Els cerverins, els diables i les bruixes - La història des de cervera ...

0. Introducció
Religiositat popular a Catalunya i als Pirineus (segles XV-XX)
Cervera, Centre Associat de la UNED, 1998, 249-272
Els cerverins, els diables i les bruixes (segles XV-XIX)
Josep M. Llobet i Portella
Dintre el cristianisme ─com en altres religions─, els diables acostumen a ser la
personificació de les forces del mal. El diable, considerat un àngel caigut per la seva rebel⋅lia
enfront Déu, és presentat, sovint, com un ser temptador que indueix l'home a pecar. Durant
segles, aquest sers, pels creients, ha estat tinguts com a reals i en diverses ocasions s'ha
reconegut el seu domini sobre les persones, cosa que ha fet que s'hagin conservat nombrosos
testimonis documentals de la seva presència.
Uns altres sers considerats malèfics, precisament per tenir pacte amb el diable, han estat
les bruixes. Acusades d'heretgia i de causar danys a les collites, els animals domèstics i les
persones, s'han vist perseguides des de l'Edat Mitjana fins al segle passat.
Els cerverins, naturalment, durant un llarg període de temps, també es cregueren afectats
per l'acció dels diables o de les bruixes, tal com ens informen diversos documents que han pogut
arribar als nostres dies. Aquells que coneixem els oferim, transcrits, a l'apèndix documental.
Abans, però, fem sobre el seu contingut alguns breus comentaris.
1. L'acció dels diables
Una de les actuacions malèfiques del diable resta reflectida en una carta de l'any 1481,
mitjançant la qual el prevere Simeó Porta, que era fill del notari cerverí del mateix nom i es
trobava detingut a la presó de València, comunicava a la seva mare la trista situació en què es
trobava, talment "com si hagués mort Jesucrist". No sabem quina era l'acusació que se li feia,
però, fins a cert punt, l'eclesiàstic es reconeixia culpable d'alguna mala acció per ell comesa i
se'n penedia. Amb tot, assegurava que havia estat temptat pel diable 1
.
1 . Apèndix documental, número 1.

Una altra inducció diabòlica es fa palesa en la documentació del procés judicial que es
féu a Cervera l'any 1499 contra Joan Roca, el qual era inculpat d'haver mort la seva mare.
L'acusat acabà confessant el crim, encara que demanà misericòrdia tot al⋅legant que el diable li
havia fet fer l'acció. Malgrat això, el consell municipal cerverí sentencià a mort i esquarterament
Joan Roca 2
.
Diverses referències a persones endimoniades hom pot localitzar en la documentació
relacionada amb el Sant Misteri de Cervera, una advocació basada en l'adoració d'una relíquia
de la veracreu a partir d'un fet prodigiós ocorregut en la susdita població l'any 1540. El jesuïta
Pere Ferrussola, autor d'una història sobre aquesta advocació escrita l'any 1763, ens diu que
Crist «se serví del dimoni, obligant-lo a que per boca dels endemoniats nos descubrís la mateixa
relíquia». També afirma que aquesta relíquia era especialment virtuosa per «deslliurar los
3
endemoniats» .
Durant els primers decennis del segle XIX, encara hi havia qui creia que el diable
continuava pactant amb els mortals. Almenys, això és el que indica un text redactat per Felip
4
Minguell , un prevere que era catedràtic de Cànons a la Universitat de Cervera, mitjançant el
qual denunciava al tribunal de la Inquisició l'actuació de dos curanderos que, segons el
denunciant, exercien activitats que els feien sospitosos d'haver pactat amb el diable. L'un dels
curanderos es deia Antoni Marsal i vivia a Tàrrega; l'altre era anomenat Barromba i, també, el
duler d'Altet perquè es dedicava a guardar bestiar i habitava en aquesta població 5 . No tenim
constància que el tribunal de la Inquisició arribés a obrir processos contra els denunciats 6
.
2. L'acció de les bruixes
Les activitats de les bruixes de Cervera o els seus entorns resten documentades,
almenys, entre els anys 1545 i 1640, o sigui, aproximadament, durant la segona meitat del segle
XVI i la primera meitat de la centúria següent. En aquest període, algunes d'elles foren jutjades
pel consell municipal de Cervera, per la qual cosa coneixem els seus noms i els delictes que
motivaren les acusacions.
El primer judici d'aquest tipus que coneixem se celebrà l'any 1545. La inculpada es deia
Margarida i era esposa d'Antoni Millier, de la vall d'Àssua. Quant als càrrecs que se li
2
. Apèndix documental, números 2 i 3.
3
. Pere FERRUSSOLA, Notícia històrica del Sant Misteri de Cervera, Cervera, Estampa y llibreria de Valentí, 1892,
pàgs. 19 i 28.
4
. Més dades sobre aquest eclesiàstic a: Manuel RUBIO Y BORRÁS, Historia de la real y pontificia Universidad de
Cervera, vol. 1, Barcelona, Librería Verdaguer, 1915, pàgs. 409 i 416; Federico VILA BARTROLÍ, Reseña histórica,
científica y literaria de la Universidad de Cervera, Barcelona, Librería y Tipografía Católica Pontificia, 1923, pàgs.
327, 345 i 387.
5
. Apèndix documental, número 16.
6
. Juan BLÁZQUEZ MIGUEL, "Catálogo de los procesos inquisitoriales del Tribunal del Santo Oficio de Barcelona",
Espacio, Tiempo y Forma, sèrie IV, vol. 3 (1990), pàgs. 11-158.

