2013 Els i les microones

Recommendations

Info

col·laboracions guspires, per un fenomen addicional conegut de l’electrostàtica que es diu el poder de les puntes, que fa que a les puntes s’acumulin més fàcilment els electrons. Els metalls al microones s’escalfen, i no hi ha més perill que aquest. Bé, si hi ha un material inflamable per allà, com el cartró d’una bossa de crispetes, i un objecte metàl·lic punxegut, pot arribar a encendre’s el cartró i generar un incendi local. Però no passa d’aquí. Aquest efecte dels metalls s’aprofita en les safates de daurar. Per la mateixa naturalesa del microones, que escalfa l’aigua dels aliments, no pot escalfar gaire més que a 100 o C. Si l’aliment és dins del forn en marxa molt de temps, l’aigua de l’aliment s’anirà vaporitzant i bullint, però la temperatura quasi no pujarà. En aquesta situació, no es produeixen les reaccions de Maillard i els aliments no es poden daurar. El que han inventat són unes safates de vidre amb alta proporció de metalls pesants, que en posar-les al microones s’escalfen considerablement, fins a més de 200 o C, pel comportament que dèiem dels metalls amb les microones. En posar l’aliment dins de la safata molt calenta, es daura la superfície per simple conducció de la calor, i l’aliment queda més cruixent. Es pot cuinar l’aliment amb el microones, mentre s’està daurant dins la safata de daurar. Aquest sistema no ha tingut gaire èxit, i el que han fet els fabricants és dissenyar forns de microones que porten incorporada una resistència elèctrica que actua de grill, i poden cuinar simultàniament amb microones i amb radiació infraroja, coent i daurant els aliments alhora. El forn de casa és així. Perill número 2. La fuita de microones per la porta —Ai, sí, quina por... Com que no les veus no saps si s’escapen. Un dels temors que generen els forns de microones és que es puguin escapar microones per la porta. Hi ha aquell temor a l’invisible. Però, per lògica, si s’escapessin microones per la junta de la porta, ens escalfaria el nostre cos, perquè la nostra mà o la nostra panxa és similar al tros de pollastre que posem a descongelar. —Similar, similar... Des del punt de vista de la composició som similars: teixits orgànics amb un 70 o 80 % d’aigua. Si no notem que ens escalfem prop del microones, és que no hi ha fuita. —Però no poden escapar-se pel vidre de la porta? De fet, veiem l’interior del microones amb la bombeta interior, i si la llum visible pot escapar-se i és radiació electromagnètica, les microones que també ho són, potser s’escapen... Les microones no poden sortir pel vidre de la porta perquè la porta està feta amb dos vidres que tenen entre ells una malla metàl·lica amb foradets d’1 o 1,5 mm de diàmetre. Abans ja hem comentat que les microones tenen unes longituds d’ona d’uns 12 cm. En arribar a la malla, simplement no hi poden passar. Perquè s’escapessin el forat hauria de ser força gran, d’uns 4 o 5 cm. El fenomen és, però, més complex, perquè les ones es difracten en passar per un foradet; però, en termes generals, els foradets són tan petits que pràcticament no s’escapa radiació de microones de dins del forn. La llum visible sí que pot travessar els foradets, perquè té unes longituds d’ona de 400 a 750 nm (violada i vermella, respectivament), és a dir de 0,0004 mm o 0,00075 mm, que poden creuar forats milers de vegades més grans sense distorsió apreciable. Per tant, no pateixis, ni per les juntes de la porta ni pel vidre s’escapen les microones... —Jo t’he vist fer un experiment que sembla contradir això que estàs dient. És l’experiment del telèfon dins del microones. No, no és cap contradicció. L’experiment consisteix en el següent. Poses el telèfon mòbil dins del forn de microones, tanques la porta, NO ENGEGUES EL FORN i truques amb un altre telèfon cap al telèfon de l’interior del forn. El telèfon de dins del forn rep la trucada sense problemes. —Això vol dir que la radiació de telèfon mòbil és capaç de penetrar dins del forn. I per tant, com que la radiació de microones és similar, també la radiació de microones pot escapar-se... Com a argument no està malament, però falla per un parell de punts. Tant la telefonia mòbil com les microones són radiacions electromagnètiques, i no estan lluny les unes de les altres, realment. La telefonia mòbil GSM opera amb freqüències de 900 i 1800 MHz, i la UMTS/3G entre 2110 i 2170 MHz, depenent dels operadors. Aquestes darreres freqüències s’acosten a les del magnetró, que és de 2450 MHz. Però quan truquem al mòbil de dins es connectarà per la banda de GSM, de 900 o 1800, no tan propera, i prou diferent perquè ja no tingui les mateixes limitacions que les microones. En particular, aquestes freqüències poden travessar parets de metalls no excessivament gruixudes. Pots provar de trucar al telèfon mòbil posat dins d’una olla de pressió tapada i veuràs que també reacciona a la trucada. De tota manera, hi ha una atenuació de les ones en travessar materials: tothom sap que la cobertura de mòbil es redueix molt en els soterranis, o dins dels ascensors. —El mòbil de l’olla reacciona perquè el truques de prop. No és veritat. Jo truco a la xarxa, ho capta l’antena més propera, 10 NPQ 461 • quart trimestre 2012
