Sectors emergents als països del Mediterrani - Cambra de Comerç ...

102
2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani
núm. 3
Entre les activitats adreçades al mercat local, en general amb unes necessitats creixents
i insatisfetes, destaquen com a oportunitats: l’aigua mineral, els productes amb
un cicle de vida curt (el segment dels productes lactis), la modernització i millora del
procés de la cadena de fred (refrigeració), la piscicultura, el pa industrial, la matança
i processat de la carn vermella, i la distribució d’aliments.
Perspectives de canvi a la política agrícola europea
Segons el Directori General per Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió
Europea, 3 les negociacions per assolir un nou acord comercial multilateral en el marc
de l’OMC (Ronda de Doha) i les negociacions europees amb els països mediterranis
apunten que, en el futur encara indeterminat, augmentaran les importacions agrícoles
des del mercat europeu i que podran suposar l’eliminació progressiva dels subsidis
a l’exportació agrícola fins al 2013. Tot això, en el seu conjunt, podrà esdevenir
un estímul cap al desenvolupament de l’activitat sobretot agrícola i, de forma indirecta,
de la indústria agroalimentària mediterrànies.
Tanmateix, pel que fa a la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) de la Unió
Europea no es preveu que, per ella mateixa, generi un incentiu per a l’activitat als països
de la regió mediterrània. Aquesta reforma, que s’aplica a partir del 2005, suposa
la desvinculació dels ajuts directes a la producció i la condicionalitat —que no desaparició—
dels ajuts al compliment de diferents normes de caràcter mediambiental i
de salut i benestar. A més, es preveu la «modulació», consistent en la possibilitat de
traspassar part del pressupost per als ajuts directes —primer pilar de la PAC— cap
al finançament de la política de desenvolupament rural —segon pilar. En definitiva, el
resultat de la reforma de la PAC podria considerar-se, en el seu conjunt, sense efectes
per al desenvolupament del mercat agroalimentari mediterrani. És més, l’any
2006 sembla obrir una nova etapa de la PAC caracteritzada per la incertesa, la inestabilitat
i les creixents tendències renacionalitzadores (possibilitat d’utilització del 20%
de la modulació per part dels propis estats membres, inclusió dels «sobres nacionals»
perquè siguin els estats els qui puguin escollir les mesures de reforma sectorial
o el traspàs al sector pilar del que fins ara eren ajuts directes). 4
3. AHNER, Dirk. «Reinforcing the competitivity of Agriculture in the EU following CAP Reform».
Brussel·les, 8 de juny, 2006.
4. Patronat Català Pro Europa, «Informe Semestral sobre l’Estat de la Unió Europea.
Presidència finlandesa: juliol-desembre del 2006», juliol 2006.