Hipertensió essencial

Hipertensib essencial
p e l
Dr; F. D'A. BSTAPt

E i, problema d o la bipertcnsio ,lrterial hre,cnta 1111 intcres especial
al nostre pais. Entre les escasses claricies que hom troba
en el domini obscur de l'etiologia de la hipertensio, una de les
coses mes sorprenents, es el rol reconegut d'una inflnencia segura
solve la malaltia en 1'aspecte de ]a geografia huniana. La hipertensio
arterial, extraordinariament rara entre els pobles orientals, es,
en canvi, una malaltia considerablement estesa entre les races que
poblen 1'occident. I be, Catalunva gaga tun fort tribut d'aquesta
malaltia pel privilegi de ]a seva situacio extrem-occidental.
Pero, apart de l'aspecte geografic, In importancia del problema
de in hipertensio arterial, depen del floc considerable que aquest
trastorn ocupa dintre la Patologia humana. La hipertensio arterial,
que en els sous origens representa una senzilla desviacio funcional,
la desviacio del tonus arterial, analoga a altres desviacions de les
funcions vegetatives, per exennl-lle, la taquicardia, la hipercloridria,
etcetera, es una desviacio gravida de grosses i funestes consequencies.
En primer lloc, cal tenir ben present, que ]a hipertensio arte-
rial constitueix un dels factors que juguen un rol flies important
en la Patologia cardiaca. Al costat de ]a infeccio rcumatica, que
actua d'una manera preponderant en les primeres edats de la vida
i de ]a sifilis que entra en escena at comencament de 1'edat mitja-
na la hipertensio arterial des de 1'61tim periode d'aquesta edat, prep
una posicio predominant en 1'etiologia i patog 'nia de les cardio-
paties.
Quan a certa eclat, doncs, hom ha escapat gairebe anib segu-
retat de la possibilitat d'esdevenir tin malalt de cor principalment
per reuniatisine i per la sifilis, encara li resta ]'amenaca de la grapa
terrible de la hipertensio arterial.
La importancia patologica de ]a hipertensio arterial, no queda
reduida als estralls que ocasiona en l'organ cardiac. Les conse-

154 Sete Congres de Jlctges de Llcug na Catat'ana
giiencies funestes de la hipertensio sobre el cor, es deriven, no si:lament
de I'exigencia excessive que representa pel seu treball, l'augment
de la pressio sanguinia, sing tambe d'un fet mes general,
dels efectes nocius que sobre tots els vasos arterials i tambe, naturalment,
sobre els propis vasos del cor, determina la hipertensio.
Aquests efectes es traducixen per certes alteracions de la paret de
les petites arterioles, 1'artcriolocsclcrosi, que s'observen en diversos
territoris organics. Per aquesta rah, a mes del cor, els estralls
de la hipertensio pollen ocorrer en altres organs.
Dels mes fregiienment afectats, cal reniarcar els organs encefalics.
L'apoplexia cerebral, de tanta importancia en la Patologia
humana i de tan trista fama a Catalunya, to ]a seva arrel principal
en la hipertensio. Gairebe tan sovint que pel defalliment clef miocardi,
els hipertensos sucumbeixen als efectes de la indicada catastrofe
cerebral.
Sovint tambe a ]a uremia per lesions renals secundaries de base
vascular.
En fl,. adhuc sense localitzacions predominants d'aquestes a'teracions
vasculars en els organs referits, originant un sindroma
especial i revestint tambe una especial gravetat que es inherent als
sinc!rornes indicats, la hipertensio ha d'esser considerada eom una
condicio determinant d'una senilitat prematura, cl'un acoste meat
mes rapid i precoc a la mort. Una de lcs causes mes importants
del baix nivell que ateny al terme mig de la villa en el nostre pais,
es, seguranient, la hipertensio arterial.
Els estudis sobre la hipertensio han fet un gran progres en els
30 anys darrers. La causa d'aquest progres radica segurament ens
]a introduccio del metode esfigmomanoinetric en 1'exploraci6 cli-
nica. La substituci6 per ones lades tan objectives coin son les xi-
fres que forneix 1'esfignioman6metre, de les que proporcionen la
palpaci6 del pols i 1'exainen del cor en aquestes circumstancies, h1
estat d'un valor decisiu. Sobre aixo, Potain ha dit uns mots forSa
escaients. "El metode esfigmomanonietric--digue Potain-, entre
altres avantatges ha tingut el d'impedir als clinics d'imaginacio'
massa fcrtil de jugar imprudentment amb la giiestio de la tensi6
arterial ".
On els progressos han estat, naturalment, mes remarcables, ha
estat en els dominis del diagnostic i del pronostic. Especialment
en el periode d'estat i en els estadis de la hipertensio complicada
amb trastorns viscerals, la identificacio i la consideraci6 prono- -

Sctc Congres de DLctgcs do Llcnguu Calalana 155
tica de la ma'altia, es actualment una operacio facil i segura. Si
en aquest aspecte horn troba encara algunes dificultats en el periode
inicial, periode potser el flies interessant des del punt de mira
de la institucio de les mesures d'un tractament mes eficac, aquestes
dificultats, mes que de la nostra impotencia provenen de la negligencia
dels malalts que no es someten a 1'examen medic a causa
de l'absencia de trastorns.
Un lamentable retard s'observa, en canvi, en els aspectes de
1'etiologia i patogenia i del tractarnent. La nostra ignorancia es gairebe
absoluta respecte de les condicions determinants de la hipertensio
i una de les coses que procurers, certament, menys satisfaccions
es el tractament dels hipertensos.
Aquests caires negatius de 1'estat actual clels nostres coneixements
sobre el problema de ]a hipertensio arterial, justifiquen una
vegada mes 1'interes del sen estudi i tots els esforgos que cake
per tal d'aconseguir la seva solucio.
COIF CEPTE
En la fixacio del concepte de la hipertensio essencial no exis-
teix un criteri unanime.
Fishberg, en un llibre recent i per molts conceptes remarcable
(i), diu que la hipertensio essencial es refereix a aquelis casos
en els quals, ni clinicament, ni anatomicament, existeixen antecedents
de nefritis o d'obstruccio urinaria. Reconeix que aquesta definicio
es deficient, en taut que defineix solament per exclusio,
per.', diu que mentre romangui ignorada 1'etiologia d'aquests casos
d'hipertensio, no li sembla que pugui esser definida d'una manera
mes satisfactoria.
Segons aquest autor, doncs, el caracter essencial d'aquesta forma
d'hipertensio es la manca d'etiologia coneguda i enten per formes
d'etiologia coneguda, les que s'obscrvan en les afeccions renals
indicades.
Horn pot objectar a la manera de veure de Fishberg, que en is
hipertensio de certes nefropaties, la genesi d'aquest trastorn circulatori
no es tampoc coneguda. D'altra Banda, cal rernarcar que a
mes de la hipertensio renal, que indubtablement es ]a mes frequent,
existeixen d'altres formes relacionades etiologicament amb altres
afeccions, per exemple, la toxicosi gravidica, els hipernefromes, el

156 Sete Congrt's do D7etgcs do Llcngua Catalano
saturnisme, els processor determinants d'hipertensi6 intracraniana,
etcetera.
Stieglitz, en tuna notable monografia, tambe apareguda recent-
ment (2), i altres (3), no admeten la dependencia etiologica entre
la hipertensio i les nefropaties. Segons ells, en aquests casos, tots
dos processos es produeixen al mateix temps i sota 1'accio simul-
tania d'un factor determinant unic sabre els vasos i els organs re-
nals. En consegiiencia, no fan cap diferenciaci6 del trastorn cir-
culatori i parlen purament i simplement d'hipertensio arterial.
Creure que en la hipertensi6 de certes afeccions renals es tracta
d'un fet de pura coincidencia, a 1'igual que en altres malalties, per
exemple, en la sifilis, obesitat, diabetis i altres, la influencia etio-
logica, de les quals discutirem oportunament, ens sembla tanmateix
poc justificat. Encara trobern mes aventurat d'afirmar que amh-
d6s processor son 1'efecte de la mateixa causa. En eanvi, tot i que
creiem just d'admetre una relacio de dependencia entre la hiper-
tensi6 i algunes malalties renal, insistirem una altra vegada en
que la genesi clef trastorn circulatori, adhuc en aquestes circums-
tancies, es absolutament desconegut i per conseguent es dificil que
el punt de mira etiopatogenic pugui servir de criteri de diferenciacio.
Al nostre entendre, aquest criteri ha d'esser tin altre. Per nosaltres,
els termes "hipertensio essencial" volen significar tun estat,
en el qual l'augment de la pressi6 sanguinia cs presenta corn tin
trastorn primari, aillat o amb independencia d'altres trastorns coexistents.
La hipertensio renal i la qae horn observa en altres malalties,
son, des d'aquest punt de mira, estats hipertensius secundaris,
que es diferencien de la hipertensio essencial perque, prescindint
del mecanisme intim patogenetic, depenen o almenvs semblen
dependre de les referides malalties, i de les quals la hipertensio
reoresenta una de ]es facetes de llur expressio simptomatica.
En la Patologia, aquesta distincio es una cosa fregiient. Hone
parla, per exemple, de taquicardia essencial i taquicardies simpto-
matiques, d'asma essencial i asma simptomatica, de prurit essencial
i prurits simptonitics, etc., etc.
Es ]a mateixa manera de vetrre, en virtut de la gtial i en un
ordre de fets mes complexos, horn fa la distincio entre els conceptes
de malaltia i sindroma. En realitat, aci radica el nus de la
giiest16. Tant si 1'etiologia es coneguda, corn si no ho es, es en el
caracter idiopatic o no idiopatic del proces, en que es tracti o no

sct,^ Cmlgr'^s dc Mct!ws dc 1-1cligito Caltl!tma I J/
d'un proces autocton, on cal establir el criteri substarcial de la distincio.
La hipertensio essencial ha d'esser considerada coin un d'aquests
processor idiop

IS'S Sct,, Congrcs (1, Welges (it, LIcnipta Cata!aaa
contrari de la hroposada per v. Basch, no implicava de moment
1'esistencia de la malaltia vascular, encara que latent, com a base
de la hipertensio. ^s ores, seg^ons I-Iuchard, 1'arteriosclerosi no era
la causa, siu6 1'etecte de la hipertensio.
Cliford 111hut (7), que rehutja el riot d'hipertensio, que segons
ell es una abominable barreja de g^rec i ]lati, proposa la denominacio
d'Iripcrples^ia, lyer les formes d'hipertensio isolada, sense alterations
renals, sense arteriosclerosi, ni ateroma senil, no associat
aquest ultim necess^triament a la hipertensio.
Aci tambe, ccm pot ^^eure's, i deivant de bandy 1'intent infi-uc-
tuos de corregir el vici gramatical del nom, que. 1'us universal es
pot dir que ha redimit definitivament, aci tambe c] concepte d'una
hi^^erteusio primaria queda ben establert.
hinalment, frank (8), va douar a aquestes formes d'hipertensio
primaria el nom d'hi^pertorria ^^ssc^ticial.
I:n el- moment actual, i prescindint de la confusio que s'ohser-
va en alguns autors, com el citat Stieglitz, que amsidereu els sin-
dromes hipertensius de certes malalties, inclos de les afecciens re-
nals, com a casos especials de la malaltia de la hipertensio arterial,
la hipertensio essential com a malaltia autoctona ha adgttirit un
relleu e^traordinari a causa de la seva enorme fi•equcncia, molt
superior a la dell altres estats hilrertcusius.
I?'1'IULOGI:^ I ['^1'lY)GL:N1A
1:1 problema de 1'etiologia i patogcnia de la hipertensio arterial
es costar . Tots els esfor^os realitzats fins ara per tal de descobrir
les causes i el mecanisme genetic de la hipertensio, no ban con-
duit acap resultat decisiu . La doctrina actual d'aquest problema
esta constituida de notions confuses i contradictories.
I?n mig de tots els dubtes i vacil•lacions, es un principi actual-
ment adores per tothom , que 1'ess^ncia de Yalta pressi6 de ]a snug
cal cercar - la, no rn ] a matei^a sang, siuo en els,vasos. L'augmen!
de pressio to a la seva base uu increment anormal de la resistcncia
periferica en la circulacio sangttinia i el rol possible que puguin
tenir la massy do la sang i el gran de viscositat en aquest incre-
ment de la resistincia , es considtrat avui com practirunent negli-
gible. La causa decisiva del dit increment es la reduccio del llit
vascular, determinada per la tonlraccib e^agerada de ]es petites

Sctc Contjn^s de J1ctycs de LIenslua Cataluna '59
arterioles. En un mot, Yalta pressio sanguinia resulta de la hiperton:a
arterial.
D'es d'aquest punt de inira, ]a hipertensio arterial, en els seus
origens, ha de considerar-se purament com un desordre funcional.
Un desordre de la fuucio del sistema vcgetatiu que representa el
tones arterial. Els organs que intervenen en aquesta funcio son
ier., ]a musculatura de In paret de les petites arterioles molt abun-
dant en aquest tipus dels vasos arterials. ?on., certs factors qui-
mics (adrenalina 1 probablement altres substancies) el rols dels quals,
pero, no esta encara ben aclarit, i 3er., l'aparell nervios vasomotriu
integrat pels nervis i centres diencefalics i espinals del sistema ner-
vegetatiu, avui hen coneguts.
El tontts vascular td per objecte, ultra el de mantenir tin gran
optim de pressio en la circulacio general, necesari per a la irrigacio
normal dels organs, el d'assegurar and) les variacions corresponents
en els mateixos, les exigencies variables de les circulations
locals.
$s, segurament, 1'aparell nervios vasoonrtriu el que regula 'a
constancia de pressio i les suves variacions en condicions fisiolo-
giques i cal cercar tambe, sens dubte, la genesi de la hipertensio
en tin desordre d'aquest mecanisme regulador, determinant primer
reactions anormals transitories i mes tard I'establiment fix d'un
tonus vascular augmcntat. Les antigues teories que atribuien ('in-
crement de In resistencia periferica a lesions dels vasos renals (Con-
heim, Trauhe) o difoses per extensor territeris de l'organisme (ar-
terio capillary fibrosis de Gull i Sutton) poden considerar-se avui
definitivament abandonades. _Actualment, 1'opini6 general es que
aquestes lesions no son la causa, sing l'efecte de ]a hipertensio.
La hipertensio inicialment Cs un trastorn funcional, una anomalia
del tones arterial.
()uines son les causes que eriginen aquest trastorn (lei tonus ar-
terial ? Hens aci el punt chscur de la giiestio.
Una despres de l'altra, i adhuc al mateix temps, ban estat
invocades tin nombre considerable de condicions determinades i per
be que no es considera impossible que el trastorn pugui originar-
se per causes i mecanismes diversos, el sea nombre excessiu, pet-6,
es una denwstracio de llur insuftciencia. En realitat estem mancats,
fins ara. d'una doctrina satisfactoria del problema patogenic de la
hipertensio arterial.

Scl," Congrcs (it, de Lloillito cata"alla
la discusio de les indicades condicions etiologiques es util
d'e^aminar-les separadament en dues categories. Duna Banda, les
que hone pudria anumenar causes remotes de la hiperteusio, es a
dir, aquelles condicions que tot i no constituir evidentment la cau-
sa immediata, semblen e^ercir una influcucia segura. D'altra Banda,
aquestes causes immediates, e siguin els factors als goals hens atri-
dueix el p^oder de p^roduir directameut amb ]lur accio 1'augment del
tunas arterial.
C(1TL8P8 !'t))lO^pA
I^^a^a.-$s un fet ben adquirit que la bipertensio assencial tan
fregiient eu els I;obles occidentals es sumament rara en els Orien-
tals, els goals ja I>resenten en condicions fisiologiques una pressio
sanguinia mes haisa. ^^'^ixi re^ulta de les ineestigacions d'Flarris (c^)
a Tina i altres pobles Orientals.
Cadhur^• (ro), que ha cempru^^at el mater fet, ,ha h-obat, en
canvi, que la nefritis cronica es registry frequentmcut en aquests
pobles, 4u que demostra que la hip^ertensio essencial cs independent
de les afeccions renals.
E^lot i sere.-La hipertensib essencial es una afecciu plc 1'edat
adulta. Tambe aisi> demostra la seva indep^endencia de les afec-
cions renals que esdevenen cn qualsevulla eclat i preferentment en
pedat joecnivula.
Riseman i ^1'cis (t t) han huhlicat ones grafiques sumament dc-
mostrati^-es (fig. t) a base de les dales cstadistique; Obtingudes
dels nrzlalts obscr^ats en la Ginica i Dishensari del Boston City
hospital. Ll material compren Ih2o casos en la Clinica, i riol dci
Dispeusari. La corba demostra una ele^'acio molt gradual fins a
1'edat de .{o a ^}^ an}-. Despres d'aquesta eclat s'eleaa bruscament i
baisa poc a pee des de 6o a 70. I^l 6o per ioo dels casos correspon
a malalts entre els 45 i 6^ anys.
L'elceacio brusca s'a^-au4a d'alg^uns anys cn la deny (qo a 49
an}•s cn ]a dona i ^o a ,^ en 1'hume).
Les lades d'ayucsts actors confirmcn de mes a mes el fet ja
conegut de la major frequencia de la hipertensio essencial en la
dona. L,i1 el sea material^,q per zoo del Hombre total de malalts
crcn homes i 6.(i per roo dunes.
Els fets anteriors ban permes de sup_^sar tma rclacio possible

Sete Congrr's de hletges dc Llengua Cataluna 161
entre la hipertensio i quelcom inherent a la involucio de les glandules
genitals, pero, en quc pot consistir aquesta relacio no en sa-
t
-20-
r-o-
I
T--j
I;s zP 2 J$ * H p Yc ^'o do is i ' IS 4 qa 4,
a) Dispensari (let Boston City hospital
b) Clinien del Boston Cily Hospital
Fig. I Les abscises representrn c1s am71s ((eclat. Les ordenades
el percentatge drl noutbre total de cosos. La tuna continua
prima cts easos dr hipertensto, homes. La litho grtti.rnda els de
(lours. Els casos dr control estatt rep rscnlats per les• limes dt.scottlitme.s.
la prima homes i la,grnixnda clones. (segons L'isentan
i Weiss, The remcric. Heart .Foarm. V. 2 1929)
hem res en concret. Dintre un moment, pero, haurem de referiri
nos, encara, a aquesta questio.
Habit us constitucional.-D'ordinari la hipertensio essential es
Sec. 2.°

102 Si,tk,, tic 11,,I!lt,s (it, Licnipa (
troha en aquella categoric d'indieidus, d'un cent tipus d'ohesitat,
amh Bros ventre portador de 1'anumrnat "habitus picnic" (Fig. 2).
:ldhuc en condicions normals, els ^•alors de pressio son quelcom ,
elevats en aquest^ subjectes.
Per contra, hom troha tot cl contrari en els indieidus que presentee
les caracteristiques de Phahitus csteuic.
Aquests fets no parlen tampoc, certament, en facor de la doctrina
nefrogena de la hipertensio essencial, puffs que ]es afeccion^
renals hipertensi^^es es produeixen independentmeut d'aquesta inflttencia
constitucional.
Hcrcncica.-Una cosa analoga ocorre des del punt de miry de les
condicions heredit^u-ies. La condicio familiar de la hipertensio essencial
per transmissio hereditaria est

Set^ C,mgrcs (ic Jlct!ws dt, LIcngua Cala!ana 103
referida coclistencia ui cap mes alts circumstancia constitueisen
un fonament suficient per a admetre una relacio de causa a efeete.
Resp^ecte a la mateisa hipertensio arterial atribuida a la menopausa
i sobre ]a qua! Iluchard (i6) va cridar 1'atencio per primes
vegada i que sembla una doctrina a Sa qual presten suport la iufluencia
incegable de 1'edat i sese indicada anteriorment i els casos
d'hipertensio que tambe es reg^stren en la menopausa artificial per
castracio quirurgica o amb raigs ^, cal tenir en compte que el hombre
de casos que es podrien qualificar d'hipertensio climaterica representa
un percentage relativament petit. Fishberg (z7} cita una
estadistica de Lehfeldt en la dual solament el r^ per too de clones
en estat de menopausa natural o artificial presentaven hipertensio.
En canvi, petites fluctuacions de pressio que no passaven de i 5
mm. junt amb les ulanifestacions cliniques habituals de la inestabilitat
del toms vascular (tuferades de calor, suors, formigors, etc.),
es registraven amb una mes gran fi-egiiencia (z3 1>er Too) en aquest
periode del climateri.
Ilom ha induit que la increta ov.lrica contenia un principi depressor
de la pressio sanguinia, puffs que segons les experieucies
de diversos actors, injectant entractes d'aquests organs es produia
1'efecte depressor indicat. Pero hiedil ha demostrat que aiso^ es den
a 1'accio de les peptones i no a cap substi^ncia especifica. Alguns actors
com Alvarez i 7_immerman creuen que la hipertensio Homes es
presenta en doues menopausiques predisp^osades per la constitucio
i Pherencia,
Altres condicions tambe incriminades, com es ara infeccions es-
pecialment focals (amigdales, dents, apendix, regio gastroduodenal,
vies biliars, etc.), la sifilis i certcs intoxicacions (alcoholisme, taba-
quisnx), representen segurament encara mes fets de coincidcncia,
aci purament eventual.
De la sifilis se n'ha parlat molt i segueis parlant-se encara d:
la seva influencia en el determinisme de la hipertensio. Pecentmcnt,
Emmet l^. Horine i Morris ^I. ^^^idss (1S) han fet un estudi es-
tadistic del problema. 1?1 resultat es absolutament negatiu. Hens aci
les conclusions de 1'estudi dels indicats actors. "Un grup de 6E6
malalts d'hipertensio essencial ereu esaminats per tal de posar cn
clar si la sifilis era un factor etiologic possible. La mateisa inves-
tigacio era feta en un grup de control de z.ooo malalts sense hi-
pertensio, d'edats i condicions economiques similars. La fregiicn-
cia de la sifilis era pr^icticament la mateisa en el grup dels hiper-

164 Sets Congr,es tit, _llcty('s Jr Llcn0tra Cataluna
tensos que en el de control. En consequencia, ]a sifilis no pot esser
considerada corn una condicio etiologica de ]a hipertensio essencial".
l+'(cetors iutinediats
Horn ha atribuit a aquests factors la capacitat d'exercir 1'acci6
pressora que es troha a la base clef determinisme immediat de ]a
hipertensio. No esta provat quips son aquests pretesos agents pressors
en la hipertensio essencial corn tambe manquen proves de llur
existencia en la hipertensio de les afeccions renals.
Renina.-L'existencia d'aquesta suhstancia considerada antigament
corn uu producte d'origen renal i dotada de propietats hipertensives
es una pura hipotesi absolutament abandonada en I'actualitat.
Productes finals del wetabolisnre protcie.-"l'anihe cii till prin-
cipi aquest productes (urea, acid uric. creatina, indican, etc)., acu-
mulats en in sang a consegiiencia d'una eliminacio defectuosa per
part dels ronyons han estat considerats els agents responsables de
]'augment de pressio. Pero en els casos d'hipertensio essencial sen-
se complicacions renals 1'elinlinaci6 es normal i no es registra re-
tencio de cap mena.
Adhuc en ]a hipertensio renal no ha pogut esscr demostrat que
dits productes, ells quals, en efecte, son el testirnoni de la insuficiencia
del treball dell ronyons, siguin realment els agents Ares
sors 1 tampoc ha pogut observar-se on parallclisme entre la hipertensio
i la insuficiencia renal.
Toxi-ncs alun.cntarics.-Fort, sobretot, liuchard (1g) qui va in-
sistir en el rol de l'autoiutoxicacio intestinal pcl mitja (leis resious
d'una alimcntacio nitrogenada presa en quantitats excessives corn
a causa immediata de la hipertensio. I-Iuchard afirmava que dits
resides nitrogenats estaven dotats de fortes propietats rasocons-
trictives, pero aixo no ha pogut esser demostrat com tanlpoc la in-
fluencia tambe invocada d'una dicta excessiva i preponderant in-
tegrada per aquesta categoric d'aliments.
I el mateix pot dir-se de la influencia atribuida modernament a
aquesta dicta per Nuzum i altres (zo), no des del punt de mira d'un
exces de proteines, sing en el de determinar on trastorn de 1'equilibri
acid-base en sentit d'acidosi excessiva.

Sete Congi',:s de ltetgcs de Ll

t66 Sefe Congrrs de ;4fetges de Llengua ("Ilia,Mia
1'alb6mina hidrofila a la lecitina, una certa quantitat de les duals
es indispensable per a mantcnir la colesterina-que es una substancia
hidrofoba-dissolta en un niedi ric de sals com es el plasma
saneeuini.
Gigon (30) havia confirmat els resultats obtinguts per :Alvarez
i Neuscholsz, pero en un treball recent, Medvei (3i) nega el bon
fonament d'aquests restiltats.
Ales reccntment encara. Vacker i Fahrig, que han trobat en
molts hipertensos ]'augment de la soma de totes les sub

Sete Conrjrrs de Metges de Llcnqua Cafa!ana IG;
la circulacio" i dona una bona idea de l'estat actual del problema
d'alguns factors quimics indicats coin a factors determinants de la
hipertensio.
Despres de descriure els efectes vasoconstrictors de l'adrena''ina
1 dc la pituitrina d'una banda, i els dilatadors de I'acetilcolina,
histamina, adenosina i la kalikreina. que sembla tambe esser una
hormona, Dale clou el seu treball amb els terme, se- eats ; "el fet
de que per diverses operacions puguin extreure's dels organs, no
justifica que hom degui reconeixer un rol determinat a diter substancies
en la regulacio vascular normal i el manteniment del tones
vasoinotor. Elles estan mancades de significacio per at problcma
de l'hipertonus i hipotonus en Phonic, i solament pot considerar-se
probable que a causa d'extenses destruccions delo teixits, aquestes
diverses substancies (let propi cos juguen un cert rol en cls estats
de shock o collapse consecutius".
En la coponencia de Volhard tambe es rebutja que cn la hipertensio
essencial (hipertensio roja d'aquest autor) existeixen sub -
tancies quimiques que determinant una vasoeonstriccio general s`guir.
la causa iminediata de ]a hipertensio.
En canvi admet aquestes substancies en la hipertensio pal•lida
que per dit autor hom trova en tres formes d'hipertensio simptomatica,
renal, gravidica i dels hipernefromes. En la renal, substancies
formades en el ronyo mal aprovisionat de sang. En la gravidica.
les formades en el lobul posterior de la hipofisi i l'adrenalina
solametn en els hipernefromes.
Inflncucies nervioses.-Fins aci, tots els factors examinats coin
a causes immediates de la hipertensio, son productes quimics, els
quals obrarien amb aquest caracter en llur accio sobre la pressio
sanguinia.
_Al costat dels indicats factor., quimics horn ha cregut en ]a
possibilitat d'una etiologic purament nerviosa de la hipertensio.
A la base d'aquestes idees, existia el fet ben demostrat de l'augment
de pressio determinat per via reflexa per mitja (le 1'excitacio
dels nervis sensibles. Pero la doctrina nerviosa reflexa de la hi-
pertensio no s'ha mantingut gaire en pee. D'esser certa aquesta
doctrina, haurern de troi)ar la hipertensio, sobretot, en les afeccions
croniques doloroses i l'experiencia dcmostra que no es aixi.
Resten les influencies nervioses centrals. Sens dubte, existeix
la hipertensio dels processos que produeixen un augment de la

168 Sch', Congres de Aklctgcs de Llcngua Cata?ana
pressio intracraniana , pero aci, en aquest terreny sortiriem del nostre
clos reservat a la hipertensi6 essencial.
En aquest domini hom parla tambe forSa de les influencies
psico-nervioses . Flom parla , per exemple, que la hipertensio no lliga
amb Ia flema , que els hipertensos es recluten , sobretot , entre els
subjectes irritables , emotius, ansiosos i que ]a malaltia sobreve preferentment
en tot aquells que a mes del temperament , les vicissituds
de la vida han estat el motiu de. grosses i persistents excitacions
, china tensio constant de l'esperit i d'una enorme despesa
de 1'energia psiquica.
Per co hom ha slit tambe que la hipertensio arterial ha augmentat
amb les complicacions i les exigencies calla vegada mes
crescudes de ]a vida moderna.
La influencia de ]a vida psiquica sobre els nervis vegetatius es
innegable . Meg concretament ; no cal posar en dubte, que certes
excitacions , sobretot les que s ' acompanyen d'emocions intenses depressives
, coin el terror , dolor moral agut. etc ., poden produir un
augment considerable de la pressio sanguinia.
Un exemple frapant el donen els malalts afectes do la fobia de
la hipertensio.
Tot metge haura pogut comprovar, durant 1'examen d'un d'a-
quests malalts, obsessionats, neguitosos fins a 1'exces, sense tin bri
de serenitat, els canvis desconcertants de la pressio, deguts a cle-
vacions momentanies, causades per la intensa emocio amb que acu-
deixen a 1'examen.
Pero no esta hen demostrat que les influencies psiquiques referides
siguin capaces de determinar una hipertensio permanent i
progressive, i d'altra Banda, els casos negatius, malgrat l'evidencia
absoluta de Bites influencies provaria a bastament que elles no
comprenen, a ben segur, tota 1'etiologia de la hipertensio.
Adhuc pel que es refercix al rol del sistema nervios en el nianteniment
del tonus normal, en el treball de Dale que acabem de citar,
aquest autor retreu 1'experiment de Cannon, en el qual desprss
de la total extirpacio del simpatic i 1'extracci6 completa de ]a medula
suprarenal i de la hipofisis el tonus vascular romania al mateix
nivell de la circulacio normal, si be les respostes a les excitacions
no tenien lloc com ahans.

