Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

84
1. L’entorn per a la pime catalana al Mediterrani
núm. 3
Israel va signar un important acord comercial amb els Estats Units l’any 1985 que eliminava
els aranzels de la majoria dels productes industrials i que es va completar
amb un segon acord al 1996 per l’eliminació de les barreres en els productes agrícoles.
Amb la UE, probablement Israel es podrà beneficiar de la Política Europea de
Veïnatge amb un format semblant a com ho fan actualment Suïssa o Noruega (plenitud
de drets econòmics però sense participació política). Israel també ha signat
acords comercials amb l’EFTA, Canadà, Turquia (que ja gaudeix d’una unió duanera
amb la UE), Mèxic, Romania i Bulgària. Cal destacar també les zones industrials qualificades
(QIZ), zones franques situades a Jordània (1996) i Egipte (2005) que gaudeixen
dels mateixos beneficis que l’acord comercial Israel-Estats Units i situats en
aquells països just al costat de la frontera israelita.
Per tal de completar la internacionalització de l’economia s’ha passat a un sistema
de lliure convertibilitat de la moneda, s’han eliminat les restriccions a l’entrada i sortida
de capitals, i a la inversió estrangera, i s’han equiparat els tipus impositius sobre
les rendes del capital estranger amb les del nacional.
1.2.6. Turquia, camí de convertir-se en un actor global
Compatibilitat d’islam i democràcia
Des dels anys 40, el sistema polític turc és multipartit i progressivament s’ha anat
orientant cap a les estructures internacionals occidentals, com ara el Consell d’Europa
(1949), l’OTAN (1952), l’acord d’associació amb la UE (1963), la unió duanera
amb aquesta (1996) i, a finals del 2005, l’obertura de les negociacions per formar-ne
part plenament.
La inestabilitat política, amb nombrosos governs de coalició, ha estat una constant
al llarg dels anys 90 fins que les eleccions del 2002 van portar al poder el Partit de la
Justícia i el Desenvolupament (AKP) per majoria absoluta. L’avanç de l’islamisme al
país i la incapacitat d’adaptació dels partits tradicionals als ràpids canvis econòmics
i socials són les principals causes del gir polític. Aquests resultats han permès a
aquesta formació de centre-dreta islàmica moderada portar a terme una sèrie de
polítiques d’estabilitat macroeconòmica i d’acostament a la Unió Europea en un context
de creixement econòmic favorable. Previsiblement, l’AKP podria resultar guanyadora
novament a les eleccions del 2007 i, fins al moment, la seva moderació en els
temes religiosos ha rebut el recolzament crític i condicionat de l’estament militar i l’establiment
secular.