Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

244
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
núm. 3
Aquest desenvolupament ràpid de les infraestructures de telecomunicacions i les TIC
al Mediterrani, encara no prou conegut des de la riba nord, ha estat el resultat de la
liberalització del sector i la competència en pràcticament tots els països i ha tingut
com a resultats l’expansió de l’accés i serveis més moderns i a millor preu.
D’altra banda, es dóna un procés de globalització dels serveis associats a les TIC.
Això significa que, d’una banda, el progrés tecnològic permet multiplicar les possibilitats
de comercialització dels serveis i que es puguin proporcionar molts serveis
associats a les TIC en remot, sense necessitat de desplaçar-se. Això val per a les
dues ribes de la Mediterrània: hi pot haver possibilitats d’oferir serveis als mercats del
sud i est des de casa nostra però, alhora, des d’aquests països es poden oferir serveis
d’offshoring a les empreses instal·lades al nord, sovint vinculats a processos de
deslocalització. A més, els països desenvolupats augmenten els intercanvis de béns
TIC en components electrònics, material audiovisual i altres equips vinculats.
Alhora, emmarcat en aquest procés d’integració, els governs de la riba sud del Mediterrani
(el Marroc, Tunísia, Egipte, etc.) estan construint la seva oferta internacional de
serveis que atregui l’interès de la inversió estrangera i s’esforcen per establir e-estratègies
per millorar les capacitats internes, la competitivitat dels seus proveïdors de
serveis TIC, el desenvolupament de l’e-govern i la reducció de la fractura digital existent
en el si de les seves societats.
Si bé en una primera etapa les principals oportunitats als països mediterranis es trobaven
en el desplegament de la xarxa de telecomunicacions i la liberalització del sector,
és probable que estiguem començant una nova etapa, que afavoreix més a la
petita i mitjana empresa relacionada amb el sector, al voltant del desplegament de
serveis que tenen com a base les TIC sense ser-ne la seva única raó de ser. Estem
parlant de les activitats de suport als processos d’extensió social i a l’interior de les
administracions públiques de l’ús de les tecnologies, així com de la incorporació de
les aplicacions de les noves tecnologies: deslocalització de serveis, seguiment de
persones i objectes gràcies a xarxes ubiqües, ús de la xarxa participativa, convergència
de tecnologies, etc., que acompanyen el desenvolupament creixent del sector
privat en aquests països. La idea és que, en definitiva, una part important de les
societats, les administracions i les economies mediterrànies s’estan incorporant ràpidament
al món digital i que es constitueixen en clients potencials.
Israel és un cas a part en el context mediterrani. Les taxes de penetració en telecomunicacions
són molt elevades així com l’ús d’Internet amb valor afegit entre la
societat civil, l’empresa i l’administració pública. El país presenta un dels índexs més