LA CIUTAT 45

Aquest exemplar és propietat d'aquest establiment
#45 novembre-desembre 2023
î 630 979 590 / 687 431 117 e
@revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA
Descarrega
aquí la
revista
TÚNEL COLL DE LILLA
TARRAGONA CONNECTA
AMB EL SEU INTERIOR
REUS
Entrevistem
Josep Baiges
VALLS
El campanar
en reformes
SALOU
2a edició del
Salou Congress
VILA-SECA
Els Reis de les
Cavalcades
LA CIUTAT
1

2
LA CIUTAT

Ref. 7937 3 2 Precio: 189.000€
PIN I SOLER
Piso con 3 habitaciones, baño completo y
aseo. Calefacción GN. Ventanas de aluminio,
armarios empotrados puerta blindada.
Cocina independiente. Ascensor. Próximo
a universidad, bus, parque, colegio, etc.
Ref. 7936 2 1 Precio: 167.000€
SERRALLO
Dispone de 2 habitaciones con armarios empotrados
y 1 baño con bañera. Cocina independiente
y equipada. Amplio salón con salida a balcón y
vistas despejadas. Exterior y luminoso. Calefacción
GN. Y a/a con bomba f/c. Parquing y trastero.
Ref. 7947 -
Precio: 165.000€
AV. LLUÍS COMPANYS
Oficina/Local de 167 m 2 , con 4 estancias
y 2 baños. Suelo gres, a/a con bomba
f/c. Finca con ascensor.
Ref. 7985 3 2 Precio: 164.900€
CAMP CLAR
Piso con 93 m 2 útiles. Dispone de 3
habitaciones y 2 baños. Suelo parquet.
Calefacción GN. Cocina independiente.
Amueblado con electrodomésticos.
Ref. 7997 - - Precio: 12.500€
HIGINI ANGLÈS
Trastero de 8 m 2 en zona parquing
con estantería.
Ref. 8001 2 2 Precio: 171.500€
AV. PAÏSOS CATALANS
Piso de 79 m 2 con 2 habitaciones y 2
baños. Calefacción. Ascensor. Parquing
y Trastero.
Ref. 7963 - - Precio: 790.000€
BAR/RESTAURANT EN ESTANISLAO FIGUERAS
Bar/restaurante de dos plantas y porche
próximo a Pza. Imperial Tarraco. Calefacción
y a/a. Amueblado y equipado. Patio
interior. Para entrar.
Ref. 7989 3 1 Precio: 165.000€
SANT PERE I SANT PAU
Piso de 84 m 2 con 3 dormitorios y 1
baño. Calefacción GN y a/a con bomba
f/c. Trastero. Ascensor.
Ref. 7969 - - Precio: 60.000€
AVINGUDA D’ANDORRA
Local de 76 m 2 con ventanas aluminio y
suelo gres. Persiana eléctrica. Muy bien
comunicado.
LA CIUTAT
3

TARRAGONA
TARRAGONA ACONSEGUEIX DURANT L’ESTIU
XIFRES TURÍSTIQUES DE RÈCORD
Més de 200.000 arribades de turistes, consolidació de la recuperació turística
en pernoctacions i ocupació i aconseguir una desestacionalització a la ciutat
La ciutat de Tarragona aconsegueix xifres rècord
en l’arribada de turistes a la ciutat i superant
xifres de l’any passat durant l’estiu. Des
del 14 de juny fins al 15 de setembre han visitat
202.905 turistes la ciutat de Tarragona,
80.578 s’han allotjat als hotels i 122.327 als
càmpings. És una pujada exponencial i suposa
un increment del 25,8% en comparativa de
l’any 2029 i 1,6% en l’any passat.
Encara que s’ha superat el nombre de pernoctacions,
durant el mes de juliol ha suposat una
davallada del 6,7%, però la comparativa del
2019 suposa un increment exponencial.
La consellera de Turisme, Comerç i Promoció
Econòmica, Montse Adan ha recalcat que
“l’objectiu des de Tarragona Turisme és esdevenir
una ciutat atractiva els 365 dies
l’any”. El resultat de què afluència de turistes
solament sigui molt alta els mesos de l’estiu
es veu en l’obligació d’incrementar aquesta
afluència turística durant la resta d’any. No
obstant això, durant els mesos de gener i setembre
d’enguany ha augmentat el nombre de
pernoctacions en càmpings i hotels, un 92,9%
del total del 2022 i aconseguint bones dades.
TARRAGONA TREBALLA
EN EL PLA ESTRATÈGIC
PER A LA IMPLANTACIÓ
DE L’ECONOMIA BLAVA
Tarragona Impulsa va presentar ahir
dijous els resultats de la diagnosi
sobre l’activitat al voltant del mar
El Teatret del Serrallo es va convertir en
l’escenari de la presentació de la “Diagnosi
d’ocupacions, perfils professionals, necessitats
formatives i tendències de futur dels
sectors econòmics vinculats a l’economia
blava a Tarragona i la seva àrea d’influència”,
un projecte que vol definir una estratègia
conjunta per potenciar l’economia blava que
generi noves oportunitats en recerca, coneixement,
emprenedoria, creació d’ocupació i
riquesa.
LA PLATJA DE LA SAVINOSA DE TARRAGONA
INAUGURA UN NOU MURAL AL TÚNEL D’ACCÉS
El mural està inspirat en el mar i convida el ciutadà a capbussar-se al fons
marí com a porta d’entrada a la platja del barri
El túnel d’accés a la platja de la Savinosa de
Tarragona llueix des del diumenge 29 d’octubre,
d’un nou mural d’art urbà obra de
l’artista Àngel Sauret. L’acció s’emmarca en
el pla de sostenibilitat del barri que s’impulsa
des de l’Associació de Veïns de La Savinosa i
compta amb la col·laboració de l’Ajuntament
de Tarragona. La regidora de barri de Llevant,
Isabel Mascaró, va assistir a la inaugu-
ració del mural.
Durant el cap de setmana, l’artista Àngel Sauret
es va encarregar d’il·lustrar les parets de
la infraestructura amb l’objectiu de dignificar
el túnel d’accés a la platja i en general de tota la
zona.El mural està inspirat en el mar i convida
el ciutadà a capbussar-se al fons marí com a
porta d’entrada a la platja del barri.
Tarragona Impulsa va presentar les conclusions
d’un estudi que ha de servir per a la definició
d’un pla estratègic específic per a la implantació
de l’economia blava a la ciutat i que
ha volgut respondre preguntes com ara la
relació de Tarragona i la seva àrea d’influència
amb el mar, quines són les tendències
de futur en economia blava que poden contribuir
a millorar l’ocupabilitat de les persones
i la competitivitat de les empreses, quins són
els recursos endògens del mar al territori que
cal potenciar per enfortir l’economia o de quina
manera es pot ajustar l’oferta i la demanda
del mercat laboral en els sectors vinculats a
l’economia blava.
A partir de l’objectiu d’analitzar les necessitats
i les oportunitats dels subsectors de
l’economia blava a Tarragona per desenvolupar
el seu potencial econòmic i d’ocupació,
l’estudi ha perfilat un mapa d’actors
i perfils professionals, una sèrie de tendències,
un diagnòstic de debilitats, amenaces,
fortaleses i debilitats (DAFO) i, finalment,
una proposta de línies de treball per dinamitzar
aquells subsectors que mostren més
potencial.
4
LA CIUTAT

LA CIUTAT
5

ANEM A
PAMS
Tarragona ha estrenat un pla que intervé intensivament en diferents
zones de la ciutat, actuant en àmbits com la neteja, la senyalització o
la dignificació de l’espai públic
Adrià Miró Canturri
La rentada de cara que pretén impulsar
Rubén Viñuales a Tarragona arriba
al primer mes de funcionament. El passat
3 d’octubre la corporació socialista va
estrenar un dels seus projectes estrella,
el ‘Pam a Pam’, a la zona de Parc Riuclar,
l’Albada i la Floresta. Uns barris on s’han
desenvolupat unes 200 actuacions si
sumem les tres potes del pla: neteja, senyalització
i dignificació de l’espai públic.
Després d’operar en aquest espai, li ha
tocat el torn de Bonavista. Encara que no
han finalitzat els treballs al barri, s’hi han
fet més de 200 actuacions. En definitiva,
l’Ajuntament remarca que en aquest primer
més la xifra pot apropar-se a les 500
accions si les sumem totes.
“Podem dir que està donant molt bon
resultat i una molt bona impressió a tots
els veïns on actuem, perquè han entès
que el ‘Pam a Pam’ suposa una millora en
els dèficits existents als seus barris i que
els petits arranjaments a l’espai públic tindran
beneficis evidents i visibles”, reflexiona
el conseller de Medi Ambient, Espai
Públic i Joventut, Guillermo García.
Per la seva part, la consellera de Relacions
Ciutadanes, Neteja, Mobilitat i Protecció
Civil, Sonia Orts, també remarca
que aquest primer mes és “altament positiu”
i subratlla la coordinació entre els
diferents serveis municipals que actuen
en cada una de les potes. “Estem molt contents
sobretot per la coordinació que es fa
dia a dia, que no és fàcil, però que ens està
permetent desplegar-lo de manera simultània
a tres punts diferents de la ciutat”.
TRES POTES DIFERENTS
Com indica la consellera Orts, el pla
compta amb tres àmbits d’actuació diferenciats,
que permeten poder estar
netejant una zona de la ciutat i, al mateix
temps, pintar la senyalització viària desgastada
o arreglar algunes voreres d’una
altra part del municipi. De fet, l’alcalde
Viñuales remarca en cada intervenció
que es tracta d’una iniciativa que va més
enllà de la neteja. Segons Guillermo García,
és un pla que suposa accions “intensives”
i que busca coordinar diferents
serveis públics que “a vegades se superposaven”
per fer-los més eficients.
Les diverses intervencions que es
practiquen en aquests barris tenen una
durada d’uns 3 o 4 dies i s’estima que es
dedicarà un any en fer tota una volta.
És a dir, que en tot el mandat es podran
completar quatre voltes a tota Tarragona.
Aquestes actuacions es divideixen en
tres grans àrees que serien la neteja, la
6
LA CIUTAT

“Està donant molt bon
resultat i una molt bona
impressió a tots els veïns
on actuem, perquè han
entès que el ‘Pam a Pam’
suposa una millora en
els dèficits existents als
seus barris”
seguretat viària i la dignificació de l’espai.
Unes potes que compten amb els seus
equips determinats i especialitzats, i que
realitzen tasques que funcionen de manera
independent les unes de les altres.
Pel que fa a la neteja, les principals accions
que es fan són la neteja de voreres
i calçada; la retirada d’herbes d’escocells,
voreres i calçada; la neteja de contenidors;
el repàs de lluminàries; la retirada
de pintades i adhesius de papereres, contenidors
i façanes municipals, així com
la neteja de papereres i canvi de les que
estigui malmeses.
En l’àmbit de la seguretat viària, es busca
repintar les marques viàries, repassar i
renovar la senyalització vertical, repintar
les marques d’aparcaments, repintar les
marques viàries de parades i reparar els
clots a l’asfalt i les tapes de registres.
vxl.cat
LA CIUTAT
7

Finalment, la pota de la dignificació de
l’espai públic té l’objectiu de pintar el mobiliari
urbà, reparar els panots de les voreres
i dignificar i embellir els parterres i
parcs propers.
A més, el pla divideix la ciutat en sis
zones diferents, que gràcies a la seva
amplitud, permet que actuïn les diferents
potes simultàniament. Fins ara, el
‘Pam a Pam’ s’ha desplegat a la primera
zona (Parc Riuclar, l’Albada i la Floresta)
i a la segona, Bonavista. Posteriorment,
es traslladarà a la resta de barris de Ponent;
a la zona compresa per Part Baixa,
Sant Salvador, Eixample Sud i Sant Pere
i Sant Pau; als barris de Llevant, i també
en un espai d’actuació que engloba Barris
Marítims, Eixample Nord, Eixample i
Part Alta.
Degut a les especificitats i necessitats
de cada espai de la ciutat, des de l’Ajuntament
remarquen que es tracta d’un
pla “viu, dinàmic i flexible”, adaptant-se
a cada barri per dedicar-li el temps que
es cregui oportú. És a dir, segurament hi
haurà algunes zones de la Part Alta on s’hi
hauran d’aturar durant més temps, mentre
que altres espais de la ciutat no necessitaran
que les actuacions es dilatin tant.
FALTA DE MANTENIMENT ALS BARRIS
Més enllà de la diagnosi prèvia que es
va fer per detectar les principals deficiències
de cada barri, el conseller Guillermo
García explica que s’ha pogut observar
on s’ha desplegat el ‘Pam a Pam’ que
“per damunt de tot ha faltat manteniment
durant molt de temps”. Descriu que
una de les actuacions més repetides en
aquest primer mes han estat corregir el
mal estat de de les voreres o les pintades
en papereres i contenidors. Tanmateix,
recorda que el projecte “implica coordinació
i el compromís amb les entitats veïnals”
i espera que pugui ser un “revulsiu
per estimar i cuidar més el propi entorn”.
“Per damunt de tot ha
faltat manteniment
durant molt de temps”
De fet, en l’estrena del pla, la mateixa
presidenta de l’Associació de Veïns de
Parc Riuclar ja demanava certa conscienciació
dels ciutadans a l’hora de tenir
net el barri: “Quan una cosa està neta, es
manté així. En canvi, si està bruta, es va
deixant”. A banda d’això, també exigeix a
l’Ajuntament que aquestes actuacions de
manteniment no es circumscriguin a moments
puntuals i tinguin cert recorregut.
Pel que fa a l’àmbit de la neteja, Sonia
Orts, descriu que s’ha treballat en profunditat
les voreres i l’asfalt, incloent-hi
la neteja de solars, escocells d’arbres, sa-
QUÈ S’HA FET AL
PARC RIUCLAR,
L’ALBADA I
LA FLORESTA?
L’Ajuntament explica que en la pota de
neteja s’han sanejat vuit illes de contenidors,
substituït cinc papereres i s’han
netejat els solars, els escocells dels
arbres, cinc pintades i els embornals i
pous. Pel que fa a la senyalització, s’han
realitzat 21 actuacions a càrrec de la
Brigada Municipal i s’ha netejat i repassat
la pintura de quatre parades d’autobús.
Per acabar, en l’àmbit de la dignificació,
s’han efectuat 30 intervencions
de la Brigada d’Intervenció Ràpida, 44
actuacions de reparació i pintura de
bancs, 42 accions de jardineria, desherbat
general i desbrossament de la zona
de la pista multiesportiva, retallades de
tanques vegetals i poda d’arbustives,
s’ha posat a punt la font del bosc de
l’Albada i s’ha reforçat elements singulars
com la pèrgola del centre cívic de la
Floresta.
8
LA CIUTAT

