualehtics<br />
(rtmt•ora, coramina, cardiazol, hesetou, etc.), i, especiahnent, en els<br />
ictu; per caiguda de pressio. En fi, si esisteixen simptomes d'he-<br />
morr^^gia capsular an^b intuidacici
210 St'l," Coil!/ro^ dP .11chIcs dc Llcngua Colulana<br />
_.-S'fIEGLIT L: Arterial H^^pertensiuu . lioeber , Ne^^ ° Turk, X930.<br />
3.-RI.ACF(> 1:1), Rf)^V"FRS ^i I3.Alil^1^ : Jour . :^mcr. ^ted. Ass. .l"^I1^.<br />
1930.<br />
^.-A1.^\ HU\II? I) : Cita de Fisl,berg.<br />
$.-^^. BASCII: Herzkrankheiten bci Arteriosklerose. Hcrlin, i9o^.<br />
6.-IIICHARll : Traitc cliuigne des maladies du cueur et do ]'aorte. R.<br />
fiailkiere Paris, ^8^}.<br />
;.-CLIFI^ORU ALI3CT: ]) iseases ni the arteres including angina pectoris.<br />
^fac J1illan, London r9^^.<br />
H.-FRA \ Ii : Ucut. :1rdi . f. klirt. '^1 cll. CI I I, i9i z.<br />
I:'I'1OLOGL\ I P=A TOGENIA<br />
q.-IL\P.PIS: Arch. ui inter. Med. ^f., ^q27.<br />
iTi.-^^:^i)13L'R1': :1rch. of inter. Me^^. ^^X, r92z.<br />
^^.-RISi:A1_'1\ a. AVEIS: The age and sex Incidence uI arterial Hypertensiun.<br />
_Amcr. Hert Juurn. V, 2, ic^z9.<br />
i2.-RL-ACP(1F^D, }3O^'ERS a. IIAi^EK: LOCO citato..<br />
t3.-('HARE, A1':U.KEP. zi A'ICFI?RS: Journ. Amcr. _lled. :1ss..<br />
Lt1YIII, 1924.<br />
^ }.-^^^'1?ITl.: lur aetiologie der gcnuinen oiler cascttl:u-en lly^pertensiun.<br />
lefts. i. klin. Med. XCVI, 1924.<br />
i^.-O. AIULT.ER: I)ie Hochdruch in Sd^waben. A^. "l^agung der 1)eut;,<br />
Ge^elsc. f. Iireislauffosrschung. Tiibingeu, 1932•<br />
16.-HL'CHARD: Loco citato.<br />
i;.-I`ISHBERG : Loco citato.<br />
i8.-HORI:^E a \1^EIS: 'Clie relation of syphilis to Hypertension :Amcr.<br />
heart Jour. A^l, I X930.<br />
t^.-1 I CCH.1 R 1) : Loco citato.<br />
2o^'.CL^1,^^11, OSBUhNI? a SA^;SCDI: Experintenta] Production of<br />
kl}^pcrteusion. Arch. of inter. ;^Ied. AX^V, 1925.<br />
2i.-A-_AQI"F,l: Hypertension arterieic. Cungres fran^ais do Jfedicine, x904.<br />
zz.-A EL"R_Al'Fl:: RiOChem. leitsch. ^l"1", r9io.<br />
23.-SCHL R u. AV'IGSEL. Zur Fra^'c 1)ruckesteigerndcr Substanzen im<br />
Rlute hei chrouischer ?V'ephritis. lleuts. med. Wochens. ^\lIII, i9o;.<br />
24.-PRIBPAI9 ti. IiLI?I^ : Med. l^lin. 1924.<br />
25.-A^'ESTPII :11.: Untersuchungen zur Frage der Entchungbeding^ungen<br />
des gcnuinen Arterielleu Hodidruckes. '/_eitsc. f. klin. Med. CI, 1926.<br />
2^i.-Rl"ERI;EI:: -erh. lleuts. Gesel. inn. Med. ^I_III, ^93r.<br />
z7.-V^OLHAPD: ^"erh. lleuts. Gesel. inn. Tied. ^l.ltl, ni3^.<br />
z8.-HAS T)(4\'Sii.l" : I^linisc. ^'ochensc. 25, r93i.<br />
29.-AL^^ARE7, u. Eli SCHOLSL: I
C 'Mtlr'^ I/c/ges (it' I'l"nqua Co/o/alla 2 1 1<br />
33.-At.^.I^^R ;i STEPHE\^O\ : Effect of ;^Iethi] (;uanidinc on the Blcocl<br />
