2013 Els i les microones

col·laboracions
tres és capaç d’interactuar sobre els
electrons lliures dels metalls, fentlos
desplaçar d’un costat a l’altre del
material metàl·lic, i aquest moviment
dels electrons del metall farà que el
metall s’escalfi.
I, finalment, i més important: les
molècules d’aigua són molècules
polars. És a dir, que tenen una certa
acumulació de càrrega negativa
a un extrem, el més proper a l’oxigen,
i una certa acumulació de càrrega
positiva –que és manca de càrrega
negativa, realment– a la zona
on hi ha els hidrògens. Quan una
molècula polar està immersa a un
camp electromagnètic, experimenta
una força que fa que s’alineï amb
les línies de força del camp, i això
provoca que giri fins a posar-s’hi bé.
I si el camp electromagnètic és
oscil·lant, com en el cas de les radiacions
de microones, les molècules
d’aigua giren i tornen a girar, provant
d’alinear-se a cada oscil·lació.
Si les molècules d’aigua estan molt
unides entre elles, com en el cas de
l’aigua sòlida, gairebé no són capaces
de moure’s.
—Si posem gel al microones no
s’escalfa?
Tarda molt més que l’aigua líquida,
efectivament. Si són molècules
d’aigua líquida, o molècules d’aigua
que formen part del citoplasma
d’una cèl·lula d’un aliment, per
exemple, o d’una emulsió com la llet,
estan unides per enllaços febles,
que permeten a les molècules girar
i orientar-se. La radiació de microones
té una freqüència tal que és
capaç de moure i de fer girar les
molècules de l’aigua líquida, i en
aquest moviment i aquesta rotació
les molècules col·lideixen entre elles
i generen fregaments, que al seu
torn es manifesten en forma d’energia
calorífica: la massa del líquid, o
de l’aliment, s’escalfa, Per això escalfen
els forns de microones.
I un punt també decisiu: la radiació
de microones és capaç de pe-
netrar alguns centímetres a l’interior
de l’aigua o dels teixits dels aliments.
Això vol dir que s’escalfa l’aigua
de tota la massa, fins a uns 4 cm
de profunditat: l’aliment s’escalfa de
dins i de fora, a diferència de totes
les altres formes de calefacció, que
sempre van de fora cap a dins.
—Sempre he sentit a dir que els
microones couen de dins a fora del
menjar.
Això no és exacte, tampoc. Al final
de l’article t’explicaré un plat que
va preparar un important investigador
de la ciència aplicada a la cuina.
El plat es diu la Florida congelada,
però no en parlem encara, i ves
fent salivera.
Aquest mecanisme de calefacció
del microones rep el nom una
mica pedant que et deia: és l’escalfament
dielèctric o diatèrmia elèctrica.
Ja és conegut des de fa molts
anys i fins i tot s’aplica en diverses
teràpies. S’apliquen microones als
músculs, que s’escalfen, es relaxen,
s’hi activa la circulació sanguínia...
El doctor Celedonio Calatayud, un
radiòleg –i guitarrista– alacantí pioner
a Espanya i que va treballar amb
els Curie, va aplicar l’escalfament
dielèctric a la terapèutica ginecològica
cap al 1910, i se segueix utilitzant
per part dels centres de
rehabilitació: és la teràpia per microones.
Aquesta tècnica no s’ha
de confondre amb el tractament amb
ultrasons, que són vibracions mecàniques,
no electromagnètiques. I
tampoc té res a veure amb l’efecte
Joule, que és l’escalfament degut a
la circulació forçada d’electrons a
través d’un mitjà per l’acció d’un voltatge
elèctric.
—O sigui que, en el fons, les
microones escalfen perquè les molècules
es freguen entre elles i
s’escalfen.
Efectivament. És com si fos una
batedora a escala molecular. Per
altra banda, el magnetró sempre va
a la màxima potència. L’única manera
que tenen els fabricants de regular
el forn a potències inferiors és
fent que treballi a intervals, parant i
arrancant. A la Fundació Alícia en
Pere Castells i els seus col·laboradors
han dissenyat un prototipus
de forn de microones regulat per
temperatura: hi ha una sonda que
va prenent la temperatura del punt
de l’aliment que es desitja, i el forn
s’atura o engega segons que la temperatura
sigui superior o inferior a
la desitjada. No està comercialitzat.
Ara, un cop entès tot això, parlarem
dels perills dels i de les microones
—Això, això. Morbo...
Perill número 1.
L’escalfament dels metalls al
forn de microones
Prova d’escalfar un got amb oli
al microones. O, millor, agafa dos
gots de vidre iguals, en un posa-hi
una mica d’aigua –uns 50 g– i a l’altre
la mateixa quantitat d’oli. Ara
posa’ls al plat giratori del microones,
de forma simètrica, i engega el forn
durant un minut. Què observes?
—El got amb aigua s’ha posat a
bullir, però el got amb oli només s’ha
escalfat una mica.
Doncs ja tens la resposta. L’oli
no s’escalfa, perquè no conté aigua,
i les seves molècules són molt poc
polars, molt llargues i estan molt enredades
les unes amb les altres. La
mica de temperatura que ha agafat
l’oli és deguda al got, que haurà
absorbit una mica la radiació de microones.
Prova de tocar el vidre, i
potser veuràs que el got és més
calent que l’oli.
—Uuau! Sí la base del got quasi
crema...
Això és que el vidre absorbeix
una mica les microones, especial-
8 NPQ 461 • quart trimestre 2012