Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

74
1. L’entorn per a la pime catalana al Mediterrani
núm. 3
de 17 anys amb un 95% dels vots al 2004 i encara es podrà presentar a un nou mandat
al 2009. L’estabilitat política i la normalitat en els afers externs són dues característiques
principals de la Tunísia actual.
Gràcies a aquesta estratègia de desenvolupament i a les diferents reformes de les
últimes dècades, Tunísia apareix entre els països amb un potencial de desenvolupament
alt. El PIB per càpita (PPA) se situa vora els 8.500 dòlars al 2005 i el país gaudeix
d’alts nivells d’inversió estrangera i d’alfabetització, i disposa d’una àmplia classe
mitjana. La situació econòmica i social del país és el fruit de l’esforç realitzat en la
gestió econòmica i la promoció del benestar social. Tunísia experimenta un creixement
econòmic sostingut d’un 5% anual i l’índex de pobresa ha passat del 40%
durant la dècada de 1960 al 7% mitjà els darrers temps.
Per contra, existeix un fort control del govern sobre els mitjans de comunicació i els
sectors que demanen una major obertura social i política, que han fet perdre popularitat
a un govern ben valorat per les seves polítiques socials i econòmiques.
Una economia estable i oberta
Des del 1987, gràcies a una reforma del sistema fiscal, financer i comercial es va iniciar
un creixement continuat, una millora de la productivitat i un augment de les
exportacions de productes manufacturats. Aquests èxits inicials han permès a Tunísia
una inserció creixent en la globalització i un augment general de les exportacions.
Al 1995, Tunísia va ser el primer país del sud de la Mediterrània que va signar un
acord d’associació amb la Unió Europea. Amb el suport de la UE, el Banc Mundial i
el FMI, aquests bons resultats segueixen i es reflecteixen en un creixement anual
mitjà del PIB del 5%, i una inflació i un dèficit del compte corrent controlats (3,9% i
1,6% respectivament al 2006). Per mantenir aquest creixement econòmic sostingut,
Tunísia ha introduït una sèrie de reformes que apunten particularment a reduir el dèficit
pressupostari, preservar l’equilibri de la balança per compte corrent i garantir un
ambient social favorable. També s’està duent a terme una evolució gradual cap a un
tipus de canvi flotant (previst per al 2010) que permeti atraure major inversió estrangera
i millorar la competitivitat dels productes locals.
Els desafiaments majors de l’economia tunisiana avui dia són la creació de llocs de
treball, sobretot entre els joves ben formats, continuar i potenciar el programa de privatització,
la reestructuració del sector financer, incrementar l’atracció de la inversió
estrangera i liberalitzar el sector de serveis.