PAM
PAM
INICI DEL
PROJECTE:
Barris
de Ponent
LA CIUTAT
9

COM S’HA ACTUAT A
BONAVISTA?
nejament de les illes de contenidors, neteja
de pintades, la substitució de papereres i la
neteja d’embornals i pous. En el seu àmbit,
apunta que les problemàtiques més destacades
són “la brutícia al carrer, des de tirar
papers al terra fins a deixar la bossa de la
brossa fora del contenidor o, en el pitjor
dels casos, voluminosos”. Per aquest motiu,
recalca que en el ‘Pam a Pam’ volen incidir
“en les petites millores perquè entenem
que cal fer pedagogia a tots els veïns i veïnes
i ser més nets al dia a dia”.
Més enllà de la neteja dels carrers, Sonia
Orts també posa en valor la feina pel
que fa a la senyalització en aquest primer
mes. “Des de l’EMT es treballa al ‘Pam a
Pam’ per a la reparació, neteja i pintura
de parades, bancs i senyals de l’empresa
de transports”, descriu.
PROBLEMES AMB ELS VEÏNS
Una de les claus del pla és que els carrers
han de quedar completament buits
per a poder executar totes les actuacions
previstes. Per facilitar-ho, s’ha instal·lat
cartelleria pel barri avisant quins dies els
cotxes no poden estacionar en cada zona.
Tant els veïns com el conseller Guillermo
Garcia explicaven en el seu moment que
aquesta feina al Parc Riuclar va ser complicada
per algunes “resistències”. Tot i
això, van poder trobar-hi solucions: “Són
aquestes coses que costen d’entendre,
hem de fer tots un esforç. S’han buscat
localitzacions per ubicar els cotxes del
barri en un descampat darrere l’ermita.
Afortunadament, hem pogut salvar la situació”,
afirmava Guillermo García.
Per a la resta de barris on s’ha de desplegar
el pla, la consellera Sonia Orts explica
que “s’oferirà també un espai alternatiu
per aparcar” i, en el cas del centre,
“s’efectuarà de manera mil·limetrada per
tal que afecti el menys possible”. A més, la
consellera remarca que la tasca de buidatge
de vehicles no ha provocat moltes complicacions
i en general ha tingut “una bona
rebuda i l’actuació cívica de veïns i veïnes”.
A banda d’això, tant l’oposició com algunes
persones a xarxes han criticat que
la pota de neteja es redueix a una simple
repassada pels carrers del barri. Sonia
Orts recalca que no volen que s’entengui
així, ja que es pretén que, “un cop
feta aquesta neteja intensiva, després
es tingui en compte i es facin treballs de
manteniment de manera periòdica”. En el
cas de la pota de neteja, les empreses encarregades
d’aquestes tasques són SECE,
FCC Medi ambient i EMATSA.
NOU SERVEI DE NETEJA A L’HORITZÓ
En paral·lel al ‘Pam a Pam’, serveis com
el de neteja no s’aturen. De fet, es tracta
d’una de les habituals preocupacions
dels ciutadans en diferents municipis i
a Tarragona pròximament es posarà en
funcionament un nou contracte. Aquest
adaptarà les necessitats de la ciutat a la
seva dimensió actual, ja que l’anterior
duia dues dècades en funcionament i havia
quedat obsolet.
Segons estima l’Ajuntament, la Brigada
d’Intervenció Ràpida ha fet un total de
100 actuacions, de les quals 11 són
d’asfaltat i la resta de panots de la vorera.
S’han netejat les herbes, les illes de
contenidors bruts i les pintades de papereres,
a banda de reposar els contenidors
trencats. A més, s’ha repassat l’arbrat
que podia dificultar la visió d’algun
senyal, s’ha netejat el mobiliari i s’han
revisat els clots i detalls del paviment.
EMATSA també ha actuat sobre pous i
embornals i s’espera que es realitzin una
trentena més d’accions al barri per finalitzar
la intervenció.
Durant l’anterior mandat es va licitar
el contracte, però la convocatòria va
quedar finalment deserta. Després d’estira-i-arronses
entre republicans i socialistes
per aquest tema, l’actual govern
ha tornat a treure’l a licitació. En aquesta
ocasió, s’hi van presentar fins a quatre
empreses diferents al lot de neteja i recollida
de la brossa, que compta amb un
pressupost de més de 200 milions en 10
anys. En els pròxims mesos, es dissiparà
el dubte sobre qui acaba prestant aquest
nou servei i també es podrà observar
l’abast real del ‘Pam a Pam’, que acabarà
recorrent cada punt de la ciutat.
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
10
LA CIUTAT

LA CIUTAT
11

TARRAGONA
56 NOUS GUÀRDIES
CIVILS PER A LA
PROVÍNCIA DE
TARRAGONA
Amb la incorporació d'aquests nous
agents, es cobreixen vacants lliures
de les existents al catàleg de llocs de
treball de la Comandància, amb la
qual cosa es millorarà el servei que es
dona als ciutadans
La Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona
va rebre 56 nous agents que es distribuiran
per diferents unitats desplegades a tota
la província. Els agents s’incorporen a unitats
territorials, així com a l’especialitat de fiscal i
fronteres a la nova USECIC (Unitat de Seguretat
Ciutadana de Comandància), creada recentment.
PRIMERES PASSES DEL PROJECTE TARRAGONA
GREENBELT’26
Surten a licitació la redacció dels plans de gestió de l’Anella Verda, la
renaturalització del Riu Francolí i del litoral
L’Ajuntament de Tarragona licita la redacció
de diversos projectes corresponents al
Greenbelt’26. Es tracta de les primeres actuacions
del projecte Tarragona GreenBelt’26,
que compta amb el finançament de 3,6 milions
d’euros dels Fons Next Generation EU.
L’objecte d’aquest contracte és la realització
de tots els treballs necessaris (recopilació
d’informació, treballs de camp, estudis, anàlisi
etc.) per a l’elaboració del Pla Gestor de
l’Anella Verda del municipi de Tarragona així
com el Pla Especial Urbanístic de la ciutat.
La renaturalització de les platges amb l’ampliació
d’espai dunar, la plantació d’espècies
psammòfiles i arbustives i l’eliminació d’espècies
invasores té com a objectiu millorar-ne la
resiliència davant els cada cop més freqüents
temporals marítims.
La renaturalització del riu Francolí al seu
pas per Tarragona és la inversió més important
del projecte Tarragona GreenBelt’26 i
ha de suposar un canvi a nivell mediambiental
i social per la ciutat, per tal que la ciutadania
recuperi un espai degradat actualment.
Durant tot el matí, els nous agents van participar
en la jornada d’ambientació, amb diferents
xerrades que van tindre com a ponents personals
de la mateixa Comandància, destinat a les
Unitats de què disposa, com a Policia Judicial,
Unitat d’Informació o fins i tot unitats administratives.
LA URV ASSOLEIX EL NOMBRE D’ESTUDIANTS MÉS
ALT DE LA HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT
L'estudiantat de grau és el 2,6% més que el curs passat i el de màster torna a
superar la xifra de 2.000 per segon any consecutiu
Aquests agents, un cop incorporats a les seves
noves Unitats, permetran atendre les
necessitats de servei que requereixen els
ciutadans de Tarragona tant al mar territorial,
en entorns naturals o en infraestructures
estratègiques com és el Port de Tarragona i
l’Aeroport de Reus, donant suport a la resta
d’Unitats la nova USECIC amb què comptarà
la Comandància les necessitats de servei que
requereixen els ciutadans de Tarragona tant
al mar territorial, en entorns naturals o en infraestructures
estratègiques com és el Port
de Tarragona i l’Aeroport de Reus, recolzant
a la resta d’Unitats la nova USECIC amb què
comptarà la Comandància.
Més estudiants que mai omplen els campus
de la Universitat Rovira i Virgili aquest curs
2023-24. 12.664 estudiants de grau (el 2,6%
més que fa un any) i 2.171 de màster (l’1,8%
més) estudien a la URV en un curs que ha superat
les xifres de matrícula de tots els anys
precedents des que es va crear la Universitat.
3.437 estudiants han començat els estudis
de grau aquest curs, un 2% més que el curs
2022-23, amb una mitjana d’edat de vint anys
i mig. Més de la meitat de l’estudiantat dels
graus i dobles graus que ofereix la URV (el
63%) és de la demarcació de Tarragona, mentre
que el 17% prové de la resta de Catalunya;
gairebé el 12% és de la resta de l’Estat
espanyol, i un 8% és internacional.
Els nous estudiants agafen el relleu dels que
van titular-se el curs 2022-23: 1.986 persones
més ja són graduades per la URV. Pel que
fa als estudis de màster, a la URV hi ha 2.171
estudiants; són l’1,8% més que el curs passat,
quan es va superar per primer cop la xifra de
2.000 estudiants de màster. Tres de cada deu
són internacionals, que provénen d’Amèrica
(43%), Europa (25%), Àsia (20%) i Àfrica (11%).
12
LA CIUTAT

IQUETA
NBE-CT-79
73535C0CF5575S0001UW
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
Q3TX8CNXP
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Habitatge unifamiliar
Avinguda Boscos de Tarragona 35
43007
Tarragona
Catalunya
20/03/2029
163
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
34
Valorem gratuïtament
el teu immoble
Tenim clients interessats en
comprar el teu habitatge
PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona
£977 216 340 / 615 561 606
F@immobiliariahabitat
d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat
Nº661
aicat 7697
103m2 3 2 Preu: 184.000€
C/ Major. Salou
Pis de 103 m² (90 m² útils), amb una terrassa de
23 m². A tan sols 7 minuts caminant de la platja. 3
habitacions dobles (1 d’elles suite amb accés a la terrassa),
2 banys complets. Cuina office independent
amb sortida a una galeria equipada amb cuina d’estiu.
Ampli saló-menjador amb accés a la terrassa.
Plaza d’aparcament privada exterior comunitària.
Edifici amb ascensor. CEE: en tràmit.
100m2 3 2 Preu: 190.000€
Urbanització Rodolat del Moro
Xalet adossat semi-nou, construït en 2012 amb
95 m² útils i 100 m² construïts. Saló-menjador amb
aire condicionat, terrassa de 35 m², cuina office, 3
habitacions dobles, 1 bany i 1 lavabo. 2 terrasses,
terra de parquet, calefacció, persianes elèctriques,
sistema d’alarma. Inclou plaça d’aparcament de
13 m². Habitatge de VPO. CEE: en tràmit.
115m2 5 2 Preu: 190.000€
C/ Baró IV Torres
Ampli pis de 115 m² construïts (101 m² útils), 5
habitacions (3 dobles), 2 banys. Cuina reformada i
equipada amb sortida a galeria. Ampli saló-menjador
amb sortida a terrassa. Amb mobles i amb 2 splits
d’aire condicionat i calefacció. Ascensor, completament
exterior i molt lluminós. CEE: en tràmit.
275m2 4 2 Preu: 330.000€
Urbanització 5 Estrelles
Xalet unifamiliar de 275 m². Saló-menjador amb xemeneia i
accés directe al jardí. Àmplia cuina amb office i safareig. En
planta baixa, trobem 1 habitació 1 bany complet. La primera
planta disposa de 3 habitacions, 1 d’elles tipus suitte amb
sortida a una terrassa solàrium. A més, aquesta planta
compta amb 1 bany complet addicional. Calefacció i a./a.
Jardí de 560 m² amb possibilitat de construir una piscina.
Semisoterrani amb despatx i un lavabo. Ampli garatge amb
capacitat per a 2 cotxes i zona de traster. CEE: En tràmit.
360m2 5 4 Preu: 695.000€
Urbanització Boscos de Tarragona
Xalet unifamiliar sobre terreny de 1.150 m². Amb 360 m²
útils d’habitatge i 190 m² de garatge. Saló-menjador de 50
m² amb xemeneia, cuina de 25 m² amb terrassa de 37 m², 5
habitacions dobles (4 suittes i 1 amb vestidor), habitació de
planxa, 4 banys complets. Terrasses amb vista a la mar. Golfa
de 24 m² amb armaris de paret i terrassa. Garatge de 190 m²
amb traster, gran piscina de 12 x 6 m, jardí, aire condicionat,
calefacció, terra de marbre, alarma. Jardí amb piscina de
12 x 6. CEE: E 163/34.
365m2 6 4 Preu: 1.450.000€
Urbanització Els Músics
Xalet unifamiliar amb màxima seguretat i privacitat de 365 m², 6
habitacions, 4 banys. Ampli estacionament exterior per a 4 cotxes.
Impressionant saló-menjador de 70 m² amb xemeneia i vistes al
jardí. Cuina elegant i funcional amb accés al jardí. 5 dormitoris dobles
amb armaris de paret i a./a, suite amb bany complet, vestidor
i terrassa coberta amb vista a la mar. Calefacció i aire condicionat.
Terres de parquet i marbre. Garatge per a dos cotxes amb zona
d’emmagatzematge. Jardí de 450 m² amb terrassa, porxo i piscina
salina comunitària. Prop de la platja.. CEE: en tràmit.
www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera
LA CIUTAT
13

L'ADVENT TARRAGONÍ
El calendari d’advent de la Via T incorpora diversos elements de la
cultura popular de la ciutat barrejats entre els personatges nadalencs
Adrià Miró Canturri
La Via T ha tornat a apostar aquest
any per produir un calendari d’advent
amb temàtica tarragonina. La iniciativa
ja es va dur a terme l’any passat i la bona
acollida ha empès a l’associació a repetir
l’experiència. “Després de l’èxit de l’any
passat, hem decidit que és una cosa que
ha de quedar a Tarragona tots els Nadals
perquè els nens tinguin un calendari de
la seva ciutat”, explica la presidenta de la
Via T, Raquel Pizarro. A més, a partir d’un
nombre de calendaris venuts, queda un
romanent perquè l’associació pugui dinamitzar
activitats.
La intenció és que cada any un dissenyador
tarragoní diferent sigui l’encarregat
de confeccionar el calendari. En
aquesta edició, l’escollit ha sigut Hugo
Prades, membre destacat de l’Associació
d’Il·lustradors de Tarragona. “Tenia clar
que havia de ser una cosa alegre, però vaig
haver d’investigar què havia de portar un
calendari d’advent”, relata sobre el procés
de creació.
L’escenari de l’obra és el Pla de la Seu,
amb la imponent Catedral de Tarragona
de fons. “La catedral és un escenari molt
sobat, però era el que em donava més joc.
Per mi és un tresor a Tarragona”, replica
l’Hugo Prades. Allí podem trobar multitud
de personatges, alguns relacionats amb
Nadal i altres amb la cultura popular de la
ciutat: els pastorets, el naixement, els reis,
l’Àliga, un membre de la Moixiganga, el Bou
o la Mulassa. “Els elements que vaig posar
al calendari són un reflex de l’època que estem
vivint, una barreja de tot”, descriu.
1000 UNITATS PER VENDRE
Com ja van fer l’any passat, la Via T ha
preparat 1.000 unitats que contenen xocolata
d’establiments tarragonins. Cada
calendari tindrà un cost de 13 euros i es
podrà trobar a l’Abacus, el Lloro de la
Negrita, la Pastisseria Montserrat, l’Amb*Art,
La Martina Kids&Us i l’Associació
de Comerciants de la Via T. Tot i que esperen
vendre el major nombre possible, des
de la Via T destaquen que els calendaris
que sobrin tornaran a anar a un menjador
social o alguna entitat similar.
A banda de la xocolata del calendari, la
compra també pot portar premis com una
Nintendo Switch Oled blanca, una entrada
doble pel musical de la Bella i la Bèstia
o una entrada doble per l’Aquum. En total,
15 premis diferents que es donaran a
conèixer el 22 de desembre a la web i les
xarxes socials de la Via T.
14
LA CIUTAT

LA CIUTAT
15

mamapop
MÉS QUE UN CONCERT
Parlem amb Manel Simón, fundador de Mamapop, un espectacle
solidari contra el càncer de mama per recordar, gaudir i emocionar
Sergio Lahoz Dorante
Què és el Mamapop i què ha aconseguit
fins ara? Intento resumir. Mamapop
neix l'any 2014 amb una motivació que
neix del meu cor. La meva mare va morir
en una edat que no s’ha de morir cap
mare i al cap d’uns anys decideixo mobilitzar-me
per fer alguna cosa per la causa.
Alguna cosa per evitar que la meva filla, la
meva dona o les meves amigues no hagin
de passar per aquesta malaltia (càncer de
mama).
El primer que faig és reunir-me amb
l’IRBL, m’interesso pels projectes de recerca
i veig, òbviament, que la recerca
necessita finançament. A partir d’aquí he
de mirar quin és el vehicle per mobilitzar
a la ciutadania i acabo decidint que és la
música. Jo vaig ser cantant molts anys,
des de l’institut fins a acabar la carrera,
em vaig dedicar a la carretera. A partir
d’aquí vam decidir muntar un equip professional
i vam decidir muntar un espectacle
de zero.
Vam començar el 2014 amb un "pase"
a l’auditori Enric Granados amb 700 persones,
vam escollir cançons del pop-rock
de sempre i gairebé omplim el primer
cop. Així amb aquesta experiència es va
escollir que el Mamapop representaria
música de tots els temps en cada edició.
D’aquesta forma s’ha fet Hollywood,
"mas movida" o com l’any passat, que vam
fer "Mamapop latino". Aquest any abordem
"el musical". Mamapop defineix una
temàtica, escull els temes més coneguts,
fem les partitures i disparem el concert.
La base de formació de la banda és
“ La meva mare va morir
en una edat que no s’ha
de morir cap mare i al
cap d’uns anys decideixo
mobilitzar-me per fer alguna
cosa per la causa”
molt potent, a sobre. Avui dia, les bandes
s’han de formar amb el mínim possible
per tractar de treure un benefici, que és
una pena, però en el nostre cas tenim la
sort de posar entre 45-50 persones a
l’auditori. Tractem d’escriure les partitures
a aquests professionals per facilitar-los
la feina.
És el primer cop que col·laboreu amb
l’Institut d’Investigació Sanitària Pere
Virgili? Hi haurà més col·laboracions
a futur? Fins ara, hem aconseguit destinar
uns 193.000 € a l’Institut de Recerca
Biomèdica de Lleida. Des del 2019,
Mamapop és l'organització privada que
més aporta a la investigació de càncer de
mama a Lleida.
La col·laboració amb el Pere Virgili havia
de dependre de l’èxit del Mamapop a
Tarragona i, per sort, veiem que aquest
èxit arriba en la primera edició. Ara haurem
de complir, oferir un gran espectacle
i notar que la gent surt encantada per tal
de repetir.
16
LA CIUTAT

