Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

94
1. L’entorn per a la pime catalana al Mediterrani
Egipte
Israel
Turquia
núm. 3
� És destacable l’esforç del govern tunisià per tal de mobilitzar el
potencial de creixement de les empreses, una iniciativa que es
correspon amb la bona valoració de l’entorn de negocis del país.
� La política egípcia presenta símptomes d’una certa obertura política
més àmplia. Els darrers temps, el fill del president, Gamal Mubàrak,
i el seu grup de tecnòcrates s’han constituït com un element central
i renovador dins del partit dominant.
� La pressió demogràfica, l’educació i la gestió dels recursos ambientals
són elements que determinaran la qualitat del desenvolupament humà
i econòmic egipci en un futur immediat.
� Des del 2004 s’ha produït un canvi força significatiu per rebaixar el
cost de la burocràcia en els negocis i per donar una major participació
a la iniciativa privada.
� El protocol comercial signat entre Egipte, Israel i els Estats Units que
permet la creació de zones industrials qualificades per exportar al
mercat nord-americà i el recent acord bilateral amb Turquia estan
reanimant l’activitat industrial del país.
� Israel manté notòries divisions socials i polítiques, però el context
general és el d’una societat de caire liberal en la qual prevalen l’estat
de dret i les llibertats individuals.
� L’economia israeliana es distingeix per l’elevada inversió en recerca i
desenvolupament, un elevat nivell educatiu i una orientació a l’exterior,
fet que coincideix amb una cultura de la competitivitat i el negoci molt
marcada.
� La probable inclusió d’Israel en la Política Europea de Veïnatge i la
creació de les zones industrials qualificades obren noves perspectives
d’integració de l’activitat econòmica mediterrània.
� Per primera vegada en molts anys, Turquia ha viscut un període
d’estabilitat política que li ha permès dur a terme una política
econòmica orientada a l’equilibri i a un major acostament a la UE.
Ho ha fet de la mà d’un partit islamista moderat.
� L’enfortiment de les institucions econòmiques està reduint les possibilitats
de patir noves crisis financeres o monetàries com en el passat.
� L’estalvi i la inversió locals s’incrementaran molt en relació als nivells
modestos actuals, de manera semblant a com va succeir a l’est asiàtic
entre 1970 i 1990, amb la possibilitat que contribueixin al creixement
econòmic futur.