Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

100
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
núm. 3
� Sobretot, la base agrícola reduïda, com a conseqüència de les condicions climàtiques,
principalment sequeres, i la baixa productivitat en el camp (bàsicament per
la fragmentació de l’oferta productiva i per l’equipament obsolet).
� Dependència externa pel que fa a la maquinària industrial i el packaging.
� Discontinuïtats de la cadena logística que afecten despeses, temps i pèrdues de
producte.
A més de l’anterior, s’esperen canvis en l’entorn que afectaran també la capacitat
competitiva local i que l’empresa catalana cal que tingui en compte:
� Els acords d’associació europea amb els països del Mediterrani comportaran que,
cada cop més, s’exigeixin els estàndards en termes de qualitat del producte, higiene
i protecció de l’entorn i del consumidor, sobretot cap a aquelles empreses
orientades cap a l’exportació.
� El sector està exposat a innovacions importants en termes de producte i de procés
derivades tant dels canvis en els hàbits de consum a la regió com de les
majors exigències normatives que es comentaven. Això requerirà un esforç imminent
en recerca i desenvolupament per a les empreses locals.
� A tot això s’hi afegeix que el procés de liberalització comercial gradual amb Europa
suposarà per als països mediterranis una major exposició a la competència
exterior, malgrat que es continuarà contemplant l’existència de barreres no aranzelàries.
Tot i el que s’ha esmentat, s’observa un moviment de modernització al sector especialment
pel que fa a:
� Les reformes del marc institucional, mitjançant la liberalització dels mercats i processos
de privatització, amb diferències segons el país. Per exemple, al Marroc
s’ha privatitzat recentment la indústria del tabac i de les begudes, i liberalitzat el
mercat del sucre; a Tunísia es troba en curs la privatització de la indústria lletera; a
Turquia les de la carn, la sal, el tabac i el sucre.
� L’aparició de grups empresarials privats, de vegades derivats dels processos de
privatització assenyalats, com ara Cevital a Algèria, Poulina a Tunísia, ONA al
Marroc, Lakah, Orasom i Ghabbour a Egipte, Koç i Sabanci a Turquia... Aquests