06.01.2013 Views

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>Sectors</strong> <strong>emergents</strong> <strong>als</strong> <strong>països</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Mediterrani</strong><br />

1.1.2. Turquia haurà <strong>de</strong> fer front a possibles variacions <strong><strong>de</strong>l</strong> flux <strong>de</strong> capital<br />

L’afluència d’IED i capital cap a Turquia ha estat un factor que ha sustentat el creixement<br />

a taxes eleva<strong>de</strong>s durant els darrers anys (8,9% al 2004, 7,4% al 2005 i 6% al<br />

2006), l’expansió ràpida <strong>de</strong> la <strong>de</strong>manda interna, els salaris i l’ocupació.<br />

Tanmateix, l’augment consi<strong>de</strong>rable <strong><strong>de</strong>l</strong> dèficit per compte corrent (8% <strong><strong>de</strong>l</strong> PIB al<br />

2006), juntament amb altres factors com ara les tensions polítiques i les inquietuds,<br />

i el ritme <strong>de</strong> les reformes han contribuït a una <strong>de</strong>preciació <strong><strong>de</strong>l</strong> 16% <strong>de</strong> la moneda els<br />

mesos <strong>de</strong> maig i juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, la qual cosa va portar el Banc Central a augmentar<br />

els tipus d’interès.<br />

El <strong>de</strong>teriorament en el saldo per compte corrent es va originar, principalment, per<br />

l’augment <strong>de</strong> les importacions <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> l’afluència <strong>de</strong> capital, el ràpid creixement <strong>de</strong><br />

la inversió i els preus <strong>de</strong> l’energia. La inflació va augmentar força <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la <strong>de</strong>preciació<br />

<strong>de</strong> la lira, però l’enduriment <strong>de</strong> la política monetària ha contribuït a estabilitzar<br />

la inflació al 10%, novament a prop <strong><strong>de</strong>l</strong> nivell assolit al 2004.<br />

La disminució prevista <strong>de</strong> la <strong>de</strong>manda d’importació d’Alemanya, l’alentiment <strong>de</strong> la<br />

<strong>de</strong>manda interna com a conseqüència <strong>de</strong> l’enduriment <strong>de</strong> la política macroeconòmica<br />

i la baixa <strong><strong>de</strong>l</strong>s preus <strong><strong>de</strong>l</strong> petroli podrien fer disminuir el dèficit per compte corrent fins al<br />

2008. El creixement se’n ressentiria una mica, situant-se en el 5% al 2007 i 2008.<br />

1.1.3. L’economia israeliana, <strong>de</strong> moment allunyada <strong>de</strong> les tensions polítiques<br />

La guerra <strong><strong>de</strong>l</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006 ha afectat l’economia israeliana a curt termini (una disminució<br />

en torn <strong><strong>de</strong>l</strong> 0,7% <strong><strong>de</strong>l</strong> PIB anual) i el creixement pel conjunt <strong>de</strong> l’any s’ha situat<br />

finalment en el 4,1%. Malgrat que l’efecte econòmic <strong>de</strong> la guerra <strong>de</strong>sapareixerà ràpidament,<br />

la inversió insuficient, l’alentiment <strong>de</strong> les economies <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s i l’impacte<br />

<strong>de</strong> l’apreciació <strong>de</strong> la moneda situaran el creixement en el 4,4% al 2007. Si<br />

s’estengués el conflicte regional, les perspectives podrien ser menors.<br />

Tot i la guerra, gràcies al superàvit en la primera meitat <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, el dèficit fiscal<br />

d’aquest any no excedirà el 2% <strong><strong>de</strong>l</strong> PIB. L’increment <strong>de</strong> la pressió social farà augmentar<br />

el dèficit fins al 3% al 2007. La inflació l’any 2006 és inferior a l’1% mentre<br />

que per al 2007 augmentarà previsiblement fins al 2,5%. Amb l’apreciació <strong><strong>de</strong>l</strong> shekel,<br />

la disminució <strong><strong>de</strong>l</strong>s preus <strong><strong>de</strong>l</strong> petroli i l’alentiment <strong>de</strong> l’economia, el tipus d’interès<br />

disminuirà al 5%. Israel estarà prop <strong>de</strong> l’equilibri a la balança per compte corrent.<br />

61<br />

1. L’entorn per a la pime catalana al <strong>Mediterrani</strong>

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!