^^ i^. ^.-Ii! ii(^n.c J^irrtir rn
romr/ ^ t drscnr^nluparn^^ni.
^ ^naitja c°dat. (S^t'r /ous 1_a^tye
in Ilanbuch dcr Geisteskrm^khcitcn,
Ifcrai^sg. e.
O. Runike)
I --ig. 3--COV dc COIIPYIII'aci(^ m)rfifo.
flipertrofia dcl -zvntriclc
rr. ( Tcleradiograma (1 2, ^5 111cliTs.
I rali^ csca P.. 33 (MYS. TOlla 1 58
171"liTS- Pcs, ^;,;

a 1) C d
0.- 1 rdio^jrll III i's nol-mals. 1.11 c i d 11clig"ra dcs^,iacilj lit, 1,ci-V
ch't-tric (I la drcla

Set," congr,^s (to Mclgcs dc I'l"Ilglia Cata.'alla I Of)
SIi\-IPT0I^IA'1'OLOGIA
La historic clinica de la hipertensio essencial comen^a d'ordinar:
en un periode avan^at de la malaltia. La simptomatologia mes
coneguda es la que resulta de diversos trastorns viscerals, a consequencia
de les lesions que es produeisen en els organs correspouents,
fora temps despres d'ha^^er-se iniciat la pertorbacio circulatoria.
Els simptomes del comen^ de ]a hipertensio son poc coneguts.
Els doctuuents que posse7m sobre aquest moment de la malaltia
son rars i incomplets. Tanmateis els referits documents no deism
cap dttbte de Pexistencia d'un periode inicial que p^recedeix per
un temps mes o menys llarg al que h^nn anomena periode d'estat
de la hipertensio.
EI rec^^.ueisemeut d'aquest periode inicial presenta un gran interes,
puiz que tal ^-egada es el moment en el goal la rostra intervencio
pot esser de resultats mes satisfactoris.
Pc^^•iode inicial. Hij^erteatsio tra^sasitoria.. Oscillaciorts de ^+rt^csio.-El
fet dominant del periode inicial de la hipertensio es 1'absencia
de simptomes fora de Pcuormalitat de la pressio en si mateixa.
Per tot paltre, aquest caracter asimptomatic de la hipertensio
pot tenir lloc adhuc en el periode d'estat. Pellisier (3 ^) parla
en aquestes circumstancies d'hiperteusio solitaria. Trigs de
Bes (36) panomena hipertensio latent. tiosaltres prefeririem dir-ne
hipertensio oculta.
Tal vegada certs trastorns de naturalesa angioespastica, de que
ens ocuparem dintre d'un moment, s^bretot qucn ^esdevenen en
subjectes en els goals concorreu algunes de les condicions etiologiques
estudiades en el capitol anterior (eclat, habitus constitutional,
herencia, obesitat, menopausa, etc.) pollen donar una pista de
la hipertensio. Pero ultra que es exp^osat de recolzar-se en absolut
en Bites coudicions etioli^giques, pel que es refercis als indicats
trastorns angioesp^tstits, d'una Banda son mes frequents en els p°riodes
ulteriors de la malaltia i de Paltre pollen produir-se amh o
sense hipertensio.
D'aci ]a dificultat d'observar els malalts en aquest periode i
Pescassedat dels documents recollits. Les rares i iucompletes ob^-
servacions que existcixeu renresenten solam^ent una troballa dels
que practiquen d'una manera sistematica la mesurc do la pressio

7` /./,/,x//o^s ,1,Uc//.` ,ic //.,!,"'^ /^/ /i"',',
sanguinia de tots els malalts i especialmeet d'aquells, coin els metges
de les Companyies d'Assegurances, els goals, cn Pezameu d'un
candidat es una condici6 obligada aquesta esploracio sistematir;.
^s en aquestes circumsti^ncies, que inesperadament, sense trastcrns
que ho fessin preveure, 1'esfig^momaninnetre regis'tra ba }^pertensio.
Sembla senor que p^^t considcrar-se rom tuia cosy caracteristica
d'aquest periode, la fltutuaci6 de la pressio sanguulia amb grans
oseil^lacions. 1?n diferents dies, en el mateis dia, adhuc durant Pe-
^:amen es contaten diferi^ncies veritablenrent desconcertants.
En la remissio d'una d'agttestes oscil^lacions, la duracio de les
Quals es ^^ariahle, la pressio sauguinia pot tornar al nieell normal.
F_n aquests casos es tracta de crisis purament transitories d'hiperteusio
duraut les goals, no obstant la pressio, pot atenyer tifres
molt elevades.
Sembla tambe segue que amb el temps la remissio do les crisis
hipertensives es incompleta i el nivell de pressio es mante per
sobre del normal. l7es tard d'una manera gradual i mes o menus
ri^pidament segons els casos la hip^ertensio augmenta alhora que
disminuint d'amplitud les oscildacions de les crisis hipertensives el
eivel3 residual esdeve en la matei^a proporci6 mes alt.
^s logic d'iuYerir que la base de les hipertensions transitories
i, en general, de les oscildacions de pressi6 rldica en una rrutivi-
tat anormalmeut e^agerada del subjecte a 1'accio dell matei^os fac-
tors fisiologics sobre la pressio sanguinia. ^ s segurament auib oca-
sio del treball muscular, de la digesti6 i, sobretot, de les escitacions
psiquigttes que s'originen els parosismcs referits d'hipertensio.
Finalment, la hipertensio entra en una fase de rigidesa gairebe
ubsohtta, sense oscil•lacions de cap mcna que constitueiz el periode
d'estat de la malaltia.
Pr'rioc^e d'c'stat. Hij^ertensio frz•a. Hipertensio pc^rmcr^arut.-
Ja Lem dit que en el periode d'estat, eu el goal la hip^ertensio resta
definitivament i permanent constituida, el trastorn circulatori pot
existir
jectius.
tambe sense' simhtomes, especialmcnt sense simptomes sub-
Soviet, pcro, els malalts acusen en aqu^est periode una serie de
ri-astorls, ]a genesi vascular dell goals es a^°ui generalment reeonegnda
i que per llur fi-egiiencia i ]lur natttralesa matei^a, pollen
constituir ue indici de ]a hipertensio.
Tots aquests trastorns son coneguts des de fa molt de temps

Scte Conyrrs do _11ctycs do Llcnyua (afalnnu 171
i pertanyen, per dir-ho aixi, a la clinica classica. co que ha variat
en els temps moderns, es la interpretacio patogenica.
En un principi foreu adscrits a la Patologia renal i considerats
com manifestacions de la insuficiencia cronica clels organs urinaris.
Dieulafoi va incloure alguns d'aquests trastorns en tin grup sota
1'etiqueta de "petits simptomes del brigtisme" i altres autors sota
les de "petita uremia" o "uremia cronica".
Amb totes aquestes manifestacions resultava hen clar el concepte
de la naturalesa toxica, per insuficiencia renal, atribuida als
indicats trastorns, c :s quals representaven una forma simptomatica
del sindroma uremic, a distingir pel grau i 1'evolucio de la gran
uremia, en els casos d'insuficiencia renal mes acusada.
Ha estat Volhard (37) sobretot qui ha reconegut millor one
ningu que dits trastorns no tenen res a veure amh la uremia i que
es tracta d'espasmes vasculars, que poden considerar-se com a cosa
analoga a les crisis vasculars ja descrites per Pal (38). Volhard,
doncs, designava aquests trastorns amb el qualificatiu de pseudouremics.
Es facil de comprendre que aquests espasmes vasculars puguin
ocorrer en la hipertensio arterial que ella mateixa tC a la seva base
una vasoconstriccio tonica anormalment augmentada. Si es troben
en les afeccions renals Cs en taut que algunes d'aquestes afeccions
s'acompanyen d'hipertensio.
Ara, que si d'una banda no tots els hipertensos acusen aquestes
crisis vasculars. 1'experiencia clinica demostra, tambe, que poden
produir-se sense hipertensio.
Els simptomes d'aquest caracter Hies frequent i mes precocinent
observats, segons ]a nostra experiencia, son, el vertigen, les pares-
tesies (formigor) en diferents parts del cos, especialment als men-
bres, les rarnpes dels membres inferiors i la criestesia amb sensacio
d'esborronament i adhuc de calfred mes o menys generalitzats.
M1Cs tard i en un periode en que existeixen segurament lesions
vasculars organiques, pert del niatcix catheter angioespastic, es registren
trastorns cerebrals, a la manera d'ictus apopletics seguits d'afasies,
amaurosis i paralisis flies o menys intenses i extenses, que
es distingeixen dels que son deguts a una lesio organica (hemorragia,
trombosi, embolia) per ]lur transitorietat i per no deixar residus,
cone en aquest ultim cas, mes o menys considerables.
Alguus autors (39) no obstant, creuen que 1'angiocspasme d'una
-certa duracio pot Csser la causa, per ell sol, sense alteracions orga-

172 Sett" Congrrs do Me/yes dc Liengua Cata;una
niques vasculars, de reblaniment cerebral, d'una manera semhlant
als processos gangrenosos en les extremitats que tenen Iloc en el
sindroma de Reynaud.
Situptoutes objectius.-Els simptomes objectius de ]a hipertensiu
arterial s'aprecien, sobretot, quan la pressio es molt elevada i
resulten de certes caracteristiques del pols a la palpacio de la radial
i de les modificacions dels tons cardiacs a 1'auscultaci6 de
1'organ.
El pols es dur. horn pot fer-se una idea del grau de duresa
d'aquest pols per I'esforc de contrapressiu necessaria per a fer-lo
des,,,pareixer sota els Bits que palpen. Pcl clinic experimentat, la
sensacio de duresa del pols hipertens, es facil de distingir de la
que presenten les arteries calcificades (en trachee d'oiscau dels antors
francesos) de 1'arterioesclerosi avancada. En la hipertensiu
hom to la sensacio d'un fil que es posy tivant, d'un filferro que
s'aixeca a cada pulsacio.
1luchard (40), a mes de dur, qualificava, en la seva Ilengua.
quest pols de serve i couccntri',, mots el concepte dels goals, espe-
cialment el primer, es dificil de traduir en la nostra. Pessihlement
el sentit mes aproximat d'aquests mots de Iluchard es de que cs
tracta d'un pots que Bona la sensacio d'una expansio escasa de ]a
pares. arterial.
A 1'auscultaci6 del cor soviet horn trova el primer to a la punta
mes allargat i el segon to a 1'aorta reforcat. Aquest reforc del segot)
to aortic es, naturalinent, proporcional al gran d'hipertensio.
Tots els simptomes objectius referits, que deuen considerar-se
1'expressio immediata del fet de la hipertensiu i gairebe els unics
amb els quals podien especular els nostres avantpassats, queden
avui molt enrera davant el fet precis de les dades clue forneix la
mesura de la pressio sanguinia i de la simplicitat i comoditat d'aquesta
tecnica clinica.
Fs especialment en els gratis moderats d'hipertensio, en els quals
els simptomes indicats manquen de relleu i de precisio, que les tecniques
esfigmomanometriques ens presten tin servei solament comparable
al de la ternxnnetria en les afeccions febrils. No cal insistir.
Coin tothotn sap, I'esfigmrnnanoinetre forma part actualment
de i'utillatge minim del metge digne d'aquest nom.
Al quadro de Ia semeiologia ohjectiva anterior, cal afegir. encara,
1'hipertrofia cardiaca, ]a qual no representa evidentinent tin

sct^', Coll!jr,^s Cie llclycs (it, Llcnqua Cala"ana 173
simptoma immediat de la hipertensio, pero que no trim gaire a manifestar-se
a consegiiencia de la mateisa.
Tambe ja els nostres avantpassats sabercn reconeiser aquesta
hip^ertrofia cardiaca, a PeYamen clinic i, sobretot, a la necropsia.
Fou realment en la taula d'autop^ies que, en un principi, va produir
uua gran sorpresa la dita hipcrtrofia sense defectes valvulars.
hn la hipertensio inicial i en e1s periodes ulteriors, sense complicacions,
la hipcrtrofia esta limitada al ventricle esqucrre. ^s el
con de Traube tan ben descrit per aquest gran clinic del se;le passat.
Hom ha dit que es tracta d'una hipcrtrofia concentrica (hip^rtrofia
endins) sense augment, ens be ainb reduccio de la cavitat
ventricular, contrastaut amb la hipcrtrofia excentrica d'alri-es afeccions,
per esemple, de la iusuf ciencia aortica, en la qual Paugment
de la cavitat es evident.
-1es tend, el fet d'una hipcrtrofia concentrica ha estat rebutjada
i algw^s autors, Sahli (4r), sobretot, hen dit que en aquests casos
la cavitat recta ink ruble i que aquesta forma debia calificarse
de pure hipcrtrofia.
En altre lloc (4^^) hem fet la critica d'aquesta giiestio. En realitat
no existeixen ni hipertrofies concentriques ni pores hipertrofies.
Tote hipcrtrofia d'uu compartiment cardiac va acompanyada
mes o meil^-s de dilatacio de la sera cavitat. No es, amcehible una
coca sense Paltra. Segous uua Ilei del teixit muscular en general i
especialment del con (llei de Starling (¢g), dintre de cents limits
1'augment de Penergia de contraccio que mena a la hipcrtrofia to
la seva condicio determinant eaclusiva en 1'allargament de les fibres
i ^o que es equivalent, en la dilatacio dell muscles cavitaris.
^s facil de comprendre com esdeve la previa dilatacio en els casos
de modificacio del treball cardiac per afluencia augmentada de la
sang (insuficiencia aortica). Pero tambe ha sigut possible de trobar
una dilatacio semblaut quan la modificacio prove del increment
de 11 resistencia arterial (estenosi aortica, hipertensio). _^ci la pre.aia
dilatacio prove de Paugment de eolum residual.
S'enten per volum resichial, la porcio de sang que Testa en un
compartiment cardiac, adhuc despres de la contraccio Ines energica.
L'efecte immediat de 1'increment de la resistencia arterial
es Paugment d'aquesta sang restant. ^s aquest reste augmentat que,
afeg^it a 1'afluencia ordinaria, determine un cent gran de de dilatacio,
en aquest cas, naturalment, no tan acusat, Pero tanmateix

^/
S"I", ConW,"S 0 , - ty , C!^JCS JC lJCn^'quil Cala:,am!
existent i que com en tots ell casos es la condicio ubli;ada d'una
major energia de contraccio.
11 Pe^sgnen clinic la hipertrof a del ventricle esquerre es manifest^r
per un bates de la punts molt impulsiu i per absixaroent i la
desviacio en fora d'aquest bates en el rise o Sete-rarsment mes
avalhespai intercostals, tot ai^.o spreciable per la palpacio i, en
molts casos, a la senzilla inspeccio. Per la ^;eratssio hom troba augmentst
Pares cardiaca a Pesquerra de 1'esternum.
All rsigs X Pombra del cor dons una silueta carscteristica. I`a
el cor lit de configuracio aortica, la forma i proporcions del qua!,
resulten de Paugment del diametrc longitudinal o senzillament de
la porcio esquerre de Panomenat diametre transversal (distancia
des de la lima mitja del cos al limit estrem del contorn esquerre).
rFig. 3^,
L'examen routgenolbgic to una grossa imp^ortancia. I,es lades
obti^lgudes son, indubtablement, mes precises i sobretot mes objectives
que les que proporcions la pleximetria. ^dhuc en slguns
csso^-suhjectes obesos i enfitematosos-la percussio no dona csp
^esultst i es Punica manera d'arribar a tenir una idea de ]a forma
i proporcions del cor.
Pero conve no esagerar el ealor del metode . I^n el mateis lloc
indicst (^}_^) hem fet tambe una petits critics d'aquesta giiestib. Cs1
tenir en compte que Pelploracio radiologica del cor, a d^ferencia
d'altres organs, pet etiemple ell pulmons, es limits a fornir-nos
les proporcions de Pombra cardiaca global.
Des proccdiments ens donee agi_iestes proporcions amb una
exactitud bastant aproximads, I'ortodiagrafia (figuracio de ]a silueta
radioscopica visualitzsnt els contorns unicsm^ent amb el raig
normal) i la teleradiogrsfia (radiegrafia obtinguda a una distancia
minima de dos metres i mig del focus).
:^ormalment, les proporcions de Pombra cardiaca son talc, que
les distancies des de la lima mitjana all limits ettrems diet i esquerre
venen a representar, d'una manera aproximsda, un i dos
terFos respectivament. En total, aquestes dues distancies, en Padult.
lumen ens To a r^} centimetres en Phone i c^ a z^ centimetres
en la dona, o sigui d.3 cros. a la dreta i 8.6 cm. a 1'esquerra. Ln
la hipertrofia del ventricle esquerre la segona pot augmentar colisiderablement.
Pero, cal te^nir ben present que en la questio de les dimensions
cardiaques, com en hiometria en general, no esisteix una lima di-

