Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

238
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
núm. 3
2.4.9. Tendències i oportunitats de la construcció i el medi ambient a Síria i Jordània
La construcció i el medi ambient a Síria
El mercat de la construcció sirià està dominat per les empreses locals; l’aparició de
companyies estrangeres, majoritàriament de procedència saudita, libanesa, kuwaitiana
i turca, és un fet recent. Una dotzena d’empreses públiques i privades s’encarreguen
de quasi la totalitat dels grans projectes al país. Tres quartes parts d’aquests
pertanyen al sector públic, encara que no representen més d’un 50% de l’activitat, i
la tendència actual és la recerca de cooperació entre ambdós sectors, públic i privat.
Aquestes empreses públiques depenen del Ministeri de l’Habitatge i la construcció o
del Ministeri de defensa. L’essència dels projectes d’infraestructures estan reservats,
a la pràctica, a les empreses locals.
Amb el desenvolupament del turisme com una de les prioritats del govern sirià,
abunden els projectes d’infraestructures en plantes de dessalinització de l’aigua de
mar, instal·lacions elèctriques i també pel que fa a la millora de les xarxes de telecomunicacions
i transports. A més, un nínxol de mercat que genera bones expectatives
és la renovació dels centres històrics d’Alep i Damasc, que inclouria no
només la renovació d’infraestructures i pavimentació de carrers, sinó també una
segona fase destinada a la reorganització de les zones atenent els valors històrics,
socials, culturals i turístics.
Tradicionalment, el sector dels materials de construcció s’ha caracteritzat per una producció
nacional de feble qualitat i poc diversificada. Els darrers anys, els professionals
han anunciat la seva voluntat de renovació i millora tècnica i hi ha importants empreses
públiques de construcció que fabriquen materials com ara maons, rajoles, cal,
guix, ciment, marbres, vidres, etc. Pel que fa a l’aïllament, condicionament i revestiment
dels sòls, continua sent un mercat escàs i en desenvolupament. On realment
destaca la producció siriana és en pintures i vernissos la fabricació local dels quals
proveeix un 90% de les necessitats nacionals en revestiments.
Una altra dimensió que cal tenir en compte és la referent als productes sanitaris, calefacció,
aixetes, canonades, equips d’aïllament, aire condicionat, etc. La producció en
aquest sector és pràcticament inexistent i els països europeus, poden aprofitar les oportunitats
que es presenten, d’entre les quals destaca la presència d’Itàlia i Alemanya.
Per últim, convé fer una breu referència a les qüestions mediambientals i a les polítiques
engegades des del govern sirià. L’aprovisionament d’aigua i la seva racionalit-