s imagineu ser monjo per un dia? Era una tasca molt dura i sacrificada. P<strong>en</strong>seu que no sorti<strong>en</strong> gairebé mai del monestir i que vivi<strong>en</strong> amb b<strong>en</strong> poca cosa. Tota la comunitat de monjos vivi<strong>en</strong> p<strong>en</strong>d<strong>en</strong>ts del que anav<strong>en</strong> marcant les campanes del campanar. D’aquesta manera ass<strong>en</strong>yalav<strong>en</strong> quan s’havi<strong>en</strong> de llevar, quan havi<strong>en</strong> d’anar a fer les primeres pregàries o quan era l’hora d’anar a treballar al camp. La història dels monjos de <strong>Sant</strong> B<strong>en</strong>et de Bages 20
a continuació t<strong>en</strong>s una explicació de com era el dia a dia d’un monjo b<strong>en</strong>edictí. llegeix-ho amb at<strong>en</strong>ció i p<strong>en</strong>sa si et veuries amb cor de ser monjo... Nosaltres, els monjos de <strong>Sant</strong> B<strong>en</strong>et de Bages, <strong>en</strong>s organitzem el dia i la nit segons l’estació de l’any. A l’hivern, com que el dia és més curt, t<strong>en</strong>im més temps per descansar; m<strong>en</strong>tre que a l’estiu, <strong>en</strong> allargar-se les hores de sol, t<strong>en</strong>im més temps per treballar. Ens llevem b<strong>en</strong> d’hora, abans de les 3 de la matinada, quan <strong>en</strong>cara és fosc i baixem des dels dormitoris amb unes espelmes cap a l’església. A l’església hi fa molt fred, sobretot a l’hivern i és força fosca; per això <strong>en</strong>c<strong>en</strong>em molts ciris: fan llum i també una mica d’escalfor. Quan <strong>en</strong>cara és fosc, resem durant una hora unes oracions que es diu<strong>en</strong> Matines. Després, tornem al dormitori a descansar. Quan despunta la primera llum del dia, cap a les 5 del matí, les campanes son<strong>en</strong> per anar de nou a l’església a cantar el Laudes i tot seguit assistir a la Prima, que és la pregària d’abans de l’alba. Tot seguit anem a esmorzar per agafar forces! Seguidam<strong>en</strong>t, <strong>en</strong>s reunim tots els monjos a la Sala Capitular (la sala de reunions) per escoltar l’abat, que <strong>en</strong>s explica com ser uns bons monjos. Després, <strong>en</strong>s reparteix les feines del monestir: uns quants a l’hort o als estables,uns altres a la biblioteca, altres a la cuina o a l’ infermeria a t<strong>en</strong>ir cura dels malalts. Els monjos més vellets, però, no treball<strong>en</strong> sinó que llegeix<strong>en</strong> al claustre o a la biblioteca. Més tard, <strong>en</strong>s tornem a trobar a l’església per fer la pregària de la Terça, cap a les 9 del matí. Després d’aquesta oració, tots els monjos tornem a treballar <strong>en</strong> les nostres tasques habituals: copiar docum<strong>en</strong>ts, treballar a l’hort, ajudar a preparar la missa... Al cap d’una mica, toquem les campanes per avisar de la Missa Conv<strong>en</strong>tual. A aquesta missa hi pot v<strong>en</strong>ir la g<strong>en</strong>t del poble. Al migdia, les campanes toqu<strong>en</strong> la Sexta, aquesta és la oració que fem sempre abans de dinar. Tot seguit anem cap al refectori a m<strong>en</strong>jar. Quina gana després de tanta feina! A la tarda tornem a treballar fins que les campanes toqu<strong>en</strong> la Nona, cap a les 3 de la tarda. Abans de sopar <strong>en</strong>cara fem una altra pregària, els Vespres, una oració que dura mitja hora i que fem abans no es pongui el sol. Després anem cap el refectori per fer un sopar lleuger. La nostra regla diu que cal sopar abans no es faci fosc del tot. Cap a les set de la tarda, tornem a <strong>en</strong>trar a l’església a resar la última pregària del dia: les Completes i, un cop rebuda la b<strong>en</strong>edicció de l’abat, ja podem anar a dormir. Hi anem cap a les 8 del vespre i ja estem molt cansats! La història dels monjos de <strong>Sant</strong> B<strong>en</strong>et de Bages 21
Change language