,^, ,^ ( oneo-cs (ic (Ic 1,/, )I!lli,l
visoria neta entre 1'estat normal i els estats patologics, que entre
el tamany del cor normal i del cor hipertrofic hi ha un transit gradual,
que resl;ecte de Ies proportions indicades infiueisen altres
factors, com la pasicio del cor i 1'arquitectura del torax, i que quan
es trecta de petites diferencies, especulint amb dates diferencies
a base dels indicats metodcs de precisio, hom come el rest d'arribar
a conclusions completament erbitraries.
Les prevenciens interiors, deuen tenir-se encara mes en compte
en les mesures complementaries de 1'ombra cardiaca que alguns
actors proposes (.^^ i 46) i que no es pot der que estiguin ahsolu-
tament desproveldes de valor (corda, flew i index de profunditat
del ventricle esquerre).
La hipertrofia del ventricle esquerre to soviet una expressio en
Pelectrecardiogrima. I,a hipertrofia dell compertiments ventricu-
]ars determine caneis en 1'amplihid dels accidents dcl complexe
QRS en les tres derivations classiques que coustitueixen les anomenedes
c^rbes de preponderancia esquerra o dreta, segons el
cotnpartiment hipertrofiat.
A_ci devem referir-nos unicament a li preponderancia ventricu-
lar esquerre.
1inYhoven (.}j), el primer que crida Patencio sobre aquests electrocardiogrames,
observa que en la hipertrofia del ventricle esquerre
esistia una P. nx>lt alta en la r.a derivacio i una S tambe mdt
ecuaada en ]a 3.A.
Lewis (^}8) coufirmava aquestes dales d'Einthoven i efe^ie al-
^uues perticularitats relatives a (^ i T, indubtablemeut no tau ca-
racteristiques com ]es que cs refereixen a R i S. Segons .Lewis,
^qucst electro;rama ventricular en la hipertrofia esquerra presenta
els caricters de la part initial del levograma (en la dreta del dextro-
grama) dell goals no obstant difcreix perque en els ultims casos
^^RS to una durade auormalment eugmentada (mes de o,io de se-
gos) i, a mes, perque T i ]'accident principal del complexe (R o S)
segueisen una direccio contraria. Hom troba, com es sabot, els
electr^;;;games referits en els extrasistoles ventriculars i en el blo-
queix de branques.
1 [cos ace, sevens Pardee (.}9). les caracteristiques tnes detalla-
des del electrocardionrimi en la hipertrofia ventricular esquerra.
P./3 es molt petita o manta del tot. L:n canvi S^3 cs molt acusada
i sempre major que IZ^3. :1lhora P.^1 es major que h^^.
Ski es absent fregiienttnent. I;1 gran d'hipertrofia es p^roporcional

1 7 6 Sch' Coii/lr''s de Hcttics do Llcnyua Calaiaua
a la disminucio de R/2 i alhora al augment de S/2. I1 gran maxim
de ]a hipertrofia es representada per una S/3 que figura l'oscillacio
Ines acusada de QRS en qualsevol derivacio i una S/2 major
que R/i. En la figura 4 poden veure's algun sexemples d'aquests
electrocardiogrames.
A base d'aquestes caracteristiqucs anahtiques hom ha intentat
d'establir till index de preponderancia pel mitja d'una fornni'a
matematica. Fins ara, tots els intents (Einthoven, Lewis, White (50)
en Pquest sentit no han donat un resultat satisfactori. Primer Cor-
tes (;i), nosalters despres (52) i, recetnment, Gibert, Moragas i
Manesa (53) entre nosaltres, ens hem ocupat d'aquestes questions
elect_rocardiografiques.
L'experiencia ulterior ha demostrat que els signes electrocardiografics
referits no es troben sempre o d'una manera proporch -
nada en tota hipertrofia del ventricle esquerre. La rah es obvia.
Aquests signes no deuen considerar-se coin 1'expressi6 immediata
de la hipertrofia dels compartiments ventriculars, sing en tant que
l'augment de la massa muscular de dits compartiments desvia l'eix
electric del cor en la direccio corresponent (a l'esquerra en la hipertrofia
del ventricle esquerre i al contrari en ]a del dret). L'electrocardiogranna
ha de considerar-se com un bielectrograma (54) que
resulta de l'accio contraposada de les forces originades en la contraccio
de les dues nfeitats del cor. Una hipertrofia ventricular bilateral
en proporcions iguals no modifica la direccio de 1'eix electric
i les caracteristiques del electrograma resten invariables. Solamenz
una hipertrofia unilateral o quan en aquell cas s'alteren les
proporcions ponderals relatives dels dos compartiments es produeix
la referida desviacio amb 1'expressi6 electrocardiografica corresponent.
Segons Lewis (55), normalment la relacio ponderal entre el ventricle
esquerre i el dret es, terme mig, de 1,8 a 1, amb un limit nninim
de 1,5 a 1 i tin maxim de 2,15 a 1, en cis diferents individus.
Aixc• explica que adhuc en condicions fisiologiques, 1'electrocardiograma
pot mostrar una tendencia a prendre els t:racos d'una corba
de preponderftncia, a l'esquerra en l'acostannent al limit maxim
(fig. 5), i a ]a dreta en l'altre cas (fig. 6), i aixo tambe ajuda a comprendre,
coin en el determinisme d'aquests fets pollen intervenir
circurmstancies complexes en sentit convergent i divergent que son
la causa de resultats aparentment contradictoris.
Ultra les relacions ponderals indicades, la direccio de 1'eix elec-

c cl
l'i'- 7.---0 111,111 (ICIISM/a cn /11 derit(wi,;

sch" colign's (it' dc l'i"Ilquo Caluluna iii
tric pot esser, encara, influida per la posicio del cor, condicionada
ades per 1'arquit^ectura de calla individu, ales per altres circumstances
fisiologiques i patologinder^uuia dreta. Aci el cor tendeis a situar-se vertir

178 ^)",W Coll!lrcs (Ic Jlc!^/cs I/c Lh (I"a"ana
dons. La matei^a hip;rtroha cardiaca no deu rrn,^idErar-se com
uua ccni>>licacio de la liipertensio, en ei cuniple^e simptum^ilic d^
la goal, la pai-ticipacio del cor es un 1et obli^at que la pert^;rbacio
vascular condiciuna inunediatament i automaticameut.
:1 mes, en el sindroma hipertensiu cal amsiderar la participa-
cio cardiaca ann un elenunt fa^•orible. Si durarrt un temps la hi-
pertensib no determine desurdres de la circulacii'^, es Begot a la
hipertro(ia cardiaca. Ccm en cents defectes ^-alculers (es[enosi
aort,ca) enfi-ont de 1'iucrement d^ la resist^ncia arterial eu la hi-
pertensio, el ventricle esyuerre respun aiuh tin ri-eball augmcntat,
augment licacions propiament Bites de la bipertensio tencn lloc
quan la resposta cardiaca es insuficicnt, la goal coca determiua
^_ul ^c^njturt de trastorns circulatoris, que tambe aci es licit de desig-
ner emb el nom d'hipertensio descompensada.
Yero com que la cause de la insuficicncia cardiaca en la biper-
tensi6 descomp:nsada deu atribuir-se priucipalment a les eltera-
cious del miocardi d'ori,^en ^°a: cular-1'arterioloesclerosi-i com que
aquestes alteracious es prcduei^eu igualment eu altres organs, cl
ripitol de les complicacions de la hipertensio compren tot, aquells
desordres que s'originen a consegiiencia de les alteracious en els
organs afectats. Entre els que mes frequentment s'obser^-en en la
cliuica figurer els pa-ocedents deis organs encefalics i renals. _ll-
ri-es k;calitzacions son mes rams.
Ultra, Bones, els trastorus cardiacs de la hipertensio descom-
pensada, en a^^uest ca^>itol de les complicacions caldra estudiar els
U-astorns cerebrals, els renals, i tots els que ]:again prcduir-se en
^^irtut do les ]esicns artcrioloesclerotiques en un organ determinat,
consecutives a la hipertensio.
\o obstant, hem dadvertir des

1*(" 'x",.^s ac x.. /^^,l^ /m,,^./[ i i
Con^plicacions cardiaqu^s.-En 1'ordre de les complicacions, r.o
tots els trastorns car

1 8o Sct^ Coiigr,^s dc de Llcnyua Calaimul
tic per la localitzsci6 del dolor i irradiacions, circumstanries que el
pro^^oquen i els altres fenomens subjectius que 1'acompanven. Ao
cal insistir. La descripcio detallada dels sindromes anginosos no
pertan}' en squest lloc puffs que, no essent tula consegiicncia obli-
gada de la hip^ertcnsio, per be clue com heir lit, es troben soviet
en aquesta categcria de malalts, en realitat el seu estudi mereis un
capitol apart.
:^ci volem sfegir, unicament, la contribucio aportsda recent-
ment per Pelectrocardiografis al diagnostic dell s'ndromes angi-
nosos. L'aportscio no es negligible si hom considers que el diag-
nostic de les formes atipiques no es sempre facil. Pardee (;^), al
qual ja deviem ]a significaeio de les p^articularitats elecri•cesrdio-
grafiques couegtules smb els termer d'onda coronaria en 1'iufart
hemorragic recent del mioresrdi i estats consecutitts, hs cridst 1's-
tencio fa poc, sohre la troballa en 3." derivacio duns O molt acu-
sads en els malalts, eu el commemoratiu dels qusls es registren
simlrtomes mes o menus tipics d'estenorcardis. Segons Pardee, 63
per too dell malalts que Ix-esentaven el signe electrocardiografic
referit even anginosos segurs, i sltres S casos, per be que sense
sin

Sc!,^ Collql, ^ I,' ^ (!^ 1-/^ ( 111,1^'Oild I , I
grames de la nosh-a coldeccib. $s particunament iuteressaut que eu
els casos que es caracteritzen per la gran amplitud de C)^3 , els antecedents
d'estenocardia tenien un gran relleu.
1'rnstorns del rit^ue.-Ias trastorns dcl ritme cues frequentment
obseraats en els hipertensos son les esri•asistoles i Paritmia completa.
Cal tenir en compte , aisi niatcix, yue totes dues formes d'aritmia
es registren amb una estraordinaria frequcncia i eu circpmstancies
molt diverses de la clinica general.
Les exh-asisteles s ' observeu en tots els periodes de na hipertensio
i, per consegiient , des del periode inicial. :ldhuc en certes
circumstancies pollen considerar-se cum un indici d^e Pexistencia
de la malantia . nuan wi subjecte entre 4o i jo ands acusa per primera
vegada els simptomes de les estrasistoles-i d'ordinari s^^n
els mateixos malalts que criden 1'atencio sobre aquesta aritmia que
sol anar acompan}•ada d'iutenses manifestations subjectives-, es
^airebe segur de trobar hip^ertesni6.
En el periede inicial es tracta quasi sempre d'extrasistoles que
s'ori^; inen en el ventricle esquerre ( fig. 8). Aquest fet sembla justificar
que ehisteix una relacio de causa a efecte entre 1'activitat
anormal dell referits centres ectopics i la sobrecarrega del compartimeut
cardiac corresponent . En realitat , si no es arbitrari d'admetre
que el determinisme d'aquesta meua d'extrasistoles es troba
segurament dinh-e de la indicada condicib, el mecanisme intim de
la genesi de Paritmia resta encara ignorat.
En els >>eriodes interiors i a causa , probablement , de les alte-
racicns org^^niques conseeutives de tot 1'i^rgan cardiac, les exh•asis-
toles pollen originar - se en qualscvol punt. Quin aixo passa al ma-
teis temps , el fet es considerat cons un signe segur de lesions mio-
cardiques . I,es extrasistoles de punt cPorinen multiple correspo-
nen. dunes, al sindroma cardiac lesional de la hipertensio.
In la forma d'estrasistoles acumulades, cal pensar en la possi-
bilitat d'estrasistoles deguts al mecanisme descrit per Rothberger
i haufmann amb el Horn de parasistonia. Aci no creiem oportu
d'estendre'ns sobre aquesta questiG de la goal ens hem ocupat di-
verses eegades en altres llocs (^c^) insistint en la import

18^, Sch" Con!ll-^^s (ic JI(Iges (it' Lli'llglia ( a"c:m1a
cio hronostica molt distinta que a les altres aloritmies cstrasist

S'ti' Coiftr, s dr J/E,IOh'S 0t'
lutament reconegut de base arterioesclerotica podien ccvsidcrar-se
con sigues clinics d'una afccci6 organica (lei miocnrdi, pcro in in-
terpretaci6 (l'aquests fets ha d esser foreosanuut delicada.
Sortosament, en l'epoca actual, el mctode electrocardiografic: ha
omplert aquest buit (le la sinlptenlatologia cimica de les alteracions
anatovniques (lei niocardi. Aquestes alteracions tenen una expres-
si6 en diverses particularitats de 1'electrocardiograma que se sepa-
ren netament de la corba electrica normal i no cal insistir en ]a
gran adquisici6 que aixo representa en el diagnostic i pronostic
cl'aquestcs cardiopatics.
Hens aci ]cs principals particularitats observades en les refe-
rides circtnstancies.
La inversio (le "1 en i." o en 2." derivacions o en totes dues al
mateix temps. T negativa en 3." derivacio s'observa en condicions
normals i per ella mateixa en aquesta derivacio esta mancada de
slgniflcaclo patologlca.
Barnes i altres (60) ell nombroses observacions han trobat que
la inversi6 simultania de T en les dues primeres derivacions ocor-
re en els elect rocard1ogrames anlb preponderancia ventricular es-
querra i en 2." i 3." en els de preponderancia dreta. Tambe nos-
altres hem comprovat aquests fets. Les figures 9 1 io mostren al-
guns exeniples.
U n altre signe electrocardiografic es 1'anomenada T coronaria
(le I'ardce (61). Es tracta d'una T negativa de punta aguda i precedida
dun segment hT o ST curvilini i amb la convexitat adrecada
cap amuut (fig. 1i). Recolzant-se en (lades cliniques i exile-
inientals. Pardee i altres Ilan pogut demostrar que aquest signe
es 1'expressi6 electrocardiografica dels estats consecutius a Vin-
fart henlorragic del miocardi. Ln 1'infart recent. "1' presenta l'as-
pecte china gran onda en forma de gep que arreuca de la porcio
superior de la branca descendent de R. Segment RT i T es confo-
nen amb tun so] tret formant des del punt indicat el gep referit
(figura 12). L'examcn ulterior (lculostra que poc a poc va abaixant-
se el punt d'arrencament fins a la linia neutra, prevent detinitiva-
nlent In forma que hem descrit abans.
L'aplananlent de T en les dues primeres derivacions quan es
un fet permanent i no es pot invocar l'eventual influencia de In
medicaci6 digitaldica--aquesta medicaci6 pot exercir una acci6 de-
pressora sobre l'altura de 'F, adhuc invertivt la direcci6-t6, tam-

^ ?S^ S"I". Collqr,^s fic .11"I!/cs dc LIcnplia ( (110,0)10
be, ttna certa significecio, igual quc 1'e?e^^ecio i abcisenunt dels
segments I^"f o SC amb o sense la in^^crsi^"^ "1^.
Abt.^,.
Abt ^^^
^• T.
R,.
^^^ Abt.^
^ bt. ^^^
n /,
Gig. 1'? trJ T ra l'inJm'I lnvuorruyi^' rrrrnl drG utrort^r^li. In .I/^^..
lord r^i rl.