formularen, només sabem que era acusada de ser bruixa, però les proves devien ser molt poc
convincents, ja que el tribunal acordà alliberar-la 7
.
Tres anys després, però, els cerverins es mostraren novament preocupats per les bruixes.
Per tal de poder-les identificar, els paers de la població proposaren al consell municipal, en dues
ocasions, fer venir a la vila un home de Flix que les coneixia, però la proposta fou ambdues
8
vegades rebutjada .
Aquell mateix any 1548, va ser jutjada una dona francesa que es deia Maria, la qual
havia estat acusada de diversos crims i de ser bruixa. Tampoc en aquesta ocasió la sentència fou
excessivament severa, ja que només de li ordenà que abandonés la vila de Cervera i el seu
9
terme .
No fou tan afortunada una dona anomenada Magdalena, esposa de Salvador Cuberes, de
Montclar. Inculpada de bruixa fetillera, d'haver tingut tractes impúdics amb el dimoni, d'haver
ocasionat danys als fruits i la mort de criatures i, encara, d'altres crims, l'any 1617 fou
condemnada pel consell municipal de Cervera a ser torturada i, després, penjada pel coll fins
10
que morís .
En canvi, aquell mateix any, el consell municipal cerverí acordà que una dona que es
deia Magdalena, esposa d'Antoni Vilaplana, que havia estat acusada de ser bruixa i metzinera,
11
fos alliberada .
L'any 1620, el consell municipal de Cervera jutjà una altra bruixa. Es deia Caterina -
també hom l'anomenava la barbuda-, era esposa de Joan Guerau, pagès de la població, i estava
acusada d'haver causat la mort d'una criatura de quatre mesos i de dos animals de labor, a més
d'altres delictes. Malgrat la gravetat de les inculpacions, el tribunal acordà lliberar-la sota fiança
12
de cent lliures .
L'últim judici per bruixeria celebrat a Cervera que coneixem tingué lloc a l'inici de l'any
1640. La inculpada, en aquella ocasió, es deia Margarida, era esposa de Magí Mestre, un
treballador de la població, i havia estat acusada de metzinera o bruixa. La pena que se li imposà
13
només va ser cinc anys de desterrament de la vila i el seu terme .
A continuació, resumim, mitjançant un quadre, els sis processos contra bruixes que hem
comentat anteriorment. Hom pot observar que solament en un d'ells el tribunal acordà l'aplicació
de la pena de mort.
7 . Apèndix documental, número 4.
8 . Apèndix documental, números 5 i 6.
9 . Apèndix documental, números 7 i 8.
10 . Apèndix documental, números 9, 10 i 11.
11 . Apèndix documental, número 12.
12 . Apèndix documental, números 13 i 14.
13 . Apèndix documental, número 15.

Any Nom Nom del marit Procedència Sentència
1545 Margarida Antoni Millier Vall d’Àssua Llibertat
1548 Maria ------------------- França Desterrament
1617 Magdalena Salvador Cuberes Montclar Mort
1617 Magdalena Antoni Vilaplana ---------------- Llibertat
1620 Caterina Joan Guerau Cervera Llibertat sota fiança
1640 Margarida Magí Mestre Cervera Desterrament
Apèndix documental
1481, abril, 24. València
1
Simeó Porta, prevere, comunica a la seva mare que es troba detingut a la presó de
València.
AHCC, FN, Cervera, Anònims, Varis, Registre dels actes..., 1432-1472, paper solter.
Molt amada e de mi cara mare, ab humil recomendació, precedent làgrimes e plos,
scrich a la vostra reverència com per una letra ara novament rebuda lo diumenge de Pasqua aguí
gran consolació de saber vostra sanitat; si de lla mia vos plau saber, bé stich, sa e molt atribulat
per rahó del malvat cas que⋅n ha seguit, del qual n'estich apresonat e en las mias cames ben
ferrat, que si vós, la mia mare, al present no⋅m ajudau, la mia fi serà ací en la presó, car trob-me
sol, stra[n]y hi desert de amichs e de parents, entre quatre parets, en casa fosca molt cruel, com
si yo hagués mort a Ihesuchrist, però ans vos suplich, la mia cara mare, vos plàcia no parar
asment a la mia ignorància e temptació, del qual may me trobí fins ara, del qual lo diable me a
temptat com aquel qui may sesa ni folga, de què yo malvat hi so quaygut, de què ja en València
may fos vengut, car los sants hi tornen diables, de què yo me'n penit e dich la mia culpa, hon yo
no merexia tan gran penitència per tant xich pecat per yo la primera vegada ésser en València
arribat, hon confiu, la mia cara mare, que les vostres beneytes oracions e làgrimes me auran
ajudat; stich algun tant aconortat, pus vós, la mia mare, ne sabeu le veritat, hon fas fi que no és a
mi ni a la festa scriure pus larch, car la vostra saviesa comprendrà la mia fortuna, soplicant-vos,
la mia cara mare, de alguna sotsvenció, de la qual yo fas gran despesa en la presó entre carcelage
e feros e altre tribulació, car no sé a qui⋅m digua ma pasió sinó a vós, la mia mare, que⋅m aveu
parit en gran dolor, e agau compassió de mi lo pus prest que pugau, car la mia ànima stà molt

atribulada e lo meu cos stà vexat e congoxat; lo socós ab la resposta sia molt prest e no tardeu si
viu trobar-me volreu, car ja ben bé no só de mi matex, tanta és la pena que pas ab tant; no dich
pus sinó que prech al bon Ihesús que us don tanta de sanitat com lo vostre cos desiga e yo volria,
e no muyre yo fins aga vits [sic] los vostres hulls; moltes recomendacions a mos jermans e
germanes e a tots mos parents e amichs, que sap Déu que pus larch aguere scrit sinó que stich
tant atribulat que no sé que⋅m dich, però tots temps demanant-vos vènia e perdó, la mia mare,
que sé per mi passau molta pena e passió. Scrita en la presó cruel, plena de tribulació, ab
làgrimes, dolós e plos, a XXIIII de abril a[n]y LXXXI.
Del vostre trist, afortunat e mal punt nat, encarcerat, qui us bessa peus hi mans, Simeon
Porta, fil vostre, indigne prevere.
[Al dors:] A la molt honrada e de mi cara mare madona Iohana, muller del honrat e
discret en Simeon Porta, notari, en Cervera, al portal de Sentana, sia.
1499, maig, 4. Cervera
2
El consell municipal de Cervera acorda que Joan Roca, acusat d'haver mort la seva
mare, sigui turmentat.
AHCC, FM, Consells, 1499, f. 2.
Die quarta mensis madii, anno a nativitate Domini millesimo CCCC LXXXX VIIII o ,
fuerunt congregati in aula paciarie ville Cervarie magniffici et honorabiles regens vicariam,
paciarii, consiliarii et proceres qui secuntur ad consilium ordinarium pro iudicando quendam
Iohannem Rocha, delatum.
Mossèn Johanot d'Oluga, regent la vegueria; mossèn Johan de Altarriba, mossèn
Bernadí de Altarriba, Pere Ponç, paers; Berenguer Guaçó, Luís de Maldà, Jacme Robió, Johan
de Rius, Gaspar Ferrer, Jacme Ratera, Gabriel Codina, Salvador Guiu, Johan Ponç, Miquel de
Pons, Gili Ferrer, Johan Steve, Johan Riusech, Nicholau Guiu, Berthomeu Giscaffrè, consellés.
En lo qual consell comparegué en Lorenç Serra, notari, e presentà en nom e per part del
dit Johan Rocha, delat, una supplicació en paper scrita del tenor següent: «Ihesús. Magníffichs e
savis senyors, no ignoren les savieses vostres, etc.» [espai en blanc].
E, lesta la dita suplicació, fonch proposat per lo dit mossèn Johanot d'Oluga, regent la
vegueria de Cervera e ballia per lo senyor rey, dient: «Senyors, ja haveu hoyda la suplicació
presentada per lo sènyer en Lorenç Serra, per micer Ffrancí Salvador, qui ací és, loctinent de
micer Thomàs Johan de Torres, assessor ordinari meu, de consell del qual jo us he fets