LA CIUTAT
17

Artísticament, com es produeixen les
diferents edicions? Quines dificultats hi
ha per mobilitzar tanta gent? Estem posant-li
molta imaginació amb les tarimes i
optimitzant l’espai. Per altres anys valoraríem
allargar l’escenari si podem fer-ho
amb més temps. En termes de mobilitzar
cinquanta persones, nosaltres en l'àmbit
coordinatiu som 15 persones i tractem
de definir assajos els diumenges i, òbviament,
els cuidem durant tot l’assaig i
estem allà per tot el que necessitin. Els
músics són professionals amb una petita
part ‘amateur’. En aquesta petita part,
sense anar més lluny, vam poder comptar
en les primeres edicions amb Mariona
Escoda, sent el seu primer escenari gran
el Mamapop. Parlant ara si del muntatge,
per Tarragona vindrà un minibús des de
Barcelona i un autobús des de Lleida. Divendres
a les vuit del matí entra un tràiler
de Sounders per montar-ho tot, i això
ocupa tot el dia. Dissabte, a la mateixa
hora al matí es comença la sonorització i
el "pase" a la italiana -un "pase" que implica
reproduir totes les cançons ràpidament
a l’escenari- i a la tarda comença
maquillatge, perruqueria, vestuari i a les
20:00 s’obren portes.
Que pot esperar la gent de l’espectacle?
Aquella gent que no pot assistir,
com pot col·laborar? Fila 0? Anticipo
que crec que la gent se sorprendrà, perquè
la gent s’esperarà allò típic d'un concert
i comencem d’una forma diferent. Hi
ha dos inicis diferents, perquè l’objectiu
és impactar a la gent i, després, comencem
amb l’espectacle.
Pel que fa a col·laborar, a banda de les
entrades, per aquell que no pot vindre
a l’espectacle o vulgui aportar més, pot
trobar a la web del mamapop.cat la secció
“Tiquets” i la secció “Fila 0” i allà es
pot trobar o l’Institut de Recerca Biomèdica
de Lleida o l’Institut d’Investigació
Sanitària Pere Virgili.
Amb l’espòiler d’abans ho he de preguntar.
Sembla que des de Tarragona
i des de l’Ajuntament estan molt contents
d’acollir el Mamapop. Això significa
alguna cosa més? Serà més fàcil repetir.
El que costa és establir-se a la ciutat
i començar de zero. L’any vinent ja s’hauria
vist la nostra proposta. La clau de tot
és sensibilitzar a la gent i tractar de lligar
al públic també al Mamapop. Tractem
d’emocionar la gent amb aquesta proposta
i tant de bo arrelar-nos com ho estem
a Lleida. Allà, una setmana abans, oferim
entrades a les persones que ja havien
comprat i quan surt la venda general, les
millors localitats ja han estat venudes.
Agraïm molt també la col·laboració de
les persones que han aparegut al vídeo, que
no hi ha hagut un ‘no’ de ningú i de les entitats
col·laboradores com poden ser Repsol,
Factorenergia, l’Ajuntament de Tarragona,
el Palau Firal de Congressos i el Port.
“ Anticipo que crec que
la gent se sorprendrà,
perquè la gent s’esperarà
allò típic d'un concert
i comencem d’una forma
diferent”
Escanneja aquest codi QR amb
el teu mòbil i podràs veure com
és un concert de Mamapop
18
LA CIUTAT

LA CIUTAT
19

ALS AJUNTAMENTS
La pujada de les
despeses ordinàries
obliga a una gran part
dels ens municipals a
incrementar les taxes
i els impostos per
quadrar els comptes
Adrià Miró Canturri
Situació límit arreu del país. Arribant a
finals d’any, tots els ajuntaments ajusten
les seves ordenances fiscals per posar
fil a l’agulla als pressupostos que marcaran
el seu primer any de mandat. El
panorama, però, està provocant una pujada
generalitzada d’impostos i taxes a la
majoria de consistoris que està aixecant
una onada d’indignació entre membres
de l’oposició i alguns ciutadans. Tot i les
queixes, les institucions municipals -ase
dels cops de la població- tenen poc marge
de maniobra si volen mantenir els serveis
públics actuals. És a dir, o retallades o increment
de les ordenances fiscals.
Encara que el context de cada ajuntament
és diferent, la notícia es repeteix en
diversos punts del territori català, més
enllà de la ideologia dels governs. El tripartit
d’esquerres de Tortosa ha pujat
un 17,95% l’IBI, un 19% l’IAE o un 28% la
taxa de la brossa. A Sitges, amb l’alcaldia
en mans d’ERC, l’IBI s’ha incrementat un
8%, mentre que a Martorell (Junts) els
diversos impostos i taxes han augmentat
un 8,4% i a Castelldefels (PP) un 8,8%
l’IBI. Amb tot, també s’ha de reconèixer
que altres governs municipals han pogut
trobar vies per congelar impostos o inclús
abaixar-los, com és el cas de Lleida.
A la capital de la terra ferma, el pacte entre
el govern socialista i Junts ha permès
abaixar l’IBI un 2% i només incrementar
les taxes segons l’IPC.
LES RAONS DELS INCREMENTS
Molts ciutadans, que veuran que han
de pagar més el 2024, es preguntaran:
per què hi ha aquest increment de la
pressió fiscal generalitzada? Els ajuntaments
al·leguen que els seus problemes
financers són causats per l’increment de
l’IPC, l’augment del preu de l’energia, els
interessos, la inflació i l’augment del 3%
del sou dels funcionaris que estableix la
Llei de Pressupostos de l’Estat. A això se
li incorpora la nova normativa europea,
que obliga que la taxa d’escombraries
recapti el 2025 el que costa el servei, per
evitar que aquest sigui deficitari.
A més, el 2024 es recuperaran les
regles fiscals, que havien estat paralitzades
per capejar els problemes de la
pandèmia. Entre 2020 i 2022, els ajuntaments
podien utilitzar el romanent de
tresoreria per pagar despesa corrent.
Per exemple, Tarragona el 2023 emprar
fins a 3.521.387,25 euros amb aquesta fi-
20
LA CIUTAT

“Encara que el context
de cada ajuntament és
diferent, la notícia es repeteix
en diversos punts
del territori català, més
enllà de la ideologia dels
governs”
negociació amb els partits de l’oposició.
PP i VOX es van autodescartar a pactar
cap increment fiscal, acotant la negociació
a Junts, En Comú Podem i ERC. La
tensió sobre si es podrien tirar endavant
les ordenances fiscals es van mantenir
fins a la nit abans del mateix ple extraordinari.
Els republicans, que esperaven ser
imprescindibles, es van mantenir ferms
en unes reivindicacions que el govern socialista
no podia a assumir i, finalment, es
van quedar sols. Sense incidir i sense ser
necessaris.
Els vots van arribar dels dos aliats prioritaris
de Viñuales, els juntaires i els comuns.
Encara que el portaveu dels postconvergents,
Jordi Sendra, va deixar clar
que “no era partidari d’apujar els impostos”,
va decidir negociar amb els socialistes.
“Teníem dues opcions; plantar-nos
en la radicalitat del no, posant en risc la
prestació dels serveis o fer política en
majúscules, negociant per minimitzar la
proposta del govern”, descriu. La negociació
amb el PSC els va permetre rebaixar
la pujada de l’IBI plantejada inicialment,
rebaixar el sou d’assessors i polítics, no
tocar els abonaments de l’EMT, noves
places d’aparcaments per a motos o la
instal·lació de plaques solars als edificis
públics, entre d’altres.
Els comuns, que també demanaven algunes
de les mesures anteriors, van posar
al centre del debat la taxa de brosses
i van pactar amb Viñuales la creació Comissió
d’Estudi de l’Estructura Tarifària
d’aquesta taxa. A més, van exigir l’increment
del 20% a la taxa de terrasses, el
recàrrec de l’IBI sobre els pisos buits fins
al 150% i una moratòria pels pisos turístics
d’un any.
En definitiva, els vots de PSC, Junts i
ECP van ser suficients per aprovar cada
un dels punts: pujades en el 12% de la
taxa d’escombraries, el 7,4% a l’IBI (amb
bonificació de 50€ per persones amb risc
d’exclusió social), l’eliminació de la bonificació
per instal·lació de plaques solars
en l’IBI, el recàrrec de fins al 150% a l’IBI
pels pisos buits, la pujada del 20% de la
taxa de terrasses o l’increment de l’impost
sobre construccions, instal·lacions i
“La taxa de terrasses
s'incrementarà un 20%
com a exigència dels
comuns per a pactar els
pressupostos”
nalitat. Això, però, s’acabarà aquest curs
i la liquidació del pressupost s’haurà de
destinar a reduir el nivell d’endeutament.
Un seguit de contratemps que han deixat
alguns comptes municipals amb desviacions
considerables.
TARRAGONA: DURES NEGOCIACIONS
Un dels primers ajuntaments del territori
en explicar aquesta situació va ser
el de Tarragona. A diferència de molts
municipis veïns, el govern de Viñuales no
gaudeix de majoria al ple i havia de negociar
aquestes noves ordenances fiscals. A
sobre, el desviament que havia de superar
el consistori tarragoní no era menor:
13.940.842,65 euros.
Per quadrar els comptes, Rubén
Viñuales va anunciar unes pujades de cal
déu, que encara havien de passar per una
LA CIUTAT
21

obres (ICIO) en un 33%. El Ple va escenificar
l’estrenyiment de les relacions dels
socialistes amb juntaires i comuns, i també
la debilitació dels ponts entre els republicans
i els dos socis de Viñuales. Tant
comuns com postconvergents van acabar
a garrotades (polítiques) amb ERC, debatent
temes que poc tenien a veure amb
les ordenances fiscals.
REUS: TRES NECESSITATS
FINANCERES
A la capital del Baix Camp, les necessitats
són similars a les de Tarragona. El
tripartit reusenc va xifrar el seu desviament
respecte del 2023 en 9,6 milions
d’euros i va assenyalar tres necessitats
de finançament que els obligaven a prendre
aquestes mesures.
Juntament amb el context econòmic,
que comporta la pujada de l’IPC o l’augment
de sous i dels tipus d’interès; l’Ajuntament
ha de complir uns “compromisos
adquirits prèviament”. Aquests serien
qüestions com la revisió del contracte de
la brossa o l’acord per incrementar la dotació
de Guàrdia Urbana amb 10 agents.
En total, aquestes pujades suposarien
5,62 milions més d’euros.
En segon lloc, el govern reusenc pretén
adequar les necessitats de finançament
de l’Ajuntament a la realitat. “El que necessiten
els organismes autònoms i les empreses
municipals ha d’estar reflectit dins del
pressupost, abans es movien romanents
d’un lloc a l’altre. A més, teníem treballadors
en situació de temporalitat i els havíem
d’estabilitzar”, relatava l’alcaldessa de
Reus, Sandra Guaita, en roda de premsa.
Unes accions que suposen l’augment pressupostari
de 2,63 milions d’euros.
“L’IBI s’ha apujat un
12,5% o la taxa d’escombraries
el 14%, el servei
de grua, s’incrementa un
64% o la taxa de terrasses
i guals un 40%”
Finalment, han decidit recollir algunes
de les demandes ciutadanes per incorporar-les
al pressupost. És el cas de la
creació d’una brigada d’intervenció ràpida,
millores al servei de neteja viària i
recollida de residus; millores a l’Oficina
d’Atenció Ciutadana, noves polítiques
transversals en innovació o l’ampliació
de beques menjador. En total, 1,7 milions
més que, sumats a les altres dues necessitats
de finançament, donen els 9,6 milions
esmentats.
Per a quadrar aquests comptes, l’augment
ha sigut inclús més pronunciat
que el de Tarragona. L’IBI s’ha apujat un
12,5% o la taxa d’escombraries el 14%.
D’altra banda, qüestions com el servei
de grua, “especialment deficitari”, s’incrementa
un 64% o la taxa de terrasses
i guals un 40%. “Els informes tècnics ens
deien que no els teníem ajustats a la realitat
actual”, exposa el regidor d’Hisenda,
Manel Muñoz. Tot i això, hi ha fins a 14
taxes que es mantenen i les bonificacions
continuen iguals, excepte les que afectaven
els cotxes de més de 25 anys.
SALOU, EN LA MATEIXA SITUACIÓ
El context econòmic també ha colpejat
Salou. El municipi, segons el seu regidor
d’Hisenda, Yeray Moreno, “és un dels
llocs on menys impostos es paguen i això
ha repercutit en el poder adquisitiu de la
casa”. Tal com expliquen, aquesta situació
ha empès al govern salouenc a actualitzacions
fiscals que busquen “beneficiar
directament la ciutadania de Salou” amb
els serveis prestats. “Amb els mínims
diners volem fer el màxim”, apuntava Yeray
Moreno en roda de premsa.
Després de 10 anys sense incrementar
impostos, les actualitzacions que s’han
d’aprovar inclouen un augment de l’IBI
del 9,8%; i un increment del 10% tant
en la neteja com en l’ocupació de la via
pública. Sebastià Domínguez, regidor de
22
LA CIUTAT

LA CIUTAT
23

EN PEU DE GUERRA
La pujada d’impostos ha provocat
queixes als diversos municipis, però
les manifestacions han sigut força desiguals.
A Reus, Junts, VOX i el PP van
aconseguir mobilitzar més de 500 persones,
que es van concentrar a la Mercadal
sota el crit de “no pagarem” o “que
s’abaixin el sou”. La concentració va
obtenir també el suport d’importants
entitats comercials com el Tomb de
Reus i el gremi d’Hosteleria de la ciutat.
Neteja Viària i Gestió de Residus, recalca
la necessitat d’aquesta modificació,
apuntant al dèficit existent en la taxa de
neteja, que actualment es troba en més
del 20%.
ALTRES MUNICIPIS DEL CAMP
En canvi, altres municipis del Camp
de Tarragona que no han hagut de tocar
tant les seves ordenances fiscals són Vila-seca
o Valls. En el cas dels de la Costa
Daurada, únicament incrementaran un
8% l’IBI a causa de la solidesa financera
de les seves arques municipals.
A la capital de l’Alt Camp, l’IBI pujarà
un 3,49%, per sota de la inflació prevista.
“Altres municipis del
Camp de Tarragona que
no han hagut de tocar
tant les seves ordenances
fiscals són Vila-seca
o Valls”
A més, s’introdueix com a novetat la
bonificació del 50% de l’IBI durant
un termini de 6 anys pels immobles
construïts a l’empara de protecció
oficial i, de la mateixa, manera, es
fixa una bonificació del 90% per
tres anys de les propietats objecte
d’urbanització, construcció i promoció
immobiliària, dues mesures
destinades a incentivar el sector de
la construcció en les seves diferents
modalitats. D’altra banda, augmenten
l’Impost de Vehicles de Tracció
Mecànica, congelat des del 2019, en
un 13,7% i l’IAE un 4,4%. tot i això,
la mesura només afectarà aquelles
empreses amb nivells de facturació
superior a 1 milió d’euros i que, a
més, es trobin en zones concretes on
s’ha millorat la urbanització i serveis
de la via pública.
En canvi, a Tarragona les imatges van
ser diametralment oposades. Mentre
a Reus es van observar multitud de
càntics i pancartes, la manifestació
tarragonina va estar marcada pel silenci
sepulcral i la desubicació dels seus
assistents. La trobada amb prou feines
va concentrar més de 100 persones i va
ser víctima del silenci dels comerciants
i de la poca implicació d’alguns grups
de l’oposició en ella. Segurament, els
prop de 150 ciutadans que van fer acte
de presència esperaven algun lideratge
que esperonés la protesta i van haver de
marxar amb un mal regust de boca. Les
associacions de veïns, però, amenacen
amb incrementar la pressió.
24
LA CIUTAT