Fig, I'^.-Bloillicig lotal. '111tomatisnic nodal. Blo(Incig dc la
branco ('squerva (/('I fascich, (I'llis i (it, les ramificacions (arborisation block)
Fi,. ,- 10.-/,'/,
Fig, I alfn^ jfl"-, "Wri, Wor /mal, I)issociaci,;

Fig. 18-Ploilliciq di, la 111'ellica (ircla dcl joscich, ii'llis

I ` i , . I o .-f ", ;I!/ r I t ix I'] I I , I I t d"
ORS Prop (14' /a linia is(^el",ctrica
C)l /cs trcs dcri-
Tucions
I "jg . 2f)- I )os ,_ I / I ( Is is I o / f's ( ^) - I! / i I I t I / s rn PlInts f I if r), I') I Is

I ' i ^-, 2 1 . -, I r I / I I I i^ I (., , III I'lota. I ibrila( I,; auricular

Sc f t',, Conqr,^s de Jlcl!ics (it, LIcn(ju,j C ala,unci 185
Iusicf^icie^icia cn^^dia^c^x.-Fn ]a insuficiencia cardiaca jugucn inclubtablement
un gran rol les lesions clcl miocardi. \o ohstant, esta
demostra que el defalliment del muscle cardiac en Eront de les
exigencies e^:cessi^es que representa la hipertensio, i^ual que ea
els defectes valvulars, pot tenir lloc sense que esistei^in aquelles
lesions. Aixi resulta de les minucioses investi;;acions d'Aschoff i
'Caw^ara (63) els goals atribueisen el defalliment del cor en molter
d'aquestes circumstancies a 1'esces de requeriment indicat. Recenment,
Eplyinger i altres (6.}) admeten, encara, Pezistencia de
factors e^tracardiacs en la genesi dels trastorns que s'imputen a
]'organ centr,il de la circulacio.
R,a.2'^
U
i
^^
Fr"g. _'_' d/lertnnuia rrnvlia^n dnrrnN nu ntar i1^ 1tilnii^arrGc^
prn•n.cis^trca
El quadro de la insuficiencia cardiaca en la hipertensio constitueix
el capitol mes conegut de la seva simptomatologia. Es tracta
cPuna forma cPinsttficiencia cardiaca, els simptomes de la goal son
condicionats pel defalliment inicial i en tot el seu curs predominant,
del compartiment esquerre del cor.
Indubtablculent aci es registren fets que es trobeu tambe en la
insuficiencia del cor Bret, per esemlzle, la dispeea d'esfor^ al principi
i la dispuea continua desp^res.
\^o obstant, es facil d'adonar-se que les condicions especials en
que es p^rodueix Pe^tasi pulmonar en la insuficiencia cardiaca es-
querra ialtres factors encara mal coneguts, fan que la fisonomia
clinica que presentee aquests malalts, en aquestes circumst^^ncies,
^^fereixi trots que els hi son peculiars.
I:n primer Iloc, ja hem dit que, ultra les manifestacions seusi-
bles (^dgies) descrites abans, la nrtteixa dispnea, en aquests malalts,
es matissada d'una tonalitat sensible. ]Tom ha dit que es una disp-
nea dolorosa. "hothom come, en efecte, que aquesta categoric de

180 Scl,^ Comin's de (it' Llcn^lna Call''alla
cardiars, sofreixen noes que els altres. 1'_n aquest ordre d^ fets,
dintre un quadro en el goal, potser, hi ha uua certa can{usio, a'.-
^tuls actors admeten oars iurnrt an^;inosa de la insuticicncia car-
diaca c^squerra (an^iua de dectibit do V^tyuer i altres (65).
1?n se^on lloc, es en aquests malalts on es censtaten preferent-
nunt les crisis d'asma cardiaca i d'edema pulnwnar abut, que te-
non lluc, se^ons 1'ol:ini^"^ ^eucral, guars el defallimeut del ^-cntriclc
e5ytt^°rrr cs ^,r^^ducis stiliitamcnt.
^« cal insistir en els de;alls d'ayuestes crisis que son del domini
de la Clin^ca classira i que >^^"m ben concnuts de molt ahans de p^o-
sar en clar la in fluencia de la hip^rtensio ;u•terial en la ^enesi dell
trastcrns. Nosaltres nritei^o^, en un trehall repetulameut chat (66)
hem ha^ut de reierir-nos i hem desrrit en llurs tra^os essencials
els smptomes de dues crisis a prol>iisit del sindronul circulat^^ri de
les nciro^;atics.
I?n 1'esfera de la simlrt^nnatolo^ia objectiva, ultra els simphi-
mes broncol,ulnumars, Hies o men^^s acusats do 1'estasi vents en el
dnmini de 1a ^:,tita cirrnlacio, cal ritar corn a Lets fora p^eculiar>
de la insuficicncia ru-diaca c^querra, el galop amb o souse taqu^-
cardia, la insuficiencia mural relati^^a ori^inada mes pal funciona-
ment de[ectu^^s de 1'anell nttiscular peri^^al^-ular que per la dilata-
rib de la cavitat ventricular i que no ha do crn^londre's amb la
^x^ssible esistcucia d'un detecte ^^r^anic d'ayuesta ^-alcula is es-
nicntat en el r

Sch` Conga's do 11cpies do Llen9na Catalano I$
pertensio concomitant en la catcgoria de malalts considerats aci
;assistolia auib hipertensio de Sahli (67).
La ternunacioi fatal dcls hipcrtensos per mcrt cardiaca pot es-
devenir en formes diverses. La forma segurament mds frequent
es a causa de 1'assistolia total progressiva que acabem de referir.
Soviet, tamlw, per tin dels episodis indicats d'asina cardiaca o
d'edema pulnumar, i de quant en quart s6bitament, amb niotiu
d'tma crisi anginosa o per paralisi cardiaca, les circumstancies de
la qual es dificil d'establir (fihrilaci6 ventricular. l) oqueig total
amb fallida de l'automatisme dels centres suh(,rdinats i altres).
Aquestes diverses nu;dalitats de mort cardiaca en els malalts
hipcrtensos representen cl 32 % de ]a mortalitat total.
Compliceciorrs aortigi es.-Per he que no es pot rehutjar r n
absolut la relacio possible d'aortopaties de base degencrativa amb
la hipertensi6 arterial-aci cal excloure, naturalment, les afeccions
aortiques infectives, per exemple, les sifilitiques-semhla, no ohs-
tant que en les malalties de l'aorta de base degenerativa, I'ateronia,,
que Cs ttn proces mes propi dels grans vasos i que cs tin atrihut de
la scnilitat, constitueix el factor decisiu.
Cal admetre la possihilitat de la coincidencia de l'ateroma i
de la hipertensid arterial. En algttns casos, la hipertensio no es obs-
tacle perque els malalts aconsegueisin una llarga villa, i si en aques-
tes circumstnncies hom troba una afeccio aortica gualsevol, parie-
tal, valvular, ectasica, etc., es mes HOC d'incriminar el proces d'in-
volucio senil que la mateixa hipertensio.
Per aquesta rao, no farem aci la descripcio de les indicades
afeccions.
Com plicac ions cercbrals.-El s trastorns cerebrals, i mes espe-
cialment els clue s'originen en els hemisferis cerebrals, ocupen on
lloc preeminent entre les complications de ]a hipertensio Coin al-
;ones de les complications cardiaques que acabem de descriure, cis
quadros d'aquests trastorns, formen capitols importantissims, fa
temps incorporats a la Clinica classica, molt abans d'haver-se des-
cobert el rol que en on gran nombre de casos ha exercit la hiper-
tensio en la genesi (leis trastorns.
Alalgrat liar impcrtancia, per les raons que no ens cal repetir,
hem de limitar-nos a una breu referencia dels trastorns principals.
A imposar-nos aquesta restricciu, In contribueix encara, ]a natura-
lesa de la matcria. Son trastorns que si he son originats per les

I w m/C,`".".s ./c x,//.,^ ,/.' //. "/,xo(^/.'.,,'./
lesirn^s easculars l;er slur especial localitzacio mereizeu un capitol
apart dintre do la Patologia.
U n dell simptomes mes constants es la sensacio de decaiment
general , associada a un canvi de caracter. Els malalts preseuten
una impressirnlabilitat exagerada. Ultra mes febles es toruen irritablcs.
F.lls matei^os solen remarcar que quaisevol impressio, adhuc
les mes tri^^ials, els produeix ara un efecte desproporriouat.
-lquesta "debilitat irritable" cone es costum de designar a 1'estat
indicat, s'assembla molt ass estats de psicoastenia que es troba
en els casos en els quals esisteia dita ncurosi, i de fet, sovint, hom
posy erradament aquest diagnostic en els hipertensos amb trastorns
cerehrals.
Coin en ]a matei^a neurosi, es tambe sortint del slit, en les pritt7eres
bores dcl coati, quc la sensacio de feblesa general es mes
acusada. Les cores passer com si d'tma panda, el repos do la nit,
no hagues tingut els efectes reparadors, i com si d'altra Banda, marques
la capacitat d'adaptacio rapida que s'observa ep 1'individtt
normal del repo a I'activitat.
Tot en el annportamcut de la persona, habitus exterior, f acies,
Ileng-uat^e, etc.,

SCI' , ' COH!jl'^S (it, 31ct!It's (it, Llcn^mci Calu^ana
mes de la sensacio dolorosa, hom Karla de eonstricci6 del cervell,
de buidor, d'encartronament, de sorolls eariaclissims respecte de]
lloc on son percebuts i de lnur tiu^hre i inteusitat. Els referits sorolls
preseuten uua certl anano;ia amb ens que s'observen en 1'otoesclerosi
just amb la disminucio de 1'acudesa auditiva.
Soy°int eixsteit insonuii, quc impossibility als malalts d'adormir-se
en les primeres bores de la uit, o Ines tard, despres de despertar
prematurament, inrlpa^os de reprendre la son novament.
Son aquests malalts que presenten especialment ens sin^ptomcs
de psicoastenia de que hem parlat fa un moment.
I?1 vertigen es tambe un dels simptomes mes freyiieuts. Fls
malalts 1'acusen sebretot en ]levar-se del llit i amb els canvis hrus-
cos d'yctitud del cos, en girar ripidament el cap. I:n molts hiper-
tensos, la circumstancia que el proeoca de preferencia es la sensa-
cio do moti•iment.
_1ci cal inclour^e ens episodis de fall ictus apop^letic que hem
mencionat anteriorment (paralisi, amaurosi, af^^sies, etc., transitories),
que tenon a llur base, coin hem dit, un espasme eascular i
que, com hem fet remarcar tambe, tot i esseut de naturalesa e^trictament
fimcional, es produeiaen mes sovint quan ja existeixen
alteracions esclerotiques dels vasos cerebrals.
Rarament en aquests malalts es registry el grau d'enderroca-
ment mental que pot observar-se en els casos de rehlanimeut ce-
rebral considerable de n'arterioesclerosi senil. Si alguns arriben a
aquest estat d'esfondrament de llurs facultats psiquiques, es tracta
ordinariament d'hipertensos que Kan conseguit tma eclat avan^ada
i en els goals scgurament els estralls de la involucio seni^l juguen
un rol mes important que la malcltia hip.ertensiva.
Soeint, Pero, en aquesta categoric d'hipertensos amb complicacions
cerebrals, la villa es interrompuda per 1'ap:;p':esia cerebral,
La catastrofe pat esser fulminant i el des^enlla4 to lloc en un ter-
;nini brevissim.
C)uan el malalt sobreviu c la crisi, cal lamentar 1'hemiplexia con-
secuti^^a, mes v menys acuscda, de la goal resta un residu de major
o menor importancia. Tambe cal tem^er el resultat fatal en altres
crisis interiors possibles.
No enri•arem en els detalls de la descripcio de 1'ictus apopletic
ni de Phemiplc^ia quc n'es la consegiiencia, per be que aquesta ul-
tima tambe pot produir-se a vegades sense ictus veritable. Kespecte
d'aquests episodis de les ccnnplicacions cerebrals de la hipertensio,

Igo Sct^ Cojil's it, tlcigcs do Lienjno Cahc:ano
ens refermem encara ntcs en 1'advertiment fet al principi del ca-
pitol. El guadro clinic de l'apop'exia i (le les sever consequencies
es tan vast i pot esser tan variat de inatisos, a causa de 1'espccial
localitzacio de l'afecciti i segons els punts afectats, que dintre el
clos que ens hem assignat, gualsevol descripcio resultaria forcosa-
ment incompleta. Pel denies, ja hem (lit, tlue pel scu caracter. agttests
trasterns entren en tut domini especial de la Patclcogia.
Aci volent nomes donar tuna referencia d'una localitzacio de
l'atac apopletic cue cal tenir en compte, puix cue no essent taut
fregiient coin altres localitzacions i mancat. a vegades, de sintptomes
focals, pot esser 1'ocasi6 de diciultats de diagn6rtic. Ens referint
a l'heniorragia meningia.
Resumii em el quadro d'un cas rccentment observat. U n home
(le Go anus, antic hipertens antb lesions renals, rota nit, amb motiu
del colt, acusa bruscament no fort dolor de cap a la regi6 frontal
i a continuacio un estat de sopor cerebral, serve arribar al coma.
iAqucst estat es mante invariable i al mateix temps es prodtteix
ttna llettgera rigidesa de la colunina vertebral i petit Roernig. Els
reflexes cutanis ]leugerament exaltats. Vuit dies despres veiem el
malalt junt kill]) el sett metge i es practicada la 1:unci6 lumbar que
torncix tin liquid rosat.
No cal dir que en els cases com aquest, en cis quals es tracta
solament de fets de compressio cerebral moderada, el curs i resultat
de 1'afecci6 sol esser favorable.
loans de cloure aquest capitol, hens de for remarcar que
pel clue es refereix a la patogenia de l'ictus apopletic, el criteri no
es unanime. Al costat de la doctrina de les alteracions vascu':ars
i 1'augment subit de pressi6, amb motitt d'una crisi hipertensiva,
coni a causa determinant de 1'efraccic de la paret vascular, que
constitueix, per dir-ho aixi, la doctrina classica de I'heniorragia ce-
rebral, recentment algun actor ((;8) soste que, almenvs en molts
casos-i ja ens hem referit abans a aquest punt de vista-, es
deu a 1'espasnte vascular el ntecanisnte determinat de ]a necrosi
anemica.
.lies recentment, encara, Stanislas de Seze (69) recolza sobre
nombroses dades cliniques i experimentals molt (111-lies de tenir-se
en compte, la doctrina de que en molts altres cases d'ictus. el fac-
tor inunediat del deficit de la irrigacio sanguinia. en floc dicta cri-
si ltipertensiva, es tracta ans be d'una caiguda brusca de pressi6,
deguda, per exemple, al defalliment del miocardi.

