Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

116
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
núm. 3
2.1.5. Tendències i oportunitats de l’agroalimentari a Tunísia
La indústria agroalimentària suposa el 3,7% del PIB tunisià, és a dir, es troba entre
els principals sectors industrials del país juntament amb el tèxtil, la mecànica, l’electrònica
i la química. Existeixen un miler d’empreses de més de 10 persones i el sector
dóna feina a prop de 85.000 persones —en un país de 10 milions. Els principals
productes d’exportació són l’oli d’oliva (un terç de les exportacions agroalimentàries),
els concentrats de tomàquet, els productes del mar i els dàtils. El 80% es destina a
la Unió Europea però també és rellevant el comerç amb els països africans i àrabs,
en especial amb Líbia.
Des de meitat dels de la dècada de 1990, s’està produint un procés de modernització,
en part per adaptar-se millor a les necessitats del consumidor, que han canviat com a
resultat de l’increment del poder adquisitiu i, sobretot, a la zona compresa per Tunis i
la costa, i en part també per poder fer front a la competència dels productes d’importació.
La liberalització comercial del mercat tunisià està previst que es completi al 2008,
fet que suposarà una major pressió tant per a les indústries locals com sobretot per a
les explotacions agrícoles, en termes d’una major competència, però també d’oportunitats
per accedir al mercat europeu. Així, al 2005 la indústria agroalimentària es va
situar en el primer lloc entre les indústries manufactureres del país en termes d’inversió.
Des del 1996 s’han aprovat 274 projectes agroalimentaris en el marc del Programa
Nacional d’Anivellació (PMN) per un total de 400 milions d’euros que ofereixen facilitats
financeres a les empreses locals per reestructurar-se i obtenir certificacions.
En aquest context, l’empresa agroalimentària tunisiana presenta una sèrie de desafiaments
que la catalana pot ajudar a cobrir:
� Necessitats d’incrementar les competències en matèria de màrqueting i de comercialització,
especialment cap als mercats externs, i de competències en les tècniques
de condicionament, en concret per als llegums.
� Recolzament per a l’obtenció de la certificació a les normes comunitàries, certificació
ISO 9002 i de formacions en pràctiques d’higiene que facilitin que les empreses
tunisianes puguin fer front a la liberalització comercial. Al 2005 Tunísia ha adoptat
la norma ISO 22000 que engloba tota la cadena alimentària.
� Mancança de tècnics agrònoms ben preparats, equipament obsolet, deficiències
en l’embalatge (etiquetatge, nous condicionaments) i de la cadena logística (cadena
del fred, equips de transport condicionat).