LA CIUTAT
25

ESTHER
TEMPRANO
Cap de Recursos Humans d’FCC
Medi Ambient a Tarragona i Lleida
“El 20% de
les noves
contractacions
venen a través
d’entitats
socials”
FCC Medi Ambient és l'empresa que, des de fa més de 120 anys,
vertebra els serveis mediambientals del Grup FCC.
Adrià Miró Canturri
En l'actualitat, atén 66 milions de persones
en 5.200 municipis de tot el món i
compta amb 39.700 persones en plantilla,
el major actiu de la companyia. La seva
àmplia experiència es percep en la diversitat
d'activitats que realitza, des de recollida
i gestió integral de residus, o neteja
viària i de platges, fins al manteniment i
conservació de zones verdes o xarxes de
clavegueram, entre moltes altres.
Esther Temprano és la cap de Recursos
Humans d’FCC Medi Ambient a Tarragona
i Lleida, un departament al que
ella prefereix anomenar “Gestió de Per-
sones”. Des de la seva àrea d’actuació
apliquen diversos programes, busquen la
inclusió a l’empresa de persones en risc
d’exclusió social i tracten d’enfortir el paper
de la dona la seva plantilla. En parlem
en aquesta entrevista per La Ciutat.
A la Delegació Catalunya II (Lleida i
Tarragona) gestioneu vora 1.000 treballadors.
Com busqueu crear un bon
ambient de treball? Des de l’any 2013
estem certificats per AENOR com a empresa
SIGOS (sistema integral de gestió
d’organitzacions saludables). Es tracta
d’un sistema de gestió que promou i protegeix
la seguretat, la salut i el benestar
de totes les nostres persones treballadores,
tant dins com fora de l’àmbit laboral.
A més, el sistema és de caràcter transversal.
No som només l’àrea de Recursos Humans,
sinó que es trasllada al llarg de tots
els departaments. Treballem amb la metodologia
de millora contínua, que entén
la salut com un estat complet de benestar
físic, mental i social. Aleshores, a partir
d’aquestes premisses ho despleguem tot.
Com s’ha traslladat aquesta metodologia
a la Delegació? A través d’una sèrie
de programes específics. Cadascuna de
les pautes que volem treballar l’integrem
en un programa. Tenim el programa pre-
26
LA CIUTAT

Quins altres plans teniu? També tenim
el programa d’Activitat Física i Alimentació
Saludable (PAFAS). Col·laborem amb
la URV perquè tots els estudiants del
grau de nutrició i dietètica facin dietes
especialitzades. És molt maco i agrada
molt. A més, impulsem el programa de
Seguretat Vial (PSV), que és fonamental.
Realitzem des de campanyes de posar-se
el cinturó fins anàlisis dels punts negres
per cercar solucions amb canvis organitzatius.
Després tenim el programa de
Gestió d’Absentisme (PGA) per reduir
els accidents a l’empresa i fomentar l’estabilitat
en el treball. La darrera reforma
laboral ens ho ha ficat fàcil, però abans
no ho era tant. De fet, la gent té antiguitats
de 35 o 40 anys. Es jubilen amb molts
anys a l’empresa.
“Encara que legalment
es demana un 2% de
contractació de persones
amb diversitat funcional,
nosaltres estem en
un 6,52%”
Parlaves de temes de salut amb l’alimentació,
però en els últims anys la
salut mental ha pres un paper clau. Ho
tracteu d’alguna manera? A l’empresa
tenim com a prioritat que els riscos psicosocials
en l’àmbit del treball s’han d’eliminar
o evitar en la mesura del possible. A
més, és un compromís legal que estableix
la llei de Prevenció de Riscos Laborals.
Impulsem mesures en l’àmbit de la prevenció
i promoció de la salut, i una d’elles
se centra en els riscos psicosocials. El
2021, després de la pandèmia, es va treballar
amb èxit aquest programa. Vam fer
el test psico 4, que ens permetia detectar
factors de risc i, a partir dels seus resultats,
implantar accions o formacions específiques.
Sempre des d’un àmbit transversal.
Els resultats del test, però, ens van
sorprendre, ja que van ser molt positius.
ventiu de consum d’alcohol i altres drogues
(PPAD). No complim amb els límits
de la DGT, sinó que tenim els nostres propis.
Es va detectar fa uns anys que era una
problemàtica i, per això, fem que el consum
sigui 0. D’altra banda, el pla estrella
és el programa d’igualtat d’oportunitats
(PIO). Per exemple, amb la contractació
de dones a través d’una discriminació
positiva. Procurem donar prioritat i prevalença
als col·lectius que estan infrarepresentats.
Aquí també englobem les
persones en risc d’exclusió social a través
d’entitats i les persones amb diversitat
funcional. Encara que legalment es demana
un 2% de contractació de persones
amb diversitat funcional, nosaltres estem
en un 6,52%.
LA CIUTAT
27

Es va veure que no hi havia grans factors
de risc dins de les plantilles.
Abans assenyalaves el programa
d’igualtat d’oportunitats per desenvolupar
una de les vostres línies estratègiques
de Recursos Humans, la inclusió
de la dona. Com es concreta aquesta
feina? Dins del SIGOS el programa estrella
és el d’igualtat d’oportunitats, on
es troba l’àmbit de contractació de dones.
En els sectors més masculinitzats
apliquem els criteris de discriminació
positiva. Davant d’un currículum similar
d’home i dona, sempre prevalem el de la
dona. Aquesta visió també l’apliquem en
les promocions de personal i ens permet
que actualment tinguem un gran nombre
de dones a FCC Medi Ambient. A més,
aprofitem el 8 de març per a fer-les visibles.
L’any 2017, vam facilitar que les dones
treballadores es traguessin carnets
de conducció, que són molt costosos i
és un àmbit molt masculinitzat. A partir
d’aquell any, sempre oferim aquesta possibilitat.
L'àrea de Recursos Humans és un bon
exemple de la promoció de dones. Som
bastants dones i darrerament encara més
ocupant llocs de responsabilitat. Precisament,
avui he fet un sondeig entre elles
per saber què era ser dona i treballar a
FCC. Totes m’han dit que és un orgull.
Ens has comentat que teniu la taxa
de treballadors amb diversitat funcional
per sobre del que es demana. Com
busqueu aquesta inclusió? Portem a
terme diferents accions amb entitats i
fundacions sense ànim de lucre, amb els
col·lectius en risc d’exclusió social i treballant
per la millora de l’ocupabilitat.
“Portem a terme diferents
accions amb entitats i
fundacions sense ànim de
lucre, amb els col·lectius
en risc d’exclusió social i
treballant per la millora
de l’ocupabilitat”
Aquestes accions poden ser de diferents
tipus: inserció laboral, tallers de tast o de
coneixement del sector, acolliment de
persones en pràctiques no laborals, visites
a l’empresa i d’altres.
Amb quines entitats teniu tracte?
Són moltes. Fundació Adecco, Cáritas,
Cerc@, Cire pel tema de presons, Creu
Roja amb víctimes de violència de gènere,
Formació i Treball, Fundació Intermedia,
Inserta (Fundació ONCE), l’Onada, Pere
Mata, Projecte Home amb temes de drogodependència,
ECOM, la URV, l’Institut
Pere Martell amb FPs duals, Casal l’Amic,
Fundació Mapfre, convenis de pràctiques
no laborables, programes de risc d’exclusió
social a través de la Generalitat… infinitat.
Una de les joies de la corona és també
la Fundació Incorpora de la Caixa, devem
ser els que més contractem a la província.
En total, el 20% de les noves contractacions
a 2023 són a través d’entitats.
Quins són els objectius en l’àrea de
Recursos Humans de cara al 2024?
Ens agradaria mantenir tot el que fem i
continuar assolint i millorant resultats de
tots els nostres programes implantats.
Contractant encara més treballadores
provinents d’entitats, amb moltes més
dones a les nostres plantilles i millorant
encara més el nostre rati de personal
amb diversitat funcional.
28
LA CIUTAT

LA CIUTAT
29

TARRAGONA
EL DR. JOAN MARIA ADSERÀ, NOU PRESIDENT DE LA UNIÓ ASSOCIACIÓ
D’ENTITATS SANITÀRIES I SOCIALS
El Dr. Adserà fa una nova proposta de governança, que per primera vegada s’acompanya d’un equip de presidència per
fer front al nou mandat
L’Assemblea General Extraordinària de La
Unió celebrada avui ha escollit per unanimitat
el Dr. Joan M. Adserà, director general
de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent
nou president de La Unió. El Dr. Adserà
relleva Enric Mangas, qui ha presidit La Unió
des de 2016 durant dos mandats. Un període
caracteritzat pels canvis d’entorn, la crisi
econòmica, legislatures curtes i inestables,
l’aplicació de l’article 155 o la gestió de la
pandèmia de la COVID19, entre altres.
Joan M. Adserà és llicenciat i doctor en Medicina.
L’any 1989, mitjançant concurs, va
obtenir la plaça de director mèdic i adjunt a la
gerència de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla i
el 1994 va ser nomenat delegat territorial del
Departament de Sanitat i gerent de la Regió
Sanitària de Tarragona del Servei Català de
Salut fins a l’any 2000.
Actualment, és director general de la Xarxa
Santa Tecla Sanitària, Social i Docent, entitat
de referència al seu territori. Durant tota
la seva etapa professional ha estat vinculat
a La Unió ocupant diversos càrrecs, i en el
darrer període ha estat vicepresident 1r de
l’entitat.
NOU PAS PER IMPULSAR L’ÀREA
METROPOLITANA DEL CAMP DE
TARRAGONA
KILIAN GARCÍA I ARGENTINA ORIA
DE RUEDA, GUANYADORS DE LA 32A
MITJA MARATÓ
Alejandro Baceiredo i Paula Hritiuc s’han endut el podi de la
10K Ciutat de Tarragona
El 5 de novembre els carrers de la ciutat es van omplir de corredors
i corredores que participaven en l’esdeveniment esportiu amb més
tradició i més esperat de l’any: La Mitja Marató + 10K Ciutat de Tarragona
que enguany celebra la seva 32a edició. Finalment van arribar
a la meta un total de 1.261 participants, 669 a la Mitja i 592 a el 10k.
Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona i Sandra Guaita, alcaldessa de Reus
continuen treballant conjuntament per posar en marxa l’Àrea Metropolitana
de Tarragona. Després de reunir-se amb la presidenta de la Diputació
de Tarragona, Noemí Llauradó, han fet una trobada amb el delegat
del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Angel Xifré, per
tractar els punts de vista al voltant d’aquesta iniciativa.
El treball conjunt amb la Generalitat és clau per avançar en qüestions
importants del Camp de Tarragona. Ara es treballa amb l’objectiu de
crear un full de ruta preliminar que es presentarà als alcaldes i alcaldesses
abans de finalitzar aquest any. Això permetrà recollir valoracions i
opinions per elaborar un full de ruta definitiu a l’inici de l’any vinent.
Per ara s’ha descartat crear una estructura concreta que gestioni el
projecte i es vol treballar amb un ventall de comissions i treballar aspectes
com els residus, l’energia, la promoció econòmica o la mobilitat.
Amb motiu del risc d’alerta per ventades,
es va haver de modificar una
part del circuit que es va anunciar a
tots els participants, ja que la zona
de l’escullera havia quedat tancada.
Així doncs, mentre que el 10k
va poder mantenir el seu circuit
inicial, la Mitja Marató es va configurar
amb una volta idèntica al
circuit de 10k i una segona volta
afegint els metres restants fins arribar a la distància exacta.
Pel que fa a la Mitja Marató i amb un temps de 01:08:44 Kilian García Ruiz
es va endur la millor marca masculina; mentre que Argentina Oria de Rueda,
amb un temps de 01:16:51 va estar la primera participant femenina a
travessar la línia de meta. Pel que fa a la cursa de 10K, les millors marques
femenina i masculina van ser d’Alejandro Baceiredo i Paula Hritiuc.
Consulta les edicions
anteriors escanejant
aquest codi QR.
MÉS DE 10.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI
On ens pots trobar?
Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat
Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs,
Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis,
Oficines i Clients.
· Edita: Catonline S.L.
· NIF: B-55620173
· Impressió: Gráficas Andalusí
· Dipòsit legal: T-141-2017
· Distribució: UNIMAIL
www.laciutatcomunicacio.com
revistalaciutat
30
LA CIUTAT

LA CIUTAT
31

EL PESSEBRE
DELS
ESTELS
L’activitat celebra la seva 26a edició amb la mateixa essència
amb què va néixer
Adrià Miró Canturri
Quins elements ha d’incorporar un
pessebre? Segons la tarragonina Maria
Antonia Martorell, presidenta de la
Federación Española de Belenistas, el
naixement és una de les escenes indispensables
dels pessebres, però aquest
pot comptar també amb moltes altres escenes
i inclús hi ha corrents que apunten
que es pot anar sempre més enllà pel que
fa a les definicions rígides.
En l’àmbit dels pessebres, més concretament
dels pessebres vivents, el
que s’escenifica a Castelló -part del terme
municipal de l’Hospitalet de l’Infant i
Vandellòs- s’ha convertit en un símbol del
territori. L’anomenat Pessebre dels Estels
compta amb la imatge del naixement, però
gran part del seu pes el prenen les múltiples
escenes que representen oficis que
han perdut pistonada en els últims anys.
“Els puristes ens diuen que no és un pessebre.
Crec que no es pot perdre l’essència,
però les coses poden evolucionar sense
perdre el nord”, descriu Santi Nomen,
president de l’Associació Masia Castelló.
“A la calor de les fogueres
de Santa Llúcia -festivitat
local- van decidir
revifar el poble amb un
pessebre vivent”
En aquest sentit, el Santi explica que
el Pessebre dels Estels posseeix una
“idiosincràsia que ens fa diferents d’un
pessebre únicament bíblic”. Tal com destaca,
l’acte és un popurri entre la cultura
popular i els pessebres més tradicionals
per ensenyar alhora “patrimoni, oficis i
vivències”.
RECUPERAR EL POBLE
El seu origen és força curiós. En la dècada
dels 90 la gent gaudia de Castelló
només en moments puntuals, fins que un
grup de joves ho va canviar tot. A la calor
de les fogueres de Santa Llúcia -festivitat
local- van decidir revifar el poble amb un
pessebre vivent. La tasca era complicada,
ja que des dels anys 50 el poble havia
32
LA CIUTAT