Sct^' Collj; ^ S (/C - , ^il !, '.^ (ii 1 1 ( il)l
No cal dir coin agttest critcri luutria d'inYornuu• la condncta.
terapcutica en una forma ben distinia, cn c;s reierits rasps, d^ 1a
que es seguia en els temps ^,assats. llc nu:ment i sense hren^irc
hartit definitivamcnt pel I:unt de vista indicat que rcqucrcis una in-
formacic mes lmplia, cal, no cbstant, reamciser, que la sa^nia en
^'apoh?e^ia cerebral, a

192 Congr,^s dc 31c/^;cs (it' Liengua ( alo,'mld
sang, ccl^lules renals, cilindres, etc.). Cap tendencia a la formacio
d'edcmcs.
F.n can^-i, hum troha en cl primer pia la hipertensib que ja es
anterior al quadro de la annplicacio renal, kerb que lla^-ors pren
encara mes increment, fins arribar als limits e^trems que d'aquest
trastorn es registren en la Clinica. les alterations retinianes, es-
pecialment la rctinitis i, per snore de tut, eis desordres que resul-
ten d^ la iusuficiencia renal prugressiva, amb la retencio a la sang
de les substancies quo normabucnt s'elimincn per Poring i eis greus
fenbmeus to^irs de Puremia, de la goal la re{erida retencio de les
substancies urinaries, si no la causa, se'n Ix^t considerar 1'eapressio.
Ja molt abans del quadro de 1'uremia maniiesta hom pot tenir
^_ula idea de 1'estat de la ftmcio renal pel gran de retencio de les referides
substancies en la sang. Per aquest fi cal practicar ]a determinacio
del nitrogen residual global o de les fi-accions (urea,
acid uric, creating, indicat). La determinacio de 1'indca refi•actcmetric
deg cobrcis el ;;ran de retencio acuosa intravascular.
Per 1'espluracio de la funcio renal encara han de considerar-se
cues sonsihles les proves d'eliminacio provocada, ja sigui de sttbs-
taucics estranyes (blau de motile, fenolsultonftaleina), o induhta-
blement millor de les que s'eliminen amb Poring (aigua, urea, clo-
rw-s). Es h^acta de proves de sobrecarrega funcional, amb les goals
es poscu en eaidencia eis trastorns mes lleugers de la fiuuio renal.
Insistirem sobre la valua pa-attica de les proves de dilucio i de
coucenh-acio de Volhard-el ^^eo^^^izs facie°udi. preferit per nosaltres
es el proposat per Rosenberg• (^^) de ]a Clinica d'IJmber-que esta
a 1'aba>t de tothom. Impossible, Pero, d'cntrar en eis details de la
tecuica.
limb aquestes proves, hots posy de manifest en aquests malalts
primer la hip^ostenuria, que constitueis el trastorn initial del treball
d'eiimiuacio, la dismiuucio progressi^^a de la capacitat de coneen-
tracio dcls ron^^ons, a midi que 1'afeccio renal avau^a, i, fiualment,
la isostenuria en eis. limits extrems de la insuficieucia dels organs
caracteritzada per un mode de treball d'eliminacio restringit i ri-
gid en qualsevol circwustancia i qualsevol que sigui el gran de re-
querimcnt, en un mot, una manes de treball que rcpresenta que
eis organs urinaris han p^erdut el poder d'aromodacio, que es 1'atrii;uit
de la funcio renal normal.
Juut amb aquests fets, es dibuisen eu eis ma'lalts eis ri•a^os
clinics de ]'uremia, astenia progressi^-a, anxxlorrament fins al coma,

.^ c / ^ ( "'wil , 'y lic .1", '^JCS (h O")1^11hl C (III(I ^ ^)3
anorexia, hematemesi, melena, inquietud muscular i subsalts de
tendons, finahnent, el coma.
;altres trastorns, per exemple, la cefalalgia i els trastorns visuals
sbn potser mes aviat imputables a la hilmrtensio.
Les crisis cou^^ulsiees que e_i la Clinica classica eren adscrites
e^chtsivament a ]'uremia, per be que tvnhe po^den produir-se, segons
Volhard (jz)-i nosaltres ens adherim a agttesta opinioson
m?s frequents en altres sindromes nefropatics.
Ja hem dit abans, tambe, que tcts els trastorns coneguts amb el
nont de petits simptomes del br;gtisme (Dieulafoi) i atribuits a ]'uremia.
actualment son considerats com a fenomens purament ^-asculars
sense cap base to^:ica.
En el curs de 1'ttremia, cls malalts pollen canviar 1'habitus que
presenta^^en en un principi. _^ra pot tractar-se de subjectes que es
desnutrei^en i pal•lideiaen gradualment, com hom troba en la hi-
pertensio renal La hipertensio roja de Volhard (73), propia, se-
gons aquest autos, de la forma essencial, es transfrrrma en ]a hi-
pertensio pallida caracteri,tica dell malalts renals.
La nun•talitat per uremia en la hip^ertensio es molt mes petita
que per insuficiencia cardiaca i per apoplesia cerebral. Les diferents
estadistiques donee una mortalitat d'un ^ per too.
rlltrr.r ^•ottthliracions.-Tothom, que tingui uua regular eaperieucia
de ]a malaltia hipertensi^•a, con^^indrii facilment que les
complicacions cardiayues, cerebrals i renals, a que ens hem referit,
son les principals i les que cal tenir en comp^te, sobretot durant el
seu curs. $s a causa d'una d'aquestes complicacions que, com hem
dit, la wort l;osa un terme al curs de ]a malaltia.
^1ltres complicacions son mes races. I^'elles solament cal citar
des complicacions pancreatiqucs que es tradtteixen mes per desordres
de la funcio insular (diabetic mellitus) que pel de la funcio
digestiea.
La causa ha d'atrihuir-se, naturalment, a 1'arterioloesclerosi dels
^^asos pancreatics afectant la regib

^ ^J-^ ^^ c/,^ (,')I ^ I I, S (,',' ti" I' I"; I!;: I ^ I ( (I ^,, ol;,^
Cal afegir, a mes, quc, tot i que sees dubte pollen existir al
mateis temps, aquests sindromes, especialment cls que teucn una
base or^anica, dcpcnen mes soviet de 1'ateroesclerosi, que afecta
prefereutmeut els vasos de pros i mitja calibre, quc ]es petitcs arterioles,
que, com hem Bit repetidau^ent, es on es desenvolupa 1'accio
nocivs de la hip^ertensio.
l',n aquesta misceld^lnia de comnlicacions, pollen incloure's, iinalment,
les manifestscions hen;orr^tgiques, epistasis i metrorrasies
ertre les mes fregiicnts, per^^ ultra la hipertensi6 intervener
sci, segurament, altres factors geenrals (diate^i hemorragica) i locals
(alteracious vasailars, mioma, lesions destructives, etc.).
r^x^^^srlc
ni^nad sciaatioire^n, d pronostic de la hip^ertensio essencial es
gairebe absolutauient desfaeorahlc. Sembls, en efectc, que la hiper-
tensio, que comen^a per una alicrscio fiuuional i es transforms
despres en una afeccio organics, ha de considerar-se com un pro-
ces irreversible, adhuc des da fase purament ftu^icional. hls easos
de ,=uarin^ent con?plet, amb retorn de la pressio al nivell nortual
i amb hones anulicions de salut, semblen excelxionals i potser uo
resistirien encars una critics severs.
Fishherg (^.}), no ohstant, refereix el cas d'un suhjecte quc ^-e
observant des de fa quatrc an^^s, cl goal anteriorment havia presentat
una hipertcusio de i jo mm. i que, despres d'un attic de grip,
la pressi6 ha haiaat al uivell normal i cl sou estst de salut es excellent,
llalgrat aquesta ohservacio, 1'sutor citat uo es dels que es
mostra menys pessimists des del rcferit aspecte del pronostic de la
hipertcusio.
]des d'aqucst punt de miry do la curahilitat de la hipertcusio,
cal descomptar els easos d'elevaei6 r^omentania de la pressio sar-
guinia per circumstancies diverses, per esemple, amb motiu duns
forty excitacio psiquica, que el metge ha pogut ha^^cr constatat her
casualitat.
f s clar que, en aquests easos, 1'adopcio d'un criteri net topara
amb Is dificttltat de decidir si les Bites hipertensions nwmcntaiiics
son fets que han de considerar-se dintre 1'esfera fisiologica v si
es tracts ja del periode initial de la hipertcusio, en la goal, com

Sct^', coil!ln^s dc '11clyes d" Lloiqua Cotalcom I^)j
hem dit, les fluctuacions de la pressio son caracteristiques, adhuc
amb rctorn trausitori a la pressio normal.
Yer alts part, gairehe ni caldria mencionar certes pseudoguaricions
o millores de la hipertensio, sobre ]es goals, no obstant,
molts autors Posen en g^uardia i que es refercixen a Pabaisament
de la pressio deguda al defalliment cardiac. Com que aiso pot
esser e} resultat d'uua meclicacib intempesti^°a, no cal iusistir en el
concepte que ha de mereiser la bondat c}'aquests resultats i }'absurditat
del metode terapeutic posat en practica.
Millores reals , no fakes millores degudes a la disminucio de la
forea cardiaca, son inuegables i no pas rares en el curs de la ma-
]altia hipertcnsiva. Per tal d'apreciar correctament aquestes millores
veritables, un bon criteri es el comportaulent de la pressio minima
, que en aquest cas d?sminueix correlati^^ament amb la matima.
Fn canei, en els estats de fchlesa carcliaca, adhuc abans dcls simptomes
clinics manifestos, la disminucio de la pressio sistolica va'
acompan}-ada d'un augment major o menor de la diastolica, amb
la reduccio corresponent de la pressio del pals.
Quon-d vita^ia,. el pronostic varia considerablement, segons e1s
individus. En aquest aspecte del rise de mort, en poques malalties
esta justificat d'individualitzar tart com en la malaltia hipertensi-
va, que pot esser la causa de la mort des del termini de pocs anys
fins algunes decades. En alguns casos, ja hem dit que Pafeccio no
era obstacle perque cls malalts conseguissiu una Varga vida.
En general, no obstant, cal considerar la hipertensio ann una
afeecio seriosa , i els portadors de la mateisa com a subjectes e11
els yuals es mes gros el rise que posy en perill llur existencia.
Les lodes segiients de AIay (j;), procedents d'w1a compan}^ia
d'assegurances, la Pr•Itdea#ial 1_ife Listar^aace Society, respeete al
calcul d'espectacio de wort, prevent too com el valor de comparacio
en el grup de subjectes sans, son fora demostratives.
Prrssio sistoli

190 Scit, Conqn^s de .11elgcs ic Llcn^;ua ^-,tlo!aua
>^s conlprensiblc quc el proubstic es mes o menys insert i dificil,
segous cl periods de la malaltia. 1luguris sabre 1'esdcvenidor dell ma-
lalts, eu els ^^eriodes avanSats, quan ja e^isteisen ^>^reus danys car-
diacs„ cerebrals o renals, nu hau d'oferir, certanlent, grans difi-
cultats.
L'na Cosa distinta es aquest judici pronilstic, ell els primers periodes,
quan el metge constata 1'esistencia de la hip^ertensio purament
i simplemcut, sense conlplicacions, i es plauteja la giiestio de
gain tiptts evolutiu esta reservat a tm malalt detcrminat i en gtlin
termini es c^nnplira aquesta evolucio.
Honl troba, en efecte, forlues diverses de la n^alaltia hiperteusiva
des del punt de vista del pronostic. Hi han formes benignes,
lenta.meut progressives, anlb pauses, adhuc club millores, cola hem
dit innegables, que son compatibles amb la durada. d'una villa ordinaria.
Existei^en, en canvi, altres formes, en lcs goals es produei^en
rapidament les cousequcncies dell greus danvs indicats
en els organs vitals i els nalalts sucttmheisen eu un terulini brat.
I^'aquestes formes greus, Volhard i Fahr (j6) n'han a^illat una,
especialulent grew, que anoulenen la forma nlaligna de la hiperten-
sio. Els referits actors cregucren l;rinler yue la base auatilmica de la
forma nlaligna era una g^lomerulouefritis agttda afegida a 1'arte-
rioloesclerosi ordinaria. ^Ies tard, atribuiren la malignitat de ]a
mal^^ltia a la vasoa^nstricci6 general amh isquenlia brutal dell ro-
nti-ons. Fahr (77), per tula Banda, i l^eith, ^^"ageuer i l^rrnlhal, per
1'altra (78), han pogut estahlir defiuitivanlent les veritab;es condi-
cions anatomiques de 1'afcccio. Es tracta ertensio maligna p^;t ocorrer preseutant el referit carac-
ter des d'uu principi i ]lavors es tracta ordinarianlent de subjec-
tes enru-a joves o cam una fase en el curs d'uu cas current de ]a
1llala^tla.
Pero, deisant de Banda aquesta forma especial i poc i regiient,
el curs de la hipertensio en els casos ordiuaris es, cam help dit,
estrarn-dinariament variable i, al costat d'aquells cn cls goals la
nlalaltia resta cstaciouaria durant molts anus o avau^a poc, n'hi
han d'altres que prog^ressen rapidanleut. Tambe hi han casos yue,
despres d'un llarg periude d'estacicnament, de cop i volta, rota la

'^^'^,x«,.`,/`^u/',.x'^^/^»/vx./(^^/^^».' `v^
influcncia de circumstancies conegudes (malalties, excitacions de
tota mena, etc.), o sense saber a que es pugui atribuir, la malaltia
pren una marxa rapida cap a la snort.
I?u 1'e^-aluacio del pronostic, en aquests primers periodes en
els goals Pesdevenidor dell hipertensos es una ;ran incognita, cal
tenir en compte circumstancies que, fins a rert punt, poden orientar
i donar una certa base als nostres judicis.
L'd^at.-L'esperieucia ha denu^strat yue, coin mes prematurauient
un suhjecte es afectat, mes ominos ha de considerar-se el
pron^^stic. :11 voltaut de 3o anys, la hipertensi^"^ es mes grew que
quar^ es presenta a mes de ^o. Ultra la influcncia que aixo ha de
tenir en la durada de la ^^ida de Pindi^^idtt, ja hem indicat que es
en cls joves que Bolen recrutar-se ]es formes malignes de la hipertensio.
Se.rc°.-TTom atribueix un pronostic mes benigne a la hipertensio
en la Bona que en 1'home, tot i que, com liem vist, en 1'etiologia,
]a malaltia es en ella mes frequent.
Dues circumstancies son invocades ^>er tal d'explicar aqucst fet.
La influcncia relati^-a del climateri, que represeuta un factor tran-
sitori, despres del dual moltes malaltes hipertenses es milloren, i
la disposicio menor que presenta la doua (la goal cosy esta ben
denu;strada clinicament i anatbmirament) a les afeccigns de les co-
ronaries.
Hcr^^ir.^ ia.-:quest fet es importantissim. Una historia fami-
liar sebrecarregada ennegreix fortament el pronbstic. 1'er aixo, com
dciem en el capitol de 1'etiologia, no son indispensables les lades
precises de la pressio sanguinia en els ascendents i coetanis, sino
que son suficients les d'aquelles afeccions cardiovasculars, cere-
brals i renals que es relacionen amb la hipertensio.
La predestinacio que Bona phercncia fa ben comprensihle que
el curs hags d'esser Ines inexorable en aquests casos, en els goals
les influcncies causals possihlement ban actuat i s'han fixat a traves
de diverses generations, que en aquclls casos en que comencen
a actuar en tui indi^^idu, amb caracter e^•identment mes contingent.
Hcrbitlas co^asliPuciouals. - Una consideracio semblant mereix
1'hai^ihis. 1?n general, en els suhjectes portadors de 1'habitus pic-
nic, les carlcteristiques constitutionals del goal son les que is tro-
ben, com hem lit, en la hipertensio essential, el pronostic de pa-
feccio es mes desfavorahle.
Alts^ra. dc' Icy prr^ssio.-En un moment donat, una xifra molt

".^ /.^/,^(^~.^x/,»)/.^/..`,"", //`v,xv(.,/.,'"m
elevada de pressio uo to uua sig^nificacib especial. Taumatei^, una
hipertensio permanent, passant de goo mm. ha de cousiderar-se
com un estat fora serios i, quan passe de ado nun., la situacio es
greu. L;ntre altres cnnsegiieucies yue sobre 1'ap.u•e",^l cardiovascular
ha de teuir, naturalment, aquesta carrega circulatbria, cal tenir en
compte, encara, el rol que pot e^ercir, adluic en forma de simples
crisis hipertensives, en la p^atogenia de 1'apoplexia cerebral.
Co^udieior^s pcrsounls.-Com en altres malalties, les conditions
derivades de 1'estat social, amb les possibilitats majors o menors
d'atendre ]a salut i les que resulten del au•actcr de que csta dutat
el subjecte, sabtnt i voltnt discipliner ]a seva villa de la mantra
convenient, evitant dintre del possible totes les influeucies nocives.
son circumstancies a tenir eu compte pel pronbstic.
Adhuc havent de suportar les ironies potser dell propis ma-
lalts, el metge Tara, en general, un millor pronbstic dell maL•ilts
assenyats i disciplinats. que dels estrafolaris i rebels. Ao obstaut,
ja hem dit en el capitol corres^x^nent, clue caldra evitar que e^ntre
aquestes categories do malalts, es pr^^ducisi el opus fins a ccrt
punt intermig del malalt amb ]a fbbia de la hipertensio, que es
tm opus do mal pronbstic.
Les circumstancies que acabem de considerar son les uniyues
yue, com hem dit, en el periode de debut de la malaltia, permeten
amb un cert fonament de cause d'estahlir la siguificacio proubstica,
es a dir, conjetttrar la imp^?rtancia que probablement tindra
un cas determinat i el perill de wort mes omen}'s prosima yue
amena^a el malalt.
Eu els periodes ulteriors i sobretot quan ja son evidents les
afeccions viscerals, el probleroa es simplifica extraordinlicacions cardiaques, els trastorns sensihles,
fora del; sindromes estenocardiacs i de les petites crisis impuGi-
bles, amb fonament de cause, a petits infants hemorragics crbnics
del miocardi, el pronbstic es beuigne. No cal dir, en canvi, la sig-
nificacio proubstica yue adquireixen els trastorns anginosos.
D'anomalies del ritnie, cal tenir en compte tuiicamnt com a
ominosos, els extrasistules de punt d'origen diferent, 1'aritmia

`^.'.^^...'^,/'^'.^//^/'././^^/^^''`'/^'^ ^"''
completa, eis trastorns de amduccio de base organics i 1'alternancia
cardiaca, que d'ordinari son 1'eapressio de lesions anatomiques
de 1'orgau carcliac.
^gual caracter ominos ha ^i'atribuir-sea tots els signes clinics
i eleetrocardiografics d'aquest sindroma les:onal, Pero es ^so-
I^retot el tirau d'insuficiencia cardiaca i el de les reserves definitives
que rester al nrocardi, la base decisiea del pronostic en aque^^t

w "` /'^//C"o«,.,.", o./.'^x./.' //.`,/o^(^^/.'..),.'
viscerals. ll'altre panda, hcith i \V'agener (jc^) Han insistit en la
seva significacio en les formes malignes de la malaltia. Pero les
alteracions oculars no son absolutament constants.
La imatge capil•laroscopiai ha fet concebre au^-s ha molter es-
perances. ^1 uosaltres ens interessa fora actualment i tenim en curs
d'eshuli la giiestio. I'cl monunt, cls resultats obtinguts fins ara,
aulh un mctode quc sembla^^a tan prometedor no correspcnen al
que hom espera^^a. 1?1 pare del metode Ot. Diuller (^o), eu e] tre-
ball mencionat, arriba unicament a la conclusio que la imatg^e ca-
pilaroscopica dell hiperteusos es la que hom troba, en general, en
la di^itesi vasoneurotica. hespecte del pronbstic-per he quc fins
ara no ens ha sig^ut possible veure la memoria original-1'autor no
fa cap indir

Sete Conyr,^S de ,lIclgcs de Llenqua Cataluna 201
compte son les adrecades a contrarestar els efectes de 1'herencia,
desaconsellant el matrinloni entre els que ofereixen una carrega
here,litaria reconeguda o aquells estigmes constituciouals, trobat,
habitualment en els subjectes, en els quals hom admet amb fona-
ment de causa una disposicio a ]a hipertensio.
Menus Segura, pero potser tampoc no negligible (let tot es la
prescrlpcio de sotmetre tots aquests individus estigmatitzats fami-
liaruient o ptrsonalnient a una vida lm.,;Ic.,ica rigorosa, mot repo-
sada i sobria, en tots els aspectes, sense massa ambicions ni ape-
tits excessius.
Totes les mesures higieniques i dietetiques, recomanables als
subjectts ja afectes (le ]a malaltia, son aplicabics tamhe, en tun cert
gran. a titol preventiti, a aquells en els quals existeixen bones
raons per a considerar-los corn a predestinats.
Orientacio professional en el sentit d'una activitat que no requereixi
grans esforSos. Prevenir la influencia nefasta que pollen
exercir els excessos i transgressions higieniques de tota mena, en
la vida del treball, en els menjars, en la vida sexual, intoxicacions
voluntaries, etc., etc. Alternar rigorosament les bores (let repos amb
les de Factivitat i, d'esser possible, intercalar el major nombre t'e
dies i periodes de vacances, heus aci, apuntades solament, les bases
principals de l'accio profilactica at costat de 1'orientacio eugenesica
indicada.
f-s comprensible, pero, que, si no es sempre facil de complir
aquestes preseripcions en cls subjectes malalts, seran molt majors
encara la resistencia o negligencia per part d'aquells que pel moment
gaudeixen de bona salut i en els quals es tracta solament de
prevenir la malaltia a que estan abocats.
Pel que es refereix it tractament lie ]a hipertensio essencial ja
establerta, els termes (let preblema s6ll distints, segons que es trac-
ti dels primers periodes en que el malalt es tin simple hipertens o
quan acusa mes tard els trastorns de les complicacions viscerals
consecutives.
L'unic problema, en el primer cas, es el de restablir la normali-
tat de la pressio sanguinia. I encara que seurbli estranv, hom ha
dit si era util i racional aquest objectiu. Els que s'han demanat
aixo, i entre ells hi hall homes de gran autoritat, corn Krehl (82),
tendien a considerar la niateixa hipertensio corn una reaccio com-
pensadora. I aixi corn seria absurd de pretendre corregir la hiper-
trofia cardiaca compensadora en el' defectes valvulars 1 en la pro-

x:11 Sett" Congrf^s dc Alclip's dc !,/c)I!jua Cataialla
pia bipertensio, tambe considereu irrational de con^batre 1'augment
do ]a pressio sanguinia, necessari per a comlxnsar, segons els
un^, els obstacles periferics, i, se^gons els mes, la deficicncia dt la
nuncio renal.
Ll concepte actual de la hipertensio essential, segons el goal el
dit trastorn es considerat, en tm principi, tom una simple desvia-
ci^i funcional iamb ahsohtta iudependcncis de tots afecrio renal,
pcrmeten d'establir que no es irrational, ni seria certament inutil,
do poder couscguir en els hipcrt^nsos 1'abai^ament do la pressio
san,uinia al nivcll normal.
Una alts giiestio es ]'utilitat de cots metodes emprats. Atora-
witz (83), per esemple, Bona a conei^cr, amb grafiques fora es-
pressives, els resultats obtinguts principalment amb el nih^oescler^r^i
i Pauaboliu. _^1 costat de la disminucio de 1a pressio arterial, aug-
menta la pressio venosa i au;menta 1 acid lactic de la sane. l^yucsts
signer, als goals podia afegir-se en alguns casos dispnea i edcnies,
evidenciaeen que ]s caiguda de la pressio arttrial era a costes del
def^tllimeut del miocar

Set", Collgr,^s dc Jlc^!;cs dc Cataluna -:03
malalts, es I'observaucia d'una villa tranquilly i rep^osada. ^s iudiscutihie
que el repos els reporta grans beneficis.
Scgurymeut en ylguns casos, ni ymh un rcp^os absolut podria
modifiru--se el curs inexorable i les g^reus consequencies de la malyltia,
I^ro Yothom conve que, eu molts altres casos, nna villa de
repos determine un curs evolutiu mes bcnigne i en tots ells ]a fa
mes suportyhle.
Cal, doncs, prescriure als hipertensos el major repos fisic i moral,
1'.ls mylalts han de ficar-se al ]lit dejorn i rester-hi ylmenvs
vuit ^ nou hores diaries. Com mes grew es la hip^ertensio, y part de
les complicacions, major es el Hombre d'hrn-es que hau de dedicyrse
al descans.
1?n Pesfera psiquica, el repos es taut o mes necessari. Els hipertensos
han de renunciyr a uny villa d'ambicious i sostreure's
tot e1 que puguin a qualsevol motiu de preocupacirn^s i enuigs, i
especialment a les influeneies capaces de determiner una tensio
persistent de Pesperit i emotions depriments. I?n un mot, els mylalts
han de viure amh la major calma de Pespcrit.
Cal insistir en I'accio saiudable de vacances p^riodiques, si es
possible, sortint del medi habitual. Unicament el cauvi, sota una
constcldyciu diferent, per dir-ho yixi, d'idees i impressions, ja represents
una forma de repos. Si a aixo pot aCegir-se I'accio dels
factors climatics d'un Iloc priviltgiat, la cure de repos sera encara
mes beneficiosa.
Ifom tindra en compte, Pero, que els hipcrtensos han d'evityr
els climes d'altitud (yltures superiors a boo metres) i, en generyl,
tote mesa de climes excitants.
La aide do repos indicada no es incompatible amb un cart grau
d'exercici, que, ens yl contrari, es cenveuieut gels hipertensos. Com
esport, el cool f esta particularment indicat.
I)ici^ci^i^ a.-D'ycord amb Popinio de molts, que una gran restriccio
de la viands, liquids i sal, en els primers periodes

_': I ( "'ll (;; ^ ^ (!" (I" Uc;^,^Ihf C,I/alall^l
en calories les necessitats de 1'or^aaisme. En general, l;er^^, hom
tended a menjar amh esces i molts ahttsen de la vianda.
Hem lit quan fi•e

Scl," Congr,^s d" Alcl!j"s dc Cal(dona 2,),-"
contuiua. Aixo no es possible administrant els nitrits preformats,
pail que exigiria quc el medicament fos aduiinstrat sense l;^arar,
una dosi darrera 1'altra.
Eu canvi, aquesta acci6 continua pot obtenir-sc amb el subnitrat
de bismut que, rota la influencia reductora de les bacteries intestiuals,
i especialmcnt del b. soli, es trausformat en niri-it d'una
manes gradual, presentant, per alts Banda, Pavantatge d'ohrar cn
estat uaixent. Les dosis emprades spin de t,^o grams a ^ grams
diaris, amb les goals rarament es produeixen els efectes astringents
de la dita sal.
H a d'esser recordat quc, molt abans, F Suchard (8 j) preconitrava
un altre nitrat, el tetranitrat d'eritrol.
^Iodernament hom ha proposat un gran Hombre de medica-
ments per tal de reduir la hipertensio, invocaiit llur accio vasodila-
tadora.
Ia benzoat de bench introduit per Match i molt llcat per Laubry
(88).
Els sulfocianals, dc15 goals la preparacio mes usada es la
ecmbinacio d'lAskanazy (8c^), el Rodan-calcitun-diuretina, i que, segons
^'Vcstphal (90) deu els s^eus efectes hipotcnsors a la influeucia
que exerceix sobre el metabolisme de la colesterina.
Les sals de calci, recomanades per Kylin (car) a base de la tecria
do la hipocalcemia de is hipertensio quc soste aquest actor.
^n fi, mes modernament, despres d'algtuis assaigs de proteino-
terapia general, hom parla molt de 1'accio de productes organics
diversos.I'rimerament de substancies conteuint colina (Pacyl) o com-
binacions d'aquest cos cony el clorhidrat d'acetilcolina, molt eantat
per Villaret i els seas collaboradors (9a).
^Ies Yard, s'han preconitrat altres estrets organics, I'accio dell
qua's no es deu a la colina. l^,ntre els que estan quelcom en voga,
cal citar el producte franccs A^a^io.ril (en espanyol I?udromyl),
introduit per Gley i l^ysthinios (93) i que es tracta d'un e^tret
pancreatic desinsulinitzat i, per tart, sense cap efecte hipoglu,emiant.
r1 .^lemanti°a, com a preparat analog, esisteix la Pctdu.titaa que,
segons prey i Kraut, Conte tma hormona easomotora designada
amb el nom de IiolliJ,°rein^r. fs tamhe molt usat el Lncarnol, que
es un e^tret de muscles de 1'esquelet.
Receutment a Casa rostra es elaborat un extret pancreatic anomenat
Yaucril.