Pressure. Tohns Hopkins Hospi. Bull. X^XX^A ', 1924.<br />
34.-HO\AARD €i RABI^O'AA^ITCH: Guanidine Excretion in Relation tc<br />
Il^^pertensi^m . Icnr. Olin . [ ncestigation , IT, t9zfi.<br />
SIIIPTO^IATOLOGI:A<br />
3;.-PEI_I_ISSIEP.: L'hipertcasiou arterielle solitaire. Masson, Paris, 19'j.<br />
36.-TRIAS DE BES : La hiperteusio arterial i cl seu tractament, ^Iouografies<br />
n^+?diclues, 3i, ioa9.<br />
3i.-^^ OLHARD : Die doppelseitigen h^imatogenen '.^ ierenerkranl:ungen in<br />
_llobr i Staehelin, Springer. Berlin, i9i8.<br />
3i^-P:AL: Die Gefasskrisen. Leizig, i9o;,.<br />
39.-\^'ESTPH:AL u. BAP : L;'ber die Ensteheung der Schlagaufalles. Deets.<br />
-Arch. f. kliu. Med. CLI, 1926.<br />
4o.-IIL^^CHARD: Loco citato.<br />
41.-SAHLL Lehrbuch der kliuischen Lntersuchungsmethoden 6 A. r9t3.<br />
^.-ES TA PE: I?1 sindroma circulatori de les neiropaties. Ponencia del<br />
V-Ic. Congres de AIetges de Llengua Catalana. Rarcekma, i93o.<br />
43.-STARLIi\G: The Linacre Lecture of the La^i^ of the Ideart. Cann<br />
bridge, i9i^.<br />
44.-F_.ST:APE: Loco citato.<br />
.}^.-HORNET : La dilataciun du a>eur. Etude radiuscopigne. B. Bailliere<br />
z 9zh.<br />
46.-CARK.AtiCO: Contribucion al eshulio de la radiografia del coraz6n<br />
^^ de lus grander ^^asos, r926.<br />
I7.-EI'^THO^-E\ : Le telecardiogranune. .Arch. int. de Physiol. 4, rz,<br />
r cro^i.<br />
4H.-LEAA^IS : Obsercatious upon ventricular Ilypcrtrophy with especial reverence<br />
to preponderance of one or other chamber. Heart, 5, i93i.<br />
4o.-P:ARDEE : Clinical -Aspects of the ^ Electrocardiogram. Hoeber dew<br />
A'ork, ^9z4.<br />
Ko.-COR"['ES : L'electrocardiug^rama en el diagni^stic de les malalties del<br />
cur._Vlonugrafies m,^diqucs, 1926.<br />
^z.-ESTAPE: Loco citato.<br />
;3.-GIBERT QCERALTO,A-IORAGC'ES i At.A^ 1?SA: La genesis do<br />
les preponderances eentriculars. Acad. i Lab. de Cienc. med., geue^-,<br />
^^^3^.<br />
54.-^V-E^C[iEBACEI u. tiA^INTh^RBh:RG: Dic unrcgalmiissigc HerztStigkeit.<br />
Eugelmanu, i9z^.<br />
^;.-I_EAV'IS: Loco citato.<br />
5(i.-PARi)EE: Loco citato.<br />
^^.-PARI)EE: The Significance of an Electrucardiog^ram with a large (,^<br />
in Lead III .Arch. of intern. 1^Ied. 46, r93o.<br />
^8.-A^^ILLIL S : Occurence and Significance of 1?lectrocardiugrams displa^in„<br />
iarge Q. w-aces in Lead IIi The Americ Heart Journ. A'I, (^<br />
i93r.<br />
^9.-ES"l^.-APE: lixtrasistoles ^ Irarasistolia. Re^•ista '^7edica de Barcelona,<br />
7r^^p,
21-1 ( ',^<br />
(io.-B:1R\ES a. mHI"hTE\: Study of T \^^ace \egaticit^ in predominant<br />
^^entricular Strain. The Americ. Heart Tourn. ^', I, i^^xj,<br />
Fi7.-PARDEE: An electrocardiographic Sign of coronarc Ohstrtx^tion. Arch.<br />