LES NOVETATS DE
2023
En els seus 25 anys d’història han incorporat
novetats edició rere edició.
De fet, actualment se celebra el cap de
setmana del 8-9 i 16-17 de desembre,
però inclús les dates són un element que
s’ha modificat al llarg dels anys. Pel seu
26è Pessebre dels Estels hi haurà fins a
6 passis diaris, avançant l’hora d’inici a
les 17.00 h, pensat especialment per a
les famílies amb infants petits. D’aquesta
manera, l’accés al pessebre serà cada
mitja hora, començant a les 17.00 h i
amb un últim passi diari a les 19.30 h.
A més, també prometen una petita sorpresa
pels visitants.
endavant. “Al principi anàvem amb un
grup electrogen i els entrepans de casa
per treballar fins a les 12 de la nit. Quan
senties que el grup electrogen començava
a fer soroll havies d’anar corrent per
posar-li el gasoil”, recorda rient. D’aquell
grup de gent en queden poc més de cinc
persones. Tot i això, reivindica que “el
projecte i la finalitat no han canviat mai” i
que controlen que no es perdi “l’essència
amb què va néixer”.
25 EDICIONS A LES ESPATLLES
Des de l’edició de 1998, el poble ja n’ha
viscut 25. Un número rodó que els va permetre
fer una mirada enrere l’any passat
i veure fins a quin punt havia crescut el
projecte. “El pessebre d’ara no té res a
veure amb el de 1998, hi ha hagut un canvi
brutal. Hem guanyat molt en qualitat de
muntatge”, resumeix el Santi. De fet, també
recorda que abans els passis havien de
ser tant sí com no de nit perquè la foscor
tapava les deficiències que encara tenia el
poble. En canvi, ara que Castelló ja torna
a fer patxoca no necessiten aquest recurs
picardiós.
L’altre gran canvi ha sigut el nombre de
persones que any rere any formen part
del projecte. De la cinquantena de persones
implicades fa 25 anys -una xifra prou
considerable pel context- han passat a les
més de 300 que organitzen o participen
en el pessebre actualment.
LA SUMA DELS OFICIS
En l’arrencada del Pessebre dels Estels,
els seus organitzadors van anar a buscar
persones que havien practicat un ofici
o que inclús en aquell moment encara el
treballaven. “Vam anar a buscar llatadores
del poble que van dir ràpidament que
sí, un baster que feia 20 anys que s’havia
jubilat o una dona matalassera que encara
treballava”, descriu el Santi. A aquests els
han seguit oficis nous que algunes perso-
quedat deshabitat, no hi havia aigua corrent
ni electricitat, les cases havien quedat
enrunades i no es podia ni passejar
pels feréstecs carrers.
“El pessebre sempre ha anat lligat a la
rehabilitació del poble, es basa en la seva
recuperació i en la il·lusió”, explica el Santi,
que porta relacionat al projecte des
dels seus inicis. El president de l’Associació
Masia Castelló relata que el seu cas
va ser paradigmàtic, donat que van fer el
camí a la inversa: “Normalment, hi fiques
diners i després et poses a fer alguna
cosa, però nosaltres vam fer directament
el pessebre amb l’objectiu de rehabilitar
el poble”. Gràcies al que han anat guanyant
amb aquesta representació han
pogut millorar la imatge de Castelló fins
al punt de tenir-lo en un bon estat i, al mateix
temps, organitzar una activitat cultural
“arrelada a la província”.
El camí, però, ha comportat feina de
molta gent voluntària per poder-ho tirar
LA CIUTAT
33

“Som un poble petit i això
és una cosa molt gran,
necessites molta gent.
És com els castells.
Surt i té èxit quan estem
tots estrenyent”
nes van proposar, fruit de la curiositat.
“Si surt alguna idea nova, la integrem. Per
exemple, hi havia una noia que volia fer
ciris. Es va documentar de com funcionava
i li vam muntar l’escena”.
Amb el pas del temps, s’han adonat que
el pessebre ha acabat esdevenint també
una eina “didàctica, interactiva i educativa”.
Amb ella han pogut donar a conèixer
alguns dels oficis que actualment
tenen una presència mínima. De fet, el
Santi apunta que inclús hi ha professors
que venen i graven amb el mòbil algunes
de les escenes per després explicar
aquests vells oficis a les classes.
sort amb els nebots, nets i fills que s’hi
van enganxar”, afirma el Santi. A banda
d’aprofitar la curiositat dels familiars,
també relata altres exemples com els
senyors de l’era, que van ensenyar la professió
a uns nois que s’hi van interessar i
van agafar el relleu.
Encara que tenen un bon nombre de
gent implicada, no tot són flors i violes. El
president de l’associació apunta que des
de la pandèmia han tingut “una mica de
baixada” i assenyala que “la cultura popular
està patint una crisi d’estabilitat”.
Molts d’ells van aprofitar la pandèmia o
la celebració dels 25 anys per decidir tancar
la seva etapa al Pessebre dels Estels
i ara busquen nous integrants. El Santi
fa un símil amb els castells per explicar
“A la calor de les fogueres
de Santa Llúcia -festivitat
local- van decidir
revifar el poble amb un
pessebre vivent”
EL RELLEU GENERACIONAL
El relleu generacional al voltant de
l’associació és vital per mantenir aquests
oficis en el pessebre. “Molts dels qui van
començar ja no hi són, però vam tenir
34
LA CIUTAT

#
(
Cuina per a tots
els sentits
Reserva
Cós del Bou, 1 - Tarragona | Tel. 877 079 277 | elfardelafont@gmail.com
restaurantelfardelafont.com
LA CIUTAT
35

ALTRES ACTIVITATS
A MASIA CASTELLÓ
El 1998 es va fer per primer cop el
Pessebre Vivent Masia de Castelló, un
esdeveniment per donar a conèixer els
arts i oficis que es feien al poble, on hi
col·laboren els veïns del municipi i voluntaris
d’altres pobles. Tot i això, l’associació
no solament organitza aquest
esdeveniment, també hi ha d’altres com
la Rústic Festa amb música folk i activitats
rústiques, la festa major de Santa
Llúcia amb un caràcter lúdic i solidari,
la participació amb les jornades culturals
de Vandellòs, els camps de treball a
l’estiu, les excursions…
tem que les administracions hi creguin
perquè el poble ja està arreglat. En els 25
anys que ens venen hem d’explicar que
tenim un diamant en brut i ficar-li usos.
Podria ser un laboratori cultural o algun
projecte rendible lligat a l’esforç i al treball”,
anhela. Tot i això, el pessebre continuarà
sent una de les principals excuses
per visitar el poble cada desembre.
“el següent pas que es
vol fer al poble és
donar-li un ús per
mantenir-lo viu tot l’any”
la importància de comptar amb un bon
grapat de persones al projecte i fa una
crida a les noves incorporacions: “Som un
poble petit i això és una cosa molt gran,
necessites molta gent. És com els castells.
Surt i té èxit quan estem tots estrenyent”.
De totes maneres, l’Associació Masia
Castelló remarca que continua tenint
múscul i apunta que el Pessebre dels Estels
té encara camí per recórrer. Segons
explica el Santi, el següent pas que es vol
fer al poble és donar-li un ús per mantenir-lo
viu tot l’any, més enllà de les actuacions
que sempre impulsen. “Necessi-
36
LA CIUTAT

LA CIUTAT
37

SIMPLE O COMBINAT,
LOTOEXPRESS
HO TÉ SOLUCIONAT
Si tu, el teu grup d’amics o la teva empresa heu pensat en un dècim de
Nadal, Lotoexpress ofereix totes les facilitats
Sergio Lahoz Dorante
Tothom pensa on comprar la seva
loteria de Nadal o on fer la seva Quiniela
de cara al cap de setmana i pensa
on fer-ho de forma simple i intuïtiva.
La web de Lotoexpress té solucions reals
per aquest problema. Compta amb totes
les modalitats de ‘Loterías y Apuestas del
Estado’ i, on a més a més, hi ha un extra
important: les facilitats a nivell usuari.
Aquesta web, que té seu presencial a
Tarragona, més concretament al carrer
Jaume I, 13, ofereix les funcionalitats
d’una Administració de Loteries presencial,
sent la número 13 de la ciutat, i les
diferents modalitats a la web. Un avantatge
competitiu on n'hi hagi, perquè, en
tot moment, qualsevol problema amb les
apostes pot atendre una persona física i
dins del marc d’una administració oficial.
La seva aplicació mòbil pròpia la fa única
a la ciutat. A l’aplicació de Lotoexpress
es pot jugar, comprovar els premis, abonar-te
a jugades i més.
LOTERIA DE NADAL, ON TOT
ÉS MÉS SENZILL
Pensar en un dècim concret per tu, els
teus amics o per l’empresa ara no té misteri.
Cadascú podrà adquirir el seu dècim
amb el mateix número sense necessitat de
comprar-ho tot una persona.
Això proporciona unes facilitats sense
precedents. Empreses grans amb diferents
seus poden seleccionar el dècim
de Nadal que vulguin jugar i només amb
un clic el poden adquirir tots els treballadors.
GAUDEIX DELS PREMIS
EN COMPANYIA
La loteria de Nadal és només una part
de tot el que ofereix Lotoexpress. Aquelles
persones que gaudeixen setmanalment
de ‘La Primitiva’ o de ‘La Quiniela’
amb familiars, amics o amigues, ho poden
fer directament amb la pàgina web o l’aplicació
mòbil.
“Empreses grans amb diferents
seus poden seleccionar
el dècim de Nadal que
vulguin jugar i només amb
un clic el poden adquirir
tots els treballadors”
Un sistema de repartició dels premis ho
fa equitatiu per tothom.
INTUÏTIU I EFICAÇ
Una barrera d’entrada molt important
al moment de fer apostes és escollir en
quin joc jugar i quina és la millor opció. Lotoexpress
et soluciona això.
Hi ha un model de joc on, setmanalment,
es pot jugar a tots els 'botes' possibles. La
mateixa Lotoexpress calcularà quina és
l’aposta més barata per poder jugar a tots
els ‘botes’ i farà la jugada per tu. A més a
més, el client rebrà l’aposta real escanejada
amb total transparència.
LA SOLIDARITAT TÉ LLOC
A LOTOEXPRESS
Lotoexpress col·labora amb entitats
del territori com AFANOC, CEPHADISS,
Creu Roja i més. Volen compartir la il·lusió
amb altres i ho fan ajudant als col·lectius
més vulnerables, assegurant-se que tothom
guanya.
38
LA CIUTAT

LA CIUTAT
39

LES NOSTRES TRADICIONS,
EN PERILL D'EXTINCIÓ?
El Pare Noel o el Halloween són ja dins del nostre calendari festiu, deixant
a l’aire el futur de tradicions que actualment considerem més nostrades
Adrià Miró Canturri
Castanyada, Halloween, Castaween...
Què celebrem a Catalunya? En els darrers
anys les castanyes, els moniatos i
els panellets han anat perdent terreny,
engolits per un Halloween més atractiu i
global. De fet, les escoles s’han convertit
en un dels pocs reductes castanyers que
mantenen viva la tradició entre els petits,
cada vegada més encisats per la tradició
d’anar casa per casa a buscar caramels.
“Sempre dic als meus estudiants: no
hi ha res que canviï tant com la cultura”,
reflexiona l’antropòloga de la URV,
Montserrat Soronellas sobre aquesta
transició cap al Halloween. Aquestes
transformacions constants no succeeixen
només amb tradicions com la castanyada,
sinó també es donen a l’hora d’incorporar
nou lèxic i noves maneres de
fer, vestir-nos o comunicar-nos. Segons
explica, podem veure la cultura des de
dues visions, que normalment s’entrellacen
entre si: una visió essencialista o una
de dinàmica. És a dir, “la societat combina
aquesta realitat aclaparadora -la cultura
es transforma cada dia- i a l’alhora li fa
una mica de por”.
Tot i les resistències que puguin construir-se
en contra d’aquestes evolucions,
Soronellas recalca que “els canvis són
imparables”. Un dels principals motors de
les transformacions culturals és que hi ha
una economia del mercat darrere. “Hi ha
una economia global darrere que globalitza.
Per una banda, homogeneïtza, però
curiosament també provoca reflexions
sobre la cultura pròpia”. O sigui, la forta
presència del Halloween o del Pare Noel
a la nostra societat ens fa reflexionar i
posar en valor rituals més tradicionals
com la castanyada o el Tió de Nadal.
A banda del mercat, Soronellas també
apunta al món tecnològic com una eina
que “ens acosta a la resta de cultures”.
Això provoca que el canvi cultural sigui
molt més gran que abans i ens ofereix la
40
LA CIUTAT

“Hi ha una economia
global darrere que
globalitza. Per una
banda, homogeneïtza,
però curiosament també
provoca reflexions sobre
la cultura pròpia”
possibilitat de veure com celebra la resta
del món més fàcilment.
A més, l’arribada de persones de fora és
un altre factor que ha modificat aquestes
tradicions, incorporant al nostre imaginari
“trets culturals diferents”. En aquest
sentit, Soronellas critica també la mala
gestió de la integració que darrerament
s’ha volgut implementar: “La integració
no és que les persones que venen de fora
s’integrin i assimilin els elements culturals
d’aquí. Sinó que incorporem els seus
elements, que provoquen un canvi i ens
fan entrar en un procés d’hibridació cultural”.
Ara bé, assenyala que normalment
ens resistim més a l’entrada d’aquests
canvis que als que venen imposats pel
mercat.
EL NADAL, EN TRANSFORMACIÓ
Encara que d’una manera menys evident
que amb la castanyada, el Nadal
català també ha patit en els últims anys
canvis substancials. Tot i això, no es tracta
d’una cosa que ve d’ara, sinó que ha
ocorregut sempre: “Tots els elements
de la cultura s’han incorporat en algun
moment. Per exemple, l’arbre de Nadal.
Quan decidim que és un element nostre?
Com d’antic ha de ser?”, destaca la doc-
tora Soronellas. Tal com remarca, les societats
“fem una selecció conscient sobre
què ens identifica, com les nadales; però
hi ha tradicions que s’acaben perdent,
com el vers a sobre la cadira”.
Segurament, el Pare Noel és l’element
de recent incorporació més clar, però les
cavalcades dels reis d’orient o inclús la
importància del tió són qüestions que han
mutat al llarg dels anys. “El tió el tenim de
manera generalitzada des dels anys 70-
80. Abans, la gent de ciutat no el feia tant
perquè no era habitual tenir un tronc de
llenya”, explica Soronellas. La seva cançó
també és un tret que s’ha modificat fins a
tenir una lletra unificada i un Tió que és ja
una senya d’identitat catalana.
“És un element emblemàtic perquè representa
les essències de la cultura catalana.
El que té el tió per sobre la resta és
que no el fa ningú més, és català i un ritual
molt nostre. Per tant, tots alimentem
aquesta tradició perquè anem a buscar
el fet diferencial i el que ens singularitza
respecte a la globalització. És allò que podem
aportar al món i ens situa al mapa”,
diu l’antropòloga.
Malgrat el seu actual arrelament, també
podria estar sotmès a futurs canvis.
Per exemple, el fet de colpejar amb un
LA CIUTAT
41

pal el Tió es podria veure en un futur com
una actitud massa agressiva, la qual cosa
podria obligar a modificar la tradició.
“La cultura no para mai i els valors són el
tronc d’aquesta cultura. Si hi ha un xoc
entre el ritual i els valors, al final el ritual
no sobreviu. Tot i això, si ens agrada i ens
singularitza, el que fem és transformar el
ritual perquè perduri”, apunta.
Aquests valors moderns ja apunten a
tradicions com els correbous, que podrien
arribar a prohibir-se. El canvi de mentalitat
també ha fet que ens horroritzi
l’anomenat blackface (pintar de negre el
rei Baltasar). “Hem començat a valorar
que els reis són pintats des que convivim
amb gent de diferents colors. Ara ho considerem
un acte colonial i denigrant, però
abans no teníem aquests valors perquè
no en veiem cap de prop”, recalca Soronellas
sobre aquest canvi de xip. En aquesta
línia, considera que es podria donar el cas
en què només cantéssim la nadala del tió
sense picar amb els pals. Un futur que de
moment queda molt llunyà.
LES ESCOLES I LA RELIGIÓ
Com passa amb la castanyada, les escoles
són en moltes ocasions aquests reductes
on perduren tradicions que cada
vegada tenen menys pes en la nostra societat.
Salvador Grané, cap d’estudis de
el Col·legi Cèsar August de Tarragona,
indica que intenten que l’escola “sigui un
“Si hi ha un xoc entre el
ritual i els valors, al final
el ritual no sobreviu”
espai de transmissió de la cultura pròpia,
com és el cas de la castanyada”.
Amb tot, remarca que treballen el Nadal,
però “no se celebra el naixement
de Jesús, no aprofundim en l’origen”.
Grané argumenta que en tradicions com
Tot Sants no acostumem a buscar el seu
origen per entendre’l i que amb el Nadal
plantegen la mateixa posició. “Ens centrem
en la celebració perquè ens estructura
el curs i ens serveix per treballar
tradicions”.
Entre els diferents actes que fan es
troba el Tió, les nadales (una d’elles en
anglès), la decoració dels passadissos
i l’arribada del patge. Aquest
últim és un dels moments més
especials a l’escola. “Fan una
entrada monumental i molt
solemne. La directora els rep
i els nens llegeixen un text
que han preparat. Aleshores,
li donen les cartes, on
intentem que no sigui quelcom
material, sinó de valorar
el que tenim. Treballem el
Nadal com un espai de desitjos
i d’unió de la gent, no pas
religiós”, desgrana el cap d’estudis.
Els qui sí que ho tracten són els de
classe de religió, que fan un pessebre
i se centren també en
l’àmbit creient.
La doctora Soronellas
explica que és habitual
aquesta pèrdua del valor religiós de les
tradicions. “Hi ha un moment que el procés
de mestissatge fa que es descomponguin
els rituals, se segrega la part sagrada
i podem veure’ls de manera secularitzada.
En aquests casos, hi ha rituals que es
perden, com la missa del gall”, assenyala.
En tot cas, es mostra partidària que s’expliqui
el rerefons religiós de les tradicions
i que, alhora, es normalitzi també
42
LA CIUTAT

