Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

More documents

Recommendations

Info

Sectors emergents als països del Mediterrani 2004 i 2005 tornen a ser possibles les expectatives de la Visió 2010, que situaven en 10 milions l’objectiu per al 2010. Taula 12. Evolució anual del principals indicadors turístics, 2001-2005 Font: Administració del Turisme del Marroc Variació 2001 2002 2003 2004 2005 05/01 (%) Arribades als llocs fronterers 4.379.990 4.453.260 4.761.271 5.476.711 5.843.377 33% Nits en establiments classificats 12.695.227 11.320.882 11.173.119 13.164.870 15.215.589 20% Capacitat d’allotjament (en llits) 97.001 102.097 109.615 119.248 124.270 28% Taxa d’ocupació de les habitacions 48% 42% 39% 43% 47% – Ingressos dels viatges (en milions DH) 29.196 29.159 30.881 34.794 41.056 41% Els residents europeus representen el 74% de les entrades (41% de França, 11% d’Espanya i gairebé el 6% d’Alemanya). El 10% se’l reparteixen entre els Estats Units i els països del món àrab. Taula 13. Evolució anual d’arribades per origen, 2001-2005 Font: Administració del Turisme del Marroc Variació 2001 2002 2003 2004 2005 05/01 (%) Marroquins residents a l’estranger 2.130.328 2.230.993 2.537.396 2.769.132 2.787.825 31% França 840.230 877.465 916.147 1.167.088 1.337.204 59% Espanya 200.519 201.258 231.156 317.119 367.811 83% Alemanya 196.700 172.860 129.391 141.209 144.200 –27% Regne Unit 135.642 146.511 134.009 150.353 193.552 43% Itàlia 123.628 112.518 100.001 112.807 120.955 –2% Bèlgica 84.011 83.966 80.062 105.821 125.890 50% Altres 668.932 627.689 633.109 713.182 765.940 15% Total 4.379.990 4.453.260 4.761.271 5.476.711 5.843.377 33% 177 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
178 2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani núm. 3 Taula 14. Evolució anual de nits passades en allotjaments classificats, 2001-2005 La varietat de l’oferta marroquina Variació 2001 2002 2003 2004 2005 05/01 (%) No residents dels quals: 10.293.123 8.865.997 8.515.293 10.307.268 12.259.489 19% França 4.436.713 4.152.369 4.329.870 5.240.184 6.231.344 40% Espanya 1.563.578 1.089.132 761.604 823.916 904.777 -42% Alemanya 606.881 485.281 450.654 567.385 860.904 42% Regne Unit 468.163 344.587 354.495 559.481 699.362 49% Bèlgica 435.533 386.412 356.957 498.876 624.088 43% Itàlia 663.287 551.389 439.014 519.290 568.695 -14% Residents 2.402.104 2.454.885 2.657.826 2.857.602 2.956.100 23% Total 12.695.227 11.320.882 11.173.119 13.164.870 15.215.589 20% Font: Administració del Turisme del Marroc Les principals regions de destinació turística són Marràqueix i Agadir, després Casablanca i, a continuació, Ouarzazate, Fes, Rabat i Tànger. Els principals atractius del Marroc són les dues ribes marítimes extenses amb platges llargues i sol durant tot l’any i que en bona part encara estan per explotar, els pobles i ciutats amb tradició històrica i cultural, i els deserts i muntanyes pràcticament verges. La varietat permet oferir una oferta diferent per a cada tipus de visitant: � La zona costanera del nord, des de Saïdia fins a Asilah (amb el centre turístic situat a Tànger), va ser la primera regió turística del Marroc i ara s’intenta reactivar com a zona balneària a partir d’un pla de sanejament financer i de modernització de l’oferta hotelera. � La costa mediterrània entre Tetuan