BarretPicat-193

Foto: Eu Civit
Linyola, agost 2012. Lo Pla d’Urgell
• Reportatges Colles i Olimpíada Rural
• Entrevistes a Josep Mir i Enric Teixidó
número 193

Linyola des de l’aire
Fotos: J.P. Mas Fustà
XXVI Aniversari Llar de Jubilats
Fotos Llar de Jubilats

Fundat l’any 1979
linyola – agost 2012. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: J. Balcells, Arnau Fontanet, J.R. Tarragó,
Moisès Mata, Àlex Tàsies, Jaume Balcells, Cau,
Llar Jubilats, Eu Civit Campos, Joan Pau Más Fustà,
Robert Porta, Ignasi Carles, Montse Carles Guillem,
Josep Binefa, Montse Darbra, Enric Teixidó Fontanet,
W. Candamé, Roser Martí, Anna.
Text: Josep Mª Mas i Mas, Pere Badia, Arnau
Fontanet, Xavier Diez, Cau, Jaume Balcells, Gerard
Soldevila, Eu Civit, Joan Gesé, Montse Darbra,
Ajuntament, Robert Porta, Llar de Jubilats, Ramona
Salse.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Subscripció anual local ......19,50 ¤
Subscripció anual forània .....22,50 ¤
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
Editorial
11 S: NO LI DIGUIS PACTE FISCAL, DIGA-LI
INDEPENDÈNCIA
A la fi dels anys 60, en temps de la dictadura militar, a Catalunya, unes minories
començaren a fer campanyes per la recuperació del país: Català a
l’escola! Volem bisbes catalans!...
A inicis dels anys 80, la major part dels catalans eren analfabets en la seva
pròpia llengua i es començava un llarg camí de recuperació cultural i nacional.
Hi havia unes minories –unes “reserves”– que pretenien un Estat Català.
2012: enmig de la terrible crisi econòmica que vivim, la sentència contra el
català del Tribunal Suprem espanyol, l’arraconament del català a les Illes i a
l’Aragó i d’altres..., fa que la manifestació de l’11 de setembre ha de ser un
pas més cap a la independència de Catalunya que ara ja es vista amb bons
ulls per una part –majoritària?– dels catalans.
L’ESTIU A LA FRESCA
Durant l’estiu s’han fet diferents actes de caire festiu, esportiu i cultural a la
vila de Linyola, que han fet participar i sortir a la població a gaudir de les nits
d’estiu i que aconsegueixen que es reforcin els vincles de tot tipus entre els
habitants del poble, al mateix temps que mantenen tradicions i costums. En
un temps que les notícies econòmiques ens aclaparen és bo que, setmana
darrera setmana, s’hagin fet tots aquests actes, organitzats i portats a terme
per al nostre esplai i distracció.
3

4
La Barretada
barret picat AGOST 2012
Sumari
1 PORTADA .................. Eu Civit Campos
3 EDITORIAL ............................BP
4 Sumari / La Barretada .......Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
5 Recordant a la Dolors .............Ramon Salse
5 Encomanats a Leo Messi ....... Lópes al quadrat
NOTÍCIES ................................BP
6 Festa Major d’agost / La calor / L’estiu a la fresca /
Cloenda del curset de natació / Concerts de piano
al vespre
7 Caminada a la llum de la lluna / Sopar de colles /
Cursa de BTT / Festa del Jovent
8 Conferència sobre astronomia / Recital de poesia /
Coneixes el teu poble / Cloenda del campus esportiu
/ Festa de l’AMPA de la Llar d’infants / Sant Cristòfol
9 Actuació de la Coral Flor de Lli al claustre del Monestir
de les Avellanes / Llar de Jubilats
10 Noms propis
11 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
15 L’Ajuntament informa ...............Ajuntament
EXCURSIONISME
16 Campaments a França ................Els caps
ESPORTS
18 Futbol sala d’estiu i CF Linyola. . . . . . . . Pere Badia
19 El Barça té els fitxatges a casa ........A. Fontanet
VISTES DE LINYOLA
20 Cal Llaudet-Ca l’Arrufat...
en Josep Cuní Llaudet ...........Montse Darbra
22 A voltes amb el Planell (2) ........Quim Balaguer
23 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
ENTREVISTA
29 Enric Teixidó Fontanet, biciaventurer ..Montse Giné
31 Trobada amb Josep Mir Vilaplana ...... E. Mestre
HISTÒRIA
33 Linyola 1942 (5) .................... E. Mestre
OPINIÓ
35 A què juga Convergència? ....Ramon d’Agramunt
36 El revolucionari accidental .............. X. Díez
38 Londres 2012 ........................Eu Civit
42 Lletres trobades ...................Joan Gesé
43 Dolça Catalunya, però... no tant. ......Joan Gesé
LITERATURA
44 Endinsa’t en vuit històries diferents ...Judit Pedrós
46 Curiosity ......................Jaume Balcells
47 Lectures d’estiu .................Quim Balaguer
ENTRETENIMENTS
48 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila
RACÓ VERD
49 Els ocells de Linyola ............. Roger Guillem
50 Com passa el temps
52 contraportada ..C. Daviu, W.Candamé, R. Martí

RECORDANT A LA
DOLORS
Avui donem l’adéu / a una persona
estimada/ Dolors és el seu nom./ Vares
néixer a Linyola/ i en el teu poble
estimat/ formares una família/ amb
gran felicitat,/ un marit que t’estimava/
i uns fills i germana al teu costat/
tenies una vida plena/ on l’alegria
no et faltà mai/ aquesta rialla teva/
mai se’ns esborrarà./ Ho tenies tot,
Dolors... tot... / Des del cel, Dolors
volguda/ siguis àngel fidel/ vetllant
sempre pels teus, i pel teu poble/
que et donà l’últim adéu./ Ens
deixes tristos, Dolors/ quin dubte
hi cap/ però mai oblidarem/ la teva
lluita i tenacitat/ has recollit moltes
flors/ en silenci i sofrint.... un gran
ram has aconseguit/ escampa’l per
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 25 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com
ASSEGURANCES DIVERSES
tot el món/ perquè tots entenguem/
l’alegria de la vida i/ l’esperança de
l’amor./ A la clínica et deia: que la
conversa a casa teva continuaria/
no ens has donat temps, Dolors/ te
n’has anat massa aviat./ Queda pendent...per
un dia.../ en una hora....
quan Déu vulgui/ però...ja....al seu
costat.
Cartes al director
Ramona Salse
ENCOMANATS A LEO
MESSI
I mentre Leo Messi continuï marcant
un munt de gols, sembla que
l’agonia que vivim els catalans sigui
menys agonia, o que almenys
l’oblidem una estona. De vegades
sembla que aquest sigui el nostre
5
gran problema, el nostre únic repte,
els gols que marquem... Jo mateix
sóc un gran fan del Barça, i m’agrada
el futbol, però això és una diversió i
res més.
Un bon dia aquest senyor ja no jugarà
amb el nostre estimat equip i,
llavors, què farem, quin al·licient hi
trobarem? Els catalans tenim moltes
coses a solucionar després d’un
partit de futbol, i de vegades, no sé
per què no ho sembla.
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Lópes al quadrat
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
Subscriu-te a
la revista de LINYOLA!

6
barret picat AGOST 2012
Notícies
FESTA MAJOR D’AGOST
Una festa major marcada pel temps i
les inclemències econòmiques, i les
activitats de creativitat del jovent han
estat la novetat d’aquestes festes.
Així, la festa començà el divendres
10 a la tarda, amb la cloenda dels
cursets de natació i al vespre amb
la final de futbol sala
El dia 14 al vespre hi hagué cinema
a la fresca al Planell amb la projecció
de Viaje al centro de la tierra 2. Durant
la FM hi hagué dos orquestres:
Anònima –el 15- i De Gala –el 16-,
cercaviles, espectacle infantil i parc
aquàtic, la tirada de bitlles...
I els plats forts de la FM, foren
l’espectacle La Nova Trinca i les
actuacions a la zona de les Penyes
–el primer cop que es feia a Linyola
i que són el futur de la Festa– i
les actuacions de Dj’s i diferents
bandes de rock, el partit de futbol
Linyola-UE Tàrrega i la 3a Olimpíada
Rural vila de Linyola.
LA CALOR
La calor ha estat el fet destacat de
tot aquest estiu. Les onades de
calor, una darrera l’altre, que hem
patit des del mes de juny i que ens
han portat a prop dels 40º C, durant
dies seguits i l’altre fet destacat –fins
que s’ha escrit aquesta nota– és que
no ens ha tocat cap de les terribles
tempestats que han arrasat termes
veïns propers com va passar el passat
5 de juliol.
L’ESTIU A LA FRESCA
Durant tots els caps de setmana de
l’estiu s’han fet a Linyola diferents
Notícies
Cercavila Festa Major
Concert de piano
actes de caire cultural, esportiu o
festiu. També cal destacar altres
activitats que s’han fet per part de
l’AMPA i l’stage de futbol que s’ha
fet de la mà de destacats futbolistes
locals. Us hem fem una breu
ressenya.
CLOENDA DEL CURSET
DE NATACIÓ
Com cada estiu, el dia 10 d’agost,
amb l’assistència dels familiars es
va fer la gran festa de cloenda dels
cursets de natació.
CONCERTS DE PIANO
AL VESPRE
Els dies 2, 3, 4 i 5 d’agost en el marc de
l’església parroquial van tenir tot un seguit
de concerts de piano a càrrec dels
alumnes i professors del curs de piano,
amb força èxit i que va agradar força al
públic que assistí a dits concerts.

CAMINADA A LA LLUM
DE LA LLUNA
El dia 4 d’agost es va fer la tradicional
Caminada a la llum de la Lluna
que reuní a uns 300 caminadors/es
que van recórrer uns 5 quilòmetres.
La sortida i l’arribada eren a la plaça
Planell, on a l’acabar de fer el recorregut,
es van refer de l’esforç amb
un entrepà i una beguda. El Planell
es va omplir de gom a gom.
SOPAR DE COLLES
Es va fer el dissabte 28 de juliol, on
uns centenars de vilatans es reuneixen
i sopen –amb el menjar que
s’emporten de casa– en les taules
del Planell, on es gaudeix d’una
bona nit, aquest any, acompanyats
per l’animador Miquel de Castelló.
CURSA DE BTT
Una quarantena de ciclistes van
participar a la prova puntuable de
la Copa Lleida BTT infantil que va
tenir lloc a Linyola als voltants del
poliesportiu, el passat dissabte 21
de juliol a la nit. A més a més hi va
haver servei de bar a preus populars.
La prova es va poder fer amb
el suport de l’ajuntament, la Federació
Catalana de Ciclisme i CUCE
Mollerussa.
2002-2012
10 anys al vostre
servei
Cursa BTT
Les curses van ser seguides per
un públic molt nombrós, tant de
familiars dels corredors com veïns
de Linyola, que van gaudir d’un bon
espectacle de ciclisme tot prenent la
fresca al costat del poliesportiu de
la localitat. Encara que en totes les
categories es van veure curses força
interessants, cal destacar les de benjamins
i alevins, en les quals no es
Festa del Jovent
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
Notícies
7
va decidir el guanyador fins a l’última
volta i pràcticament a l’esprint,
donant així un punt d’emoció que
va fer les delícies dels espectadors.
FESTA DEL JOVENT
El dissabte 21 de juliol, la plaça
Planell es va omplir de gom a gom
per celebrar la Festa del Jovent amb
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal

8
Festa Ampa Llar Infants
barret picat AGOST 2012
Notícies
els grups Quelcom, La Salseta del
Poble Sec, Strombers i República
SKA. La festa va estar organitzada
per l’Agrupació de Jovent de Linyola.
L’actuació de la Salseta, estel·lar,
i la del grup de la comarca, força
interessant.
CONFERÈNCIA SOBRE
ASTRONOMIA
El dissabte 14 de juliol a la sala
d’actes de Cal Formiguera es va celebrar
una xerrada sobre “Cometes,
asteroides i meteorits” que anà a
càrrec d’Adolf Boldú i que fou força
interessant. A l’acabar es va fer una
observació del cel.
RECITAL DE POESIA
El dissabte 7 de juliol, a les 10 del
vespres, es va fer, a la plaça Maria
Mercè Marçal, un recital audiovisual
a l’entorn de la poesia de M.M.M.
(1952-1998) i que va anar a càrrec
dels rapsodes Dolors Aldomà i Joan
Cornudella. El recital fou complert i
va entusiasmar al públic. La plaça
es va mostrar com un bon escenari
per fer-hi actes de caire cultural a
l’aire lliure.
Sant Cristòfol
CONEIXES EL TEU
POBLE?
El dissabte 30 de juny, al migdia,
es va fer un nou Coneixes el teu
Poble?, amb els autors del Llibre
de l’Església de Linyola, Maria Garganté,
Joan Yeguas, Esteve Mestre
i Alberto Velasco, que visitaren
l’ajuntament i l’església. S’acabà
l’acte amb una pujada al campanar.
CLOENDA DEL CAMPUS
ESPORTIU
El dissabte 14 de juliol es va fer un
dinar per cloure el campus esportiu
que han dut a terme el Xavier Ven-
drell i el Sidart, amb força èxit i que
esperen repetir els propers anys
FESTA DE L’AMPA DE LA
LLAR D’INFANTS
el divendres 13 de juliol, al vespre,
es va celebrar la festa de final de
curs de la llar d’infants de Linyola i
que organitzava l’AMPA de la llar. Va
consistir en un sopar per a familiars,
mestres i nens, boti-boti i regals per
als petits.
SANT CRISTÒFOL
El diumenge 8 de juliol a migdia al
Planell, hi hagué per part de Mn.

Actuació Coral a les Avellanes
Pere Cañada la benedicció dels
cotxes i de tota mena de vehicles,
tal i com es tradicional en els darrers
anys.
ACTUACIÓ DE LA
CORAL FLOR DE LLI
AL CLAUSTRE DEL
MONESTIR DE LES
AVELLANES
El passat 2 de juliol la Coral Flor de
Lli de Linyola va realitzar una actuació
històrica al claustre romànic del
monestir de Santa Maria de Bellpuig
de les Avellanes (Os de Balaguer).
L’actuació s’emmarcava dintre de
les activitats realitzades durant les III
Jornades d’Història del Monestir de
les Avellanes, que enguany estudiaven
el tema de L’espai sagrat al món
monàstic medieval. Aquesta activitat
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Elaboració Artesana
Pons i Arola, 35 - 25240 LINYOLA - Tel. 973 57 56 64
va reunir un gran nombre de científics
i estudiosos en la matèria vinguts
d’arreu del continent europeu.
Per primera vegada una coral actuava
al claustre del monestir de les
Avellanes. L’actuació va començar
a les 23 hores, en una nit de lluna
plena i de temperatura molt agradable.
Els cantors i cantores s’atreviren
amb peces molt diverses, com per
exemple l’òpera i les havaneres;
aquestes últimes feren moure els
mocadors enlaire de tot el públic. El
moment més màgic de la nit fou quan
s’apaguaren els llums i es quedà el
claustre només il·luminat per la tènue
llum roja de les espelmes, situades
per l’ocasió damunt els capitells. Els
aplaudiments del públic resonaren
tan fort com les veus dels cantors,
al llarg d’una actuació que serví per
donar a conèixer la nostra cultura
Notícies
9
a un públic procedent de països i
cultures ben diverses. (R. Porta).
LLAR DE JUBILATS
El dia 24 de juny, la Llar de Jubilats
commemorà el seu XXVI aniversari
amb un dinar de germanor al poliesportiu
municipal que va aplegar 160
persones entre socis i sòcies i que
va comptar amb la presència de
l’alcalde Manuel Coll i la regidora
Teresa Lamarca i on es va entregar
una placa de record als socis que
van néixer a l’any 1927, finalitzant la
festa amb un ball.
El dia 30 de juny a la seu de la
Llar de Jubilat es va portar a terme
l’assemblea general en què es van
escollir a quatre membres de Junta
que foren: Josep M. Carulla Salles,
Festa Jubilats
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)

10
barret picat AGOST 2012
Notícies
Francesc Mases Pedrós, Ramon
Escola Fontanet i Victòria Fontanet
Puig-pinós.
La Junta de la Llar ha quedat de la
següent manera:
President: Josep Monfà Palou
Vicepresident: Francesc Mases
Pedrós
Secretària: Victòria Fontanet Puigpinós
Tresorer: Isidre Badia Rufach
Vocals: Joan Batlle Binefa, Josep Mª
Carulla Salles, Ramon Escola Querol
i Ignasi Pedrós Foix.
Eleccions Jubilats
NOMS PROPIS
Els caps –Juan, Laura, Anna, Alba, Òscar i Aïda– del Cau que aquest any deixen el fulard després de molts
anys d’haver dirigit l’AEiG Mascançà. El nostre reconeixement.
Jaume Darbra Fa. Va aconseguir una de les cinc places per continuar estudiant al Conservatori Superior de
Música del Liceu. La nostra enhorabona!
Skyline Linyola
Foto Josep Binefa

Notícies
Meteorologia i pluviometria
juny 2012 juliol 2012
Temperatura màxima 39 o el 27 i 28 39 o el dia 31
Temperatura mínima 12 o l’11 15 els dies 10 i 11
Mitjana de les màximes 33,5 o 33,8 o
Mitjana de les mínimes 16,7 o 18,2 o
Mitjana del mes 25,1 o 26 o
Dies de precipitació 3 cap
Dia màxima precipitació 6 l. el dia 19 –
Precipitació total mes 11,5 l –
Dades referides a l’interior de la població.
11
Josep M. Mas i Mas

12 barret picat AGOST 2012
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

Nota: No hem aconseguit la resta de fotos dels equips per publicar-les.
Torneig de Futbol sala Linyola 2012
Fotos: C. Arenas i J.R. Tarragó
Bar JJ, primer classificat
Mec-Mec
Alamús Públic
Trilita, segon classificat
Millor porter Millor golejador
13

14 Festa del Jovent de Linyola
Fotos: C. Arenas i Montse Giné

L’Ajuntament informa
En els últims mesos l’Ajuntament
ha treballat per demanar una sèrie
de subvencions a diferents administracions.
A la Diputació de Lleida s’han demanat:
— Subvenció manteniment del consultori
mèdic.
— Subvenció socorristes piscines
municipals.
— Subvenció activitat firal. Sant
Antoni.
A l’Institut d’Estudis Ilerdencs s’han
demanat:
— Subvenció de l’escola de música.
— Subvenció projectes culturals.
— Subvenció oferta cultural.
— Subvenció biblioteca
— Subvenció equipaments culturals
(Bèns mobles)
— Subvenció equipaments culturals
(Bèns immobles)
— Subvenció restauració patrimoni
arquitectònoc
Al Departament d’Ensenyament:
— Subvenció llar d’infants curs
2011/2012
— Subvenció escola música curs
2011-2012
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
A l’Institut Català de les Dones .
Departament de Benestar Social i
Família:
— Subvenció desenvolupament
polítiques de dones.
A la Direcció General de Joventut.
Departament de Benestar Social i
Família.
— Subvenció projectes d’’Ambit de
Joventut.
També s’ha tornat a presentar la
sol·licitud al Programa Viure al Poble
Més 2012 del FEDER. En aquesta
ocasió al projecte està encarat a
una línia de:
1.- Valorització, protecció i conservació
del patrimoni cultural:
Amb la restauració de l’edifici patrimonial
i de tradició noucentista de
l’antic escorxador de Linyola per ser
destinat a usos culturals i de divulgació
patrimonial i turística, concebut
com centre etnològic de la Pagesia
a la Plana d’Urgell. Des dels orígens
ibèrics de la zona del sitjar.
2.- Regeneració urbana i rural:
Regeneració de la zona urbana de
l’entorn de l’edifici de l’Antic Escorxador
i connexió de l’àmbit amb la
zona central i històrica i comercial
de Linyola mitjançant la urbanitza-
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
Notícies
15
ció del carrer de l’Escorxador que
connectarà amb el centre urbà i amb
l’eix principal de caràcter històric i
patrimonial de Linyola
3.- Millora dels serveis turístics
Millora de la senyalització turística
general del municipi i promoció del
centre urbà del nucli històric i patrimonial
de Linyola.
Informar que l’Ajuntament ha adquirit
un desfibril·lador pel poble i que es
va fer un curs al mes de juny per
preparar gent per utilitzar-lo en cas
de necessitat.
Al llarg dels mesos de juliol i agost
s’han vingut desenvolupant les
activitats de l’estiu a la fresca i el
campionat de futbol sala. També per
primer cop al nostre poble. S’ha fet
un curs de piano, la primera setmana
d’agost, a càrrec de José Porto.
Aquest curs va obrir al poble quatre
concerts realitzats pels alumnes i
professors que van seguir el curs.
Comunicar que el proper 4 de setembre,
a les 21 h., a la Sala Pau
Casals hi haurà la presentació de
l’Assemblea Nacional Catalana. Que
està portant a terme la seva presentació
als pobles de Catalunya i està
preparant una gran Manifestació el
dia 11 de setembre amb el lema:
INDEPENDÈNCIA.

16
barret picat AGOST 2012
Excursionisme
Ja hi tornem a ser! Sí, sí, un altre
estiu de campaments... i és que
l’esperit escolta ens atrapa any rere
any! Com cada estiu hem marxat
a l’aventura, aquest cop amb les
branques de Ràngers/Noies Guia
i Pioners/Caravel·les. Tocava fer
alguna cosa diferent, atrevida i
superant la ruta a peu per Menorca
de l’estiu passat... així que enguany
hem agafat la bici i hem anat de ruta
pel sud de França.
És una ruta molt coneguda ja que és
el canal navegable més antic d’Europa:
el Canal du Midi. Té el seu punt
d’inici a Toulouse i finalitza a Agde,
concretament a l’Estany de Thau, i
s’endinsa al mar Mediterrani. Un total
de 240 quilòmetres recorreguts a la
vora del canal i 115 addicionals fent
diferents activitats.
En un principi semblava una mica
complicat, doncs el fet de no haver
fet mai cap ruta en bici, ens portava a
la incertesa: Quants quilòmetres podrem
fer cada dia? Punxarem molt?
Com portarem l’equipatge? Quin ha
de ser l’entrenament abans de marxar?...
En fi, un seguit de dubtes als
que ens vam enfrontar amb moltes
ganes i il·lusió.
Campaments a França
Els caps: Juan, Laura, Anna, Alba, Òscar i Aïda.
Vam marxar el dia 16 de juliol, amb
un total de 14 nois i noies, 4 caps i
2 cuiners. Ens vam desplaçar fins a
Toulouse amb autocar, punt d’inici
de la ruta. Han estat un total de 12
dies en els quals hem pedalat, hem
descansat, hem conegut territori,
hem crescut, hem patit, ens hem
esforçat i sobretot hem gaudit amb
i dels companys.
Des del mateix moment que ens
vam trobar cara a cara amb el Canal
du Midi, vam poder veure la preciositat
del mateix. Durant el seu curs,
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
està acompanyat, a banda i banda,
d’arbres gegantins, la majoria plataners,
que ens protegien dels rajos
del Sol.
Al nostre voltant es barrejaven
diferents colors, el blau del cel, el
verd i marró dels arbres i el groc
d’immensos camps de gira-sols,
i tot acompanyat per la dansa de
les aigües del canal provocat pel
desplaçament dels vaixells i els
ànecs. En l’ambient escoltàvem el
cant dels ocells que viuen al voltant
del canal.
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís

El camí no tenia pèrdua ja que només
havíem de seguir el camí parallel
que acompanyava el canal. El
trajecte no es va fer gens pesat tot i
pedalar entre 55 i 70 km diaris. Hem
de felicitar a tots els nois i noies que
van fer tot el recorregut demostrant
un gran esforç individual i un esperit
d’equip que ens va ajudar a recórrer
tots els quilòmetres del canal.
Un any més podem dir que els campaments
han estat un èxit. I això ha
estat possible gràcies a la participació
dels nois i noies i a la confiança que
han dipositat en nosaltres les respectives
famílies. Han estat uns campaments
especials, amb situacions noves,
amb experiències úniques i amb
molts moments emotius i de comiat,
doncs enguany, els caps de R/NG i
P/C, “pengem” el fulard. Són molts
anys compartint dissabtes, caps de
setmana, ponts, festivitats i estius
amb desenes i desenes de nens i
nenes... i ara toca acomiadar-nos,
això sí, amb la motxilla plena de bons
records, de vivències que ens han
fet créixer, d’anècdotes que ens han
fet riure, de convivència, d’aprenentatges,
de rialles, de problemes, de
reconeixement... i una llarga llista que
no s’acaba mai.
Des d’aquí volem agrair a totes les
famílies que any rere any han cregut
en l’escoltisme i en la nostra manera
de ser i de fer, i que han compartit
amb tots nosaltres aquest esperit
escolta que mai ens deixarà.
Excursionisme
17
I a vosaltres, nois i noies, els autèntics
protagonistes d’aquesta
història: Helena Batista Riera, Emília
Cascalló Jové, Rosaura Darbra
Vidal, Anna Domínguez Camarasa,
Mar Eroles Balagueró, Núria
Llanses Martínez, Helena Llordés
Coca, Eva Mas Planes, Joana Nabau
Jové, Jofre Pedrós Pujades,
Iris Salse Duaigües, Roger Salse
Sumalla, Albert Tarragona Farré i
Joan Vilamajó Pujades; recordeu
que l’escoltisme sempre anirà amb
vosaltres i esperem que tot allò que
hem viscut junts, d’aquí uns anys
ho pugueu transmetre a desenes i
desenes de nens i nenes que algun
dia es penjaran el fulard.
A reveure!

18
barret picat AGOST 2012
Esports
Com ja és habitual cada estiu, durant
els mesos de juliol i agost es celebra
el campionat de futbol sala a la zona
del poliesportiu, que ja té una llarga
tradició, doncs crec que el primer es
celebrà l’any 1992; així, aquest any
s’ha celebrat el 20è campionat.
Aquest any han participat sis equips:
Bar JJ, Trilita, Mec Mec, Pizzeria Giovanni,
Sporting Mirasol, FS Alamús.
Ha estat el primer any que l’Ajuntament
ha ofert premis en metàl·lic.
Aquest torneig al celebrar-se a la nit,
convida a la gent del poble a sortir i
a donar un tomb pel poliesportiu, el
que dóna molt ambient a les nits al
poble. L’Ajuntament pretén potenciar
encara més aquesta competició.
Els resultats de les semifinals foren:
Bar JJ, 8 – Pizzeria da Giovanni, 4
Trilita, 5 – Mec Mec, 2
I el tercer i quart lloc:
Mec-Mec, 2 – Pizzeria da Giovanni, 0
I la final, molt disputada i amb un
resultat incert fins al final fou:
Bar JJ, 4 – Trilita, 3
Es repartiren els trofeus i premis
als sis equips i al màxim golejador
Siddart Candamé de l’equip Bar JJ,
amb 17 gols –altres golejadors foren
David Vendrell 13 gols, Agustí Boldú
8, Bernat Joval 7, Miquel Cortés,
6...– i al porter menys golejat Mario
Huguet de l’equip Trilita.
I fins el proper estiu...
FC LINYOLA
LES ELECCIONS
El passat 28 de juliol hi hagué eleccions
a la Junta, però com que no
es va presentar cap candidatura,
Futbol sala d’estiu 2012
Pere Badia
la Junta que hi havia hagut fins
aleshores va decidir continuar per a
què no es perdés el futbol a Linyola
i la Junta va quedar formada de la
següent manera:
President: Ruben Pou
Vicepresident: Joaquim Torres
Tresorer: Heribert Badia
Secretari: Josep M. Sans
I que junt amb d’altres companys
antics i nous –com Tibi i Chavero-
seguiran al front del CF Linyola.
LES NOVES INCORPORACIONS
A l’equip amateur del Linyola hi ha
hagut baixes com les de Maymó,
Moreno, Creus, Torres, Folguera,
Gabi i Ruben.
L’equip ha incorporat dels juvenils a
Cortes, Farré, Alonso, Planes i a Capdevila,
i com a fixatges ja amateurs
ha fixat a Albert Romero, procedent
del Poal, jugador del centre del camp
que reparteix al primer toc; Marc Romero
procedent de l’Ivars, jugador
d’envergadura i altura que pot jugar
en diferents posicions; Joan Carles
González procedent del Bellvís, davanter
molt hàbil i golejador.
La plantilla ha quedat igualada i
com l’anterior temporada l’objectiu
serà mantenir la categoria i, si es
pot, millorar posicions. L’entrenador
continua sent Joan Balcells.
PRETEMPORADA
Els resultats de la pretemporada
han estat:
Ivars, 2 – Linyola, 6
Linyola, 2 - Mollerussa (juv.preferent), 1
Linyola, 1 – Tàrrega, 1
Durant el partit jugat contra el Tàrrega
es va servir entrepans amb força
èxit i als qui preguntaren perquè no
es fa a cada partit, se’ls va respondre
que per tercera temporada consecutiva
el Linyola no té camp de futbol
per fer la pretemporada i l’ha de fer
en un altre camp, aquest any, s’entrena
al camp del Poal.
Els propers partits seran el dia 25
d’agost: Tàrrega-Linyola; el dissabte
1 de setembre: Palau-Linyola i el
diumenge 2 de setembre: Puigverd-
Linyola.
El dia 9 de setembre començarem
la lliga al camp de l’Albi i el 16 de
setembre jugarem el primer partit al
camp d’esports contra l’Almacelles.
Esperem el recolzament de tot el poble
de Linyola per continuar endavant.

Esports
El Barça té els fitxatges a casa
Arnau Fontanet Palou
Aquest dissabte comença la lliga,
i el Barça juga el diumenge a les
9 davant de la Real Societat, el dia
següent juga el trofeu Joan Gamper
davant la Sampdoria, coincidint amb
el vintè aniversari de Wembley 92, i
el dijous l’anada de la Supercopa
d’Espanya, al Camp Nou, davant el
Madrid, que esperem que el Barça
comenci guanyant.
Tot i que el Barça ja comença la temporada,
els tècnics, creuen que la
plantilla no esta totalment definida. El
Barça ha deixat de buscar centrals,
ja que Marc Bartra ha convençut al
club, amb una pretemporada, amb
bones actuacions. Amb això, semblava
que el club blaugrana deixaria
d’intentar fer cap més fitxatge, després
del de Jordi Alba, però no ha
estat així. Amb la marxa de Seydou
Keita, el cos tècnic del Barça, ha
decidit que ha de buscar un substitut
de Keita, i suplent de Busquets.
Primer va ser Javi Martínez, però
l’altíssim preu que demanava l’Athletic,
va frenar l’operació, ara el Barça,
s’ha centrat en aconseguir el fitxatge
d’Alex Song, un migcentre camerunès,
de 24 anys, que juga a l’Arsenal
des de la temporada 2005/2006. El
club, s’ha fixat en aquest jugador
per la seva qualitat, i en principi pel
seu preu, no és un jugador car, però
ja sabem que els gunners, sempre
aconsegueixen fer pagar molts diners
pels seus jugadors, i el Barça
ja hi té experiència. Jo crec que hi ha
moltes opcions, amb una gran qualitat,
i amb un preu més baix, com:
Étienne Capoue (24 anys), jugador
del Toulouse, probablement igual de
bo que Song, o Isco el jugador del
Màlaga, que segurament acabarà
sent més bo que el camerunès.
Però jo crec que el Barça no hauria
de buscar tan lluny, sinó que només
li caldria mirar el filial, on hi ha jugadors,
com Espinosa, molt bo, que
pot jugar a totes les posicions del
mig del camp, té visió de joc, i dona
moltes assistències; una altra opció,
seria Jonathan dos Santos, amb un
estil de joc semblant al de Keita, però
amb més visió de joc, i més habituat
a jugar de migcentre. I dos jugadors
més, que ja són molt bons, i que crec
que d’aquí a uns anys han de ser els
dominadors del mig del camp blaugrana,
que són: Thiago Alcántara,
que des de la temporada passada
que té fitxa del primer equip, Thiago
és un gran jugador, amb gran visió
de joc, una gran tècnica, i molt bo
amb la pilota als peus, i l’altre és Sergi
Roberto, jugador de Reus de 20
anys, gran jugador, que pot jugar en
qualsevol posició del mig del camp,
www.clublinyolagym.com
19
però el seu
lloc habitual,
és d’interior
o mitja punta.
És un jugador
amb
molta tècnica,
gran visió
de joc, que
dona moltes
assistències,
té molta
resistència,
i molts cops
s’incorpora a
l’atac.
El millor que
podria fer
el Barça, és
apostar per
Thiago i Sergi
Roberto, dos jugadors que d’aquí
uns anys, arribaran a ser dels millors
migcampistes del món, i seran uns
grans substituts per Xavi i Iniesta.
Aqui teniu els enllaços d’uns vídeos
de Thiago Alcántara i Sergi Roberto
per veure’ls en acció.
Thiago: www.youtube.com/
watch?v=SugGbn_M910
Sergi Roberto: http://www.youtube.
com/watch?v=wTUTiEAOnTY

20
barret picat AGOST 2012
Vistes de Linyola
Cal Llaudet-Ca l’Arrufat...
en Josep Cuní Llaudet
Montse Darbra
Fa uns mesos ens va sorprendre la
notícia publicada en diversos mitjans
de comunicació que una part dels
avantpassats del jugador del FC
Barcelona L. Messi eren originaris
de Bellcaire i que per motius laborals
van emigrar fa més de cent anys a
Argentina. Una veïna de Bellcaire,
Maria Torrent, apassionada de la
genealogia sabia per converses
familiars des de ja feia molt temps
que un avantpassat seu llunyà havia
anat a fer les Amèriques i que L.
Messi n’era un descendent seu. Li
mancava, però, la informació d’arxiu
més precisa que ho pogués demostrar.
Després d’un temps de recerca
i amb la informació més precisa i
a la mà, va saber que en Robert
Pérez Palou veí de Linyola, també
compartia parentiu amb el Messi a
l’igual que ella.
En Josep Cuní sabedor de la notícia
pels mitjans de comunicació va convidar
a Maria Torrent al seu programa
que cada tarda s’emet pel canal 8TV.
Durant el decurs del programa, en
Cuní va establir comunicació via
telefònica amb en Robert perquè
expliqués en directe els vincles que
l’uneixen amb el millor jugador del
món. Acabat el programa i ja fora
d’antena, en una conversa colloquial,
el presentador, que moments
abans i en directe havia fet públic
que la seva mare era filla de Linyola,
va demanar als convidats si podien
esbrinar quin era el seu arbre genealògic
i els vincles actuals de la seva
mare amb la nostra vila.
Va ser aleshores quan en Robert,
sabedor del parentiu de la família
Llaudet amb la família materna de
Josep Cuní Llaudet, va venir a visitar-me
per a veure si junt amb la
meva mare podria facilitar-li la informació
i material fotogràfic familiar
que li havia demana el Sr Cuní.
Donat que jo ja tenia confeccionat el
meu arbre genealògic de la qual la
família Llaudet en forma part, per part
de mare, em va resultar fàcil extreure
aquesta informació. El parentiu rau
en el fet que el besavi matern de
Josep Cuni Llaudet (Jaume Llaudet
Rey d’Oliana) va traslladar-se a Linyola
amb els seus cinc fills. L’única
filla dels cinc, Lluïsa Llaudet, es va
casar amb Guillem Palou Vidal de
cal Guerra. Aquests varen ser els
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581 e-mail: linyola@copirieno.com