LA CIUTAT
43

l’explicació de rituals religiosos d’altres
creences que conviuen a les aules.
En una posició oposada a la de l’escola
pública està el Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança,
marcats per “l’humanisme
cristià”. En el seu cas, l’advent pren un
paper preponderant com a preparació
del Nadal mitjançant “la pregària i la reflexió”.
Jesús Blanco, un dels professors
del centre, assegura que durant aquest
procés intenten traslladar el missatge
d’humilitat de Nadal i una visió menys
enfocada al “tenir i comprar” i més al
“viure i ser”.
A més, el seu calendari nadalenc també
incorpora representacions teatrals
amb fons evangèlic, el cant de les nadales
(com a l’escola pública, incorporant-ne
alguna en anglès), el pessebre, el convit a
una celebració eucarística o inclús actes
solidaris com la recollida de joguines o
aliments. Si bé intenten marcar l’”essència
del Nadal” i el seu vessant religiós, Jesús
Blanco apunta que és una tasca cada
cop més difícil. “Abans les ments estaven
més preparades per rebre el missatge de
Nadal, però avui dia estan més despistades
per culpa del que ens ofereix la societat
de consum. Som una societat molt
poc reflexiva”, considera.
“Abans les ments estaven
més preparades per rebre
el missatge de Nadal,
però avui dia estan més
despistades per culpa del
que ens ofereix la societat
de consum. Som una societat
molt poc reflexiva”
De fet, les dues escoles miren de fer perdurar
tradicions nadalenques, però des de
posicions molt diferents. Tot i això, ambdues
tracten de veure aquest moment de
l’any com un espai d’unió i allunyar-lo de
800 ANYS DEL PRIMER PESSEBRE
Una de les tradicions arrelades i amb una
forta trajectòria és el pessebre. Aquest any
fa 800 anys del considerat com el primer
de la història, de Sant Francesc d’Asís. La
tarragonina Maria Antonia Martorell,
presidenta de la Federación Española de
Belenistas, recalca que “el pessebre i el pessebrisme
no s’està perdent perquè és una
tradició molt arrelada a la nostra cultura i
a la de molts països”. De fet, inclús el 2022
es va declarar Manifestació representativa
del patrimoni cultural immaterial.
Aquest ha patit una evolució en tots
aquests anys, ja que “és un element d’identitat
i, com a tal, manifesta la cultura, la
tradició i els costums de qui ho fan”, apunta
Martorell. En aquest sentit, destaca que ha
experimentat canvis en els materials i la il·
luminació, però també conceptualment. Per
exemple, en un Congrés celebrat a Màlaga
aquest any es van poder veure escenes del
naixement sense Verge Maria i amb dos homes.
“El moment actual requereix aquesta
adaptació. Tot i això, també hi ha sectors
més ortodoxos que ho veuen diferent”.
Martorell considera que en definitiva una
l’evident esperit consumista que el vehicula.
Dues visions diferents del Nadal que
conflueixen en un punt: anar a contracorrent
de la tendència d’un mercat que no
s’atura i transforma la nostres tradicions.
de les claus dels pessebres és el que transmeten
i la invitació a reflexionar. Encara
que el costum es manté encès, sí que reconeix
que en l’àmbit de l’estructura associativa
els costa trobar joves. Malgrat
tot, comenta que un cop proven els tallers
d’iniciació, s’hi acaben enganxant.
44
LA CIUTAT

LA CIUTAT
45

EL CAGANER,
DEL PALAU DE LA
GENERALITAT
AL PESSEBRE
Aquesta figura del pessebre
ha esdevingut una senya
d’identitat dels catalans,
adaptant-lo també
a la cultura pop
Adrià Miró Canturri
Artur Mas, Freddie Mercuri, Ibai Llanos
o Leo Messi. Tots ells han sigut víctimes
d’una de les tradicions més curioses
al nostre país: el caganer. Aquesta figureta
del pessebre és una clara mostra de
com alguns trets del Nadal català s’han
convertit gairebé en un fenomen pop, copant
notícies fora de les nostres fronteres.
Fins i tot la BBC ha arribat a mostrar
els nostres “costums escatològics”.
La seva varietat és ja recurrent en els
diferents mercats de Nadal. En els anys
en què el Barça de Guardiola encisava
el món del futbol, no podien faltar a les
paradetes les figueretes
dels jugadors més
destacats d’aquell
equip. Mentre que
en els anys àlgids
del procés independentista,
el panorama
polític havia sigut
l’autèntic protagonista.
Tot i això, no només
s’han representat personalitats nacionals,
sinó que famosos com Zelenski, el
Papa o Greta Thunberg també han tingut
un raconet en els nostres pessebres. Però
d’on hem tret aquesta estranya tradició?
“Si el caganer era present
al pessebre, la tradició
deia que portava sort i
alegria, mentre que si no
s’hi posava, comportava
desventura”
EL SEU SIGNIFICAT
Segons el folklorista Joan Amades, la
presència del caganer tenia el significat
de “femar la terra del pessebre, que esdevenia
fecundada i assegurava el pessebre
per a l’any següent”. Si el caganer hi
era present, la tradició deia que portava
“sort i alegria”, mentre que si no s’hi posava,
comportava “desventura”. Tot i això,
no tothom li troba la mateixa simbologia.
Per l’historiador de teatre Xavier Fàbregas,
representa “la indiferència còsmica
que contrasta amb el misteri del naixement
del Redemptor”.
Per un altre costat, Joan de Déu Domènech
afirma que simbolitza “la peculiaritat
del caràcter català, que opta per
estalviar adobs”, Jordi Basses ironitza
amb el fet que mostra “l’esverament
que li suposa al pastoret l’adveniment
de l’àngel” i Norbert Mantl defensa una
perspectiva basada en el fet que escenifica
la “purificació de la terra dels déus
pagans imposada per una visió cristiana,”
fent paral·lelisme amb la figura belga del
Mannekin Pis.
A més, la seva ubicació no és casual. Tal
com relata Amades, s’ha de trobar en un
indret on no pugui ser vist des de la cova
de Jesús, ja que, en cas contrari, es considera
“un sacrilegi a la Sagrada Família”.
Aquest intent d’amagar la figura també
servia per entretenir els més petits mentre
contemplaven el pessebre, preguntant-los-hi
“on és el caganer?”.
46
LA CIUTAT

LA CIUTAT
47

LA SEVA INDUMENTÀRIA
Encara que el caganer ha adoptat una
aparença ben variada, molts d’ells encara
conserven la seva vestimenta tradicional.
Amades apunta que era obligat que
el personatge dugués “una barretina i
fumés amb pipa, feta d’una engruna de
filferro que simulava el broquet i d’una
miqueta de fang, que volia ésser el buc
amb el tabac”. Tanmateix, també destacava
que figueres més modernes havien començat
a incorporar “una engruneta de
paper en una mà”. Actualment, podríem
dir que la seva indumentària completa
més habitual són els pantalons foscos, la
camisa blanca, una faixa vermella, la pipa
o cigarreta i una barretina.
“L'origen del caganer es
remunta als segles XVII i
XVIII, en ple Barroc, una
època que estava marcada
pel realisme exagerat
que va empènyer a representar
artísticament les
escenes més populars”
L’ORIGEN DE LA FIGURA
El caganer no és una figura que sigui exclusiva
del pessebre. De fet, “es troba en
diverses espècies de la imatgeria popular,
sobretot en capçaleres de romanços de
tema escatològic, en auques i en rajoles”.
Aquest origen es remunta als segles XVII
i XVIII, en ple Barroc, una època que estava
marcada pel realisme exagerat que va
empènyer a representar artísticament les
escenes més populars. Amades també explica
que “la crisi espiritual que en certs aspectes
va aplanar la gent durant els segles
XVIII i XIX va originar una era de pobresa,
de mal gust i de grolleria que van conduir a
un ambient favorable a la creació del personatge
i per a l’acte que figura i representa”.
Tot i que s’ha erigit com en senya d’identitat
del Nadal català i també d’algunes zones
del País Valencià, aquesta figura no es
circumscriu únicament al nostre país. Els
trobem en pessebres de Mallorca, vestits
com a camperols balears, o a Múrcia, representats
amb visera o un mocador al cap
i anomenats “cagones”. A fora l’Estat espanyol,
hi ha casos com el “cacone” de Nàpols
amb la indumentària pròpia de la regió, a
Portugal amb els “cagões”, que duen una
gorra o una barretina portuguesa, o inclús
podem trobar referències al Museu de
Folklore d’Anvers (Bèlgica).
A Catalunya, la figura ha anat evolucionant
al llarg d’aquests anys. Per un costat,
s’ha mantingut la figura tradicional. Però,
per una altra banda, s’han incorporat els
personatges de l’actualitat i inclús la caganera,
vestida amb un xal a les espatlles i
un mocador al voltant del cap. Resseguint
aquesta dèria, també ha tingut una presència
més tímida el pixaner, que és troba
replicat al pessebre napolità i que havia estat
representat anteriorment a Catalunya,
però havia perdut tradició. En tot cas, mai
ha aconseguit eclipsar el caganer, que s’ha
convertit en un més a les llars catalanes durant
les festes nadalenques.
48
LA CIUTAT

Des de 1964
• Porters automàtics
• Vídeo porters
• Sintonització de canals
• Circuits tancats de vídeovigilància
VENDA D’ELECTRODOMÈSTICS,
INSTAL∙LACIÓ I REPARACIÓ D’ANTENES DE
TV, TDT I SATEL∙LIT INDIVIDUALS
I COL∙LECTIVES
NO ET QUEDIS
SENSE EL
TEU REGAL PER
FESTES!
C/ Antoni Rovira i Virgili, 32- Tarragona
radiotvpinyol@hotmail,com
Tel- 637 050 183 - 977 23 60 03
LA CIUTAT
49
www.radiotvpinyol.com (#

DAVID RAYA
PREMI DOW 2023
L’enginyer químic va rebre el guardó en un acte marcat per les constants
referències als processos futurs i a la seva sostenibilitat
Adrià Miró Canturri | Redacció
Talent, futur i sostenibilitat. La gala del
Premi DOW es va celebrar un any més
amb aquestes premisses ben presents en
els parlaments dels diversos convidats i
del guanyador de l’edició. De nou, l’aliança
entre la química i el món universitari,
representat per l’URV, va tornar a donar
mostra dels nous reptes del sector i de
l’empenta de la nova fornada d’alumnes.
La gala va reunir a més de 200 persones
aplegades a l’auditori de l’empresa i que
representaven teixit institucional, econòmic
i social del Camp de Tarragona. Tot i
això, el principal protagonista va ser el
guardonat, David Raya. El guanyador del
premi va voler destacar en el seu discurs
la tasca de la universitat i DOW per brindar
aquesta oportunitat als estudiants i va
marcar-se un objectiu clar: “contribuir a
una indústria química sostenible”.
LA MIRADA POSADA EN
LA SOSTENIBILITAT
Aquest, però, no és el primer premi
que David Raya rep per part de DOW. El
2018 va guanyar el premi 1r-4t a millor
projecte integrat, un guardó que s’entrega
en el marc d’un projecte de la carrera
d’enginyeria química a la URV. Aquest es
fa en equip i els estudiants de quart tenen
l’oportunitat d’exercir com a líders
d’aquests grups, desenvolupant així diverses
facetes del treball conjunt.
“És una experiència molt
bona. Sortir del teu país
i conèixer gent nova et
permet entendre les coses
d’una manera diferent”
La relació de David Raya amb DOW
no va acabar en aquell premi pel seu
grup el 2018. La següent parada va ser a
Terneuzen, als Països Baixos. L’enginyer
químic va estar mig any fent les seves
pràctiques a la seu de DOW de la localitat
neerlandesa. “És una experiència molt
bona. Sortir del teu país i conèixer gent
nova et permet entendre les coses d’una
manera diferent”, apunta. A més, també
assenyala el bagatge que li va aportar les
tasques realitzades a Terneuzen: “”Allí
vaig estar treballant en la part d’investigació
i desenvolupament. S’enfocava sobretot
en temes de sostenibilitat i processos
nous per aconseguir la circularitat en els
processos productius”. Una feina diferent
a la que té actualment, molt més pràctica,
i que li aporta dues visions complementàries.
Encara que compta amb aquesta experiència
prèvia a DOW, el David reconeix
50
LA CIUTAT

LA CIUTAT
51

que ja coneixia amb anterioritat els premis
DOW i que presentar-s’hi era una idea
que li rondava el cap. “Tenia intenció de
participar-hi, però no estava a Terneuzen
sabent que m’agafarien a Tarragona. Vaig
venir aquí de 0 i, com qualsevol altre participant,
vaig entrar al procés”, relata.
Aleshores, després d’acabar el màster
d’Enginyeria Química a la URV va a passar
a formar part de l’equip de DOW Tarragona
el juliol d’aquest any com a enginyer
de millores a la unitat d’Hidrocarburs. La
seva presentació sobre ‘Economia circular
neutra de carboni’ va ser la millor valorada
en aquests premis DOW i es va endur
el guardó finalment. “En l’àmbit personal,
és tot un honor perquè ets la cara d’aquest
esdeveniment tan important al territori,
que representa la col·laboració entre la
universitat i el sector empresarial. A més,
també suposa entrar a treballar en una de
les empreses que lideren el sector i poder
formar-me”, reivindica orgullós.
Les seves intencions més immediates és
continuar treballant en l’àmbit dels hidrocarburs
, però li agradaria “créixer dintre
de l’organització” i encaminar-se cap a
una part “més estratègica enfocada a la
descarbonització dins dels hidrocarburs”.
De fet, el David explica que “treballar en
sostenibilitat, circularitat i descarbonització”
és el que el motiva a estar a la indústria
química.
“Celebrem 45 anys donant
suport a joves talents
en estreta col·laboració
amb la URV”
45 ANYS DEL PREMI DOW
A la celebració de David Raya, s’hi va
afegir també l’aniversari del Premi DOW,
que en aquesta edició complia 45 anys.
“Celebrem 45 anys donant suport a joves
talents en estreta col·laboració amb
la URV, una universitat compromesa amb
la qualitat educativa”, va ressaltar Ignasi
Cañagueral, Director del Complex Industrial
de DOW Tarragona, en l’inici de l’acte.
Cañagueral va posar èmfasi en la unió
amb la universitat, descrivint-la com “un
soci amb qui creixem de manera conjunta i
sense la qual no imaginaríem el nostre futur”.
Per al Director del Complex Industrial
de DOW Tarragona aquesta “aposta pel
talent jove” és la que ajudarà a la indústria
a resoldre reptes com la descarbonització
del planeta i la circularitat dels processos.
52
LA CIUTAT

iEc
Via de l’Imperi Romà, 11 - Tarragona
636 526 591 |info@d4ki.com
www.d4ki.com
LA CIUTAT
No deixis que el teu negoci
es quedi enrere!
Contacta amb nosaltres!
Junts ho farem possible!
53

