Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

112
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
núm. 3
ges adequades, va créixer un 17%. En aquest increment també cal considerar el
paper que ha jugat l’Estat els darrers anys, que ha deixat enrere el període de nacionalitzacions
per entrar en un procés de privatitzacions —l’Estat conserva encara la
gran part de les terres més productives—, de millora de la gestió de la superfície
agrària pública i d’incentius cap a la pime, que han funcionat millor en aquest sector
respecte d’altres, coincidint amb el llançament del Pla Nacional per al Desenvolupament
Agrícola (PNDA) el 2000.
Sembla ser que el PNDA, acompanyat pel clima favorable, ha començat a donar
fruits i, així, s’han superat els objectius previstos en la producció de dàtils, tomàquets,
patates, ous, carn blanca, llet, fruita i verdures. Al mateix temps han augmentat
les inversions principalment en el refinament d’oli, el sucre, les centrals lleteres
i les centrals de conserva. Sense tenir en compte els cereals, la resta de la
producció agrícola, que no és tan volàtil degut a l’expansió del regadiu, ha crescut
un 4% i la ramadera, un 7%, mantenint en els dos casos creixements més
continus.
La superfície agrària útil és 8,2 milions d’hectàrees (únicament el 3% del territori
nacional) dels quals, com a conseqüència de la dèbil intensificació del conreu, la meitat
queden en guaret. No obstant això, s’espera que la superfície es pugui incrementar
encara en un milió d’hectàrees addicionals en els propers anys. La superfície de
regadiu és relativament molt menor (vora el 5%) per l’absència de pluges i d’infraestructures
hidràuliques.
Les principals produccions del país són els cereals (33%), les fruites i farratges (6%
cadascun) i les hortalisses (3%). Les exportacions d’Algèria en productes agrícoles
consisteix sobretot en vi i dàtils. La dependència de l’exterior és total pel que fa als
productes agroalimentaris de producció industrial, en especial olis i sucre. També
destaquen les importacions de cereals i dels lactis (65% i 60% del consum domèstic
respectivament).
Privatització de terrenys agrícoles
En el marc de les reformes introduïdes pel PNDA es troba la privatització de les terres
públiques (2,8 milions d’hectàrees) i, per això, es va crear l’Oficina Nacional de Terres
Agrícoles (ONTA). Els objectius generals per als propers anys han estat dissenyats en
funció del potencial geològic i climàtic de cada zona i haurien de contribuir al foment
de l’exportació. Aquests objectius consisteixen en: