Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

106
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
Síria
Jordània
núm. 3
Font: Elaboració pròpia
� El sector consumeix el 50% dels embalatges —sobretot de plàstic—
que cal importar en gran mesura.
� Ajuts públics a la ramaderia i oportunitats en salut animal.
� Progressió del sector privat.
� Potencial per convertir-se en un dels productors més importants de
fruites i hortalisses del Pròxim Orient. Qualitat dels productes
reconeguda regionalment.
� Nombroses oportunitats associades a la mecanització, la cadena del
fred i transport, així com en l’assoliment dels estàndards europeus.
� La cerca de nous mercats en el marc de l’acord d’associació amb la
UE afavorirà la transferència de tecnologia i estandarització.
� Sistemes d’irrigació i hivernacles.
2.1.3. Tendències i oportunitats de l’agroalimentari al Marroc
La indústria agroalimentària és la principal al Marroc, per davant de la tèxtil i la química
(representa un terç del total de la producció manufacturera i un quart de les
exportacions). Tanmateix, la contribució d’aquesta indústria al PIB del país és només
del 4,4% contra el 15% del sector agrícola primari, per la qual cosa es pot afirmar
que el Marroc és un país agrícola però encara poc transformador o, dit d’una altra
manera, amb un gran potencial a l’agrobusiness encara per explotar.
Els darrers 10 anys el sector ha mantingut un creixement entorn del 4% anual. Això
ha estat així pel creixement de l’agricultura i de la demanda local, així com pel dinamisme
de les exportacions cap al mercat europeu en un context de major obertura
i de reformes estructurals impulsades des de l’Estat que apunten cap a la modernització
del sector: privatitzacions, venda de terra agrícola a inversors nacionals i
estrangers, i obertura a la competència i a l’empresa estrangera. De tota manera,
encara persisteixen alguns punts febles: la permanència d’un sector informal poc
competitiu que sobreviu en part gràcies al proteccionisme estatal, un retard en termes
d’actualització d’equips i control de la producció i del compliment dels estàndards
internacionals, trencaments en la provisió de productes agrícoles cap a la
indústria (els productors guanyen més exportant directament el mercat europeu),
costos de transport elevats, problemes de qualificació de la mà d’obra tècnica i
gerencial, etc. De tota manera, aquests punts febles s’aniran solucionant previsible-