Pel seu costat, el President i Director
General de DOW a Espanya i Portugal,
Antonio Logroño, també va posar en
valor el pes de la indústria química en la
nostra societat i el seu futur. “La química
és essencial per al progrés, afectant
la nostra societat, economia i productes
quotidians, amb el 96% d’ells depenent de
la química”, apuntava. A més, també relata
que serà essencial per a la “transformació
cap a una societat més sostenible” i per a
“mantenir l’autonomia estratègica” i “la
competitivitat del nostre entorn”. En definitiva,
Logroño defensa que la química “ha
permès construir la societat actual i continua
sent la clau de progrés”.
LA QUARTA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
El mateix Antonio Logroño va donar pas
al conferenciant de l’acte, Rafael Cayuela,
Director d’Estratègia i Sostenibilitat per
a Dow a EMEAI, qui va delectar el públic
amb la ponència titulada ‘La Química al
cor de la Quarta Revolució Industrial i
del Green Deal’. Durant la seva ponència,
Cayuela va afirmar que “enmig de l’aclaparadora
convergència de desafiaments que
enfrontem, des de l’impacte de la COVID
fins al canvi climàtic, la revolució digital i
les tensions globals, no hem de perdre de
vista l’oportunitat de modelar el futur. Els
joves representen la nostra esperança i, a
Espanya, comptem amb el talent i la innovació
necessaris per dur a terme aquesta
transformació. La reeducació dels nostres
professionals també és essencial per obrir
les portes a un futur prometedor. En un
món orientat cap a la sostenibilitat i l’economia
circular, aquells que liderin la transformació,
ja siguin empreses, indústries o
estats, seran els líders del futur. La sostenibilitat
no només és el camí a seguir, sinó
també una font de creixement”.
“La sostenibilitat no
només és el camí a seguir,
sinó també una font de
creixement”
Finalitzada la ponència, l’acte va entrar
en el seu tram final amb els parlaments
d’autoritats. El primer torn va estar per a
Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, qui va
expressar “que des d’aquest moment la
societat està a les vostres mans, dels estudiants,
vosaltres sereu la revolució i us
animo a fer tot el possible per donar-li la
volta a aquest món”.
Seguidament va prendre la paraula
Josep Pallarès, Rector de la URV, qui va
esmentar que “tenim projectes conjunts
amb Dow i hem de treballar plegats i formar
els nostres estudiants amb coneixements,
però també amb valors”.
Finalment, el Secretari d’Empresa i
Competitivitat de la Generalitat de Catalunya,
Albert Castellanos, va ser l’encarregat
de tancar l’acte de lliurament del
Premi Dow 2023. Ho va fer amb un discurs
durant el qual va destacar que el Premi
Dow “és una referència per al sector
químic i representen una gran satisfacció
perquè són un gran exemple de col·laboració,
en un sector clau i que fomenta el
talent”.
Tot plegat va tenir lloc en un auditori
que va comptar amb la presència, entre
altres autoritats, del cap del Servei d’Empresa
de la Generalitat de Catalunya a
Tarragona; del delegat del Govern de la
Generalitat a Tarragona; dels directors
dels serveis territorials d’Interior i d’Empresa
i Treball a Tarragona; del president
del Consell Comarcal del Tarragonès; dels
alcaldes de la Canonja, de la Pobla de Mafumet
i de Perafort i Puigdelfí; així com
de dos senadors; tres diputats al Congrés
dels Diputats; la presidenta de la Cambra
de Comerç de Tarragona; el president de
la CEPTA; la directora gerent de l’AEQT;
i un llarg etcètera de representants del
teixit institucional, econòmic i social del
nostre territori.
54
LA CIUTAT

LA CIUTAT
55

Al Camp de Tarragona, l’Associació
Quilòmetre Zero és una de les
referents en mentoria social
MENTORIA SOCIAL
ACOMPANYAR LES PERSONES PER FER
FRONT A LES DESIGUALTATS SOCIALS
Sílvia Rodríguez Gómez
En Carles Mota acompanya, des del
juny passat, a una família refugiada d'Afganistan.
Els fa suport amb l'idioma, els
dona una mà en tasques del dia a dia, i els
ajuda a obrir, de mica en mica, les portes
de la nova societat en la qual viuen. Tot
i que no està sent fàcil, sobretot per les
barreres idiomàtiques a les quals s'enfronta,
el Carles està "satisfet i content"
amb la tasca que fa com a voluntari del
Programa de Mentoria Social del Programa
Català de Refugi - adscrit a la Direcció
de Migracions, Refugi i Antiracisme
de la Generalitat de Catalunya - i que
està adreçat a persones refugiades que
demanen asil o que ja el tenen concedit.
En el seu cas, la mentoria suposa una
dedicació de quatre hores a la setmana
d'acompanyament a aquesta família,
durant vuit mesos o un any, un temps
en el qual la seva funció és bàsicament
ajudar-los a guanyar autonomia personal
per aterrar a la seva nova ciutat, en
aquest cas Sabadell. De vegades passa
per qüestions tan bàsiques com anar a la
biblioteca municipal amb la família perquè
coneguin aquest servei, o buscar un
esplai per garantir estones de lleure dels
quatre fills de la família. D'altres, es tracta
de donar una mà fent un currículum, o
ajudant en la traducció en una entrevista
a l'escola, o al metge.
“Un model d'acompanyament
de qualitat que
garanteix la construcció
de vides més dignes i
sostenibles”
També el Rafa i l'Abubacarr fan un
projecte de mentoria impulsat per l'Associació
Quilòmetre Zero, ubicada a Tarragona.
"Ens vam conèixer al març i acostumem
a trobar-nos un cop per setmana.
Hem fet una mica de tot: passejar, anar a
dinar plegats, a la platja, a la muntanya, a
Port Aventura, al cinema, hem preparat
un currículum, etc. Ens sembla una experiència
molt positiva per a tots dos; hem
après moltes coses diferents de les nostres
cultures. Hem creat un vincle basat
en el respecte mutu i l'afecte", expliquen.
Aquest són només algunes de les moltes
relacions de mentoria que actualment
es duen a terme a Catalunya, i que treballen
per reduir les desigualtats socials
entre persones i afavorir la inclusió social
de diversos col·lectius. Ho fan a través
d'establir relacions de confiança entre
persones mentores que acompanyen a
persones mentorades per afavorir el seu
desenvolupament social i personal. En
concret, hi ha 11 entitats catalanes que
promouen aquesta metodologia, i entre
el 2021 i el 2022, han acompanyat a quasi
2.000 persones, segons la Coordinadora
Mentoria Social, organització que aglutina
en l'àmbit estatal a les entitats que
aposten per aquesta fórmula per afavorir
la inserció social.
Per continuar generant aquestes relacions
de suport, i vetllar per la qualitat
d'aquestes, aquest divendres, Dia de les
Persones Mentores, la Coordinadora
Mentoria Social reclama polítiques públiques
que reconeguin el dret de les
persones a sentir-se acompanyades. Així
mateix, l'entitat aprofita per fer valdre la
56
LA CIUTAT

mini
mum
#(
LLENCERIA | BANY | PIJAMES | MODA SPORT
L’assortiment
més gran
als millors
preus
C/ Governador González, 16 - Tarragona
977 23 04 64
LA CIUTAT
C/ Barreres, 2- Reus
977 341 361 £644 191 453
info@corseteriaminimum.com
57
corseteriaminimum.com

"importància" del paper que juga la mentoria
social en certs col·lectius en situació
de vulnerabilitat "com un model d'acompanyament
de qualitat que garanteix la
construcció de vides més dignes i sostenibles,
gràcies a la creació de vincles, augmentant
xarxes i millorant competències
relacionals", sostenen.
El Rafa i l'Abubacarr fan un projecte de mentoria impulsat per l'Associació Quilòmetre Zero
CATALUNYA, PIONERA A PROMOURE
LA MENTORIA SOCIAL A L'ESTAT
ESPANYOL
Les entitats catalanes han estat les
pioneres de l'Estat espanyol pel que fa a
mentoria social. Va ser l'associació Punt
de Referència, fa poc més de 25 anys, qui
va començar a oferir projectes d'acompanyament
a joves extutelats. Poc després,
el projecte Rossinyol, una iniciativa que
vincula a estudiants de la Universitat de
Girona amb alumnat d'origen estranger
“El projecte Rossinyol,
una iniciativa que vincula
a estudiants de la
Universitat de Girona
amb alumnat d'origen
estranger d'escoles de
la ciutat”
d'escoles de la ciutat, es va sumar. La
cosa ha anat creixent, i tot i que la majoria
dels projectes es fan des de l'àmbit de
la mentoria socioeducativa, així com amb
joventut tutelada i extutelada, també
s'estan impulsant mentories socials amb
persones migrades i refugiades, dones
víctimes de violència masclista o persones
recluses o sense llar, entre altes.
Actualment, segons Marina Claverías,
vicepresidenta de la Coordinadora Mentoria
Social, cada vegada són més els actors
públics i privats que aposten per aquesta
metodologia, la qual cosa fa que des de
la coordinadora es vetlli perquè tots els
projectes mantinguin uns estàndards de
qualitat. "Volem que quan es diu que es fa
mentoria social realment sigui perquè s'estan
fent programes amb uns estàndards de
qualitat i que tinguin l'impacte que han de
tenir", insisteix Claverías.
SUMAR ESFORÇOS ENTRE LES
DIFERENTS INTERVENCIONS SOCIALS
Un dels aspectes més fonamentals pels
quals cal vetllar és justament l'acompanyament
per part de professionals de tot
el procés, ja que no sempre és fàcil, i sovint
es generen situacions de frustració sobretot
en els voluntaris, tal com reconeix
Claverías. "Cal tenir un referent a l'entitat
que vagi guiant i et pugui dir quin és
el teu límit en la relació de mentoria". "La
mentoria social és complementària a altres
intervencions socials. No ha de ser la
salvació de res, ve a sumar esforços entre
l'administració i les entitats perquè sigui
complementària", assenyala.
Per al Carles Mota, justament, la frustració
més gran és no saber exactament què
passarà amb la família afganesa a la qual
està acompanyant un cop deixin el programa
d'asil. "No sé si es quedaran a Sabadell
o no, els preus de lloguer aquí són alts i un
cop deixin de rebre l'ajuda del programa, no
sé com s'ho podran fer", admet. Tot i això,
mentre pugui, els donarà un cop de mà en
tot allò que sigui possible. D'això tracta la
mentoria social, d'implicar la societat civil
en la transformació social, per intentar, en
la mesura del possible, resoldre els reptes
que una societat tan desigual genera.
58
LA CIUTAT

Vine a veure’ns
i trobaràs el teu
outfit perfecte!
C/ August,11 - Tarragona
# nice.tarragona
LA CIUTAT
59

TARRAGONA
INICI DE LES OBRES D’ADEQUACIÓ
DEL CAMP DE RUGBI DE L’ANELLA
MEDITERRÀNIA
Els treballs permetran homologar la instal·lació per poder
acollir competicions professionals de primer nivell
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
DE TARRAGONA TINDRÀ AUGMENTS
SALARIALS
L'acord amplia la subrogació dels empleats de la indústria
química i de la prima especial de les feines de manteniment
El sector de la construcció de la demarcació de Tarragona, amb més de
17.000 treballadors, té nou conveni. L’acord contempla un increment
del 2,75% i de l’aportació de les empreses al pla de jubilacions – que es
va aprovar al Conveni General de la construcció pels anys 2022 i 2023. El
conveni tindrà vigència des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre
de 2026. També incorpora novetats com l’ampliació de la subrogació
del personal de la indústria química i l’ampliació de la prima especial a les
feines de manteniment per als empleats, tal com ja tenien a les indústries
petroquímiques i nuclears. En concret, això suposa un augment per conveni
de 3,5 euros pel 2024 i 2025 i de 4,5 euros pel 2026.
Aquest novembre han començat les obres del camp de rugbi de l’Anella
Mediterrània, uns treballs a càrrec de l’empresa FIELDTURF POLI-
GRAS, S.A. que comptem amb un pressupost de 498.086,36 € € amb
l’IVA inclòs i que permetran adequar el camp per homologar-lo i poder
acollir competicions professionals de primer nivell. El termini d’execució
de les obres és de tres mesos i l’actuació consistirà a substituir
l’actual gespa natural per gespa artificial, la qual serà apte per complir
amb l’actual normativa WORLD RUGBI.
Les obres permetran que el camp de rugbi disposi de les dimensions
i les característiques requerides per tal que la instal·lació esportiva
rebi l’homologació per part de la Federació Espanyola de Rugby (FEB).
“L’inici d’aquestes obres és una molt bona notícia, sobretot després dels
contratemps sobrevinguts que van suposar haver de redefinir el projecte.
Finalment, en poques setmanes, Tarragona disposarà d’un camp de
rugbi en condicions per acollir tant als centenars d’infants i joves que entrenen
com competicions professionals de primer nivell”, ha manifestat el
conseller d’Esports, Berni Álvarez, qui ha recordat que des de Tarragona
Esports “hem estat, en tot moment, en contacte amb el Club Rugby Tarragona,
a qui agraïm sincerament la seva complicitat i el seu suport”.
Així mateix, s’estableix un plus de parada de 5 euros i s’incrementa
el valor de la dieta. D’altra banda, també s’ha acordat la implementació
de la figura del delegat d’igualtat i la regulació de la visita mèdica sense
limitació amb justificant. El sindicat UGT FICA de Catalunya ha valorat
positivament aquest acord. “No ha transposat el Conveni General sinó
que ha sigut millorat en molts aspectes tenint en compte la realitat del
territori i de les seves empreses”, han manifestat des del sindicat.
TARRAGONA ESPORTS AMPLIA EL PROGRAMA DE FORMACIÓ AMB MÉS SESSIONS
S'ofereixen un total de catorze càpsules formatives que comencen avui i s'allargaran fins al pròxim febrer
Tarragona Esports ha engegat, de nou, el
programa de formació que s’allargarà fins
al pròxim mes de febrer i tindrà lloc de forma
presencial a la sal polivalent del complex
municipal de Campclar, a l’Anella Mediterrània.
En aquesta edició, Tarragona Esports ha
apostat per incrementar el nombre de sessions
i s’oferiran un total de catorze càpsules
formatives, gairebé el doble de les oferides
en l’anterior edició. A més a més, a diferència
de l’any passat, les sessions formatives no
només s’adrecen al personal de direcció i de
gestió, sinó que també s’incorporen classes
específiques per a personal tècnic.
Com a novetat, el programa ofereix noves temàtiques
com és la intel·ligència artificial, un
nou paradigma per la gestió del dia a dia de
les organitzacions. Entre altres qüestions, les
sessions tractaran de relacions laborals i voluntariat,
la relació amb l’administració pública, les
assegurances, l’establiment de preus, la gestió
d’emocions, l’estudi de mercat i la previsió d’ingressos.
“Des de Tarragona Esports caminem
de la mà de tots els clubs i entitats esportives
de la ciutat i aquest programa de formació és
una de les actuacions encaminades a millorar el
seu dia a dia i a fer-les més competitives”, ha manifestat
el conseller d’Esports, Berni Álvarez.
60
LA CIUTAT