congregar ací perquè judiqueu, juxta forma del privilegi de la judicatura que teniu, si ha loch
turment o no contra aquest Johan Rocha qui stà pres, delat e inculpat haurie morta sa mare,
sereu largament informats del cas, prech-vos ne purgueu vostres consciències». E lo dit micer
Ffrancí Salvador dix axí: «Senyors molt magníffichs e honorables, aquest Johan Rocha, delat,
segons sabeu, dies ha que stà pres e la enquesta li és stada publicada, que ha dades ses deffenses,
e, perquè stà en declarar si ha loch turtura contra ell o no, mossèn lo veguer no pot judicar per lo
privilegi de la judicatura que⋅s pertany a vosaltres paers e pròmens; per tant, és portat ací lo
procés e enquesta feta contra dit delat e de ses deffenses solament perquè judiqueu si ha loch
turtura contra dit Johan Rocha o no, com en aquest punt stigue huy lo procés, e no per
sentenciar-lo diffinitivament; la enquesta us serà legida, stareu attents e mirar-hi heu segons Déu
e vostres consciències». E, dites aquestes paraules per lo dit micer Ffrancí Salvador, loctinent de
assessor, fonch lesta la enquesta.
E, lesta la dita enquesta e procés e deffenses de paraula a paraula, clarament e
romançada lo que ere en latí, encontinent, lo dit micer Ffrancí Salvador, loctinent de assessor de
dit mossèn lo regent la vegueria e ballia, ab lo dit en Pere Magor, notari e scrivà de la dita cort
de la vegueria, qui vench aprés, entrevenint-hi lo magníffich mossèn Johan de Altarriba, paer en
cap, votant primer, e mi Pere Serra, notari e scrivà de la casa de la payria, e tots quatre apartats
en la caseta hon scriu lo notari de la payria, vingueren los dessús nomenats paers e pròmens e
consellés, la hu aprés de altre; començà a votar lo dit paer en cap e restà allí en dita caseta e los
altres votaren en secret, la hu aprés l'altre, e havent votat se'n anaven al cap del porxo de la dita
casa de la payria fins tots hagueren acabat de votar. Los quals vots foren continuats e scrits per
lo dit en Pere Magor, notari, e per mi dit Pere Serra, quiscú en hun full de paper, e sumats los
dits vots per los dits Pere Maior, notari, e mi dit Pere Serra, notari, ensemps ab los dits mossèn
loctinent de assessor e paer en cap, fonch vist la magor part dels dits vots ésser que sentenciaren
lo dit Johan Rocha, delat, sie turmentat.
E continuada la dita sentència per dit Pere Maior, notari, e mi dit Pere Serra, notari, los
dits vots e papers, encontinent, en presència dels dits mossèn lo regent la vegueria, son loctinent
de assessor, paers, consell e pròmens, foren cremats, segons és acostumat, dins la sala de la
payria.
1499, maig, 17. Cervera
El consell municipal de Cervera sentencia a mort i esquarterament Joan Roca.
AHCC, FM, Consells, 1499, f. 3 v.
3

Die XVII mensis madii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
nonagesimo nono, fuerunt congreguati in aula paciarie ville Cervarie, ad requisicionem
magniffici regentis vicariam et baiuliam dicte ville, magniffici et honorabiles paciarii, consiliarii
et proceres qui secuntur pro iudicando quendam Iohannem Roqua, loci de Alcanós.
Mossèn Johanot d'Olúgia, regent la vegueria e ballia de Cervera, e micer Thomàs Joan
de Torres, son assessor; mossèn Johan de Altarriba, mossèn Bernadí de Altarriba, Pere Ponç,
Anthoni Texidor, paers; Berenguer Guaçó, Jacme Robió, Johan de Rius, Gaspar Ferrer, Jacme
Ratera, Gabriel Codina, Salvador Guiu, Johan Ponç, Miquel de Pons, Gili Ferrer, Johan Steve,
Nicolau Guiu, Berthomeu Giscafrè, consellés; mossèn Luís Johan de Vilaplana, Johan Soler,
Gabriel Bonet, Ffrancesch Moní, Anthoni Saliteda, Jacme Botell, Ffrancesch Buguart, Pere
Guillem Spona, Anthoni Çabater, pròmens.
En lo qual consell fonch proposat per lo dit mossèn Johanot d'Oluya, regent la vegueria
e ballia de Cervera per lo senyor rey, dient com ell havie request als magníffichs de paers fessen
congregar lo present consell perquè judicassen e sentenciassen a⋅n Johan Rocha, delat e inculpat
haurie morta sa mare, lo qual per semblant consell poch dies ha fonch condempnat a turtura, e,
aprés, de sa boqua, haurie confessat lo crim, segons en la enquesta és de veure e segons per
micer Torres, assessor seu, los serà largament narrat. E dit açò per lo dit magníffich micer
Thomàs Johan de Torres, assessor predit, fonch dit e expressat als dits honorables e magníffichs
paers e pròmens per tals o semblants paraules en effecte: «Senyors molt magníffichs e
honorables, pochs dies ha, en virtut de privilegi ad aquesta universitat atorgat per lo[s] senyors
reys de judicar tots criminosos, per vosaltres o semblant consell és stat judicat lo dit Johan
Rocha, delat, fos turmentat, e lo mossèn lo regent la vegueria e ballia, de consell meu, assessor
seu, volent executar la dita sentència, ans de executar-la, per nosaltres dit Johan Rocha una e
moltes veguades és stat amonestat que, vists los grans indicis que tenie contra ell, volgués
bonament confessar la veritat, sens turment, e, vist que ell stava e perseverava en neguar, hair
matí, que comptaven XVI del present mes, per ells dit mossèn lo regent e assessor dit Johan
Rocha fonch tret de la presó e pugat ací en la present sala per fer-lo turmentar e executar dita
sentència e, essent en la present sala, en presència dels dits regent de veguer e balle, assessor e
paers e mestre Tomàs Ferrer e mestre Johan Ponç, cirurgians, fonch amonestat volgués atorgar
sens turment e foren-li legides totes les interrogacions a ell en tota la enquesta e, stant e
perseverant en lo negar, per Johan Benet Mosquit, botxí, li fonch mes en la mà squerra lo guant
del emperador e, començant a estrènyer, la corda, que ere prima, se trencà e trameteren per altra
corda e, entretant, lo dit Johan Rocha confessà sens sperar més com ell havie morta la dita sa
mare e la havie despullada e mesa al lit, segons largament en la enquesta o procés, la qual serà
legida, és contengut es reffer, e açò fonch de matí, tocades les deu hores. En aprés, entre set e
huyt hores de vespre o bé huyt hores tocades, lo dit mossèn regent la vegueria e ballia e ell dit
assessor, en presència dels dits paers e d'en Pere Magor, notari, fonch legida al dit Johan Rocha
en la presó, largament, la dita confessió que havie feta, si ere axí com havie dit, lo qual dix que

sí e que stave e perseverave en aquella, demanant misericòrdia, que lo diable lo y havie fet fer. E
huy de matí encara li són tornats a interrogar-lo e legir la dita confessió, en presència d'en
Lorenç Serra, parent seu, e axí matex stà e persevere en aquella, demanant misericòrdia, segons
largament en lo dit procés és de veure, al qual se reffer». Lo qual procés e enquesta, ço és, fet
aprés de la sentència de turtura, que és de la sua confessió, feta geminada, fins a la fi, fonch
lesida e declarada als dits paers, consell e pròmens, de paraula a paraula, per lo dit mossèn
assessor.
E, lesta la dita enquesta e procés, encontinent, lo dit micer Thomàs Johan de Torres,
assessor de dit mossèn lo regent la vegueria e ballia, ab lo dit en Pere Magor, notari e scrivà de
la dita cort de la vegueria, entrevenint-hi mossèn Johan de Altarriba, paer en cap, votant primer,
e mi Pere Serra, notari e scrivà de la casa de la payria, e tots quatre apartats en la caseta hon
scriu lo dit notari de la payria, vingueren tots los dessús nomenats paers e pròmens, hu aprés de
altre, començant a votar lo dit paer en cap e restà allí e los altres, hu aprés de altre, e, havent
votat en secret, se'n anaven al cap del porxo de la dita casa de la payria fins tots hagueren acabat
de votar. Los quals vots foren continuats e scrits per lo dit en Pere Magor e mi Pere Serra,
notari, quiscú en hun full de paper, e sumats los dits vots per los dits Pere Magor e mi Pere
Serra, notari, ensemps ab lo dit mossèn assessor e paer en cap, fonch vist la magor part dels dits
vots ésser que sentenciaren lo dit Johan Rocha muyre e sie scorterat e posats los cortés per los
lochs hon los dits mossèn lo regent la vegueria e ballia e los senyors de paers elegiran.
E, continuada e publicada la dita sentència per lo dit Pere Magor e mi Pere Serra, notari,
de manament del dit mossèn lo regent la vegeria, los dits vots e papers, en presència dels dits
mossèn lo regent la vegueria e ballia e son assessor, paers e pròmens, foren cremats los dits vots
e papers dins la sala de la payria, segons és acostumat.
1545, novembre, 28. Cervera
4
El consell municipal de Cervera acorda que Margarida, esposa d'Antoni Millier, de la
vall d'Àssua, la qual havia estat acusada de ser bruixa, sigui alliberada.
AHCC, FM, Consells, 1545, f. 73 v.
Die XXVIII mensis novembris M D XXXX V.
[...].
[Al marge de l'esquerra:] Judicatura.
E en aprés fonch més avant preposat per lo dit magnífich micer Steve de Navers,

loctinent de assessor predit, en effecte com na Margarida, muller d'en Antoni Millier, del lloch
de Luçay de la vall d'Àssua, stà presa en les presons comunes de la present vila per bruixa,
segons en la enquesta veuran fore aquella, juxta sèrie y tenor dels sobredits privilegis, aquella
vullen sentenciar, la qual enquesta, encontinent, feta dita preposició, fonch legida per lo discret
en Pere Tarroia, notari y scrivà de la cort de la ballia de la vila de Cervera per la senyora Joana
Solsona, senyora útil de dita cort de la ballia, la qual de verbo ab verbum per lo dit en Pere
Tarroia fonch legida e, legida dita enquesta, encontinent fonch procehit a votar y sentenciar la
dita Margarida, juxta sèrie y tenor dels dits privilegis, en secret, dins la casa de la paheria, en la
forma acostumada, en presència del dit mossèn Perot de Alentorn y dit micer Steve de Navés y
dit Pere Tarroia y d'en Pere Ponç, notari y scrivà de la casa de la paheria. E fonch vist lo vot,
parer y sentència del dit magnífich consell que sie aviada. E foren los vots cremats, en presència
del magnífich consell, en la forma acostumada.
1548, juny, 10. Cervera
5
El consell municipal de Cervera acorda no acceptar la proposta de fer venir a la
població un home que coneix les bruixes.
AHCC, FM, Consells, 1548, f. 44.
Die X mensis iunii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo XXXX VIII,
intus aulam paciarie ville Cervarie et pro negociis infra scriptis fuerunt convocati et congregati
paciarii et proceres hii qui sequntur:
[...].
Més ffonch prepossat per los senyors de pahers dient que alguns gentillhòmens y alguns
particulars [diuen] que lo home que coneix les bruxes serie a Vallbona e que⋅ll fessen venir ací
per scombrar la vila si algunes metsineres ni bruxes hinch ha, que si aparrà que⋅ll fassen venir
que la honorable promenia y vulle provehir.
Sobre les bruxes la magnífica y honorable promenia desliberà y provehí que per al
present que se stigue.
1548, juny, 20. Cervera
6

El consell municipal de Cervera acorda, novament, no fer venir a la vila l'home de Flix
que coneix les bruixes.
AHCC, FM, Consells, 1548, f. 46.
Dicta die.
[Segueixen els noms dels membres del consell].
Al quall consell fonch prepossat per los senyors de pahers dient y deduhint com per ells
en una promenia fonch prepossat que, attès que per lo camp y altres parts se són trobades moltes
metsineres eo bruxes e que hi ha un home de Flix que les coneix e la promenia desliberà que
se'n donàs rahó al consell ordinari e com lo home que les coneix sie a Barcelona, que lo senyor
inquisidor lo ha tramès a demanar, que lo honorable consell vulle mirar si⋅ll trametran a
demanar o no, que lo honorable consell y vulle provehir y determenar del fahedor.
Sobre açò lo magnífich y honorable consell desliberà y provehí la maior part que, attès y
considerat que lo dit home que coneix les bruxes metzineres lo senyor inquisidor lo ha tramès a
demanar per exheminar-lo e lo exhaminen, que per al present que se stigue, e per havant, segons
lo que s'efectua de Barcelona, se farà maior desliberació.
1548, novembre, 15. Cervera
7
El consell municipal de Cervera no pren cap acord sobre la sentència que cal
pronunciar en relació amb l'acusació feta a una dona francesa, anomenada Maria, de ser
bruixa i metzinera.
AHCC, FM, Consells, 1548, f. 72 v.
Die XV mensis novembris, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo XXXX
VIII, intus aulam domus paciarie ville Cervarie et pro negociis infra scriptis fuerunt convocati et
congregati paciarii, consiliarii et proceres hii qui sequntur:
[Segueixen els noms dels membres del consell].
[Al marge de la esquerra:] Determennen que sie fortifficada la enquesta.
Al qual consell ffonch preposat per lo magnífich mossèn Auguri de Soldevila, cavaller,
veguer y balle de la vila de Cervera per la sacra, cesàrea, cathòlica y real magestat, y per lo
magnífich micer Jaume Ferrer, en quiscun dret doctor y cavaller, assessor seu ordinari, dient y

