Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

More documents

Recommendations

Info

Sectors emergents als països del Mediterrani nacional de l’1,7%, atrau més del 17% de les inversions de la indústria manufacturera, forneix en gran mesura el mercat local i cerca l’exportació a França, Algèria, Líbia i l’Àfrica negra per donar sortida a la seva capacitat. El seu principal atractiu és l’existència de matèries primeres (argiles, calcàries, sorres, guix, etc.), el ritme de la construcció impulsada des del govern i el desenvolupament del turisme, sobretot en hotels que opten per gammes mitjana i alta. Tot i així, un inconvenient que troba el sector és la dimensió reduïda de les empreses locals. Per això sovint es troben disposades al partenariat i a les inversions estrangeres que els permeten millorar la producció. Com que els mercats locals de materials de la construcció estan saturats, la inversió en alguna empresa local ja existent és una bona manera per introduir-se a Tunísia. Com a mitjans de promoció, destaquen les revistes tècniques, les fires del sector i les associacions sectorials. El ciment i la totxana suposen el 32% i 15% de la producció de materials de construcció, mentre que més del 60% de les exportacions tunisianes el constitueixen el ciment i els productes ceràmics, repartits pràcticament per igual. La producció de ciment ha crescut al voltant del 7% els darrers anys i el principal client han estat les obres d’infraestructura i habitatge de l’estat (consumeix entre el 45 i 60% de la producció). La indústria del ciment es troba en un procés de privatització: només resten dues empreses públiques de les set existents en la dècada de 1990 tot i que el preu del ciment encara no s’ha liberalitzat —actualment, està en procés de negociació. Les cimenteres hauran de reestructurar-se per fer front a la liberalització total prevista per al 2008. Les exportacions de rajoles de ceràmica van augmentant, sobretot cap a Líbia i França. Les empreses tunisianes poden estar interessades a invertir en innovació en un futur pròxim per fer front a la competència d’Espanya, Itàlia i la Xina, la qual cosa obre les portes a possibilitats per a l’empresa catalana. Per la seva banda, tres quartes parts de la indústria de la totxana està composta per empreses artesanes o semiindustrials que es dediquen a incorporar matèries primeres locals de manera intensiva. Els grans productors forneixen el 85% de la totxana. El guix tunisià és de bona qualitat i es ven localment a un preu que representa prop de la meitat de l’europeu. Tanmateix, el sector encara està limitat per una manca de pràctica i coneixement per part de la construcció local. 219 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
220 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani núm. 3 Altres segments de mercat que poden representar una oportunitat són la preparació de sorra per a l’exportació a la indústria europea de vidre i la producció local de vidre pla, la fabricació local de porcellana i la comercialització de materials per a piscines. Les oportunitats derivades de la gestió del medi ambient Les autoritats tunisianes inverteixen prop de l’1,2% del PIB al medi ambient, mentre que el cost de la seva degradació es valora en el 2,1% del PIB, un nivell molt proper al dels països de l’OCDE. Els fons es proveeixen principalment de la cooperació internacional, tant bilateral com multilateral. A més, cal considerar també les necessitats del sector privat per tal de complir les normatives. Les possibilitats de participació del sector privat en el mercat del medi ambient són moltes i variades, tant pel que fa a cobrir les necessitats d’assistència tècnica com en la provisió d’equipaments o en les obres i concessions de sanejament i de tractament de residus: � Es constata una manca d’experts tunisians per fer les auditories de certificació en el compliment de les normes