padrins paterns de la meva mare
Carme Palou Planes. Un altre dels
cincs germans, Carles Llaudet, es
va casar al 1818 amb Magdalena
Giné Agustí de ca l’Arrufat. Aquests
varen ser els padrins materns del
presentador. Per tant el Sr. Cuní és
cosí segon de la meva mare Carme
Palou de cal Llaudet.
Tota aquesta informació, representada
en un arbre genealògic emmarcat,
va ser entregada personalment
al Sr Cuní.
A la vegada, el Robert va voler obsequiar-lo
amb un preciós retrat del
presentador, elaborat amb la tècnica
precisa i acurada amb que ell ens té
acostumats i que li ha donat merescuda
fama. També va ser obsequiat
amb el llibre Història Gràfica de Linyola
que recull persones i llocs on
els seus avantpassats varen viure.
El Sr. Cuní ens va atendre molt ama-
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
blement a les oficines on es gesta
el programa que cada tarda s’emet
pel canal 8TV i va estar molt agraït
per tots aquests presents (moment
que recull la fotografia). En acomiadar-nos
va manifestar el seu desig
de visitar properament la vila de
Linyola, visita que nosaltres esperem
Vistes de Linyola
21
que es pugui dur a terme. No voldria
acabar sense deixar d’agrair a la
senyora Núria Feliu, amiga personal
del Robert i també del Sr Cuní, les
diligències de la qual van fer possible
que d’una forma ràpida es pogués
dur a terme aquesta trobada.
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general

22
barret picat AGOST 2012
Vistes de Linyola
A voltes amb el Planell (II)
Quim Balaguer
M’adono que les tardes al Planell
donen per a un segon capítol i,
segurament, algun altre.
Al d’avui no faré cap esment personal
(o en faré pocs) perquè penso
que és un tema molt general, que
segur que tots hem observat alguna
vegada.
El cas és que un, com a pare (o
com a mare), s’esforça per fer
entendre al seu fill (o filla) que no
s’han de dir paraulotes, que no
s’ha de fer això, o allò. Llavors el
fill (o filla) et contesta: “doncs tal
o diu, o tal ho fa”. Apa, ja t’has
quedat sense arguments. Però hi
ha un tema a favor. Jugues a casa.
Si aquesta escena passa a casa,
cap problema, se li diu que en tal,
a casa, si li deixen dir o fer, és el
seu problema, però que tu no ho
has de repetir.
El problema ve quan jugues fora
de casa, al Planell, per exemple.
Una tarda d’aquestes m’estava
al Planell amb el Pau i el meu
llibre. Com sempre, de tant en
tant aixecava el cap i mirava què
feia, on era, a què jugava. I sense
aixecar el cap, escoltava què
deien (o millor dit, què cridaven)
uns nens que jugaven a la vora.
Nens que jugaven junts, d’entre
uns 5 anys i uns 11, crec. Maco,
perquè jugaven junts reien junts,
diferents edats, bé. Jugaven a
perseguir-se, a llençar-se aigua, i
s’avisaven amb termes com “cabró,
fill de puta, o la mare que et
va parir”. Ostres. Clar, els grans no
ho crec, però segur que els petits
tenien els pares a la vora. Ningú
deia res... llavors el Pau arriba a
casa i diu “en tal diu cabró”. I jo,
què he de dir???
No sé dir si a Barcelona també
passa, perquè jo quan hi vivia no
tenia fills, i per tant no passava
pels parcs infantils. I no penso
mullar-me, doncs imagineu que dic
que a Barcelona no ho havia sentit
mai, només al Planell... se m’extradita
immediatament. Tampoc no sé
si són més malparlats aquí que a
qualsevol altre lloc, i que llavors els
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
fills parlen com els pares; ni ho sé
ni faré cap hipòtesi.
I no només amb les paraules
malsonants, sinó també amb
determinades actituds. Com convèncer
el Pau que no cal demanar
les coses plorant i cridant quan el
nen que juga al costat ho diu o ho
fa? Com convèncer-lo que no cal
menjar xuxes tota la tarda? Com
es fa per dir-li que no vagi tan
ràpid amb la bici pels llocs on hi
ha padrins o gent passejant? “Si
en tal ho fa”, diu ell... Vaja, sense
arguments.
Potser cal una entesa de pares
i mares que creïn unes pautes
conjuntes de comportament en
comunitat. Al Planell està permès
fer això i allò, i tothom ho ha de
complir. Com allò que deia aquell,
que allà on no arriba el sentit comú
ha d’arribar la norma. Carai amb el
liberalisme!! No seria més lògic fer
servir el sentit comú i avisar al propi
fill que no cal dir constantment fill
de puta, o que vigili amb la bici?
Dic jo.

Vistes de Linyola
Coneixes el teu poble?
Carme Arenas
Aquestes imatges que vèieu, les podeu observar en un carrer del cas antic del poble. Les podeu identificar?
Respostes a barretpicat@yahoo.com
La resposta a l’ anterior número ens la dóna Laura Mas Darbra i ens informa: Les dades de les llindes corresponen a
la casa coneguda com cal Morrut situada a la confluència del carrer Església, amb el carreró sud de la església i el
relleu pertany a una part de la decoració d’una porta de fusta situada, a hores d’ara prop de l’entrada de la sagristia.
Als anys 70 aquesta era la porta per la qual s’accedia des de l’altar de l’església a la sagristia, llavors la porta era
rectangular no en arc de mig punt com la varen reconstruir després.
23

NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
24 barret picat AGOST 2012
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)

Fotos: M. Mata, E. Llauet, M. Giné, C. Arenas.
25

26 Festa del Jovent
Fotos: C. Arenas, JR Tarragó

27
Fotos: C. Arenas, M. Carles, H. Badia

28
Exposició Càritas
Activitats de Festa Major
Fotos: M. Giné

Entrevista
Enric Teixidó Fontanet, biciaventurer
“No m’agrada fer sempre el mateix”
Enric Teixidó Fontanet és un linyolenc
de 34 anys amb l’esperit de
l’aventura recorrent el seu cos. Si els
que volten pel món la majoria són
visitants i turistes, sens dubte l’Enric
seria un viatger. I no cal perdre de
vista un altre viatger il·lustre, Marco
Polo, que fa 700 anys va fer un viatge
similar, utilitzant la ruta de la seda.
Fa cinc anys que l’Enric va agafar
la bicicleta per fer el trajecte que va
de Linyola a Estambul. Aquest any
ha fet un altre trajecte i ha començat
al lloc que va acabar l’altra vegada.
El nou trajecte, d’uns 6.000 km, va
començar un 12 d’abril a Estambul
(Turquia) i va acabar a Bishkek
(Kirgystan), a la frontera de Xina a
finals de juliol d’enguany. Uns quatre
mesos pedalant cada dia amb una
mitja de 80-100 km per dia amb condicions
climàtiques diferents, des de
desert fins a alta muntanya a la zona
del Pamir. L’itinerari que va realitzar
l’Enric, passant per vuit països de la
zona del Caucas i l’Àsia central, va
ser el següent:
Montse Giné
Estambul (Turquia)- Caucas sud
(Georgia)- Baku (Azerbayjan)- Teheran,
Moshhad (Iran)-Turkmenistan-
Buhara, Samarcand (Uzbekistan)-
Dushanbe (Tajikistan)- Osh,
Bishkek (Kirgyzstan)
L’Enric assegura que no li agraden
els horaris i que per aquest motiu
amb la bicicleta se sent lliure cosa
que l’empeny a fer aquests viatges.
Per l’últim no es va pensar gaire el
fet de marxar, es va anar a posar les
vacunes obligatòries i endavant. En
els seus trajectes la velocitat no importa,
ell va fent, i segons diu, no es
prepara físicament, sinó que segueix
el seu ritme, però amb uns bons estiraments
abans de començar. Amb
dues motxil·letes, una a cada costat
de bici, hi portava el mínim que necessitava
per vestir, la tenda i el sac.
Pel que fa al menjar normalment
portava provisions per un dia, ja que
no era plan d’anar carregat més del
compte. Hi ha supermercats o llocs
per comprar a pràcticament tot arreu,
segons diu. Per esmorzar galetes, a
29
dinar molts cops de restaurant i per
sopar feia una mica de foc per fer un
poti-poti d’arròs, patates i ceba, o el
que hi hagués.
Durant el camí va conèixer dos companys,
un escocès i un alemany, que
van fer part del trajecte amb l’Enric.
Gràcies al company escocès que va
conèixer utilitzaven el coachsurfing,
sobretot a les ciutats grans, que és
una manera de dormir en cases de
forma gratuïta. Per comunicar-se
amb la gent dels diferents països
que visitava ho feia en anglès o amb
gests. També portava algunes fotos
d’aquí per ensenyar i així entaulava

30
barret picat AGOST 2012
Entrevista
converses. També el company alemany
preguntava a l’entrar a un país
com es deien algunes determinades
paraules o els números i així s’anavem
espavilant.
El que més va impressionar a l’Enric
durant el viatge va ser el Pamir, al
principi de l’Himalaia. L’autopista del
Pamir la va agafar a l’Uzbekistan fins
a Osh, Kirgyzstan i aquesta autopista
està considerada el cim del món per
la seva altura, amb pics de més de
4.000 metres. Diu que va ser una
etapa molt dura però que va valer la
pena. També diu que el va impressionar
molt el desert de Turkmenistan.
El que més va molestar a l’Enric del
viatge va ser el tema dels visats ja
que es perdia molt temps i éren molt
cars. A Azerbaijan, a Baku, en temps
d’Eurovisió (aquest any es va celebrar
allí precisament) es van haver
d’esperar un munt de dies perquè
els donéssin el visat per anar cap
a Iran, i segons assegura l’Enric va
gastar més que enlloc.
Pel que fa a la gent amb la qual va
tenir contacte, en general explica
que eren gent molt hospitalària i que
tenim una imatge de l’Iran i de la seva
capital, Teheran, molt repressiva, i no
és així. Per a ell Iran és el millor país
que ha visitat mai, on la millor gent
és allí. Assegura que el convidaven a
dormir a casa seva i a l’hora de comprar
els venedors li regalaven coses.
Però són cultures molt difernts. La
gent jove ja és més moderna, però
els grans tenen unes tradicions
molt arrelades. A Iran mateix els van
preguntar si éren religiosos i van dir
que no creien especialment en res.
L’endemà la dona de la casa els
va dir que valia més que diguéssin
que éren cristians, que no pas que
no creguessin en res, per evitar-se
problemes.
El pròxim projecte que li agradaria fer
a l’Enric seria l’itinerari Xina-Pakistan-
Índia, a través de l’autopista del
Karakorum. Des d’aquí molta sort i,
si hi vas, ja ens ho explicaràs.