i Al-Hoceima, encara verge, és un focus d’atracció d’inversió estrangera. El govern va crear l’Agència de Desenvolupament del Nord del Marroc (APDN) el 1998 per impulsar el desenvolupament de la regió en general i, en particular, mitjançant l’impuls turístic. � Al litoral central, entre Asilah i El-Jadida, es troben les dues principals ciutats del Marroc (Casablanca i Rabat) i el turisme és principalment de negocis. Aquest tipus de turisme està revifant des de fa uns anys. A més, per aquesta zona es pretén
Page 1 and 2:
Sectors emergents als països del M
Page 3 and 4:
Realització: Institut Internaciona
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
10 Índex de taules i gràfics núm
Page 11 and 12:
12 Introducció núm. 3 tor es pugu
Page 13 and 14:
14 Resum executiu núm. 3 4. A dife
Page 15 and 16:
16 Resum executiu núm. 3 c) La dis
Page 17 and 18:
18 Resum executiu núm. 3 El sector
Page 19 and 20:
20 Resum executiu núm. 3 27. Un al
Page 21 and 22:
22 Resum executiu núm. 3 39. La pe
Page 23 and 24:
24 Resum executiu núm. 3 Les possi
Page 25 and 26:
26 Resum executiu núm. 3 als submi
Page 27 and 28:
28 Resum executiu núm. 3 66. El se
Page 29 and 30:
30 Resum executiu núm. 3 a països
Page 31 and 32:
32 Resum executiu núm. 3 a) La cap
Page 33 and 34:
34 Resum executiu núm. 3 2005 i le
Page 35 and 36:
36 núm. 3 Resum executiu ja en el
Page 37 and 38:
38 Resum executiu núm. 3 oportunit
Page 39 and 40:
40 Resum executiu núm. 3 dòlars a
Page 41 and 42:
42 Resum executiu núm. 3 les neces
Page 43 and 44:
44 Resum executiu núm. 3 ment de t
Page 45 and 46:
46 Resum executiu núm. 3 petència
Page 47 and 48:
48 Resum executiu núm. 3 163. Els
Page 49 and 50:
50 Resum executiu núm. 3 a la difu
Page 51 and 52:
52 Resum executiu núm. 3 El llanç
Page 53 and 54:
54 Resum executiu núm. 3 194. El n
Page 56 and 57:
1.1. Perspectives econòmiques de l
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
1.2.1. El Marroc podria estar inici
Page 66 and 67:
Gràfic 1. Marroc. Creixement del P
Page 68 and 69:
2006. Aquest acord ha de suposar l
Page 70 and 71:
petites i mitjanes empreses. En edu
Page 72 and 73:
Tanmateix, l’Estat encara té un
Page 74 and 75:
Gràfic 5. Tunísia. Creixement del
Page 76 and 77:
adoptat un pla d’acció per acoll
Page 78 and 79:
Gràfic 7. Egipte. Economia de Merc
Page 80 and 81:
al Mercat Comú d’Àfrica de l’
Page 82 and 83:
Gràfic 9. Israel. Creixement del P
Page 84 and 85:
L’estructura demogràfica facilit
Page 86 and 87:
El creixement econòmic dels darrer
Page 88 and 89:
� Estabilitat macroeconòmica.
Page 90 and 91:
6. Tendència a harmonitzar les leg
Page 92 and 93:
Algèria i Egipte —i en menor mes
Page 94:
Page 97 and 98:
98 2. Tendències i oportunitats se
Page 99 and 100:
100 2. Tendències i oportunitats s
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126: 126 2. Tendències i oportunitats s
Page 175: 176 2. Tendències i oportunitats s
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
Page 237 and 238:
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 286 and 287:
3. Bibliografia Sectors emergents a
Page 288 and 289:
Cité euroméditerranéenne de la m
Page 290 and 291:
Page 292 and 293:
Observatoire Méditerranéen. Porta
Page 294 and 295:
Page 296 and 297:
Entrevistes i seminaris Mustafa San
show all

Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?