Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

60
1. L’entorn per a la pime catalana al Mediterrani
núm. 3
La inflació ha augmentat lleugerament a causa de l’increment ràpid del crèdit i del
comerç exterior, i no tant per l’augment dels preus del petroli, que sovint no s’ha
traslladat del tot al mercat. El que sí que ha significat l’alça del preu del cru al llarg
dels primers vuit mesos de l’any ha estat el deteriorament de la balança per compte
corrent dels països importadors de petroli (el dèficit ha crescut des del 1,3% al
2005 al 2,1% del PIB al 2006). El principal desafiament econòmic d’aquests països
té a veure amb el manteniment sota control del dèficit fiscal, donat que la majoria
d’aquests països subvencionen el preu de l’energia. Tanmateix, Jordània ha reduït
un 60% aquesta subvenció, Egipte ha pres mesures que han permès passar del dèficit
públic del 9,1% al 2005 al 6,5% al 2006, mentre que Tunísia ha augmentat els
preus del petroli en un 5%.
Segons el Banc Mundial, en conjunt, els països importadors de petroli de la regió
registraran un creixement del 5,1% al 2007 i del 5,3% al 2008 si es manté la tendència
d’una certa disminució dels preus del petroli (fins els 53 dòlars el barril al
2008), l’interès baix a llarg termini, el fort creixement dels països en desenvolupament
—sobretot la Xina—, la desacceleració moderada d’Europa i l’alça dels Estats Units
al 2008. En aquest marc favorable, hi contribuirà l’augment de les exportacions a la
zona euro i als Estats Units, així com l’arribada de capital estranger i de les remeses.
Per contra, les mesures dels governs per controlar el dèficit fiscal podrien alleugerir
el creixement, especialment al Marroc i Jordània.
A Algèria, per la seva banda, el comportament del creixement serà millor que al 2006
però inferior al període 2003-2005. Així, previsiblement, l’economia augmentarà el
4,5% al 2007 i 4,3% al 2008. Això serà fruit de la despesa pública i en un context en
què els països productors de petroli tractaran d’abaixar la producció d’aquest recurs
amb la intenció d’aguantar els preus. La pressió inflacionària i els tipus de canvi reals
en aquest país podrien augmentar com a conseqüència de la continuïtat en l’impuls
de la demanda interna.
Finalment, cal tenir en consideració dos elements més a l’hora d’avaluar les perspectives
econòmiques de la regió. D’una banda, el risc sempre existent que augmenti
la tensió política, normalment geopolítica, que augmentaria les incerteses en
el mercat financer, les taxes d’interès i les intencions d’inversió. De l’altra, en sentit
positiu, el fet que els governs dels països de la regió, pràcticament en el seu
conjunt, han adoptat recentment mesures que contribueixen a rebre una major
inversió estrangera i a incrementar l’activitat del sector privat local; és a dir, que
l’entorn de negocis és molt més favorable en el present del que ho era fa tan sols
una dècada.