deduhint com tenen pressa en los carces comuns de la present vila na Maria, de la vila de Albern
del regne de Ffransa, la quall és detenguda en dits carces y enculpada de bruxa y metzinera,
segons veura[n] y hoiran en la enquesta pressa contra dita Maria, la quall los serà legida de
paraula a paraula per lo discret en Pere Tarroia, notari y scrivà de la cort de la ballia de dita vila
per la senyora Joana Solsona, senyora útill de dita vila, e, legida aquella, segons sos mèrits,
sentencie y declare dit honorable consell de pròmens de judicatu[r]a, juxta la consuetut y
pràticha y forma del privilegi de judicatura a la present universitat atorgada per los reys
antipassats de inmortall memòria y digna recordació, e antigament confirmats per la cessàrea
magestat y per lo sereníssimo príncep, e, legida dita enquesta, fonch procehit per dit consell, en
secret, en la scrivania de la paheria, allí presents mossèn Thomàs Moxó, paher en cap, y lo
magnífich micer Jaume Ferrer, assessor, Pere Tarroia, scrivà de la cort, y Joan Muntaner, scrivà
de la paheria, e rebuts dits vots en secret per los sobredits paher en cap, assessor, scrivà de la
cort de la ballia, rebuts per lo scrivà de la paheria votaren en secret, e lo vot, parer y sentència
del dit consell de pròmens de judicatura és que la dita Maria [espai en blanc].
1548, novembre, 28. Cervera
8
El consell municipal de Cervera sentencia una dona anomenada Maria, la qual havia
estat acusada de diversos crims i de ser bruixa, a haver d'abandonar la vila i el seu terme.
AHCC, FM, Consells, 1548, f. 74 v.
Die XXVIII mensis novembris, anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo
quadragessimo octavo, pro consilio celebrando ffuerunt convocati paciarii et consiliarii et
proceres pro consilio de iudicatura hii qui secuntur:
[Segueixen els noms dels membres del consell].
En lo qual consell de judicatura fon prepossat per lo magníffich micer Alguri de
Soldevila, donzell, veguer y balle de la pressent vila, de que deduït a dit consell que tenen una
dona qui⋅s diu Maria, delada, a gran temps que està detenguda en la pressó comuna de dita vila,
de que és inculpada de certs crims e inculpada de bruxa, e que miraran lo proceis los serà legit
per lo notari de la cort de la ballia que, juxta fforma, sèria e tenor del privilegi de judicatura a la
pressent universitat atorgats per los sereníssimos reys antepassats de inmortal memòria e digna
recordació a la pressent universitat atorgats e per la cessàrea magestat, rey y senyor nostre,
benaventuradament regnant, conffirmats, judiquen dita Maria, juxta mèrits del proceis que serà
legit al magnífich consell de judicatura, e ffonch procehit que lo notari de la ballia legí[s] lo

procés e enquesta, e ffonch votat en secret en la scrivania de la paeria, e fforen del vot y de parer
que dita Maria ffos bandeyada de la vila y termes de aquella.
1616, desembre, 12. Cervera
9
El consell municipal de Cervera acorda que es prengui informació a una dona acusada
de ser bruixa que fugí de la presó de Montclar i que es demani al senyor d'aquesta última
població la documentació convenient per tal de poder-la jutjar.
AHCC, FM, Consells, 1616, f. 20 v.
Die XII mensis decembris, anno a nativitate Domini M DC XVI, in aula domus paciarie
fuerunt convocati infra scripti et sequentes:
[...].
[Al marge de l'esquerra:] Bruxa.
E més fonch proposat per los senyors pahers de com tots saben en les presons de la
present vila stà presa una bruxa que diuen fugí de les presons de Montclar y lo senyor de
Montclar la ha demanada per medi de Joan Grioles, que li ha scrita una carta perquè la demanàs,
y com no⋅s pogue fer sens determinatió de consell que per so miren si la donaran ho lo fahedor.
E lo magnífich consell determinà que se prengue informatió contra la dona que stà
inculpada de bruxa y detinguda en les presons d'esta vila y també que se scrigue al senyor de
Montclar que done les enquestes té contra de ella rebudes, perquè se entén que les dóna, y que
sie castigada assí conforme sos mèrits.
1617, juny, 4. Cervera
10
El consell municipal de Cervera sentencia Magdalena, esposa de Salvador Cuberes, de
Montclar, acusada de ser bruixa i metzinera, a ser torturada i, després, penjada pel coll fins
que mori.
AHCC, FM, Consells, 1617, f. 18.

Die quarta mensis iunii, anno a nativitate Domini M DC XVII, in aula domus paciarie
fuerunt convocati infra scripti et sequentes:
[Segueixen els noms dels membres del consell].
[Al marge de l'esquerra:] Judicatura de Magdalena Cuberes, de Montclar, enculpada de
bruxa y metsinera.
Al qual magnífich consell fonch per lo magnífich senyor Narcís Pau Regàs, valle de la
present vila y terme de Cervera per la sacra, cathòlica y real magestat, és stat deduhit de paraula
com en los càrcers reals y comuns de la present vila stà detinguda la persona de na Magdalena
Cuberes, àlias Salvadora, muller de Salvador Cuberes, del lloch de Montclar, enculpada de
bruxa etxisera y de haver tingut tractes impúdichs ab lo dimoni y de haver fet danys en fruyts y
mortes criatures y altres coses males per ella fetes y perpetrades, a la qual se a fulminada
enquesta, la qual llegirà lo scrivà de la cort de la ballia de dita vila y lo magnífich micer
Francesch Pastor, doctor en drets, assessor seu ordinari, informarà a vostres mercès y magnífich
consell y, oydes dites enquestes y la informatió del dit magnífich assessor, per observansa dels
privilegis reals a sta universitat concedits y de nou confirmats per la sacra, cathòlica y real
magestat del rey don Phelip, senyor nostre, vuy benaventuradament regnant, decla[ra]ran y
sententiaran lo que sie de justícia.
[Al marge de l'esquerra:] Penyada.
E lo dit magnífich consell, hoydea dita enquesta y informatió per dit magnífich assessor
feta, ha sententiat y declarat que dita na Magdalena Cuberes sie penyada per lo coll a guisa que
muyre y que primer sie torturada in capite sosiarum.
1617, juliol, 8. Cervera
11
Jaume Rosier, botxí de Cardona, reconeix haver rebut 8 lliures, que són l'import dels
treballs de torturar i penjar Magdalena, esposa de Salvador Cuberes.
AHCC, FM, Àpoques ordinàries, 1617, s. f.
Die VIII iulii M DC XVII.
[Al marge de l'esquerra:] Per penyar la bruxa, VIII lliures.
Similis apocha fuit firmata per Iacobum Rosier, carnificem sive executorem criminalium
in villa Cardone residentem, de octo libris, monete Barchinone, et sunt ratione sui salarii
torquendi in capite sosiarum et postea suspendendi in alta furcha Magdalenam Cuberes, uxorem
Salvatoris Cuberes, cultoris de la Donsell, bruxa et metzinera, per magnificum concilium de

iudicatura presentis ville die quarta currentis condempnatam, habitis realiter et de facto in bona
pecunia numerando in notarii et testium infra scriptorum presentia. Et ideo renuntiando, etc.,
presentem fecit apocham, etc.
Testes sunt Gabriel Fàbregues, calligarius, et Mathias Ferran, passamanerius, Cervarie.
1617, agost, 31. Cervera
12
El consell municipal de Cervera acorda que Magdalena, esposa d'Antoni Vilaplana,
que havia estat acusada de ser bruixa i metzinera, sigui alliberada.
AHCC, FM, Consells, 1617, f. 19.
Die trigessima prima et ultima mensis augusti M DC XVII, in aula domus paciarie
fuerunt convocati infra scripti et sequentes:
[Segueixen els noms dels membres del consell].
[Al marge de l'esquerra:] Judicatura de Magdalena Vilaplana.
Al qual magnífich consell fonch, per lo magnífich micer Joan de Corts, donsell y doctor
en drets, paher en cap de la present vila y, en dit nom, per absèntia del magnífich senyor Narcís
Pau Regàs, balle de la present vila de Cervera per la sacra, cathòlica y real magestat, en virtut de
privilegis reals a la present universitat concedits, proposat y deduhit de paraula com en los
càrcers reals y comuns de la present vila stà detinguda la persona de na Magdalena Vilaplana,
muller de n'Anthoni Vilaplana, pagès, enculpada de bruxa y metzinera, a la qual stà fulminada
enquesta, la qual llegirà lo notari y scrivà de la ballia de dita vila, y lo magnífich micer
Francesch Pastor, doctor en drets, assessor ordinari de la ballia de dita vila, informarà al dit
magnífich consell perquè, hoyda aquella y la enquesta contra ella fulminada, per observansa
dels privilegis reals de judicatura a sta universitat concedits y de nou [confirmats] per la sacra,
cathòlica y real magestat del rey nostre senyor, vuy benaventuradament regnant, declàron y
sentèntion lo que sie de justícia.
E lo dit magnífich consell, hoydes dita enquesta y informatió per dit magnífich assessor
feta, sententià y declarà que dita Magdalena Vilaplana sie relaxada de les presons liberament.
1620. Cervera
13

Els paers de Cervera demanen al lloctinent general de Catalunya que Caterina,
acusada de bruixa i metzinera, sigui jutjada pel consell municipal de la vila.
AHCC, FM, Memorials i suplicacions, paper solter.
Excel.lentíssim senyor:
Deu haver cerca de quatre mesos que lo veguer y balle de esta vila prengué la persona de
Catherina Guerau, dita la barbuda, inculpada de bruxa y metzinera, que ja per lo mateix cas altra
vegada fonch detinguda en les presons de esta vila, y, com per part de dita Guerau se haie
interposat recors a vostra excel.lència y son real consell y per avuy la causa de aquell no està
decidida, nos ha aparegut supplicar a vostra excel.lència nos fasse mercè manar sie conservat lo
privilegi té esta universitat de judicar los criminosos en aquella delinqüents y no donar lloch a
que la causa y mèrits de dita Guerau se haie de tractar en altre tribunal, sinó en lo consell de
judicatura de esta vila, que tenim entès micer Pere Pau Pascual, assessor ordinari del veguer y
balle de esta vila, que⋅s trobe en exa ciutat, en lloch de procurar que lo recors se declare en favor
del veguer, procure lo contrari per alguns respectes, que, com vostra excel.lència pot manar
vèurer en la enquesta, se és aportat molt fluxament en aquella y en la depositió de dita Guerau y
ha dilatat molt temps a rebre dita depositió, volent-la composar y induhint al veguer la relaxàs y
remetés ab compositió de sinquanta scuts, y axí, per acudir a vostra obligació y per conservació
dels privilegis, attès que lo consell y prohoms de judicatura no han acostumat fer agravis, ans
usar de misericòrdia, nos ha aparegut fer esta a vostra excel.lència per a què mane provehir lo
que convingue per conservació de dits privilegis y cirvetut de esta universitat y bona
administració de la justícia.
Guarde Déu, etc.
1620, octubre, 19. Cervera
14
El consell municipal de Cervera acorda que Caterina, esposa de Joan Guerau, pagès de
la població, acusada de ser bruixa i metzinera i de diversos delictes, sigui alliberada sota
fiança de cent lliures.
AHCC, FM, Consells, 1620, f. 39 v.
Die XVIIII mensis octobris, anno a nativitate Domini M DC XX, in aula domus patiarie

fuerunt convocati infra scripti et sequentes:
[Segueixen els noms dels membres del consell].
[Al marge de l'esquerra:] Judicatura de Catharina Guerau, treta a manlleuta.
Al qual magnífich consell fonch per lo magnífich doctor Phelip Cerveró, paher en cap
de la present vila y, en dit nom, per absèntia del il⋅lustre senyor Charlos de Guimerà, veguer y
balle de la present vila per la sacra, cathòlica y real magestat del rey, nostre senyor, regint lo dit
offici de veguer y balle en virtut de privilegi real a esta universitat concedit, és estat deduhit de
paraula de com en los càrcers reals y comuns d'esta vila està detinguda la persona de Catharina
Guerau, muller de Joan Guerau, pagès habitant en dita vila, delada y inculpada de haver mort a
Vicent Fabregat, fill de Francesch Fabregat, pagès de dita vila, y de Catharina, muller sua, de
edat de quatre mesos, poch més o mancho, y de haver mort un matxo y mula de Sebastià
Alcover, pagès de dita vila, y de altres delictes y de ésser bruxa y metsinera, a la qual està
fulminada enquesta, la qual llegirà lo scrivà de la cort de la ballia de dita vila, y lo magnífich
micer Francesch Texidor, doctor en drets de dita vila, assessor ordinari, informarà a vostres
mercès y magnífich consell y, oydes dita enquesta y la informatió del magnífich assessor, per
observansa dels privilegis reals a esta universitat concedits y de nou confirmats per la dita sacra,
cathòlica y real magestat del rey don Phelip, senyor nostre, vuy benaventuradament regnant,
declararan y sententiaran lo que sie de justítia.
E lo dit magnífich consell, hoyda dita enquesta y informatió per dit magnífich assessor
feta, ha sententiat y declarat que dita Catharina Guerau sia treta de les dites presons a idònea
manlleuta de cent lliures, moneda barcelonesa, a requesta de dies.
1640, gener, 14. Cervera
15
El consell municipal de Cervera condemna Margarida, esposa de Magí Mestre,
treballador de la població, que havia estat acusada de metzinera o bruixa, a cinc anys de
desterrament de la vila i el seu terme.
AHCC, FM, Consells, 1640, f. 14.
Die decima quarta mensis ianuarii, anno a nativitate Domini millessimo sexgentessimo
quadragessimo, intus aulam domus paciarie Cervarie pro huiusmodi consilio de iudicatura
tenendo et celebrando fuerunt convocati infra scripti:
[Segueixen els noms dels membres del consell].
[Al marge de l'esquerra:] Judicatura.

Al qual magnífich consell fonch proposat per lo magnífich senyor Raphel Mulet, paher
segon en orde de la present vila y, per absèntia per [sic] il⋅lustre senyor Joan Agustí de Forès,
veguer y balle de dita vila per la sacra, cathòlica y real magestat, y del magnífich senyor
Francesch Montaner, paher primer en orde, regint la dita vegueria y ballia per virtut de privilegis
reals concedits a la universitat per los senyors reys, com estos dies passats fonch pressa y
capturada la persona de Margarida Mestre, muller de Magí Mestre, treballador de la present vila,
la qual fonch enculpada de metsinera o bruixa, conforme lo magnífich consell veurà en la
enquesta contra de aquella fulminada en la cort del dit senyor balle, la qual serà llegida per lo
doctor Ramon Domènech, notari públich de dita vila, en nom del doctor Jaume Matheu Magre,
notari y scrivà de la dita cort, absent de la present vila, al magnífich consell y segons serà feta
relatió per lo magnífich misser Joseph Puig, doctor en dret, assessor ordinari de dit senyor
veguer y balle, al magnífich consell per a que, hoyda dita enquesta y relatió de dit magnífich
senyor y juxta forma dels reals privilegis de judicatura concedits a la universitat de la present
vila de Cervera per los sereníssims reys de Aragó de felice recordatió y novament confirmats
per la sacra, cathòlica y real magestat del rey, nostre senyor, vuy benaventuradament regnant, sie
judicada y sententiada la dita Margarida Mestre segons ses consiènties.
E lo magnífich consell, hoyda dita enquesta y relatió feta per lo dit magnífich assessor
ordinari, juxta forma de dits reals privilegis de judicatura, sententià y declarà y a la dita
Margarida Mestre condempnà en sinch anys de desterro de la present vila y terme ab cominatió
de altres sinch anys més en cars trenque dit desterro.
Primers decennis del segle XIX. Cervera
16
Felip Minguell, prevere, catedràtic de Cànons de la Universitat de Cervera, denuncia
dos curanderos al tribunal de la Inquisició.
AHCC, FD, capsa 26 (Inquisició), paper solter.
El doctor Felipe Minguell, presbítero, cathedrático de Cánones en la Universidad de
Cervera, para descargo de su conciencia, tiene que hacer presente al santo tribunal de la
Inquisición:
Que en las cercanías de dicha ciudad hay dos hombres conocidos con el nombre de
curanderos, los quales en su modo de curar y adivinar exercen algunas artes supersticiosas y
sospechosas de pacto con el demonio y, por tanto, prohibidas por todas las leyes divinas y
humanas y dignas de elevarse a noticia del santo tribunal, al qual de mucho tiempo a esta parte

pertenece el conocer de semejantes supersticiones, que comunmente saben a heregía.
El uno de dichos curanderos vive en Tárrega y se llama Antonio Marsal, el qual suele
adivinar y curar del modo siguiente: Quando se le presenta algún enfermo u otro en nombre del
enfermo para saber si su mal proviene de maleficio o embrujamiento y pidiendo su remedio en
caso que lo sea, saca su vaso de agua, en el qual suele hechar algunas bolitas, se rebuelve el
agua por sí sola, mira entretanto un libro que tiene delante y luego manifiesta al enfermo su
estado, diciéndole si está o no maleficiado; en caso de estarlo, les dice si quieren ver las figuras
de las bruxas, añadiéndoles muchas vécez que tienen cerca de su casa la bruxa o persona que les
hace padecer; a vécez, hace parecer en el mismo vaso, sobre el agua, ciertas figuritas, que dice
ser las brujas.
En seguida les da sus remedios, que consisten ordinariamente en algunos polvos o algún
parche, haciéndoles pagar comúnmente un duro; a vécez, encarga que hagan decir alguna misa,
que les digan los evangelios o hagan novenarios; a vécez, da remedios muy ridículos y que
ninguna conexión tienen, como el que compren dos quartos de alfileres, con la prevención de
que se los den sin contarlos, que los hagan hervir con aceyte en una certén y que, en hirviendo,
lo hechen todo al fuego; alguna vez, me han referido personas de probidad que había dado algún
remedio que inducía a pecar.
Un cierto hombre, hijo de Tamarite, en Aragón, cuyo nombre no noté por descuydo,
vino a visitar la reliquia del Santo Misterio con su hija, donzella, enferma de males muy
estraños. Este hombre, que tenía todas las señas de hombre verídico y de bien, me refirió que,
habiendo ohido hablar tanto del curandero de Tárrega, fue a consultarle con su hija sobre los
males que ella padecía. El tal curandero Marsal hizo la prueba con el vaso de agua en su
presencia y le dixo en seguida que su hija estaba maleficiada, pero que él no podía curarla por
quanto no había ella conocido hombre, y que, si quería que la curase, era menester que tuviese
parte con algún hombre, a lo menos una o dos vécez, con cuya respuesta se fue al instante
escandalizado el buen aragonés, diciéndole que no quería la salud de su hija a tanta costa.
Este tal curandero parece que debe reputarse por mago, según lo que leemos en el canon
14, causa 26, questión 5, donde, entre los magos, qui vulgo malefici vocantur ob facinorum
multitudinem, se cuentan los hydrománticos, ab aqua dicti. Est enim hydromantia in aquae
inspectione umbras daemonum evocare et imagineas ludificationes eorum videre ibique ab eis
aliquid audire ... in quibus ars daemonum est, ex quadam pestifera societate hominum et
angelorum malorum exorta. Unde cuncta vitanda sunt christiano et omni penitus execratione
damnanda... His ergo portentis, per daemonum fallaciam, illuditur curiositas humana quando
id impudenter appetunt scire, quod nulla ratione eis competit investigare.
Semejantes especies se leen en otros cánones de las seis primeras questiones del Decreto
de Graciano, en la causa 26. Hablando ahún más expresamente, la constitución que sobre estas
materias publicó el pontífice Sixto quinto y empieza: Caeli et terrae creator Deus. En ella, entre
los varios modos con que los hombres supersticiosos, impíos o irreligiosos suelen invocar al

