Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

156
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
núm. 3
ment obsolet, i només aconsegueixen exportar una quarta part del total de les exportacions
del sector. La manca d’inversió en els processos intermedis de producció tèxtil,
com són la filatura i el tissatge, històricament dominats per les empreses estatals,
representa un important coll d’ampolla per competir en l’àmbit internacional. Així, les
indústries locals de confecció sovint prefereixen importar fil i teixit dels països asiàtics,
com és el cas de les matèries primeres de cotó, del Pakistan o de la Xina.
El del cotó és un cas paradoxal. El país és un líder mundial en la producció de cotó
de fibres llargues de qualitat superior, un producte que és molt apreciat mundialment
per a l’elaboració de camises i llençols. No obstant això, la reducció de la superfície
de conreu del cotó ha suposat un augment dels preus locals que ha fet que calgués
importar fil de cotó des d’alguns països veïns per proveir la indústria. En el futur, el
govern preveu aplicar una política que reguli la producció, els preus i el màrqueting
del cotó egipci.
A més, les empreses estatals no disposen de la tecnologia per convertir aquest cotó
en fil de gran qualitat. Així, Turquia importa cotó d’Egipte per produir productes de
gran qualitat a partir de la transformació que realitza la seva indústria tèxtil. El govern
egipci s’ha proposat construir un cluster per a tèxtils a la zona industrial de Borg El
Arab per mirar d’atraure la inversió estrangera que pugui desenvolupar aquesta activitat.
Actualment, Setcore és l’única empresa manufacturera que hi està treballant,
concretament en la filatura, i té previst ampliar la capacitat de producció fins a doblarla.
Dues empreses de tissatge (una italiana i una suïssa) i una de filatura (pakistanesa)
s’han compromès a construir les seves fàbriques a la zona i un grup d’empreses
turc també preveu moure-s’hi. 16
Un sector privat dinàmic orientat a la confecció
En contrast, el sector privat presenta un gran dinamisme i es concentra en les activitats
de confecció. Cal diferenciar entre un gran nombre de petites empreses que s’orienten
al mercat local i unes 3.000 empreses exportadores de més de 25 treballadors,
la major part de les quals pertanyen a l’Egyptian Garments Exporters Assotiation.
En quant a la demanda domèstica, cal recordar que Egipte és el país àrab més
poblat i té una població molt jove. Molts dels productors locals tenen la seva pròpia
16. The Daily Star Egypt, 15 de juliol 2006.