Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

1995 al 6,6% al 2004, el cert és que, en termes globals, el sud i l’est mediterrani continua
considerant-se una destinació marginal (50 milions de visitants l’any, que és el
mateix que el que rep el conjunt d’Espanya). Les perspectives, però, assenyalen que
el flux de turistes a la regió es podria doblar d’aquí al 2025 (UNDP, 2005). A més, caldria
comptar també que l’augment de l’estàndard de vida i el desenvolupament de la
classe mitjana a la regió podria significar un creixement ràpid del turisme domèstic.
Característiques del turisme al mediterrani
Sectors emergents als països del Mediterrani
Actualment, però, les dues terceres parts dels visitants a la regió mediterrània provenen
de l’Europa occidental, essent encara superior la seva presència al Magrib. Els
turistes nord-americans són lleugerament més perceptibles a Israel, Jordània, el
Marroc, Turquia i Egipte. Els turistes de l’Orient Mitjà visiten sobretot Egipte, el Líban
i Jordània. Aproximadament el 20% dels visitants a Turquia provenen de l’Europa
central i de l’est. El turisme domèstic i el turisme entre els països del nord de l’Àfrica
continua essent encara marginal (amb les excepcions del turisme domèstic a Egipte
i Turquia i del libi a Tunísia).
Pel que fa a la motivació, aquesta és principalment l’oci. El turisme de negocis, família
i religiós és encara menor, sobretot en termes d’ingressos, malgrat la importància
del retorn de temporada en el cas dels treballadors magribins a l’exterior i del turisme
religiós a Israel i Síria.
El turisme a la regió presenta una forta estacionalitat, associada al turisme de platja.
A Turquia, per exemple, el 40% de les entrades es produeixen al tercer trimestre de
l’any. Això és semblant per a Tunísia i, en menor grau, Egipte, Jordània i el Marroc.
Aquesta estacionalitat depèn, per tant, de la diversificació de l’oferta i, en aquest sentit,
mentre que Tunísia està fent un esforç per obrir-se cap a altres alternatives, el
Marroc està invertint, precisament, en expandir el turisme de platja.
Pel que fa al mitjà de transport, el més habitual continua sent l’aeri, malgrat que, per
a Catalunya, el port de Barcelona és un referent donat el creixement del transport
marítim, ja sigui en forma de creuer o de transbordador (ferri) de passatgers. Precisament,
el flux a Oran i Alger (Algèria) i a Tànger (Marroc), actualment operat per una
empresa algeriana, podria augmentar si es milloressin les condicions de servei, de
freqüència i de puntualitat segons consta a l’Autoritat Portuària d’aquesta ciutat. 18
18. «A toda máquina». Article publicat a La Vanguardia. Barcelona, 22 d’agost del 2006.
171
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani