Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

184
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
núm. 3
va produir als països de la regió durant la dècada anterior. No obstant això, el país
es troba actualment davant d’una perspectiva diferent, a partir de la normalització de
la situació interna i el creixement econòmic sostingut, que indiquen que les inversions
nacionals i internacionals en el sector arribaran a mitjà termini. Altres senyals positius
de la reactivació del sector són el retorn de les companyies aèries internacionals al
país (Iberia ho ha fet tot just a l’inici de 2007), l’obertura d’un nou aeroport a Alger i
els plans d’inversions d’algunes cadenes hoteleres internacionals.
Algèria va rebre 1,4 milions de turistes l’any 2005, dels quals només el 30% eren
estrangers (aquests, però, van augmentar un 20% anual respecte de l’any anterior).
Gairebé tres quartes parts d’aquests turistes viatjaven per plaer, és a dir, una xifra
lleugerament superior als 300.000 turistes, la majoria francesos.
El país compta amb una situació geogràfica de proximitat per acollir els turistes europeus
i de casa nostra. Altres aspectes interessants del país són l’enorme franja marítima
(1.200 quilòmetres), que el 80% del seu bast territori és desert i, finalment, que
compta amb una xarxa de carreteres i una infraestructura aeroportuària desenvolupada.
Per contra, és evident el retard en matèria d’allotjament hoteler i en el desenvolupament
de competències de personal adequades per atendre el turista, la qual cosa
pot ser, evidentment, interessant per a la inversió estrangera.
L’estratègia amb l’horitzó 2013
El 2004 el govern algerià va llançar una estratègia de desenvolupament del sector
amb l’objectiu d’assolir els 3,1 milions de turistes el 2013 (1,9 milions d’estrangers).
L’allotjament, per la seva banda, està previst que es dobli dels 92.000 llits actuals fins
als 187.000. S’estima que més del 80% dels hotels no compleixen la normativa internacional
i, per això, el 2005 es va crear una comissió per classificar i reclassificar els
hotels, les urbanitzacions, les residències turístiques i els càmpings.
L’estratègia ha identificat un nombre important de zones d’expansió turística (ZET),
tres quartes parts de les quals són al litoral, que les autoritats es proposen de promocionar
i atreure-hi la inversió privada. El 2004 també es va iniciar un procés de
privatitzacions de les empreses públiques vinculades al turisme i l’hoteleria. Hi ha
més de 300 projectes d’inversió que crearien uns 30.000 llits addicionals, si bé
també és cert que una quantitat similar de projectes es troben en suspens a causa
de la manca de finançament.