Revista Digital Valencia Escribe, número 3, 3ª era. Septiembre 2022

Les jugadores d'escacs
Irene Lado Montserrat
Només els falta la parla, Vasari
En eixa vesprada blava,
decorada amb sinople fullatge
d'un alt i fornit arbre
i profunditat esblaimada
amb riu, castell i blanques muntanyes,
destaquen quatre dames
que enlairen les mirades.
La seua complicitat és tan estable
com el roure que els fa de paisatge,
i posen com a models de quadre,
mentre unes esmercen el temps en contemplar
com les altres s'entretenen jugant als escacs.
El deu Mercuri un dia regalà
a la nimfa Scacchide un escaquer
en les regles del joc instruint-la
per poder, així doncs, seduir-la.
Així va passar amb la família Anguissola
la qual, com altres de bona posició i prestigi,
també amb un tauler les filles obsequiaren,
perquè amb aquest entreteniment volien
realçar la llur destresa i enginy ben fort,
en compte d'altres jocs com les cartes o daus
on només jugava el factor sort.
Les mans belluguen les peces:
peons, alfils, cavalls i torres,
que per una graella vestida
de quadres blancs i negres
s'hi esvaren i hi saltironegen.
Les tres més jóvens, la Llúcia,
la Minerva i l'Europa
per ser de noble casa i llinatge
amb luxoses vestidures de seda
i mànegues ornades i folrades
amb brodats de fils daurats,
van coquetament abillades.
Com a deesses iberes i grecoromanes,
porten cenyides diademes en trenes formades
amb xarxes de fil capil·lar i perles enfilades.
Per contra, la Cornèlia, la minyona,
du senzill alb i fosc robatge
i escodrinya l'entremaliada, Europa,
mentre aquesta esbossa un somriure,
en veure la Minerva, enfurismada,
com indica a mà alçada
que ha perdut la partida
davant de la seua rival, Llúcia,
que orgullosa i satisfeta
observa la seua germana gran, la Sofonisba,
per ser millor retratada.
Dempeus davant del cavallet,
amb les mans ocupades
entre paletes, pinzells i colors,
Página 22
Revista digital de Valencia Escribe