Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

2.2.7. Tendències i oportunitats del tèxtil i la confecció a Turquia
Turquia és el segon proveïdor de vestits de la Unió Europea, només per darrere de
la Xina, i les seves exportacions representen més del 4% mundial, que assoleixen
l’11% en el cas de la roba per la llar (tercer exportador mundial). Turquia sola gairebé
dobla la producció i exportació de la resta dels països mediterranis. Es tracta, en
definitiva, d’una potència mundial en aquest sector. Les exportacions han tingut
importants ritmes de creixement anuals, en certa mesura atenuat des de la finalització
del sistema de quotes a inicis del 2005 (22% i 7% al 2004 i 2005, respectivament).
De moment, el sector resisteix la competència asiàtica i la baixada dels marges
empresarials per la pressió sobre els preus per part dels compradors europeus
i nord-americans. Però, en això, hi ha ajudat sens dubte la devaluació de la lira turca
al març del 2006, així com la imposició de quotes a la importació asiàtica i l’abaixada
de l’IVA per al sector.
Els punts forts més destacats del país són:
Sectors emergents als països del Mediterrani
� L’existència de matèries primeres (en especial el cotó, però també fibra sintètica i
artificial) i la integració sectorial, que inclou l’acabament de qualitat en el tèxtil i la
producció d’accessoris per a la confecció.
� La mà d’obra nombrosa, jove i qualificada, amb baixos costos laborals.
� La situació geogràfica estratègica i l’existència de la unió duanera amb la UE. Els
lliuraments a Europa es poden realitzar en 6-11 i 10-11 dies per carretera i mar,
respectivament. Les primeres comandes es poden lliurar amb un termini de sis setmanes
en compliment de la regulació europea i dels termes de qualitat.
� Turquia ha signat recentment acords de lliure comerç amb el Marroc, Tunísia i Egipte
(2004 i 2005) que preveuen la rebaixa progressiva dels aranzels sobre els teixits
turcs. Aquests països poden utilitzar els teixits turcs per confeccionar roba amb
destinació a la UE amb accés preferencial. Al mateix temps, facilitarà les inversions
i el comerç de la indústria turca cap a aquests països. A banda dels anteriors, Turquia
també ha signat acords de lliure comerç amb Israel, l’EFTA, Macedònia, Bòsnia
i Hercegovina, i Croàcia.
� La progressiva liberalització i obertura econòmica que ha permès el canvi de mentalitat
de l’empresari turc que, actualment, ja pensa en exportar bona part de la
producció.
163
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani