Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

More documents

Recommendations

Info

Turisme de platja i nàutic L’orografia de les costes turques ofereix al turista nombroses cales de difícil accés per terra, amb gran qualitat d’aigües i paisatges. Aquesta activitat es troba molt desenvolupada a les costes de l’Egeu i mediterrànies, entre Antalya i Esmirna, on es troben concentrades les instal·lacions turístiques i hoteleres de nivell internacional. La costa jònica és molt accidentada, cosa que n’ha condicionat el desenvolupament turístic, molt intens on les comunicacions permetien l’accés fàcil i pràcticament inexistent a les zones més escarpades o muntanyoses. La regió de Kusadasi i els seus voltants, ben comunicada amb l’interior del país i propera a Efes, ha estat la que ha experimentat un creixement turístic més fort, i és el principal centre d’estiueig de la costa jònica, amb bona infraestructura hotelera, restaurants, instal·lacions esportives i locals d’esbarjo. La costa mediterrània, des de Marmaris fins a Antalya, es caracteritza per l’alternança d’espadats i cales amb platges de sorra. Marmaris s’ha convertit els darrers anys en un dels ports turístics més animats de tot el litoral turc. La regió d’Antalya, situada entre muntanyes altes, és una extensa franja plana que es troba en ple procés de desenvolupament turístic on s’han desenvolupat ràpidament les estructures hoteleres i les instal·lacions costaneres, motivats pel sol i la platja, així com pels atractius històrics, culturals i ambientals, que les autoritats miren de preservar amb la creació de parcs naturals i àrees protegides. Finalment, la fisonomia de les costes turques afavoreix el desenvolupament de l’esport nàutic a les costes entre Esmirna i Antalya. Turisme cultural Sectors emergents als països del Mediterrani Tres són els principals eixos culturals de Turquia que s’exploten turísticament: � Istanbul continuarà sent el principal centre turístic cultural i històric del país, pel seu passat com a capital dels imperis de Bizanci i otomà i perquè representa la cruïlla de les cultures grega, musulmana i occidental. � D’altra banda, la franja costera de Jònia (entre Foça i Milet) constitueix una de les regions més importants de Turquia tant pels seus testimonis històrics i artístics de 197 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
198 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani núm. 3 la civilització jònica (Efes, Priene i Milet) com pel seu creixement turístic, que l’ha convertit en una de les regions que compta amb les millors instal·lacions del país. � Finalment, la Capadòcia, allunyada de la Turquia europea, és una regió carregada d’història i tradicions que s’està obrint progressivament al turisme i que encara compta amb una infraestructura turística limitada amb possibilitats que cal potenciar. Turisme termal, de muntanya i d’esquí Turquia es troba situada en un nucli geotermal important amb unes 1.300 fonts termals amb propietats medicinals, riques en sofre, radó i sal, situades tant vora el mar com a les zones de muntanya. Actualment, només prop del 5% de les fonts s’estan explotant, gairebé totes a la província d’Anatòlia. A més, el país ofereix condicions orogràfiques molt bones per al turisme de natura. Així, gairebé la meitat del seu territori està format per muntanyes d’una altitud entre els 1.500 i 3.000 metres amb un perfil molt semblant al dels Alps, i que ofereix unes possibilitats òptimes per a la pràctica d’esports de muntanya (escalada, trekking, senderisme, etc.) i per l’obertura de centres d’esquí. Prioritats del govern i oportunitats per al sector turístic El govern turc preveu poder acollir 32 milions de turistes el 2010, fet que suposaria que la capacitat hotelera de nivell internacional hauria d’assolir el milió de llits. Actualment només es compta amb un quart d’aquest volum, concentrat especialment a la costa. Una de les prioritats principals del Ministeri de Turisme és la diversificació de l’activitat turística més enllà de la platja, que cerca tenir en compte altres regions i atractius. Així, s’ha desenvolupat darrerament el turisme associat al golf al voltant d’Antalya. Igualment, s’està desenvolupant una capacitat important per organitzar i atreure congressos i conferències de renom mundial, fins el punt que el país se situa en el lloc vint-i-ú del món segons l’OMT. S’hi han celebrat el Congrés Europeu d’Urologia, el Congrés Mundial d’Arquitectes, el Congrés Europeu de Medicina Nuclear, etc. Istanbul va atreure gairebé el 80% dels 39.000 visitants per congressos el 2004.
Page 1 and 2:
Sectors emergents als països del M
Page 3 and 4:
Realització: Institut Internaciona
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
10 Índex de taules i gràfics núm
Page 11 and 12:
12 Introducció núm. 3 tor es pugu
Page 13 and 14:
14 Resum executiu núm. 3 4. A dife
Page 15 and 16:
16 Resum executiu núm. 3 c) La dis
Page 17 and 18:
18 Resum executiu núm. 3 El sector
Page 19 and 20:
20 Resum executiu núm. 3 27. Un al
Page 21 and 22:
22 Resum executiu núm. 3 39. La pe
Page 23 and 24:
24 Resum executiu núm. 3 Les possi
Page 25 and 26:
26 Resum executiu núm. 3 als submi
Page 27 and 28:
28 Resum executiu núm. 3 66. El se
Page 29 and 30:
30 Resum executiu núm. 3 a països
Page 31 and 32:
32 Resum executiu núm. 3 a) La cap
Page 33 and 34:
34 Resum executiu núm. 3 2005 i le
Page 35 and 36:
36 núm. 3 Resum executiu ja en el
Page 37 and 38:
38 Resum executiu núm. 3 oportunit
Page 39 and 40:
40 Resum executiu núm. 3 dòlars a
Page 41 and 42:
42 Resum executiu núm. 3 les neces
Page 43 and 44:
44 Resum executiu núm. 3 ment de t
Page 45 and 46:
46 Resum executiu núm. 3 petència
Page 47 and 48:
48 Resum executiu núm. 3 163. Els
Page 49 and 50:
50 Resum executiu núm. 3 a la difu
Page 51 and 52:
52 Resum executiu núm. 3 El llanç
Page 53 and 54:
54 Resum executiu núm. 3 194. El n
Page 56 and 57:
1.1. Perspectives econòmiques de l
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
1.2.1. El Marroc podria estar inici
Page 66 and 67:
Gràfic 1. Marroc. Creixement del P
Page 68 and 69:
2006. Aquest acord ha de suposar l
Page 70 and 71:
petites i mitjanes empreses. En edu
Page 72 and 73:
Tanmateix, l’Estat encara té un
Page 74 and 75:
Gràfic 5. Tunísia. Creixement del
Page 76 and 77:
adoptat un pla d’acció per acoll
Page 78 and 79:
Gràfic 7. Egipte. Economia de Merc
Page 80 and 81:
al Mercat Comú d’Àfrica de l’
Page 82 and 83:
Gràfic 9. Israel. Creixement del P
Page 84 and 85:
L’estructura demogràfica facilit
Page 86 and 87:
El creixement econòmic dels darrer
Page 88 and 89:
� Estabilitat macroeconòmica.
Page 90 and 91:
6. Tendència a harmonitzar les leg
Page 92 and 93:
Algèria i Egipte —i en menor mes
Page 94:
Page 97 and 98:
98 2. Tendències i oportunitats se
Page 99 and 100:
100 2. Tendències i oportunitats s
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143 and 144:
Page 145 and 146: 146 2. Tendències i oportunitats s
Page 195: 196 2. Tendències i oportunitats s
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 286 and 287:
3. Bibliografia Sectors emergents a
Page 288 and 289:
Cité euroméditerranéenne de la m
Page 290 and 291:
Page 292 and 293:
Observatoire Méditerranéen. Porta
Page 294 and 295:
Page 296 and 297:
Entrevistes i seminaris Mustafa San
show all

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?