Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

26
Resum executiu
núm. 3
als subministradors de maquinària i equipament, i per a l’assistència tècnica
associada.
b) Cada cop es demana més a les empreses marroquines que lliurin els productes
finals. Per això, encara necessiten fer un pas endavant pel que fa a les capacitats
de creació de moda, en concret en el desenvolupament de les competències en
màrqueting i en creació de productes i de col·leccions. És probable, per tant, que
en el futur pròxim s’incrementi la demanda en formació i en eines en aquest sentit.
56. La confecció marroquina espera poder treure un gran profit de l’acord de lliure
comerç amb els Estats Units, que permet exportar la moda europea, fortament apreciada
en aquell mercat. L’expansió del port de Tànger-Med, que hauria de finalitzar a
mitjans de 2007, permetrà reduir els costos elevats de transport.
57. Pel que fa als productes, la primera especialitat del Marroc són els texans i s’estima
que el seu potencial encara és major. El pas del texà a la roba esport, que es
troba en constant expansió, no és tan complex, per la qual cosa, el Marroc hi estaria
ben situat. El punt circular per a samarretes i polos també és una especialitat marroquina
que s’haurà de reorientar cap a la utilització de cotó més elaborat i, en conseqüència,
necessitarà adaptar la maquinària. Finalment, la roba de llar posseeix un element
identitari fort associat al saló marroquí i l’artesanat, que es podria aprofitar
encara més amb la creació del mercat exterior a partir del treball de màrqueting.
58. Actualment, el sector del tèxtil i de la confecció a Algèria no és rellevant en el context
mediterrani.
El tèxtil i la confecció a Tunísia
59. La integració amb la indústria tèxtil local encara és menor que en la marroquina
i la presència d’inversió estrangera és superior. La indústria de la confecció a Tunísia
és sobretot una activitat de subcontractació altament dependent de les comandes
internacionals i de la importació de teixits i accessoris.
60. Tunísia té recursos humans qualificats fruit d’una escolarització generalitzada i de
relativa qualitat, i, concretament, d’un sistema de formació professional relacionada
amb el sector. El país gaudeix d’un entorn general de negocis favorable (el primer de
l’Àfrica i, segons el World Economic Forum, ha avançat del lloc 37 al 30 en competitivitat
global el 2006) i respecta les regles d’ètica ambiental i social.