Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

More documents

Recommendations

Info

Tenint en compte les possibilitats del país, les activitats turístiques potencials són diverses. El govern algerià ha identificat que cal potenciar les següents: turisme de desert, turisme de platja, turisme de negocis i de conferències, turisme termal i terapèutic, i turisme d’esports i aventura. 2.3.5. Tendències i oportunitats del turisme a Tunísia Tunísia és un país amb vocació turística des de fa anys. Malgrat les seves dimensions reduïdes (la població gairebé no arriba als 10 milions d’habitants), Tunísia ha acollit 6,4 milions de turistes el 2005 (6 milions el 2004). El sector representa el 6% del PIB nacional i el 17% de les exportacions. Els principals països emissors són Líbia, França i Algèria —junts sumen la meitat dels turistes—, Alemanya i Itàlia (cadascun d’ells amb mig milió de visitants). Probablement l’inici de la recuperació Darrerament el nombre de visites sembla reflectir que el sector s’ha recuperat de la conjuntura d’inseguretat de l’inici de la dècada, quan el nombre de turistes va passar de 5,4 milions el 2001 a 5 milions el 2002 com a conseqüència de l’atemptat a Djerba. Tot i així, els ingressos per nit són molt baixos si es comparen amb els dels països de la regió (al Marroc, per exemple, és sis vegades superior), la qual cosa fa pensar que l’oferta turística de sol i platja a bon preu no està d’acord amb les tendències actuals de la demanda. És per això que l’esforç de les autoritats tunisianes s’està centrant en dues direccions: d’una banda, la diversificació de les activitats i de les zones turístiques i, de l’altra, la renovació del sector. Les darreres xifres mostren canvis positius en aquest sentit. El nombre de nits ha augmentat un 10%, els ingressos el 12% i la taxa d’ocupació ha passat del 48% al 52% el 2005 amb relació al 2004. Els vuit primers mesos del 2006 mostren que aquesta tendència continua. El turisme de sol i platja Sectors emergents als països del Mediterrani Tot i així, el turisme de sol i platja continuarà sent el motor turístic de Tunísia. El 80% 185 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
186 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani núm. 3 de l’allotjament es concentra a la costa i, no obstant això, només un centenar dels 1.300 quilòmetres de costa estan actualment explotats. Les zones d’activitat turística de platja més destacades són: � L’entorn de Tabarka al nord del país és típicament mediterrani. S’hi pot practicar el busseig i es preveu que continuïn construint-s’hi hotels i residències d’estiu. � Mahdia és una regió que s’estén 70 quilòmetres per la costa. Encara no compta amb gaires hotels, per la qual cosa es considera sense explotar. � Kerkennah és una illa situada a un quilòmetre de Sfax i es considera que té un gran potencial turístic. � Hammamet-Sud (a la costa est) presenta platges de sorra fina i vistes sobre la badia que la converteixen en un gran centre turístic amb bones oportunitats per a la inversió. � A Iasmine Hammamet hi ha un important complex turístic, amb un gran nombre d’hotels, apartaments, centres residencials, urbanitzacions i infraestructura turística. La diversificació de l’oferta El primer dels eixos per a la millora del sector és el desenvolupament de noves activitats independents del turisme de platja i d’altres que en són complementàries amb la intenció d’augmentar precisament el valor afegit del turisme. Tunísia és el segon país del món, després de França, amb l’oferta més gran de talassoteràpia. Actualment hi ha una trentena de centres en funcionament i una vintena en construcció. La demanda d’aquests serveis és sobretot europea i es troba al voltant dels 140.000 visitants anuals. L’objectiu per al 2016 és doblar aquesta xifra. Els principals centres són Montazah Gammarth (entre Tunis i Cartago), Salloum (prolongació de Iasmine Hammamet), Hergla (al nord de Sousse), Bekalta (sud de Monastir), Ghedhabna (limítrof amb Mahdia), Gabès (oasi de Teboulbou), Lella Hadhria (illa de Djerba). Alguns d’aquests centres hauran de fer un esforç de renovació, la qual cosa pot conduir a oportunitats d’inversió (equipament, etc.).
Page 1 and 2:
Sectors emergents als països del M
Page 3 and 4:
Realització: Institut Internaciona
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
10 Índex de taules i gràfics núm
Page 11 and 12:
12 Introducció núm. 3 tor es pugu
Page 13 and 14:
14 Resum executiu núm. 3 4. A dife
Page 15 and 16:
16 Resum executiu núm. 3 c) La dis
Page 17 and 18:
18 Resum executiu núm. 3 El sector
Page 19 and 20:
20 Resum executiu núm. 3 27. Un al
Page 21 and 22:
22 Resum executiu núm. 3 39. La pe
Page 23 and 24:
24 Resum executiu núm. 3 Les possi
Page 25 and 26:
26 Resum executiu núm. 3 als submi
Page 27 and 28:
28 Resum executiu núm. 3 66. El se
Page 29 and 30:
30 Resum executiu núm. 3 a països
Page 31 and 32:
32 Resum executiu núm. 3 a) La cap
Page 33 and 34:
34 Resum executiu núm. 3 2005 i le
Page 35 and 36:
36 núm. 3 Resum executiu ja en el
Page 37 and 38:
38 Resum executiu núm. 3 oportunit
Page 39 and 40:
40 Resum executiu núm. 3 dòlars a
Page 41 and 42:
42 Resum executiu núm. 3 les neces
Page 43 and 44:
44 Resum executiu núm. 3 ment de t
Page 45 and 46:
46 Resum executiu núm. 3 petència
Page 47 and 48:
48 Resum executiu núm. 3 163. Els
Page 49 and 50:
50 Resum executiu núm. 3 a la difu
Page 51 and 52:
52 Resum executiu núm. 3 El llanç
Page 53 and 54:
54 Resum executiu núm. 3 194. El n
Page 56 and 57:
1.1. Perspectives econòmiques de l
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
1.2.1. El Marroc podria estar inici
Page 66 and 67:
Gràfic 1. Marroc. Creixement del P
Page 68 and 69:
2006. Aquest acord ha de suposar l
Page 70 and 71:
petites i mitjanes empreses. En edu
Page 72 and 73:
Tanmateix, l’Estat encara té un
Page 74 and 75:
Gràfic 5. Tunísia. Creixement del
Page 76 and 77:
adoptat un pla d’acció per acoll
Page 78 and 79:
Gràfic 7. Egipte. Economia de Merc
Page 80 and 81:
al Mercat Comú d’Àfrica de l’
Page 82 and 83:
Gràfic 9. Israel. Creixement del P
Page 84 and 85:
L’estructura demogràfica facilit
Page 86 and 87:
El creixement econòmic dels darrer
Page 88 and 89:
� Estabilitat macroeconòmica.
Page 90 and 91:
6. Tendència a harmonitzar les leg
Page 92 and 93:
Algèria i Egipte —i en menor mes
Page 94:
Page 97 and 98:
98 2. Tendències i oportunitats se
Page 99 and 100:
100 2. Tendències i oportunitats s
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134: 134 2. Tendències i oportunitats s
Page 183: 184 2. Tendències i oportunitats s
Page 235 and 236:
Page 237 and 238:
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 286 and 287:
3. Bibliografia Sectors emergents a
Page 288 and 289:
Cité euroméditerranéenne de la m
Page 290 and 291:
Page 292 and 293:
Observatoire Méditerranéen. Porta
Page 294 and 295:
Page 296 and 297:
Entrevistes i seminaris Mustafa San
show all

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?