demonio para saber cosas ocultas y otros efectos, con pacto explícito o implícito, se cuentan
aquellos que lo hacen in phialis seu vasculis vitreis aqua plenis vel in speculo, accensis candelis
etiam benedictis, sub nomine sancti angeli, diabolum adorantes. Esto de encender candelas, me
han referido que lo ha hecho también alguna vez el tal Marsal, de Tárrega.
El dicho Marsal comúnmente es tenido por hombre malo y se crehe que su modo de
adivinar y curar es por arte del demonio. Los efectos que consiguen los que le consultan son, por
lo regular, que los enfermos se alivian por una temporada, pero después buelven a las mismas o
mayores penas. Son casi infinitos los que concurren a consultar al tal curandero de todas partes;
muchíssimos me han referido que ellos mismos habían ido y habían visto el modo de adivinar y
curar, del modo que queda dicho, de suerte que es esto ya una cosa pública y notoria en estos
pahises.
Ignacia Rosell y Guiu, viuda, de esta ciudad de Cervera, me ha dicho que ella misma
había ido a consultarle dos vécez sobre males de su casa y delante de ella había hecho lo del
vaso de agua y libro para responder a lo que ella deseaba saber sobre las enfermedades de su
casa. Me ha dicho también que otra vez había ido a consultarle su hijo Francisco Rosell.
José Lluelles, de la Guardia de Cervera, me ha referido que ha ido diferentes vécez a
encontrar a Antonio Marsal, de Tárrega, para consultarle y pedir remedio sobre diferentes males
estraños de su muger e hija; que diferentes vécez le ha visto practicar el modo de adivinar por el
vaso de agua y mirando un libro; que una vez fue a verle con su hija, llamada Tereza, enferma.
Esta me ha referido que el remedio que le dio el curandero Marsal para sus males fue que
comprase dos quartos de alfileres, con la prevención de que se los habían de dar sin contarlos,
que los pusiese a hervir con aceyte en la certén y que, en hirviendo, lo echase todo al fuego.
Jayme Serres, maestro sapatero, de Cervera, me ha referido que sabía diferentes que
habían ido a consultar al tal Marsal desde esta ciudad y que podrían dar razón del modo de
adivinar y curar del mismo.
Otro curandero adivinador hay en el lugar de Altet, distante dos horas de esta de
Cervera, llamado Barromba, conocido por "el dulé de Altet" porque su oficio es guardar bestias.
El tal hombre es del todo rudo, no sabe leer ni escribir y parece más bestia que hombre. A pesar
de esto, de muchos años a esta parte, ha sido extraordinario el concurso de gente que ha ido a
consultar este embeleco; aunque ahora no es tanta la concurrencia por haberse inclinado más la
gente al de Tárrega. Este exerce su arte muy sencillamente: quando va alguno a consultarle
sobre algún mal, saca un pequeño librito de pocas ojas que lleva siempre en el gorro, en el que
no hay letra alguna, sí solamente ciertos caracteres o figuras que nadie entiende sino él; mirando
su librito dice luego el estado del enfermo, si está o no maleficiado; adivina muchas cosas de las
que pasan o han pasado al enfermo; les dice a vécez si quieren saber quien es la bruja y que la
tienen cerca de casa. Da sus remedios, que consisten regularmente en perfumes con hierbas y
otras cosas, que él se compone; también a vécez encarga alguna misa. Regularmente, los que le
consultan y toman sus remedios sienten algún alivio, pero nunca curan del todo y buelven

dentro poco a quexarse de los mismos y otros males.
Que todo esto sea una manifiesta superstición lo dice claramente el canon 6, causa 26,
questión 2, sacado de san Agustín, y el canon 14, causa 26, questión 5, donde se cuentan entre
las malas artes de los maléficos estas operaciones que se hacen para saber cosas ocultas y curar
in notis sive caracteribus. Lo expresa también bastante la citada constitución de Sixto 5, en la
que se lee lo siguiente: Alii sunt... qui pactum faciunt cum inferno, qui ad ocultorum
divinationem et ad alia facinora perpetranda etiam expressa cum diabolo pactione facta...
nefarias magicae artes, incantationes, instrumenta et veneficia adhibent, circulos et diabolicos
characteres describunt, daemones invocant aut consultant, ab eis responsa petunt aut accipiunt,
eis preces et thuris aut aliarum rerum suffimenta seu fumigationes aliave sacrificia offerunt,
candelas accendunt aut rebus sacris vel sacramentis aut sacramentalibus sacrilege abutuntur.
Nada más frecuente en dichos curanderos que el practicar estas y semejantes cosas que se
expresan en la citada constitución. El citado curandero de Altet y toda su familia son
enteramente ignorantes en la doctrina cristiana, según me han asegurado personas del mismo
pueblo.
Jayme Serres, maestro sapatero, de esta ciudad, me ha referido que él había ido
diferentes vécez a consultar el curandero de Altet por su muger enferma; que había visto como
adivinaba por el librito y otras cosas; que ello hacía con buena fee, creyendo que no había nada
de malo, haciéndolo él públicamente, sin que se le dixese nada.
Aunque estos dos curanderos son los más famosos de este pahís, no faltan otros
discípulos, y es cierto que semejantes supersticiones van extendiéndose, a pesar de lo que se
publica en las Constituciones Tarraconenses, siendo preciso que se excite el zelo de los
ecclesiásticos en perseguir semejante gente, que causa mucho perjuhicio a la religión,
retrahiendo a los fieles de los verdaderos remedios que deberían practicar para sus males, así en
lo espiritual como en lo corporal. Se escandalizan también muchos buenos de ver que en pahís
católico se disimulen estas cosas y que dichos malvados exerzan impunemente sus malas artes.
No son pocos los que están deseando de que el santo tribunal ponga la mano en esto y se
execute contra esta peste de la república civil y cristiana el precepto de Dios en el Éxodo,
capítulo 22: Maleficos non patieris vivere.