internacionals ISO 9000 i ISO 14000 que demanden les grans empreses i les empreses exportadores (agroalimentàries, energètiques, etc.). Sovint cal recórrer a experts estrangers. � Hi ha tot un ventall de projectes que requereixen la realització d’estudis d’impacte mediambiental (uns 1.200 per any) i la seva aprovació per part de l’Agència Nacional de Protecció de l’Entorn (ANPE), tal com s’especifica en el decret 91-362. En aquests casos, es recorre novament amb freqüència a consultors estrangers. � Els projectes mediambientals validats per l’ANPE que requereixen la importació d’equipament aconsegueixen l’exoneració duanera. Les empreses validades per l’ANPE que contribueixen a la descontaminació del medi i al reciclatge tenen un important benefici fiscal (impost de societats del 10%). � Les empreses han de complir també amb la normativa en matèria de tractament d’aigües industrials i requereixen estudis i diagnòstics del sistemes d’aigua i de la utilització racional de l’aigua. � L’Oficina Nacional de Sanejament (ONAS) subcontracta al sector privat bona part dels estudis de plans directors de sanejament, així com dels estudis d’exe-
Page 1 and 2:
Sectors emergents als països del M
Page 3 and 4:
Realització: Institut Internaciona
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
10 Índex de taules i gràfics núm
Page 11 and 12:
12 Introducció núm. 3 tor es pugu
Page 13 and 14:
14 Resum executiu núm. 3 4. A dife
Page 15 and 16:
16 Resum executiu núm. 3 c) La dis
Page 17 and 18:
18 Resum executiu núm. 3 El sector
Page 19 and 20:
20 Resum executiu núm. 3 27. Un al
Page 21 and 22:
22 Resum executiu núm. 3 39. La pe
Page 23 and 24:
24 Resum executiu núm. 3 Les possi
Page 25 and 26:
26 Resum executiu núm. 3 als submi
Page 27 and 28:
28 Resum executiu núm. 3 66. El se
Page 29 and 30:
30 Resum executiu núm. 3 a països
Page 31 and 32:
32 Resum executiu núm. 3 a) La cap
Page 33 and 34:
34 Resum executiu núm. 3 2005 i le
Page 35 and 36:
36 núm. 3 Resum executiu ja en el
Page 37 and 38:
38 Resum executiu núm. 3 oportunit
Page 39 and 40:
40 Resum executiu núm. 3 dòlars a
Page 41 and 42:
42 Resum executiu núm. 3 les neces
Page 43 and 44:
44 Resum executiu núm. 3 ment de t
Page 45 and 46:
46 Resum executiu núm. 3 petència
Page 47 and 48:
48 Resum executiu núm. 3 163. Els
Page 49 and 50:
50 Resum executiu núm. 3 a la difu
Page 51 and 52:
52 Resum executiu núm. 3 El llanç
Page 53 and 54:
54 Resum executiu núm. 3 194. El n
Page 56 and 57:
1.1. Perspectives econòmiques de l
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
1.2.1. El Marroc podria estar inici
Page 66 and 67:
Gràfic 1. Marroc. Creixement del P
Page 68 and 69:
2006. Aquest acord ha de suposar l
Page 70 and 71:
petites i mitjanes empreses. En edu
Page 72 and 73:
Tanmateix, l’Estat encara té un
Page 74 and 75:
Gràfic 5. Tunísia. Creixement del
Page 76 and 77:
adoptat un pla d’acció per acoll
Page 78 and 79:
Gràfic 7. Egipte. Economia de Merc
Page 80 and 81:
al Mercat Comú d’Àfrica de l’
Page 82 and 83:
Gràfic 9. Israel. Creixement del P
Page 84 and 85:
L’estructura demogràfica facilit
Page 86 and 87:
El creixement econòmic dels darrer
Page 88 and 89:
� Estabilitat macroeconòmica.
Page 90 and 91:
6. Tendència a harmonitzar les leg
Page 92 and 93:
Algèria i Egipte —i en menor mes
Page 94:
Page 97 and 98:
98 2. Tendències i oportunitats se
Page 99 and 100:
100 2. Tendències i oportunitats s
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
Page 167 and 168: 168 2. Tendències i oportunitats s
Page 217: 218 2. Tendències i oportunitats s
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 286 and 287:
3. Bibliografia Sectors emergents a
Page 288 and 289:
Cité euroméditerranéenne de la m
Page 290 and 291:
Page 292 and 293:
Observatoire Méditerranéen. Porta
Page 294 and 295:
Page 296 and 297:
Entrevistes i seminaris Mustafa San
show all

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?