of intern. Bled. ^C, i9zo.<br />
G2.-STEL;^E(; a FEII,: The Significance of Splintering of the trrminal portion<br />
of the QFS Deflection of the Electrocardiogram. The :lmcric heart<br />
Journ. VI, q, rqg;.<br />
^3.-ASCHOFF u. TAW:ARA: 1)ic heutigc Lchre con den patolo^isdianatomischen<br />
Gduudlagen der Hcrzrchw5che. G. Fischer. Iena. t^X^.<br />
(^.-EPPI^GEB, ^^. P_^PP n. SCHAR7,: L"ber das :lsthma l^ardiale. Springer,<br />
Berlin, ^9z4.<br />
6^.-A':^QLE7, : Blaladics do cocur. T. R. Raill^ere. Parr, ir^>>,<br />
G6.-EST.IPE: Loco citato.<br />
6^.-S_1HLI: Loco citato.<br />
(8-WESTPHAL: Loco citati.<br />
^9•-STA)VISLAS I)F. Sh/, I?: Presion arterielle et ram„llisement cerebral.<br />
Doin, i93^.<br />
in.^^'OLHAFll: Loco citato.<br />
ir.-ROSE\BERG: I^linisc. ^'ochenus. tgz3.<br />
7^^^'OLHARD: I)er arterielle Hochdruck. ^'erhand. d. I^ongr. f, inn. B[ed.<br />
l^^ien iq^3.<br />
^3.-A'OLHARI^: Loco citato.<br />
i4.-FISHBERG : Loco citato.<br />
YP.O'^OSTIC<br />
i5^BIAI' : Brit. med. Journ. ll, r9z^.<br />
^6.-A-OLHARD u. F:AIIF: i)ie Brightsche \ierenkrankl^cit. Berlin rgr.I.<br />
77^-PARR. in HENCI^I? u. LL'BATjSCH Handb. d. path. :Anat. tt. Hitt.<br />
Spriug^er. Berlin iyz^.<br />
^8.-KEITH \l"AGED H: }: a. KERNOIIA\ : The malignant } I}^prrtension<br />
Syndrome. Arch. of intern. Bled. .Ii, igz8.<br />
i9.-i^EITH: Classification of Hypertension and clinical llifterentiation of<br />
the Blalignant Type. "I'he americ. Heart Journ. II, ^^, t^^z;,<br />
8o.-BfL"LLEF: Loco citato.<br />
`'t-STIF,GL[TL: :lrterial Ilyperten^ion. Ecah^atiou of the I'r^^^,nosie.<br />
_1rch. of intern. ^-led. .}6, z, X930.<br />
tiz.-hREHL: ^Uic h:rkrankungen des Herzmuskels and ^iic nercikcn<br />
Herzkrankheiten Wien. t^^i.<br />
83.-110RAR-["IL :lur "hherap^e bei Iireislautstiirtuigen. A"rrhand. d.<br />
Dents. Gesell. f. inn. Bt ed. B^'iesbaden. 1928.<br />
8q.-VOI,HARD: Discussib de la comunicaci5 anterior.<br />
8^.-O'I'. ML'LLER: Loco citato.<br />
8E.-STIEGI_I"h l.: Bismuth Subnitrate in the Treatment ^^t arterial Hcperteusion<br />
Journ. americ. med. Assoc 9^, i93o.
.^ , / ^ ^ , , ^1^/ , ^ s dc I / '/!/, 'S (/, ml ( 2 J .'<br />
^^^.-Y. CL N.1IZll : Loco citato.<br />
^^-T..^LBR}-: Maladies de cueur. 34aladies de.; caisseaux._Cuu^°cau Traite<br />
de Yatholugie interne. lloin, i93o.<br />
89.-_ASIiA:^'.^7.I: Rhodau-calcium-diuretin geg^en Hypertonie. :^[unch.<br />
med. ^\- ochen., i-3• z9^7•'<br />
9o-^V"ES'1'PHAL: Loco citato.<br />
9r.-kYLIN: Die Hypertoniekrankheiteu Sprin^^cr. Berlin ^9^6.<br />
9z-A-ILLARET e. JI;STIN BESAN^ON: La Presse Medicalc. 3fi, i9z8.<br />
q3.-GLEl^ e. hISTHINIUS: Rechercl^es sur ka substance hypotensive ^.u<br />
pancreas. La Presse ?^Iedicale, i^, t92q.<br />