va allà on vagin les trucades, allà em busca el meu mòbil, el troba dins de l’olla, i s’hi comunica. Es comunicaria directament de telèfon a telèfon si fessis una connexió Bluetooth. Per Internet he vist diversos vídeos de sonats que posen el seu telèfon mòbil vell dins del microones i engeguen el forn. El telèfon queda destruït, els metalls que conté comencen a desprendre guspires, els plàstics es cremen i es deformen, i el forn queda ple de fum negre repugnant. Són ganes de fer salvatjades... —I, escolta, com és que no es fon la bombeta que hi ha dins del microones? M’imagino que deu ser perquè està protegida per una reixeta amb foradets que, com el vidre de la porta, no deixen travessar la radiació de microones. Almenys al forn de casa és així. Perill número 3. Els líquids escalfats en microones poden bullir bruscament i cremar-te —He sentit a dir que molta gent ha escalfat aigua al microones, i que en posar-hi el te o el cafè soluble, l’aigua ha bullit tota de cop i els ha fet cremades degut a la projecció d’aigua bullint a la cara o a la mà. No em diràs que també és una llegenda urbana... No, això és cert. Un recipient amb les parets molt llises amb aigua, posat al microones, pot arribar a escalfar-se a més de 100 o C sense bullir. És el que en els fulletons d’alguns forns en diuen l’ebullició eruptiva. —I això és possible? L’aigua bull a 100 o C a la pressió atmosfèrica, però per tal que es NPQ 461 • quart trimestre 2012 produeixi l’ebullició s’han de crear bombolletes de vapor a algun punt. Si la superfície del recipient és molt llisa, no es formen aquestes bombolletes, i l’aigua «no sap per on començar a bullir», per dir-ho en termes col·loquials. En altres paraules: si la superfície del recipient està erosionada o és una mica porosa, es van creant bombolletes en arribar als 100 o C, però si no, pot passar que l’aigua estigui a més de 100 o C, no hagi bullit, la traiem de l’aparell i en posar-hi la bosseta de te o la culleradeta de cafè instantani, bulli tota la massa de cop, i es pot projectar fora del recipient cremant-nos. És una situació fora de l’equilibri natural, és un fenomen metastable, que vol dir que s’aguanta uns moments però aviat va a la situació d’equilibri, que en aquest cas és la situació d’aigua bullint a 100 o C. Les petites partícules del cafè o del te, o l’agitació amb una cullereta, o la simple agitació en el moment de treure el recipient del forn poden provocar l’ebullició. De fenòmens metastables n’hi ha molts altres. Per exemple, es pot refredar l’aigua per sota de 0 o C sense que congeli. O es pot sobresaturar una dissolució amb alguna sal sense que comenci a cristal·litzar. I sempre, una petita pertorbació genera que el sistema vagi cap a l’equilibri. Recordo que vaig deixar una ampolla d’aigua amb gas dins del congelador durant unes hores. L’aigua devia estar almenys a uns 10 sota zero, però no havia congelat. Va ser obrir el tap, es van desprendre algunes bombolles, i tota la massa va congelar-se gairebé instantàniament... Va ser màgic, que diria en Ferran Adrià. —I això de l’ebullició brusca no podria passar en un recipient posat al foc? Doncs no, això no pot passar, o és extraordinàriament improbable que passi, si escalfem l’aigua en un recipient al foc. Perquè allà l’ener- col·laboracions gia es subministra a l’aigua des de sota –des del gas, la placa ceràmica o el fons del recipient en les cuines d’inducció– i això ajuda a crear corrents de convecció a l’aigua que dificulten el sobreescalfament i faciliten la creació de bombolles de vapor. Però en els microones l’aigua s’escalfa més o menys tota a l’hora, i aquests corrents de convecció són més difícils que es generin espontàniament. Has de pensar que les microones penetren a tot el material, fins a uns quatre centímetres, i escalfen tota la massa de cop. Perill número 4. Els aliments cuinats o escalfats al microones queden irradiats En termes absolutament etimològics, podem dir que és cert: els aliments han rebut radiació de microones, i per tant, han quedat irradiats. —Bé, el que volen dir els detractors dels forns de microones és que potser els aliments que han rebut dosis altes de radiació, s’han modificat d’alguna manera. Potser l’ADN de les cèl·lules del menjar ha mutat, o potser als aliments els ha quedat una mica de la radiació, i això ens pot ser nociu... Bé, bé, aquí hi ha diversos arguments. D’entrada, les microones no són radiacions ionitzants, és a dir, que no provoquen mutacions en els éssers vivents, ni afecten l’ADN. Un ésser viu que rebés una dosi important de microones simplement s’escalfaria i podria cremar-se de forma considerable, però no veuria incrementat el seu risc de desenvolupar un tumor. Tot això, si algú rebés una dosi de microones, cosa difícil perquè amb la porta tancada no s’escapen microones, i amb la porta oberta el forn es para. I els aliments, queden irradiats? Tota radiació electromagnètica fa alguna cosa. Per exemple, irradies 11
Page 1 and 2: —Quin títol tan políticament co
Page 3 and 4: al mig d’un petit recinte circula
Page 5: ment si el vidre és una mica bo i
Page 9: un telèfon mòbil té una potènci

2013 Els i les microones

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?