Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

More documents

Recommendations

Info

volupa estratègies de promoció i col·laboració a través de les oficines de turisme del govern obertes a l’estranger. Pel que fa a la propietat hotelera, les empreses estrangeres enregistrades al país poden operar lliurement i comprar o llogar terres, amb uns preus que es fixen de manera lliure perquè no estan sotmesos a cap supervisió de preus per part del govern. Es calcula que la proporció total d’actius propietat d’estrangers és d’entre el 20-25% del sector hoteler en conjunt. D’altra banda, els serveis de guies turístics estan restringits als residents o ciutadans israelians. Perspectives. Cinc milions de turistes per a l’any 2008 Sectors emergents als països del Mediterrani El govern israelià espera assolir el 2008, coincidint amb el 60è aniversari de la creació de l’Estat d’Israel, els cinc milions de turistes. La prioritat del Ministeri és el recerca de nous mercats, l’elaboració d’una estratègia comercial i el retorn de les inversions estrangeres. En aquest escenari guanya importància la signatura d’acords bilaterals que permetin potenciar el turisme bidireccional, ja que cal tenir en compte l’increment i la forta presència de turistes israelians a tot el món. Alhora, el Ministeri de Turisme també vol potenciar el turisme dels israelians dins el seu propi país, ja que les dades indiquen que el turisme interior s’ha incrementat. Entre els més importants projectes turístics planejats, destaca la construcció del centre evangelista més gran del món als voltants del llac Tiberíades, amb una inversió d’entre 50-70 milions de dòlars, una part important de la qual és de procedència nord-americana. Aquest projecte s’acompanyarà d’hotels que augmentaran les places hoteleres del país i permetran acollir no només milers de peregrins d’arreu del món sinó també els mateixos israelians que visitin Galilea. D’altra banda, hi ha projectada la creació d’un casino a Eilat i la recuperació del festival de música clàssica del mar Roig. Una de les intencions de les autoritats governamentals israelianes, que presenta interessants perspectives de negoci per a les companyies xàrter i aerolínies, és la progressiva liberalització de l’espai aeri, per permetre l’entrada al mercat de noves companyies, més competència i una reducció en els preus dels bitllets. Per últim, des d’una perspectiva regional, s’han iniciat els passos per a una millor i més eficaç col·laboració entre els governs israelià, jordà, egipci i palestí, que permetrien avançar en aquest sector, amb la concertació dels operadors turístics, la coordinació de la seguretat i l’agilitació dels tràmits per a l’obtenció de visats. Malgrat la 195 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
196 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani núm. 3 trobada entre els ministres de turisme, el setembre de 2005, la situació actual es presenta prou tensa com per esperar que a curt termini aquestes propostes evolucionin, tot i que els bons resultats obtinguts en aquest sector pels diversos països de la regió hi podrien suposar una empenta. 2.3.8. Tendències i oportunitats del turisme a Turquia El sector del turisme a Turquia els darrers quinze anys ha avançat de forma espectacular tant pel que fa al nombre de visites com pels ingressos i, segons l’Organització Mundial del Turisme, el país es trobava ja en el llocs nové i vuitè a nivell mundial, respectivament, en aquests aspectes el 2005. Així, Turquia és la principal destinació turística de la regió mediterrània que es tracta en aquest estudi i, per exemple, dobla el nombre de visitants que rep anualment Egipte. El sector suposa al voltant de l’11,5% del PIB i ocupa directament o indirectament gairebé al 8% de la població. Els turistes són principalment europeus: alemanys (22,7%), britànics (7,9%) i búlgars (7,5%); també n’hi ha de russos (9,2%). A més, la tendència es dirigeix a una major europeïtzació del turisme (els nord-americans van a la baixa). Més del 90% del turisme es concentra a la regió occidental del país, sobretot al voltant de la ciutat mediterrània d’Antalya (37%), a Marmara per la presència d’Istanbul (33%), i a la regió de l’Egeu (21%). La concentració a les regions del Mediterrani i l’Egeu indica el predomini del turisme de platja i, per tant, la seva alta estacionalitat —d’abril a setembre. Un fet distintiu del turisme turc amb relació als països de la regió és que el turisme domèstic suposa un volum destacat, especialment per part de la població d’Istanbul que viatja cap a la costa els mesos d’estiu. Taula 18. Motivació dels visitants, 2004 Font: Institut Turc d’Estadístiques Motivació (%) Platja 32,4% Negocis 21,8% Compres 10,9% Visita familiar 10,7% Visita cultural 8,2% Congrés, conferència 3,7% Altres 12,3%
Page 1 and 2:
Sectors emergents als països del M
Page 3 and 4:
Realització: Institut Internaciona
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
10 Índex de taules i gràfics núm
Page 11 and 12:
12 Introducció núm. 3 tor es pugu
Page 13 and 14:
14 Resum executiu núm. 3 4. A dife
Page 15 and 16:
16 Resum executiu núm. 3 c) La dis
Page 17 and 18:
18 Resum executiu núm. 3 El sector
Page 19 and 20:
20 Resum executiu núm. 3 27. Un al
Page 21 and 22:
22 Resum executiu núm. 3 39. La pe
Page 23 and 24:
24 Resum executiu núm. 3 Les possi
Page 25 and 26:
26 Resum executiu núm. 3 als submi
Page 27 and 28:
28 Resum executiu núm. 3 66. El se
Page 29 and 30:
30 Resum executiu núm. 3 a països
Page 31 and 32:
32 Resum executiu núm. 3 a) La cap
Page 33 and 34:
34 Resum executiu núm. 3 2005 i le
Page 35 and 36:
36 núm. 3 Resum executiu ja en el
Page 37 and 38:
38 Resum executiu núm. 3 oportunit
Page 39 and 40:
40 Resum executiu núm. 3 dòlars a
Page 41 and 42:
42 Resum executiu núm. 3 les neces
Page 43 and 44:
44 Resum executiu núm. 3 ment de t
Page 45 and 46:
46 Resum executiu núm. 3 petència
Page 47 and 48:
48 Resum executiu núm. 3 163. Els
Page 49 and 50:
50 Resum executiu núm. 3 a la difu
Page 51 and 52:
52 Resum executiu núm. 3 El llanç
Page 53 and 54:
54 Resum executiu núm. 3 194. El n
Page 56 and 57:
1.1. Perspectives econòmiques de l
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
1.2.1. El Marroc podria estar inici
Page 66 and 67:
Gràfic 1. Marroc. Creixement del P
Page 68 and 69:
2006. Aquest acord ha de suposar l
Page 70 and 71:
petites i mitjanes empreses. En edu
Page 72 and 73:
Tanmateix, l’Estat encara té un
Page 74 and 75:
Gràfic 5. Tunísia. Creixement del
Page 76 and 77:
adoptat un pla d’acció per acoll
Page 78 and 79:
Gràfic 7. Egipte. Economia de Merc
Page 80 and 81:
al Mercat Comú d’Àfrica de l’
Page 82 and 83:
Gràfic 9. Israel. Creixement del P
Page 84 and 85:
L’estructura demogràfica facilit
Page 86 and 87:
El creixement econòmic dels darrer
Page 88 and 89:
� Estabilitat macroeconòmica.
Page 90 and 91:
6. Tendència a harmonitzar les leg
Page 92 and 93:
Algèria i Egipte —i en menor mes
Page 94:
Page 97 and 98:
98 2. Tendències i oportunitats se
Page 99 and 100:
100 2. Tendències i oportunitats s
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143 and 144: 144 2. Tendències i oportunitats s
Page 193: 194 2. Tendències i oportunitats s
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 286 and 287:
3. Bibliografia Sectors emergents a
Page 288 and 289:
Cité euroméditerranéenne de la m
Page 290 and 291:
Page 292 and 293:
Observatoire Méditerranéen. Porta
Page 294 and 295:
Page 296 and 297:
Entrevistes i seminaris Mustafa San
show all

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?