Josep Mir Vilaplana de 34 anys,
és un jove de la nostra vila, que té
và ries aficions, per les quals la revista
Barret Picat li ha fet una visita.
Casat amb Maite Español Gómez,
tenen una nena molt simpàtica. És
ramader-pagès. Té una granja de
vedells.
El Josep ha viscut des de que va néixer
–afirmen a la família que primer
va pronunciar la paraula “tractor”
abans que la de pare i mare– fascinat
pels tractors, el que li ha portat a fer
–comprant-los sobretot per internet–
una col·lecció de 150 tractors, principalment
de la marca John Deere,
però també de les marques New
Holland, Big Bat, Versatil, Bima...
Entrevista
Trobada amb Josep Mir Vilaplana
Però el Josep té una altra afició singular,
a la que es dedica –quan té
temps i una idea clara– des dels 20
anys: la de fabricar tractors o maquinària
agrícola, que fa a Escala 1:64,
i amb materials tant inversemblants
com brides, pals de xupa-xups, palets
de netejar orelles...; actualment
té 54 peces, totes singulars i molt
importants, la darrera que va fer fou
el “zancudo” agafant de memòria la
màquina que va tenir fa anys la Co-
Esteve Mestre
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
31
| VIDA

32
barret picat AGOST 2012
Entrevista
operativa del Camp i que li va costar
30 hores de treball...
El Josep ens ensenya diferents peces,
com el tractor Big Bat 747 –el
més gran del món- enganxat amb un
gran cultivador, carregadors...
També era soci del Club Lanz de
Linyola que ara ha passat a dir-se
Associació de Vehicles Antics de
Linyola, que està en fase de formació
i que té cinc socis i a l’espera l’adhesió
de nous integrants, però que té
projectes com el que pensen portar
a terme l’11 de setembre, en què
es farà una excursió fins a l’Estany
i Castell del Remei..., i per la Festa
Major de Maig del 2013, tenen l’intenció
de fer una gran festa... També
pertany a l’Associació de Sant Antoni
i participa de les seves activitats.
Aprofitant que a l’estiu, al vespre, es
reuneix la família sota el porxo de la
casa del Josep a prendre la fresca,
hem fet una foto familiar...

Nota: Cal recordar que aquestes notes
són extretes de la correspondència
de joves linyolencs a un company
que feia la mili en terres africanes.
EL DIA A DIA
El dia 2 de setembre el seu germà li
enviava una carta on li explicava que
estem en la campanya del meló i els
anem venent a dotzenes entre les 14
i les 16,50 ptes la dotzena. No es paguen
massa perquè la gent està fins a
la coroneta de melons. Et vam enviar
150 ptes i dius que només te’n han
arribat, 125. No podem anar a correus
a reclamar perquè ha passat més d’un
mes des de que te les vam enviar.
Dies més tard el germà li explicava
que li havien aprovat un expedient
que havien iniciat a l’ajuntament i
quan ho van saber la seva mare,
havia anat a veure al secretari de
l’ajuntament i li havia regalat 45 pessetes
i un pollastre. També li explica
que va venir un company que li va
regalar un paquet de cigarretes de
Flor del Brasil, quan no en tenia. Un
mes més tard li demanarà que li enviï
tabac des de l’Àfrica que a Linyola
ja fa més d’un mes que no tenim res
per fumar i tirem del tabac de collita.
Una amiga li comentava en una
carta, que no quedarà ni un pam de
terra per cultivar aquest any al terme
de Linyola. Hi ha molts casaments.
Hi va haver un diumenge que Mn.
Juli va fer 9 amonestacions.
A fi de setembre tornava a enviar al seu
germà un paquet amb un tros sabó, un
de pernil, dos de cansalada, 6 talls de
llonganissa i 2 peces de xocolata i 150
pta + 50 pta d’un amic. Li comenta
que a les 9 de la nit ja no s’escolta a
ningú pels carrers del poble.
Linyola 1942 (V)
Esteve Mestre Roigé
Però no tot eren alegries i un amic
seu, a principis d’octubre, que tornava
de permís de la mili, li explicava:
sabràs que he trobat el poble canviat,
recordes els dies que als vespres
anàvem a la plaça i sempre trobaves
algú o altre per xerrar, doncs ara no
hi trobes ningú, que fa estrany i tot
i te’n recordes de les festes? Doncs
ara com abans es fa ball i cinema
però si vas al ball, només ballen els
de 16 a 17 anys i si algú baixa a la
pista doncs es veu de molt lluny i
si abans per organitzar una jarana
en qualsevol moment estàvem preparats,
ara ningú esta per jaranes i
festes per lo que el poble ha canviat
i molt amb el poc temps que he estat
fora. Era la conseqüència de les
mobilitzacions de tantes quintes...
LOS AMIGOS DEL JAZZ
Un amic de la mili li escrivia el 5 de
setembre per dir-li que diumenge
passat –el 30 d’agost de 1942–
havia fet la seva presentació una
orquestra del poble i que no hi havia
pogut anar.
El dia 16 de setembre, un altre amic
li explicava la novetat, fa uns quinze
dies va començar a actuar al ball
del nostre poble de Linyola, una
Història
33
orquestra composada per elements
joves que substitueixen al Simonet i
Cia. Es tracta de tots aquells que feia
temps que aprenien a tocar: Querol,
Segall, Vidal etc.., els quals ajudats
per l’Eduard han fet un grup musical
que marxa regular, com a mínim son
com els que teníem i esperem que
millorin.
El primer dia que es van presentar
al públic fou un veritable esdeveniment
i es presentaren com les grans
orquestres: amb uniforme, camisa
blanca, un llaç al coll de color blau
i pantaló negre. A l’escenari van
aparèixer impecablement formats:
tres davant, tres darrera i el piano i
el jazz a un costat. A més son 9 músics
amb els instruments adequats,
un detall que els afavoreix molt i
amb això desapareix el popurri que
abans es feia al nostre escenari.
L’orquestra s’anomena Los Amigos
del Jazz i el títol apareix a la porta
i a les solfes tal com ho porten les
orquestres d’avui en dia. Anem
prosperant.
A principis d’octubre li explica un
amic que ha estat a la festa major de
Vallvert. Va ploure. Segon dia, ball en
una era guarnida amb los Solistas

34
barret picat AGOST 2012
Història
Reunidos de Manresa i el tercer los
Amigos del Jazz.
Els Amigos del Jazz, li comenta un
altre company, van fer la seva primera
sortida fora de Linyola actuant
el tercer dia de la festa major de
Vallvert que va anar bé. Hi vaig estar
el primer dia, però com que em vaig
mullar com una granota no hi vaig
tornar més.
ORQUESTRES I L’ARRIBADA DEL
SWING.
A la fi del mes d’agost, li escriu un
company, han passat per Lleida, els
més formidables grups HOT que et
pots imaginar i els he anat a veure
a gairebé tots. Primer vaig veure al
Victòria a la Gran Casino acompanyada
per la gran estrella Rina Celi
que va cantar les darreres creacions
del Hot Swing. Dos dies més tard
vaig veure un concurs entre l’orquestres
Plantación, Montoliu i una
altra composta de negres
“Cubana+Can”.
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 973 11 15 13
Un altre company també li
recomanava: espero que
aprenguis a ballar aquest
ritme modern anomenat
Swing. Però també en
criticava l’exageració: a la
pista de ball de Linyola, hi
ha una parella que balla
swing americà i al mig de
la pista es posen a saltar i
a fer moneries i també fan el ruc per
tots els pobles del costat.
I un altre amic que li escrivia a la fi
d’octubre li feia unes comparances
amb Bellvís: A Linyola en quant a
festes majors no solament ens hem
quedat enrere sinó que fem el ridícul.
En canvi qui ha batut records ha
estat Bellvís que entre les dos sales
de ball tenien 8 orquestres gairebé
totes de primera categoria i compa-
BAR
nyies de varietats i de sarsuela. Si
comptes el pressupost que hauran
gastat, diries que els de Bellvís s’han
tornat bojos, però la gent es va afartar
de ballar swing. Oblida’t si les
teves amigues ja t’han oblidat; quan
tornis buscaràs i trobaràs a noies
més joves. A nosaltres ens queda
molt temps per disfrutar, disfrutar i
disfrutar. Tot el temps del món pel
davant...
Des de 1984

Als qui encara no els ha caigut la bena
dels ulls, ja és hora que se la treguin.
Convergència i Unió gesticula molt,
parla molt, però no està disposada a
fer res que pugui molestar, enutjar o
qüestionar determinats sectors de poder.
Molt soroll per no res. No defensa,
com diu a destra i a sinistra, el país en
singular, és a dir Catalunya, sinó l’1%:
els més poderosos. No té gaire interès
pel país, ni pels països en plural, des
del moment que és incapaç de fer
front, de manera decidida, als atacs
sistemàtics que rebem, cada dos
per tres, des de Madrid. No hi planta
cara; només ho fa veure. Gesticula,
verbalitza, però no actua. El seu pacte
voluntari amb el PP té atrapat el partit
de Mas & Pujol, i la resta és vendre
fum i més fum. En saben molt, perquè
l’expresident Jordi Pujol n’era un artista,
i va mantenir-se a la Generalitat
durant molt de temps, fent de salvapàtries
i pescador d’anguiles. Però, avui,
aquest joc de mentides, d’artificis i de
falsedats no pot enganyar a ningú. No
hi ha peixos a la mar.
Quan veuen que les coses van
maldades, els de CiU aixequen un
poquet la senyera o una mica la veu,
perquè no sigui dit. Molt de bla, bla,
bla, i més bla, bla, bla. De seguida,
tanmateix, tornen a escudar-se en el
“seny”, en la “pau social”, o sigui, a
amagar el cap sota l’ala i a evitar que
es vegi massa el pastís o se’ls vegi
massa el llautó. Si Convergència (ja
no parlem d’Unió, que és un feu d’un
virrei petulant sense regne) fes el que
diu, l’única opció coherent i viable,
en un moment en què no hi ha cap
possibilitat de diàleg amb Espanya,
en un moment en què ens ofeguen
amb mala fe per tots costats, seria,
és la independència. Però el partit
de Mas i els “millors” només fa veure
que és independentista per treure
una mica de pit i embolicar la troca,
perquè allò que realment li interessa
és tenir contents els sectors financers
Opinió
A què juga Convergència?
Ramon d’Agramunt
que defensa i amb els quals manté
complicitats tèrboles.
Quan s’adona que la febre dels catalans
i les catalanes puja una miqueta
de grau, una rauxa que malauradament
ens dura massa poc, posa en
marxa la seua agitació i propaganda
de nacionalisme demagògic... Per
això, els dirigents de CiU s’entenen
tan bé amb el PP: tots dos partits
fan polítiques econòmiques de dreta
pura i dura des de la demagògia nacionalista.
Canvien les formes, però
el fons és el mateix. I els de CiU, més
papistes que el papa, tenen la barra
encara de presentar-se com els més
avantatjats de la classe. Si Catalunya
és CiU, CiU és Catalunya, ergo vota
CiU i votaràs el millor per a Catalunya.
I per a tu. CiU ho fa tot per nosaltres.
“Ho fem per tu”, es pot llegir al seu
web oficial. En l’apartat dedicat a “Cultura
i llengua”, s’hi afirma amb alegria
olímpica que un element essencial en
la manera de fer política de CiU ha
estat la política cultural i la defensa
del català. Òndia! Això sí que és fer
demagògia.
A què juga Convergència? Al de
sempre: a apagar la flama de l’independentisme,
que suposaria un
replantejament global, d’arrel, de les
relacions socioeconòmiques dels
catalans i les catalanes, i, al mateix
temps, a fer veure que l’atia, sense
deixar de mantenir-se al servei dels
sectors financers més voraços, molt
espanyolistes, als quals ret acatament
i als quals ja va bé la situació, perquè
se’n beneficien. Aquesta és la gran
fal·làcia de CiU. No els importa gaire,
per no dir gens, la societat, la cultura i
la llengua catalanes, als dirigents convergents.
Prou que es veu quan no estan
disposats ni tan sols a impugnar,
recórrer o simplement desobeir l’allau
de reials decrets que les ataquen
sense engaltar i que laminen encara
més el migrat govern “autonòmic”
que ens queda. No és que no tinguin
35
coratge o valentia per fer-ho, tot i que
tampoc no els en sobra, és que tant
se’ls en dóna. Si no, com pot ser que
no facin res quan l’equitat social, la
convivència, la sanitat, l’educació,
la cultura pateixen una degradació
dràstica i potser irreversible? Només
els interessa l’economia; d’alguns, és
clar. En aquests moments crítics, ni
ho dissimulen.
Adaptada al segle XXI, Convergència
fa de la pitjor Lliga. En un moment
crucial per a la supervivència del país,
aquest joc de mentides, hipocresia
i cinisme, pot dur el partit, per més
camaleònic que sigui, al clot, que
es cava a si mateix pactant “contra
natura” amb el PP. És cert que tots
dos partits coincideixen en la política
econòmica, però no oblidem que el
PP té com a objectiu últim anul·lar
Catalunya, esborrar-la del mapa com
a nació, i tampoc no podem oblidar
que disposa de molt de poder per a
fer-ho. Ja pràcticament ho ha aconseguit
al País Valencià i a les Illes,
sense que CiU hagi mogut ni un dit.
Encara que hi pot haver un capgirament
important, perquè els territoris
germans tenen una societat de base
molt més combativa que la mel·lifluïtat
dels principatins, però el mal ja està
fet. A més a més, el PP, com a hereu
de Francisco Franco Bahamonde, no
té cap rubor a utilitzar mitjans dictatorials
per imposar les seues tesis. Amb
la complicitat de CiU, ben sovint. Si
Convergència no fa un tomb decisiu
cap a la independència, el seu futur
polític pot acabar com el de la Lliga.
Potser s’ho haurà ben guanyat.
Sigui com vulgui, allò que sembla que
s’apunta és un canvi en profunditat,
en què la independència, agradi o no
a CiU, ja esdevé una opció imparable.
L’única possible, al cap i a la fi. De grat
o per força. La majoria de la societat
catalana ho té clar.
Agramunt, 19.07.2012

36
barret picat AGOST 2012
Opinió
El revolucionari accidental
Xavier Díez
Ho confesso. Detesto les manifestacions.
No m’agrada restar envoltat
de gent nerviosa i emprenyada. No
suporto el soroll, ni els megàfons,
ni els xiulets, ni les botzines, ni
especial ment els petards. En els
diferents vídeos on la policia em
deu haver enregistrat, es podrà
comprovar com gairebé mai corejo
cap consigna, sinó que més aviat
miro a esquerra o dreta, o busco
algú conegut amb qui conversar
per sentir-me com si fos en un cafè
xerrant tranquil·lament. Tanmateix,
en els darrers dos anys n’he participat
a massa accions (potser més
d’una trentena, tot i que ja he perdut
el compte) de diferent pelatge; de
convencionals, creatives, avantguardistes,
imaginatives, avorrides,
ridícules o massives. En més d’una
ocasió he hagut de ser cara visible
(això vol dir, fer declaracions davant
les càmeres), tot emetent frases poc
amistoses. Sigui com sigui, em trobo
terriblement incòmode en aquestes
circumstàncies, car la meva vocació
és més propera a l’aïllament estil
Thoreau, tancat a la seva cabana
de Walden Pont, que al caos creatiu
i lúdic de Hemingway. Com poden
concloure els lectors, la meva participació
és més per obligació que
per devoció, perquè entre un dels
meus defectes, derivat de la meva
condició d’historiador, hi figura la
de pensar i actuar amb perspectiva
històrica, i sóc plenament conscient
que restar a casa en conjuntures
històriques com la present fóra una
traïció als meus conciutadans, resulta
un obligació cívica, i em cauria la
cara de vergonya abaixar els braços
i caure fútilment en la resignació.
O per expressar-ho en termes de
filosofia kantiana, surto al carrer per
imperatiu categòric.
He participat en tallades de trànsit a
Via Augusta, he filmat una “xoriçada”
a Bankia, he participat en actes del
15-M, he estat ponent en debats
sobre la reforma laboral, he estat a
les manifestacions més nombroses
de la història de Girona (inclosa la
darrera de mitjans juliol, contra la
destralada de Rajoy, amb més de
15.000 manifestants en una ciutat
que no arriba als 100.000), he alertat
en fòrums internacionals d’aquesta
estafa espanyola disfressada de crisi
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
europea i he estat envoltat per un
centenar d’antiavalots en la migrada
protesta de 48 persones contra la
presència del príncep Felip a Girona
(una correlació semblant a la de la
Rússia de Putin). Cap èpica ni heroïcitat.
Cap acte més enllà de la litúrgia
de les mobilitzacions convencionals.
Només la presència que exigeix el
deure civil, l’obligació de respondre
a aquesta dictadura on el capital
financer i el col·laboracionisme de
les elits tracten de preservar els seus
interessos en contra de la majoria.
Evidentment sóc conscient de la
meva condició de dissident, compartida
amb altres milers de persones
que pensen, escriuen, teoritzen i
tampoc no van molt més enllà del
que permet un codi penal dissenyat
per esclafar qui alça la mà. La meva
actuació, com la de molts altres, no
és massa diferent a la que pogués
exercir el recentment traspassat Ainaud
de Lasarte, el president Pujol
o el maltractat Xirinachs. Gent que
en un moment determinat es van
mantenir més o menys ferms contra
la injustícia. Tanmateix, a diferència
dels dos primers, i especialment del
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
Tel. 973 60 22 24

segon, el cognom no em serveix de
protecció, ans al contrari. Que tampoc
disposem de bons amics entre
qui remena cireres. Sé que la meva
actitud més aviat representa un handicap
respecte a la meva trajectòria
professional o literària, car cap grup,
ambaixada o família amb la cartera
plena sortirà en la defensa. Ja se
sap, protestar contra l’eliminació de
les classes mitjanes o l’esclafament
de les baixes no concedeix càtedres,
plataformes o convidades als “guateques”
d’ambaixades estrangeres.
Dubto tampoc que concedeixin el
premi Sàkharov a gent com Sánchez
Gordillo o el Nobel de la Pau a la
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Una trucada d’en Juanca al rei
de Suècia sempre s’interposarà en
aquesta hipocresia de denunciar la
palla a l’ull aliè i obviar les bigues de
formigó armat al propi.
Jo, que em considero una persona
d’ordre, i amb un punt de conservadorisme,
he esdevingut una
mena de revolucionari accidental.
Em considero una persona d’ordre
perquè crec que tota societat s’ha
de fonamentar en l’estabilitat i la
seguretat, especialment l’econòmica.
I el punt de conservadorisme
té a veure amb la idea que tota
societat ha de mantenir-se estable,
sense exclusions, ni opressions, ni
presumptes superioritats de classe
fonamentades en la fortuna, el
cognom o les martingales. Al cap
i a la fi, els revolucionaris són els
altres. Qui pretén capgirar les bases
de la convivència són aquells que
s’encimbellen a partir de la despossessió
col·lectiva, qui pretén viure
molt bé des d’activitats extractives
i parasitàries; banquers, financers,
aristòcrates corruptes i gent que viu
bé a partir que la majoria visquin
malament. I sí, certament em trobo
en situacions en les quals, quan
tinc oportunitat, reclamo la fi del
capitalisme, i participo en l’intent
de construcció d’una societat sense
classes, on tothom tingui idèntics
drets i idèntiques obligacions.
Opinió
37
Escric això mentre rellegeixo el text
del meu col·lega Miquel Izard Que
lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros,
llibre publicat fa un parell de
mesos i del qual he tingut l’honor de
prologar-lo. En el llibre, publicat per
l’editorial Virus (clandestina als canals
comercials), es recorda la revolució
del 36, amb llurs misèries i grandeses,
encara que amb una clara voluntat de
bastir una societat sota criteris morals,
emancipada de la dictadura econòmica
i social d’unes elits nocives. Avui,
allò on van participar els nostres avis,
l’experiència continua essent un referent.
Un referent, això sí, silenciat i
escamotejat de la memòria col·lectiva.
Al cap i a la fi, portem una mena de
guerra de més de trenta anys on els
tatcherians han decidit apropiar-se
del cel i la terra. I la resta, malgrat que
siguem poc amics de certa estètica i
folklore revolucionari, no ens toca una
altra que maldar per dissenyar i bastir
una societat sense classes. O millor,
sense “aquella classe” que arramba
amb tot i tothom.

38
barret picat AGOST 2012
Opinió
Després del que
semblava un etern
parèntesis de 64
anys, Londres acull
novament els Jocs
Olímpics. I aquí em
trobo, en un país
on a hores d’ara encara els costa
creure que passada la llarga espera,
són el tercer país amb més medalles
d’or (29), en total 65 medalles a la
butxaca, seguint a USA (104) i Xina
(87). Superant a Rússia, amb un
conjunt de més medalles (82) però
amb menys d’or (24), podem dir
que l’espera dels britànics ha valgut
la pena. Un resultat més que satisfactori
on la premsa no ha dubtat
en manifestar-se contra els que no
donaven, com és deia quan regnava
la pesseta, ni un duro! Durant
aquesta última setmana, mentre el
medaller britànic anava incrementant
dia a dia, he llegit titulars com:
“Who thinks Britain is rubbish now?”
(The Telegraph). Sense voler ficar
els peus en el patriotisme britànic,
no els negarem la seva més que
notable participació i tolerarem als
esportistes que acabin les entrevistes
amb un: “Proud to be British”
(Orgullós de ser britànic).
Com jo i
imagino
que molts,
les nostres
Olimpíades,
les de Barcelona,
les
vaig viure fullejant els diaris i a través
de la televisió. Els més petits teníem
especial fixació amb el Cobi, la mascota
olímpica (confesso que avui dia
encara li tinc). Per descomptat que
les que regnen per tots els racons de
Londres 2012
Eu Civit
Londres (amb el permís de la Reina,
clar) són les mascotes britàniques,
Wenlock i Mandeville (aquesta última
dels Paralímpics). Sorpresa la meva
quan passejant per les artèries de
la ciutat, ensopego amb el Cobi! Va
ser com un flashback al record del
92 asseguda davant de la televisió.
Aquest cop amb
entrada en mà i
direcció a un dels
pavellons olímpics,
em sorprenc
un cop més amb
l’educació britànica.
En el trajecte des de la parada
del metro fins al pavelló, (diria que
no més de quinze minuts caminant)
vaig comptar fins a 22 punts amb
voluntaris indicant la direcció a seguir.
Molts no estaven separats per
més de 30 metres, impossible perdre
el rumb. Tots uniformats amb armilles
de color magenta i unes mans
gegants de goma. Cada un dels
voluntaris, sense excepció alguna,
acompanyava la indicació amb un
“Good Afternoon, Have a nice day”
(Bona tarda, tingui un bon dia) i un
somriure permanent. A pocs metres
de l’entrada principal, tot just davant
del control policial, l’últim punt amb
voluntaris, personalment crec que
els més motivats que m’he trobat
durant aquestes dues setmanes,
“Keep smiling, that’s an unrepeatable
moment” (Segueixi somrient,
aquest és un moment irrepetible).
Dins ja del pavelló
olímpic, (al meu
parer de dimensionsdesproporcionades,
em va
donar la sensació
d’estar en un ae-
roport) tot indicat al detall i més
voluntaris per si les coses no
quedaven prou clares. Presència
policial abundant però molt “amigable”,
lluny del que últimament
estem acostumats a veure per les
nostres terres. Infinitat d’estands
per poder menjar amb un ample
ventall d’estils culinaris; des del
Fish&Chips britànic, passant per
les Samosas típiques del sud
d’Àsia fins a les xocolatines americanes.
Amb la sensació d’estar en
territori “yanqui” per la quantitat de
seguidors americans que hi havia,
van passar les tres hores de competicions
volant i amb un ambient
immillorable.
A tot li arriba
el seu final;
superades
les més de
dues llargues
i intensessetmanes
i amb
l’Estadi Olímpic de Stratford fins
dalt esperant; arriba el moment en
que sonen, puntuals, les campanades
del Big Ben donant pas a
l’espectacle que marca el final dels
Jocs Olímpics. No podia ser d’altra
manera, una cerimònia repleta de
presentacions rendint tribut a la
música y la cultura britànica. Una
cloenda sense la presència de la
Reina però amb 29 medalles d’or, 17
de plata i 19 de bronze a la butxaca.
Els britànics s’acomiaden amb la
ciutat repleta d’anelles olímpiques
i cedint l’entrada a la propera ciutat
olímpica. Pròxima parada, Río de
Janeiro 2016.

Fotos: C.Arenas, J.R. Tarragó, W.Candamé i M. Giné
Cursa BTT 39
Monitors
Monitors Campus d’esport
Coneixes
el teu poble
Monitors
Sant Joan

40
Festa AMPA Llar d’infants
Caminada a la llum de la lluna
Xerrada planetes
Sant Cristòfol Recital poesia
Fotos: M.Giné i I. Carles

C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics
barret picat JUNY 2012 41

42
barret picat AGOST 2012
Opinió
Amb els focs, les pedregades climatològiques
i sobretot polítiques que
cauen al damunt de Catalunya, crec
molt oportú reproduir aquests textos
escrits per autors no catalans que
s’una manera o altra donen la raó a
les reivindicacions del poble català.
Vèiem uns versos del poeta madrileny,
Francisco Quevedo escrits
l’any 1640.
Cataluña, lastimada
con marciales desafueros,
suplicando por su fueros
está ya desaforada;
que suele, tal vez, negada
Lletres trobades
Joan Gesé
a los vasallos la audiencia,
apurarles la paciencia;
e irritada la lealtad,
perder a la majestad
el respeto y la obediencia.
Com podem veure, després de 372
anys, les coses segueixen igual.
Aquesta frase del cèlebre comediant
Grouxo Marx, també la trobo
ocurrent:
“La política és l’art de buscar problemes,
trobar-los, fer un diagnòstic
fals i aplicar després els remeis
equivocats.”
I aquests pensaments que també
són molt adients degut a la nostra
situació
1.- La pobresa és conseqüència de
l’explotació. (No hi ha pobresa sense
explotació).
2.- L’explotació és conseqüència de
la dominació. (No hi ha explotació
sense dominació).
3.- La dominació és conseqüència
de la submissió. (La submissió és
la mare de tots els mals).

Això de l’Emigrant es veu que no
ens ha donat massa bon resultat.
El pastís era temptador, n’hi havia
que ha feia temps que l’anaven
tastant, però no es notava massa
el seu consum, més..., ai!!!, la cosa
s’ha agreujat.
Els veïns que tenen el nas i l’oïda
molt fina han vingut a donar un
tomet i com qui no vol, ho han anat
degustant i els hi ha agradat tant la
dolçor i ho han trobat tant bó, que
ara ja van tallant el pastís, tant com
els hi ve de gust.
Opinió
Dolça Catalunya, però... no tant.
Joan Gesé
Aquests ja no volen els primers
plats, aquests van directament al
pastís, els hi agrada tant la dolçor...
I mentrestant els qui treballen a
l’obrador suant la cansalada, tenen
de pastar sense parar perquè no
s’acabi el pa de pessic..., més, ai!!!,
ara s’ha donat compte que s’acaba
la farina, d’ous ja no en queda i la
nata ens l’han xarrupada amb una
palleta abans d’acabar de guarnir
el pastís.
Per tant, com que els comensals
pirates, cada cop tenen més gana,
43
acabaran per cruspir-se els pastissos
i els pastissers i tot el que trobin
a l’obrador. Sap algú on hi ha refugi
subterrani a prop?
Dolça Catalunya, que xupadeta que
estàs...
Com deia aquell senyor tan important:
“Peix al Cove!!!!”. Sí, si, i ni
cove ni peix..... Res!
LINYOLA

44
barret picat AGOST 2012
Literatura
Endinsa’t en vuit històries diferents
Judit Pedrós
L’estiu és l’època de l’any en què
tenim més temps lliure, ja sigui per
les anhelades vacances o perquè
el dia és més llarg i dóna temps a
aprofitar més les hores. És l’època
en què ens ve més de gust anar al
cinema, perquè ens atrau això de
posar-nos en la pell d’altres personatges
i viure històries diferents a les
nostres habituals.
Sí, és la temporada en què tenim
més estona per a nosaltres, però per
desgràcia no podem passar-nos tot
el dia tancats a una sala de cinema.
Si, com jo, no podeu anar-hi tant
sovint com voldríeu però igualment
voleu seguir submergint-vos en
d’altres mons, recordeu que també
podeu recórrer a les sèries de
televisió o als llibres de tota la vida,
i que poden tenir el mateix efecte i
atrapar-vos igual.
Per si de cas, aquí us deixo un recull
de propostes de lectura i televisió per
a que, si fa falta, pugueu passar el
que queda d’estiu més distretament.
LLIBRES
—L’avi de 100
anys que va
escapar per la
finestra, de Jonas
Jonasson.
Si el que busqueu
és un
llibre fàcil de
llegir, divertit i
refrescant, aquest és l’indicat. Escrit
amb un estil molt lleuger i entenedor,
L’avi de 100 anys que va escapar per
la finestra tracta d’això mateix: d’un
home que decideix escapar de la
seva residència perquè s’avorreix.
Durant tota la narració, Jonasson
traça amb molt encert totes les aven-
tures que ha viscut i que viurà a partir
d’ara l’Allan: assassinats involuntaris,
elefants, pirotècnia i amistats que
van des de líders comunistes com
Stalin a presidents dels Estats Units.
T’agradarà sí vas gaudir amb Forrest
Gump.
—Jo confesso, de Jaume Cabré.
Lectura molt
més profunda
que l’anterior,
el Jo confesso
és una novel·la
de novel·les. A
través d’un noi
nascut en la
postguerra barcelonina
i del
seu violí, Cabré reflexiona sobre el
mal en la història, i ens ho explica en
una llarga carta plena d’històries. És
un llibre llarg i en alguns passatges
dur, però el lector té la necessitat de
seguir llegint. La utilització del llenguatge
és, senzillament magistral.
T’agradarà sí vas emocionar-te amb
Les veus del Pamano (tant la novel·la
del mateix autor com la minisèrie que
se’n va fer).
–Els jocs de la
fam, de Suzanne
Collins.
Destinat principalment
als
adolescents, tot
i que el públic
adult també el
pot gaudir llegint
entre línies. La novel·la presenta
una societat postmoderna on els
Estats Units han desaparegut i
s’han convertit en Pànem, un país
governat pel Capitoli. Fa anys hi va
haver un intent de sublevació per
part dels districtes de Pànem, però
van perdre. El Capitoli, per tal de recordar
als seus ciutadans qui mana
i té el poder, cada any organitza Els
jocs de la fam: un noi i una noia de
cada districte (24 en total) s’hauran
d’enfrontar a una cruel batalla que
només acabarà quan un dels participants
hagi aconseguit matar a la
resta. Barreja aventures, amor i té
un transfons polític.
T’agradarà si vas voler ser en Harry
Potter, El senyor dels Anells o fins i
tot els de Crepuscle.
- Cinquanta
ombres d’en
Grey, de E.L.
James.
S’ha convertit en
el fenomen de
l’estiu: ja és el
llibre més venut
a Anglaterra i ha
aconseguit legions de fans incondicionals.
Personalment no m’ha agradat
massa: té un estil d’escriptura molt
simple i no molt acurat. És el primer
llibre de la trilogia Cinquanta ombres,
i explica la història de l’Anastasia, una
noia que s’enamora d’un executiu molt
ric però molt obscur. La protagonista
es veurà atrapada entre el sexe (sadomasoquista!)
i l’amor que sent per
en Grey.
T’agradarà si ets fan de la Samantha
de Sexo en Nueva York.
SÈRIES
—Juego de tronos, de la cadena
americana HBO, actualment a Antena3.
És la sèrie fan per excel·lència. Tot
just fa uns mesos que ha acabat la
segona temporada als Estats Units, i
Antena 3, que l’ha comprada, n’està

emetent la primera. Juego de tronos
(en l’anglès original Game of Thrones)
està ambientada en un país
fictici en un temps que recorda a
l’època medieval. Diverses famí lies
de senyors s’enfrontaran en una
gran guerra per aconseguir seure’s
en el tro de ferro, el tro reial que
mana sobre els set regnes. Actuacions
impecables (des dels més
petits fins als grans), un gran pressupost
per a cada capítol, que dura
gairebé una hora, i una trama de
gelosia, poder, amor, sexe i odi que
enganxen des del primer moment.
Tagradarà si t’interessa l’ambientació
medieval i l’èpica d’El senyor dels
Anells.
—The Newsroom, de la cadena
americana HBO. Al Canal + al setembre.
Sèrie molt nova (encara estan emetent
la primera temporada als Estats
Units) de l’oscaritzat guionista Aaron
Sorkin, creador de La red social
i El ala oeste de la Casa Blanca
entre d’altres. Molt recomanada
per a periodistes i gent interessada
en com funciona (o com hauria de
funcionar) un programa de notícies
a la televisió. Els diàlegs són ràpids
i mordaços, i els protagonistes
llestos i honrats. És una barreja
perfecta entre la comèdia i el drama.
Imprescindible i refrescant.
T’agradarà si coneixes al guionista
d’abans, si t’agraden els personatges
que sempre tenen un comentari irònic
i si t’agraden les sèries d’oficines.
—Girls, també de l’HBO, i que Canal
+ té pendent d’estrenar
Se l’ha definit com l’anti-Sexo en
Nueva York. També es basa en el
dia a dia de quatre amigues que
viuen a Nova York, però la història
no és tan idealista com la de Carrie.
Tenen entre 20 i 30 anys, no tenen
pèls a la llengua, no troben feina i
no s’aclareixen en l’amor ni en les
relacions. No és exactament una
comèdia, però intenta definir una
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Literatura
45
part de la societat, jove i desencantada,
que no té tanta sort. El
primer capítol no us agradarà, però
va millorant.
T’agradarà si NO t’agrada Gossip
Girls, Sexo en Nueva York i The OC.
–Homeland, de la cadena americana
Showtime, aquí l’ha emès FOX
Per últim, he deixat una de les
sèries que més m’ha impactat últimament.
Homeland és senzillament
brutal, i la seva protagonista, la
Claire Danes, ha guanyat l’Emmy
com a millor actriu pel seu paper
d’agent de la CIA amb problemes
de bipolaritat. La història principal
de Homeland és la d’en Brody, un
antic marine dels Estats Units que
va ser segrestat per Al-Qaida. Quan,
després de 5 anys, el troben encara
viu, la noia creu que l’han convertit
a l’islamisme extrem. La sèrie és
una carrera constant per veure si
en Brody és, o no, innocent.
T’agradarà si gaudeixes de sèries
amb magnífics actors, i amb ritmes
trepidants com a la sèrie 24 o a pellícules
com la trilogia de Bourne.
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola

46
barret picat AGOST 2012
Literatura
Diuen que en l’interior de la majoria
de persones hi ha una part de
valentia i una part poruga, covarda,
i que, segons les circumstàncies
que ens toca viure, pot aflorar, en
un moment determinat, una o l’altra
part. En aquest sentit m’avergonyeix
admetre que al llarg de l’estiu he
estat bastant “gallina”; gairebé no
escoltava la ràdio, ni mirava la televisió
(excepte programes esportius)
ni molt menys llegia cap diari.
Sí, és veritat que en certs moments
vaig tenir algun rampell agosarat,
fins i tot heroic i vaig intentar veure
un parell de noticiaris o fullejar
algun diari, però aviat havia de
desistir, de retirar-me... Suat i tremolós
m’assabentava que l’atur
pujava com l’escuma d’una cervesa
sacsejada abans d’obrir, de
les retallades i de les promeses
aterridores de noves retallades, de
l’abundància de mediocritat, d’inutilitat
i de corrupteles en el sector
polític, dels escàndols bancaris,
de que un país preciós anomenat
Síria pateix una guerra davant de la
impassibilitat de la resta del món i
de la hipocresia dels països poderosos,
etc., etc.
I, com si això fos poc, els incendis i
pedregades de cada estiu.
Però, en mig d’aquest panorama
tan decebedor i preocupant, dos
fets han portat color i una alenada
d’esperança i d’aire fresc a l’estiu.
Em refereixo als jocs olímpics i a
l’arribada al planeta Mart d’un vehicle
explorador anomenat Curiosity
(curiositat).
A banda de totes les connotacions
positives que implica l’esport, els
jocs olímpics demostren cada quatre
anys, que la humanitat es pot
distreure en altres activitats que no
siguin fer guerres, fer diners o fer
malbé la natura.
Curiosity
Jaume Balcells Palou
El Curiosity ja és a Mart
L’esperit de treball, de lluita, de sacrifici
i de superació que podem veure
en els esportistes és un bon exemple
a seguir per les noves generacions
d’infants i joves que contemplen,
amb l’admiració, les gestes dels
seus ídols...
I, parlant de superació, podem fer
un salt temàtic i apropar-nos a la fantàstica
aventura del Curiosity. Això si
que és superació! És una prova que
l’esperit explorador de la humanitat
no s’atura, no s’adorm; volem anar
sempre més enllà, traspassar barreres
que semblaven impossibles.
Imagineu-se que teniu un vehicle
laboratori-explorador que pesa uns
900 kilograms i el voleu enviar a
més de 500 milions de kilòmetres
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
de distància... 500 milions! Recoi,
és increïble! I més si tenim en
compte que tant la Terra com el
planeta roig no estan mai quiets,
que donen voltes tossudament al
voltant del Sol!
I ha d’haver gent molt espavilada per
fer uns càlculs tan exactes!
Vivim anys dolents, la crisis econòmica,
qui més qui menys, ha esquitxat a
tothom. Vivim moments d’incertesa
i anem cap a un futur encara més
incert, però jo em vull quedar amb
aquestes notícies positives. I com
que somniar és gratuït, vull imaginar
que els meus néts o els seus fills o
els fills dels seus fills veuran alguna
vegada celebrar els primers Jocs
Olímpics al planeta Mart.
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377

No hi ha res com aprofitar les vacances
per llegir tot allò que no es
pot llegir durant l’any. El tòpic de
cada estiu. Però si a sobre tens una
fissura a un osset del peu i no et pots
moure del sofà durant 10 dies, doncs
encara llegeixes més.
A mi m’ha passat. Per tant us explico
l’experiència, i algun consell bibliogràfic.
El sofà, què maco quan és
per devoció, i que incòmode quan és
per obligació... Fa prop de 3 mesos
que l’uso continuadament, doncs els
problemes físics també venen per parelles.
Per tant, puc parlar des de certa
experiència a estar-me hores al sofà.
El sofà m’ha permès descobrir el
Jaume Cabré escriptor (vaig veure fa
temps a la tele «Les veus del Pamano»).
He llegit “Jo confesso”. Malgrat
les 998 pàgines que al principi fan
una mica de mandra, el vaig gaudir.
No tan sols per la història, molt ben
lligada, coherent, creïble, sinó per la
manera d’escriure-la. La barreja de
comentaris amb pensaments dels
personatges, les interrupcions que
pateix un diàleg qualsevol... Tot el
nivell sintàctic i gramatical molt ben
usat. M’ha encantat. Això sí, cal ser
lector aficionat, perquè si no reconec
que deu fer-se una mica difícil. Ah!!
L’autor ens parla de l’evolució del
nen protagonista, que esdevindrà un
Lectures d’estiu
Quim Balaguer
gran intel·lectual, en relació amb els
seus pares, amics, i els seus estudis.
Tot en el context català que va de la
postguerra als primers anys de la
democràcia.
El segon
gran volum
que he llegit
(bé, mentre
escric això
l’estic acabant)
és “La
caiguda dels
gegants” del
Ken Follett.
Un clàssic
modern. També gran: 1012 pàgines
que poden tirar enrere, però que
si coneixeu l’autor sabreu que no
cal ser gaire lector per acabar un
«Follett». Recordeu “Els pilars de
la terra”? Doncs aquest igual. Un
context històric molt reconeixible,
que es barreja amb personatges
inventats, però tot molt ben lligat i
amb una gran senzillesa narrativa. La
història de vàries famílies europees i
nord-americanes de diferents nivells
socials que es barregen ens els convulsos
temps de la Primera Guerra
Mundial. M’ha agradat molt també.
Recomanable. Jo ja espero les altres
dues parts (es veu que vol fer una
trilogia que es dirà “The Century”).
Literatura
47
Però no penseu que només he llegit
totxos. També us recomano el llibre
de l’Arcadi Alibés “Les petjades
del herois”. Un llibre senzill però
curiós, on l’Arcadi ens relata el seu
projecte: córrer personalment totes
les maratons que es fan a les ciutats
que han sigut olímpiques. A més, a
cada capítol també explica com va
anar la marató olímpica que es va
fer a les olimpíades corresponents.
Em va agradar.
I un altre, encara “Maldito karma”.
Ves... Un d’aquests llibres que ara té
certa fama (si més no això diu a la
faixa), però que qui me’l va regalar
se’l podria haver estalviat. Una famosa
periodista sense escrúpols mor,
i reneix com a formiga a causa de
les seves males accions; ha d’anar
fent coses bones fins a ascendir de
Karma i guanyar-se finalment el cel.
Res. Potser quan en facin un peli
tipus comèdia romàntica... Però per
llegir, prescindible.
Vaja, fins aquí el que he llegit en els
últims 3 mesos. Us animo a llegir-ne
algun, que tot plegat relaxa i fa
passar millor les hores, tant fa que
les passeu al sofà, a la piscina, o al
Planell.
Bon estiu lector!
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com

48
–No ho entenc!
Quan em vull posar al Facebook em diu:
la seva clau es incorrecta…
Jo hi poso incorrecta i no m’entra!
barret picat AGOST 2012
Entreteniments
El racó dels acudits
–Ho sento amor... t’he donat les píndoles per anar de
ventre enlloc de les de la gola... com estàs?
–Doncs... una mica cagat...
Sona el telèfon...
–Bon dia tingui soc Lupita i truco des del 1004.
–Bon dia igualment, jo sóc en Jacint i li penjo des del
2012.
Gerard Soldevila Pelegrí
“En una classe...”
–Senyoreta, vostè em castigaria per una cosa que jo no
he fet?
–No, això mai!
–Genial! Perquè no he fet els deures...
–Doctor!, corri! vingui! La meva dona està de part!
–És el seu primer fill?
–No, sóc el seu marit!
Envieu els vostres acudits a:
gerard.soldevila@hotmail.com

Racó verd
Els ocells de Linyola
Roger Guillem Martí
A mitjans de juliol un dels màxims
referents de l’ornitologia del país,
en Joan Estrada, ens anunciava la
posada en marxa d’un nou blog
sobre la fauna de l’estany d’Ivars i
Vila-sana (http://faunaestanyivarsivilasana.blogspot.com.es):
“Fauna de l’Estany d’Ivars i Vila-sana
és un blog en el que es pretèn anar
explicant les novetats faunístiques
que esdevenen en aquest espai.
És una iniciativa d’EGRELL, en collaboració
amb el Consorci de l’Estany
d’Ivars i Vila-sana, que ha rebut
el suport de Plusfresc, a través dels
ajuts a projectes per a la preservació
dels espais naturals, i de la Fundació
CatalunyaCaixa, que també es
fa càrrec de part dels seguiments i
col·labora en diferents projectes de
conservació associats a l’estany.”
L’entrada que va inaugurar el blog
va ser el Balanç de la temporada de
cria del 2012, on destaca la cria de
la mallerenga de bigotis (Panurus
biarmicus), espècie considerada
en perill d’extinció a Catalunya.
D’aquesta espècie actualment només
se’n té constància de la seua
reproducció a Utxesa, quan fa pocs
anys era habitual al Delta de l’Ebre
com als Aiguamolls de l’Empordà.
Per tant es tracta d’una molt bona
notícia, després d’un parell d’anys
de presència regular durant l’hivern.
Aquesta espècie va ser observada
pel Jordi Soldevila als canyissars
dels Prèstims i per tant, serà tractada
a fons en una propera edició. Un
altre ocell que ha criat per primer
cop a l’Estany és el bernat pescaire
(Ardea cinerea), alhora que s’ha
confirmat la reproducció del morell
de cap roig (Aythia ferina) i de l’ànec
cullerot (Anas clypeata).
En el blog també es podran observar
els censos mensuals realitzats a l’Estany
pel propi Joan Estrada i altres
membres d’Egrell, així com de les
campanyes d’anellament dutes a ter-
49
l’Ebre, als Aiguamolls de l’Empordà,
al Baix Ter i al Pla de la Selva.
Ara bé, no totes les notícies són
bones, així s’ha detectat els primers
conills afectats per la mixomatosis,
entre l’abundant població que hi ha
als voltants de l’Estany. El passat
5 de juliol diverses zones del Pla
Parella de cabussons emplomallats a l’Estany d’Ivars. (Foto: Roger Guillem)
me. A més de dades quantitatives de
cada espècies, s’hi pot observar un
resum mensual de les observacions
més interessants, amb comentaris
sobre comportament, fenologia,
reproducció, etc.
Finalment el blog contindrà les notícies
destacades de l’Estany. Així, en
les primeres entrades podem observar
que es segueix amb el projecte
d’introducció de la tortuga d’estany
(Emys orbicularis). Aquesta tortuga
d’aigua dolça es troba a Catalunya
en perill d’extinció, al tenir una població
molt fragmentada i amb pocs
efectius. Només presenta nuclis
poblacionals destacables al Delta de
d’Urgell van rebre una forta pedregada,
amb pedres de mida superior
a pilotes de golf. Els danys materials
van ser quantiosos, en vehicles, cases,
mobiliari urbà, pèrdua total de
collites. Els animals també van rebre
les conseqüències d’aquesta pedregada.
Així a les zones afectades es
van trobar animals morts i altres ferits
que van ser traslladats al Centre de
Recuperació de Fauna Salvatge de
Vallcalent. A l’Estany, que no va rebre
la mateixa intensitat que Mollerussa
(la pitjor zona afectada), es va observar
per exemple una reducció de la
població de cabussons emplomallats
(Podiceps cristatus).

50
barret picat AGOST 2012
Com passa el temps
D’esquerra a dreta:
Francesc Solsona, Carme
Lujan, Anita Paul, Maria
Palou, M. Carme Palou i
Carme Mas.
Foto M. Teixidó.
Com passa el temps
Plantats: Francesc Solsona i
Sebastià Vilaplana.
Asseguts d’ esquerra a dreta:
Esteve Mestre, Sebastià
Torrent, Ramon Caba, Gonçal
Balcells, Ramon Ceriola,
Manuel Monfà, Salvador
Pérez i Pere Clarisó.
Foto M. Teixidó.
Linyola inicis anys 80 Fotos cedides per Teresa Vilaró

Imatges viatge
Enric Teixidó
Canal du Midi
CAU
Família
Mir
Vilaplana
Fotos:
Enric Teixidó,
CAU,
Carme Arenas.

L’estiu L’estiu
Fotos: W. Candamé,
Roser Martí i Carla Daviu