2oO Sct^ Collgr(^s dc 'Velyes (it' Lit'll!III(I c(Oulalla
A America, ^Iac Donal i :Major (c^}) ban utilitzat un extret
hep^^tic dotat, segues ells, de fortes 1}ropictats hipotensives. Fins
ara no sabem quc ayuest extret hagi estat emprat a Europa.
La via mes usada per a Padmiistracio d'aquests productes orgauics
es la parenieral en Forma d'iujeccions intramusculars.
loci nn creiem que sigui pertinent parlay de Popoterapia ova-
rica, ^^dhuc en la hipertensio de la meuepausia, puffs que aquesta
f^^rma de tractament es refereix mes aviat als n^iatcixos trastorns
clinrrterics.
I'cr la nr

S"I". ( )I!!;i "s (Ic .^ 1, /:ws d" C 11,1, 1 J^
cipaiment al massatge, als baoys termals i espccialment a la cura
termal carbogasosa.
I?stiu^em que el massatge general, tan Moat per C.auder Brun-
ton O^), en els trastorns de la circu]acio, es injustament massy
uegligit entre nosaltres i que, espccialment en el domini de les afec-
cions circulatories d'^rigen peri feric, to una certa utilitat.
Creicm, tambe, que els han^-s tebis repetits, millor Bit, adoptats
coin a practice habitual, ultra el sea valor des del punt de miry
higienic. general, son espccialment faeorables als hipertensos.
Per

205 J"l", Cwigrcs do JIClgCs (It' Llc'){gua Cutulunu
d'afirmar clue en el 8o per ioo (leis casos i, entre els recents, gai-
rebe en la totalitat, despres de la cura, la pressio disminueix, en els
casos mes favorables, 5 b 6 centimetres i que aquesta baixa es
mante en la majoria ('ells, durant un pericde de temps de 2, 4, 6
mesos i excepcionahncnt un any, die que despres la pressio puja
novament i que, en general, quan els malalts retornen I'anv se-
giient al llaleeari, presentee les mateixes xifres d'abans.
La nostra experiencia dels casos observats, despres de la cura
termal carhogasosa, no ens permet encara d'esser tan optimistes,
respecte (leis resultats transitoris adduits per Deschamps..
D'altra Banda, creiem que cal posar molter reserves a l'opinio
d'aquest autor, que considera coin una eventualitat favorable i deguda
a les cures, el que la hipertensio esdevingui fixa.
En canvi, admctem de bona gana els bons efectes que poden
obtenir-se sobre els simptomes funcionals-llegeixi's subjectius,
pert que hi han moltes raons per a fer iutervenir en aquesta millora
eeltres factors que la simple cura hidromineral.
Coin pot veure's, la nostra posicio sobre els efectes d'aqucstes
famoses aigiies de 1Cauheim i Royat, els tipus de les quals man-
uiuen en el nostre pais, no es d'un entusiasinc excessiu, que trobein
injustificat, i no creiem que valgui la pens d'insistir prop (leis ma-
lalts, en els quals, faeces a aquests flocs representa un sacrihci
pecuniari (lesproporcionat a llur condicio social.
Tractoinenf de les complicacions.-\o es possible ac' d'entrar
en els details del tractament de les diverses complicacions de la hi-
pertensio. Cada una ('aquestes represents un gros capitol que allar-
gari-t desmesuradanient les proporcions del nostre treball i, d'altra
Banda, les referides complicacions constitueixen estats consecutius
a altres afeccions a mes de la hipertensio.
:1ci hem de limitar-nos a una simple enumeracio (e les practi-
ques principals de tractament de les principals coniplicacions.
En el grup de les complicacions cardiaques, als primers simi.-
tonics de defalliment del miocardi, caldra recorrer a prescriptions
de repos mes riguros, adhuc el repos absolut, a una dieta mes se-
vent., amb forta restriccio de liquids i sal, a les cures cardio-tbni-
ques (digital i els setts succedanis) i en les crisis greus d'insuficien-
cia cardiaca a la sagnia i estrofantina per la via eudovenosa acom-
panyada o no dels grans diuretics mercurials moderns (salirgan,
novasurol, neptal, etc.).

"
( twqrc /,' l/c/!j"s (/,' I-l"Ilqua
Ja hem indicat la impressio favorable que tenim de les injeccions
intramusculars de Lacarnol en 1'estenocardia.
E^-enhialment la quinidinoterapia en 1'aritmia completa i en els
est?-asistoles acuunilats pot esser d'utilitat.
Ouant a les complicacions cerebrals i apart de la medicaciu se-
dant en els estats d'excitacio nerviosa, el camp de les nostres pos-
sihilitats es molt restringit. A^o cal insistir en les mesttres higieni-
que, i dietetiques en el cas d'ictus apopletic. Item parlat de que
la sagnia est^i avui gairebe abaudonada. Cal reccirrer als aualehtics
(rtmt•ora, coramina, cardiazol, hesetou, etc.), i, especiahnent, en els
ictu; per caiguda de pressio. En fi, si esisteixen simptomes d'he-
morr^^gia capsular an^b intuidacici

210 St'l," Coil!/ro^ dP .11chIcs dc Llcngua Colulana
_.-S'fIEGLIT L: Arterial H^^pertensiuu . lioeber , Ne^^ ° Turk, X930.
3.-RI.ACF(> 1:1), Rf)^V"FRS ^i I3.Alil^1^ : Jour . :^mcr. ^ted. Ass. .l"^I1^.
1930.
^.-A1.^\ HU\II? I) : Cita de Fisl,berg.
$.-^^. BASCII: Herzkrankheiten bci Arteriosklerose. Hcrlin, i9o^.
6.-IIICHARll : Traitc cliuigne des maladies du cueur et do ]'aorte. R.
fiailkiere Paris, ^8^}.
;.-CLIFI^ORU ALI3CT: ]) iseases ni the arteres including angina pectoris.
^fac J1illan, London r9^^.
H.-FRA \ Ii : Ucut. :1rdi . f. klirt. '^1 cll. CI I I, i9i z.
I:'I'1OLOGL\ I P=A TOGENIA
q.-IL\P.PIS: Arch. ui inter. Med. ^f., ^q27.
iTi.-^^:^i)13L'R1': :1rch. of inter. Me^^. ^^X, r92z.
^^.-RISi:A1_'1\ a. AVEIS: The age and sex Incidence uI arterial Hypertensiun.
_Amcr. Hert Juurn. V, 2, ic^z9.
i2.-RL-ACP(1F^D, }3O^'ERS a. IIAi^EK: LOCO citato..
t3.-('HARE, A1':U.KEP. zi A'ICFI?RS: Journ. Amcr. _lled. :1ss..
Lt1YIII, 1924.
^ }.-^^^'1?ITl.: lur aetiologie der gcnuinen oiler cascttl:u-en lly^pertensiun.
lefts. i. klin. Med. XCVI, 1924.
i^.-O. AIULT.ER: I)ie Hochdruch in Sd^waben. A^. "l^agung der 1)eut;,
Ge^elsc. f. Iireislauffosrschung. Tiibingeu, 1932•
16.-HL'CHARD: Loco citato.
i;.-I`ISHBERG : Loco citato.
i8.-HORI:^E a \1^EIS: 'Clie relation of syphilis to Hypertension :Amcr.
heart Jour. A^l, I X930.
t^.-1 I CCH.1 R 1) : Loco citato.
2o^'.CL^1,^^11, OSBUhNI? a SA^;SCDI: Experintenta] Production of
kl}^pcrteusion. Arch. of inter. ;^Ied. AX^V, 1925.
2i.-A-_AQI"F,l: Hypertension arterieic. Cungres fran^ais do Jfedicine, x904.
zz.-A EL"R_Al'Fl:: RiOChem. leitsch. ^l"1", r9io.
23.-SCHL R u. AV'IGSEL. Zur Fra^'c 1)ruckesteigerndcr Substanzen im
Rlute hei chrouischer ?V'ephritis. lleuts. med. Wochens. ^\lIII, i9o;.
24.-PRIBPAI9 ti. IiLI?I^ : Med. l^lin. 1924.
25.-A^'ESTPII :11.: Untersuchungen zur Frage der Entchungbeding^ungen
des gcnuinen Arterielleu Hodidruckes. '/_eitsc. f. klin. Med. CI, 1926.
2^i.-Rl"ERI;EI:: -erh. lleuts. Gesel. inn. Med. ^I_III, ^93r.
z7.-V^OLHAPD: ^"erh. lleuts. Gesel. inn. Tied. ^l.ltl, ni3^.
z8.-HAS T)(4\'Sii.l" : I^linisc. ^'ochensc. 25, r93i.
29.-AL^^ARE7, u. Eli SCHOLSL: I

C 'Mtlr'^ I/c/ges (it' I'l"nqua Co/o/alla 2 1 1
33.-At.^.I^^R ;i STEPHE\^O\ : Effect of ;^Iethi] (;uanidinc on the Blcocl
Pressure. Tohns Hopkins Hospi. Bull. X^XX^A ', 1924.
34.-HO\AARD €i RABI^O'AA^ITCH: Guanidine Excretion in Relation tc
Il^^pertensi^m . Icnr. Olin . [ ncestigation , IT, t9zfi.
SIIIPTO^IATOLOGI:A
3;.-PEI_I_ISSIEP.: L'hipertcasiou arterielle solitaire. Masson, Paris, 19'j.
36.-TRIAS DE BES : La hiperteusio arterial i cl seu tractament, ^Iouografies
n^+?diclues, 3i, ioa9.
3i.-^^ OLHARD : Die doppelseitigen h^imatogenen '.^ ierenerkranl:ungen in
_llobr i Staehelin, Springer. Berlin, i9i8.
3i^-P:AL: Die Gefasskrisen. Leizig, i9o;,.
39.-\^'ESTPH:AL u. BAP : L;'ber die Ensteheung der Schlagaufalles. Deets.
-Arch. f. kliu. Med. CLI, 1926.
4o.-IIL^^CHARD: Loco citato.
41.-SAHLL Lehrbuch der kliuischen Lntersuchungsmethoden 6 A. r9t3.
^.-ES TA PE: I?1 sindroma circulatori de les neiropaties. Ponencia del
V-Ic. Congres de AIetges de Llengua Catalana. Rarcekma, i93o.
43.-STARLIi\G: The Linacre Lecture of the La^i^ of the Ideart. Cann
bridge, i9i^.
44.-F_.ST:APE: Loco citato.
.}^.-HORNET : La dilataciun du a>eur. Etude radiuscopigne. B. Bailliere
z 9zh.
46.-CARK.AtiCO: Contribucion al eshulio de la radiografia del coraz6n
^^ de lus grander ^^asos, r926.
I7.-EI'^THO^-E\ : Le telecardiogranune. .Arch. int. de Physiol. 4, rz,
r cro^i.
4H.-LEAA^IS : Obsercatious upon ventricular Ilypcrtrophy with especial reverence
to preponderance of one or other chamber. Heart, 5, i93i.
4o.-P:ARDEE : Clinical -Aspects of the ^ Electrocardiogram. Hoeber dew
A'ork, ^9z4.
Ko.-COR"['ES : L'electrocardiug^rama en el diagni^stic de les malalties del
cur._Vlonugrafies m,^diqucs, 1926.
^z.-ESTAPE: Loco citato.
;3.-GIBERT QCERALTO,A-IORAGC'ES i At.A^ 1?SA: La genesis do
les preponderances eentriculars. Acad. i Lab. de Cienc. med., geue^-,
^^^3^.
54.-^V-E^C[iEBACEI u. tiA^INTh^RBh:RG: Dic unrcgalmiissigc HerztStigkeit.
Eugelmanu, i9z^.
^;.-I_EAV'IS: Loco citato.
5(i.-PARi)EE: Loco citato.
^^.-PARI)EE: The Significance of an Electrucardiog^ram with a large (,^
in Lead III .Arch. of intern. 1^Ied. 46, r93o.
^8.-A^^ILLIL S : Occurence and Significance of 1?lectrocardiugrams displa^in„
iarge Q. w-aces in Lead IIi The Americ Heart Journ. A'I, (^
i93r.
^9.-ES"l^.-APE: lixtrasistoles ^ Irarasistolia. Re^•ista '^7edica de Barcelona,
7r^^p,

21-1 ( ',^
(io.-B:1R\ES a. mHI"hTE\: Study of T \^^ace \egaticit^ in predominant
^^entricular Strain. The Americ. Heart Tourn. ^', I, i^^xj,
Fi7.-PARDEE: An electrocardiographic Sign of coronarc Ohstrtx^tion. Arch.
of intern. Bled. ^C, i9zo.
G2.-STEL;^E(; a FEII,: The Significance of Splintering of the trrminal portion
of the QFS Deflection of the Electrocardiogram. The :lmcric heart
Journ. VI, q, rqg;.
^3.-ASCHOFF u. TAW:ARA: 1)ic heutigc Lchre con den patolo^isdianatomischen
Gduudlagen der Hcrzrchw5che. G. Fischer. Iena. t^X^.
(^.-EPPI^GEB, ^^. P_^PP n. SCHAR7,: L"ber das :lsthma l^ardiale. Springer,
Berlin, ^9z4.
6^.-A':^QLE7, : Blaladics do cocur. T. R. Raill^ere. Parr, ir^>>,
G6.-EST.IPE: Loco citato.
6^.-S_1HLI: Loco citato.
(8-WESTPHAL: Loco citati.
^9•-STA)VISLAS I)F. Sh/, I?: Presion arterielle et ram„llisement cerebral.
Doin, i93^.
in.^^'OLHAFll: Loco citato.
ir.-ROSE\BERG: I^linisc. ^'ochenus. tgz3.
7^^^'OLHARD: I)er arterielle Hochdruck. ^'erhand. d. I^ongr. f, inn. B[ed.
l^^ien iq^3.
^3.-A'OLHARI^: Loco citato.
i4.-FISHBERG : Loco citato.
YP.O'^OSTIC
i5^BIAI' : Brit. med. Journ. ll, r9z^.
^6.-A-OLHARD u. F:AIIF: i)ie Brightsche \ierenkrankl^cit. Berlin rgr.I.
77^-PARR. in HENCI^I? u. LL'BATjSCH Handb. d. path. :Anat. tt. Hitt.
Spriug^er. Berlin iyz^.
^8.-KEITH \l"AGED H: }: a. KERNOIIA\ : The malignant } I}^prrtension
Syndrome. Arch. of intern. Bled. .Ii, igz8.
i9.-i^EITH: Classification of Hypertension and clinical llifterentiation of
the Blalignant Type. "I'he americ. Heart Journ. II, ^^, t^^z;,
8o.-BfL"LLEF: Loco citato.
`'t-STIF,GL[TL: :lrterial Ilyperten^ion. Ecah^atiou of the I'r^^^,nosie.
_1rch. of intern. ^-led. .}6, z, X930.
tiz.-hREHL: ^Uic h:rkrankungen des Herzmuskels and ^iic nercikcn
Herzkrankheiten Wien. t^^i.
83.-110RAR-["IL :lur "hherap^e bei Iireislautstiirtuigen. A"rrhand. d.
Dents. Gesell. f. inn. Bt ed. B^'iesbaden. 1928.
8q.-VOI,HARD: Discussib de la comunicaci5 anterior.
8^.-O'I'. ML'LLER: Loco citato.
8E.-STIEGI_I"h l.: Bismuth Subnitrate in the Treatment ^^t arterial Hcperteusion
Journ. americ. med. Assoc 9^, i93o.

.^ , / ^ ^ , , ^1^/ , ^ s dc I / '/!/, 'S (/, ml ( 2 J .'
^^^.-Y. CL N.1IZll : Loco citato.
^^-T..^LBR}-: Maladies de cueur. 34aladies de.; caisseaux._Cuu^°cau Traite
de Yatholugie interne. lloin, i93o.
89.-_ASIiA:^'.^7.I: Rhodau-calcium-diuretin geg^en Hypertonie. :^[unch.
med. ^\- ochen., i-3• z9^7•'
9o-^V"ES'1'PHAL: Loco citato.
9r.-kYLIN: Die Hypertoniekrankheiteu Sprin^^cr. Berlin ^9^6.
9z-A-ILLARET e. JI;STIN BESAN^ON: La Presse Medicalc. 3fi, i9z8.
q3.-GLEl^ e. hISTHINIUS: Rechercl^es sur ka substance hypotensive ^.u
pancreas. La Presse ?^Iedicale, i^, t92q.