06.01.2013 Views

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

84<br />

1. L’entorn per a la pime catalana al <strong>Mediterrani</strong><br />

núm. 3<br />

Israel va signar un important acord comercial amb els Estats Units l’any 1985 que eliminava<br />

els aranzels <strong>de</strong> la majoria <strong><strong>de</strong>l</strong>s productes industri<strong>als</strong> i que es va completar<br />

amb un segon acord al 1996 per l’eliminació <strong>de</strong> les barreres en els productes agrícoles.<br />

Amb la UE, probablement Israel es podrà beneficiar <strong>de</strong> la Política Europea <strong>de</strong><br />

Veïnatge amb un format semblant a com ho fan actualment Suïssa o Noruega (plenitud<br />

<strong>de</strong> drets econòmics però sense participació política). Israel també ha signat<br />

acords comerci<strong>als</strong> amb l’EFTA, Canadà, Turquia (que ja gau<strong>de</strong>ix d’una unió duanera<br />

amb la UE), Mèxic, Romania i Bulgària. Cal <strong>de</strong>stacar també les zones industri<strong>als</strong> qualifica<strong>de</strong>s<br />

(QIZ), zones franques situa<strong>de</strong>s a Jordània (1996) i Egipte (2005) que gau<strong>de</strong>ixen<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong>s mateixos beneficis que l’acord comercial Israel-Estats Units i situats en<br />

aquells <strong>països</strong> just al costat <strong>de</strong> la frontera israelita.<br />

Per tal <strong>de</strong> completar la internacionalització <strong>de</strong> l’economia s’ha passat a un sistema<br />

<strong>de</strong> lliure convertibilitat <strong>de</strong> la moneda, s’han eliminat les restriccions a l’entrada i sortida<br />

<strong>de</strong> capit<strong>als</strong>, i a la inversió estrangera, i s’han equiparat els tipus impositius sobre<br />

les ren<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> capital estranger amb les <strong><strong>de</strong>l</strong> nacional.<br />

1.2.6. Turquia, camí <strong>de</strong> convertir-se en un actor global<br />

Compatibilitat d’islam i <strong>de</strong>mocràcia<br />

Des <strong><strong>de</strong>l</strong>s anys 40, el sistema polític turc és multipartit i progressivament s’ha anat<br />

orientant cap a les estructures internacion<strong>als</strong> occi<strong>de</strong>nt<strong>als</strong>, com ara el Consell d’Europa<br />

(1949), l’OTAN (1952), l’acord d’associació amb la UE (1963), la unió duanera<br />

amb aquesta (1996) i, a fin<strong>als</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005, l’obertura <strong>de</strong> les negociacions per formar-ne<br />

part plenament.<br />

La inestabilitat política, amb nombrosos governs <strong>de</strong> coalició, ha estat una constant<br />

al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong>s anys 90 fins que les eleccions <strong><strong>de</strong>l</strong> 2002 van portar al po<strong>de</strong>r el Partit <strong>de</strong> la<br />

Justícia i el Desenvolupament (AKP) per majoria absoluta. L’avanç <strong>de</strong> l’islamisme al<br />

país i la incapacitat d’adaptació <strong><strong>de</strong>l</strong>s partits tradicion<strong>als</strong> <strong>als</strong> ràpids canvis econòmics<br />

i soci<strong>als</strong> són les princip<strong>als</strong> causes <strong><strong>de</strong>l</strong> gir polític. Aquests resultats han permès a<br />

aquesta formació <strong>de</strong> centre-dreta islàmica mo<strong>de</strong>rada portar a terme una sèrie <strong>de</strong><br />

polítiques d’estabilitat macroeconòmica i d’acostament a la Unió Europea en un context<br />

<strong>de</strong> creixement econòmic favorable. Previsiblement, l’AKP podria resultar guanyadora<br />

novament a les eleccions <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007 i, fins al moment, la seva mo<strong>de</strong>ració en els<br />

temes religiosos ha rebut el recolzament crític i condicionat <strong>de</strong> l’estament militar i l’establiment<br />

secular.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!