LA CIUTAT
61

TARRAGONA
LA URV POSA EN MARXA UN NOU PERFIL A TIKTOK
La Universitat aposta per comunicar-se amb el públic més jove a través d'una de les xarxes socials amb més creixement
els darrers temps
EL SERVEI D’ATENCIÓ A HOMES DE
TARRAGONA AUGMENTA I AMPLIA LA
SEVA ACTIVITAT
L’objectiu és facilitar l'acompanyament per construir
relacions no violentes basades en l’equitat de gènere
Les noves tendències en l’àmbit digital han modificat
els hàbits de consum d’informació, sobretot
entre les noves generacions, que no només
busquen entreteniment a les xarxes socials, sinó
que aquests nous espais també s’han convertit
en canals d’informació. Per això la URV ha obert
el seu perfil a la plataforma TikTok, una de les
xarxes socials que en els darrers temps ha experimentat
un creixement més ràpid i un gran
impacte, sobretot entre el públic més jove.
De fet, aquest és un dels objectius d’aquest nou
espai comunicatiu, arribar als més joves, tant als
que ja formen part de la comunitat universitària,
com als futurs estudiants de la Universitat.
El nou perfil a TikTok de la URV comptarà
amb contingut divulgatiu i informatiu que donarà
a conèixer la Universitat, el seu dia a dia,
la seva oferta formativa, i totes aquelles activitats
d’especial interès, però sempre amb
un toc d’humor i amb una mirada informal i
desimbolta.
La participació d’estudiants en la creació del
contingut és una de les singularitats del nou
perfil. Núria Leyva i Sandra Palou, que cursen
Comunicació Audiovisual, són les primeres
en col·laborar tant en l’aportació d’idees de
publicacions com en la producció i l’enregistrament.
El Servei d’Atenció a Homes (SAH) de la conselleria d’Igualtat de
l’Ajuntament de Tarragona ha atès un total de 14 homes i joves des
del setembre de l’any 2022. Es tracta de les sessions d’atenció individual
que ofereix aquest servei i al qual acudeixen voluntàriament homes
i joves de més de 14 anys amb l’objectiu de rebre acompanyament per
construir relacions no violentes basades en l’equitat de gènere.
Són homes que viuen relacions conflictives i manifesten conductes
violentes i/o abusives. Les diferents tipologies de conducta violenta
abordada en les sessions individuals han estat la psicològica, ambiental,
social, verbal, física, sexual, assetjament escolar i parental.
“S’acompanya a homes i joves que per voluntat pròpia volen iniciar un
procés de canvi amb la finalitat de construir un model de relacions
fonamentades en el respecte i la igualtat”, ha destacat la consellera
d’Igualtat, Cecilia Mangini, qui ha recordat que la lluita contra la violència
masclista “és una lluita de tots i totes”. En aquest sentit, també
des del setembre de l’any passat, el SAH ha arribat a 150 alumnes de
la ciutat de Tarragona mitjançant nombroses sessions amb l’objectiu
d’identificar les violències masclistes i fomentar processos de canvi.
ÈXIT EN ELS BIÒTOPS INSTAL·LATS
AL PORT DE TARRAGONA
La zona més propera a la bocana del Port és la que presenta
nivells més alts de biodiversitat
La col·locació de biòtops al Port de Tarragona comença a donar els
seus fruits. Després de la instal·lació durant el mes de gener, en els
monitoratges mensuals que s’estan realitzant s’hi ha detectat un increment
en la biodiversitat del 75% en la majoria d’estructures de regeneració
instal·lades als molls tarragonins.
Els estudis recents demostren un augment significatiu de la biodiversitat
tant a nivell global del port com a nivell individual de cada zona
i unitat de biòtop subaquàtic. La Zona 3 ha emergit com la zona amb els
resultats més satisfactoris. Aquí, la biodiversitat específica de cada unitat
i la mitjana de biodiversitat entre les diferents estructures superen
significativament la biodiversitat a la zona control.
No obstant això, cal destacar que hi ha algunes àrees que no estan
assolint els mateixos resultats. Les discrepàncies en els resultats entre
les zones són explicables per les diferents condicions ambientals.
La proximitat de la Zona 3 a la bocana del port afavoreix la renovació
de l’aigua i, en conseqüència, l’augment de la colonització de diverses
espècies. Al contrari, la Zona 1, més endinsada al port, experimenta
una menor renovació de l’aigua, la qual cosa redueix les oportunitats
de colonització de nous organismes.
62
LA CIUTAT

LA CIUTAT
63

UN ERROR QUE DEIXA FORA
UN COL·LECTIU SENCER
Un error amb els Taxis de Tarragona podria deixar fora a tot el
col·lectiu de mobilitat reduïda
Sergio Lahoz Dorante
Els taxis a Tarragona tenen un problema
seriós que podria mitigar-se aviat,
però de moment, espanta el sector.
El 13 de maig de 2011 es va aprovar
un Acord de Govern que estableix que el
10% de vehicles d’autotaxi poden tenir 8
places, però sempre que tinguin una plaça
per a persones de mobilitat reduïda.
Gràcies a l'ONCE i a l’IMSERSO, mitjançant
una subvenció que van acordar
-que obligava els taxistes a tindre durant
quatre anys aquest tipus de vehicle-, tres
taxistes van poder adquirir aquestes furgonetes
que permeten, avui dia, donar el
servei a diferents persones i col·lectius
que ho necessiten.
Fins aquí sembla tot normal, però hi
ha hagut un problema greu. A banda de
“Els taxistes són
conscients del servei
que han de donar amb
la mobilitat reduïda
i no volen canviar
aquest 10%”
no trobar cap mena de subvenció per renovar
aquesta flota que ja té més de 10
anys, s’ha comès un error administratiu
que pot deixar sense flota de mobilitat
reduïda a tota la ciutat de Tarragona.
Un taxista ha presentat tots els papers
en regla per registrar una furgoneta de
nou places. La Llei del Taxi permet que hi
hagi una furgoneta de nou places contant
el conductor, però l’acord de govern signat,
no. Doncs bé, aquesta furgoneta de
nou places ha estat aprovada per donar
servei a Tarragona ciutat.
Això ha assentat un precedent que pot
ser mortal. Tota la flota adaptada per
persones de mobilitat reduïda ha de renovar
aviat el seu vehicle aviat i comprar
una furgoneta normal de nou places o
una adaptada té una diferència notable a
nivell econòmic.
Els taxistes són conscients del servei
que han de donar amb la mobilitat reduïda
i no volen canviar aquest 10%. Volen
ajuda per renovar aquesta flota i, sobretot,
no sentir-se menyspreats donant
permisos que no existien, segons l’acord
de govern. Està en joc la mobilitat de persones
que ho necessiten.
64
LA CIUTAT

LA CIUTAT
65

TARRAGONA
“L’ENVELAT”, NOU
AVANTPROJECTE
D’HUMANITZACIÓ DE LA
PLAÇA CORSINI
Es tracta de la proposta presentada
per NUA Arquitectes, Lligams i
Elisenda Rosàs, i que va quedar en
segona posició al concurs d’idees
TARRAGONA ESTALVIA MÉS DE 6 MILIONS DE
LITRES D’AIGUA DURANT L’ESTIU
El consum de la ciutat es manté molt per sota dels màxims exigits dins el Pla
Especial de Sequera de l’ACA
Les mesures d’estalvi aprovades
per l’Ajuntament de Tarragona
durant aquest estiu i la conscienciació
ciutadana han donat com a
resultat un estalvi en el consum
d’aigua durant els mesos de juliol
i agost de més de 6.205 m 3 a la
ciutat, és a dir més de 6 milions
de litres d’aigua respecte l’any
2022.
Així s’ha comunicat des de la
conselleria de Medi Ambient de
l’Ajuntament. El seu conseller
Guillermo García s’ha mostrat satisfet per la
xifra obtinguda i sobretot ha agraït “l’esforç a
la ciutadania per evitar-ne el malbaratament”.
“És un inici positiu, però no és suficient. L’estalvi
d’aigua ens l’hem marcat com una prioritat
de govern i hem de seguir en aquest camí”,
ha expressat el conseller de Medi Ambient,
qui ha aprofitat per fer una crida a seguir mantenint
un consum responsable i ha demanat
“no relaxar-se ni deixar enrere els usos restrictius
de consum d’aigua ja adquirits ja que
la situació d’alerta persisteix”.
El Consell d’Administració de l’empresa de
Mercats de Tarragona, va acordar en la seva
darrera sessió encarregar un nou avantprojecte
d’humanització de la Plaça Corsini als
autors de la proposta “L’envelat”, la qual va
quedar en segona posició al concurs d’idees
que es va convocar inicialment.
La idea presentada de L’envelat i que ara serà
desenvolupada, proposa donar llum i ombra
a la Plaça a través d’un envelat que a l’hivern
desapareix i a l’estiu es desplega, amb seients
lliures per als ciutadans i testos de vegetació
amb plantes de la costa tarragonina. La presidenta
de Mercats de Tarragona i consellera
de Comerç, Montse Adan, ha subratllat que
“la Plaça Corsini és un eix vertebrador de la
ciutat i la seva humanització ha de ser capaç
de convertir la plaça en un espai més amable,
sobretot en les temporades de més calor, i
d’afavorir al fet que hi passin coses. La proposta
de L’envelat parteix d’una idea funcional
i adaptable que estem segurs que no només
pot ser capaç de conviure amb l’activitat
habitual del mercadet, fires i altres activitats,
sinó també de reivindicar encara més la Plaça
Corsini com a punt de trobada de tarragonins
i tarragonines durant tot l’any”.
La voluntat és poder desenvolupar el projecte
al llarg de l’any 2024, sempre que la situació
econòmica ho permeti.
LLOGAR PIS A TARRAGONA, MISSIÓ IMPOSSIBLE:
SENSE PISOS I PER 1.500 €
L'oferta de pisos de lloguer a la ciutat és “pràcticament inexistent” i amb preus
que arriben als 1.500 euros; mentre que hi ha més de 3.000 persones en llista
d'espera per a un habitatge social
Cada vegada és més difícil trobar habitatge
de lloguer a Tarragona. El sector immobiliari
afirma que l’oferta és “pràcticament inexistent”
a la ciutat. “La gent que busca lloguer ho
té bastant malament, no n’hi ha”, expressa a
l’ACN Cèsar Garcia, tresorer del Col·legi i Associació
d’Agents de la Propietat de Tarragona.
De fet, la capital tarragonina és un dels 140
municipis tensionats de Catalunya. Al centre
de la ciutat els lloguers s’enfilen fins als 1.500
euros mentre que als barris se situen al voltant
dels 400 euros. Segons dades de l’Ajuntament,
hi ha més de 1.200 habitatges socials i unes
3.000 persones d’arreu del territori que estan
a la llista d’espera per aconseguir-ne un.
Garcia considera que la regulació dels preus
no és la solució per revertir la manca d’habitatge
a la ciutat i apunta que els propietaris
optaran per destinar-los a usos turístics. Davant
d’aquest problema reclama a les administracions
que actuïn i no “descarreguin” en
el sector tota la responsabilitat.
66
LA CIUTAT

SAKURA
PALACE
HYDRAFACIAL
AQUAPURE
115€
MANICURA Y PEDICURA
SEMIPERMANENTE
50€
PEELING
CORPORAL
BABOR
38€
MASAJE INCLUIDO A 4 MANOS !
LA CIUTAT
Ofertas validas hasta el 15 de febrero del 2024
Av. Estanislau Figueres nº 43, Tarragona
669 009 483
67

TARRAGONA
RTVE TINDRÀ UN ESPAI A LA
TABACALERA DE TARRAGONA
Aquest espai públic de la ciutat albergarà la nova Unitat
Informativa de Tarragona
L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat al Consell Plenari de 16 de novembre
de 2023 una resolució per a la concessió de l’espai d’un espai
de 265,65 m² de la tercera planta del Magatzem 2 de la finca municipal,
La Tabacalera, a la Corporació de Radiotelevisió Espanyola (CRTVE),
per a implantar-hi una Unitat Informativa a Tarragona. Segons el diari
de Tarragona, Tac 12 també podria tenir un espai en aquest mateix lloc.
L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA
DESTINA 50.000 EUR A LA REDACCIÓ
DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
L’Ajuntament de Tarragona ho ha aprovat al consell plenari
on aquest plantejament urbanístic regularà els pisos
turístics a la ciutat
L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat aquest divendres en consell plenari
destinar 50.000 EUR a la redacció del planejament urbanístic que
regularà els pisos turístics a la ciutat. L’Ajuntament té ara un termini de
cinc anys per fer l’adaptació del seu planejament urbanístic, en virtut
del decret llei 3/2023, de 7 de novembre, aprovat per la Generalitat de
Catalunya per regular els habitatges d’ús turístic mitjançant l’obtenció
d’una llicència urbanística prèvia i d’una autorització turística.
L’acord ha passat per tots els filtres tècnics necessaris per al correcte
desenvolupament d’una iniciativa d’aquest tipus, així com l’Informe
d’Enginyeria Industrial, l’expedient del Gabinet Tècnic Fiscal i el compliment
de les Normes de Plantejament Urbanístic.
Aquest acord permetrà l’ús de l’espai esmentat anteriorment a la Tabacalera
per part de Radiotelevisió Espanyola mitjançant adjudicació
directa durant un període de 20 anys i amb una retribució anual a
l’Ajuntament de 25.307 euros. En els pròxims mesos RTVE presentarà
el projecte tècnic de les obres i instal·lacions de la Tabacalera i haurà de
presentar el 3% del valor del domini públic i al pressupost de les obres,
requisits indispensables per a la mateariltzació de l’acord.
Cal recordar que, amb motiu de l’entrada en vigor de l’esmentat decret,
des del 9 de novembre l’Ajuntament de Tarragona no concedeix llicències
per a habitatges d’ús turístic fins que adapti el seu planejament urbanístic
al nou Decret llei. El Decret llei afecta un total de 262 municipis de
tot Calalunya que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent
o que ja tenen més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants,
o bé que compleixen ambdós requisits. Tarragona és un dels 140 municipis
en què el decret ha entrat en vigor per tenir una demanda d’habitatge
acreditada i un mercat tensionat.
L’EMT POSA EN MARXA 3 AUTOBUSOS D’HIDROGEN VERD A TARRAGONA
Durant les pròximes setmanes circularan sense passatgers per estudiar la seva
autonomia i s’espera que aquest període finalitzi a mitjans de desembre
L’Ajuntament de Tarragona juntament amb
l’EMT i l’empresa Carburos Metálicos han
treballat conjuntament per presentar els primers
3 autobusos d’hidrogen verd a la ciutat
de Tarragona. L’any vinent s’hi sumaran 4 més
en la flota municipal seguint la mateixa línia:
Apostar per la ciutat de Tarragona una millor
qualitat de l’aire juntament amb l’hidrogen
verd. La consellera de Mobilitat i presidenta
de l’EMT, Sonia Orts ha esmentat que “volem
assolir que pel 2024 el 10% de la ruta de la
flota d’autobusos municipals estigui descarbonitzada.
En la incorporació d’aquests nous autobusos
paral·lelament amb la construcció d’una hidrogenera
en el polígon Riu Clar, Tarragona
esdevindrà amb un millor ecosistema local
entorn amb l’hidrogen verd amb la millora
de la qualitat de l’aire. L’alcalde de Tarragona,
Rubén Viñuales també ha recalcat que
aquesta és la via per liderar la transició energètica
i que “Tarragona fa un pas endavant
cap a la mobilitat sostenible de 0 emissions
contaminants. Tanmateix, en la línia millorar
la qualitat de vida dels ciutadans i augmentar
la competitivitat empresarial.
68
LA CIUTAT

LA CIUTAT
69

NOELIA
VÁZQUEZ
Directora de Persones, Cultura i
Comunicació d'ELIX Polymers
“Les empreses
amb propòsit
tenen ànima, i
per tant no es
poden copiar”
La Ciutat entrevista Noelia Vázquez, d'ELIX Polymers, líder mundial
en la fabricació de termoplàstics ubicada a Tarragona
Redacció
La Noelia i el seu equip treballen des de
fa anys en el propòsit de la seva empresa i
en fer que totes les persones que formen
part de l'organització trobin i identifiquin
el seu.
Noelia, per què treballar en el propòsit
com a cultura d'empresa? Un dels
reptes més importants que tenen les or-
ganitzacions és que les persones que hi
treballen sàpiguen quina és la seva contribució,
no només a nivell de companyia,
sinó com hi contribueixen i incideixen
amb la seva feina en la resta de grups
d'interès, en el nostre cas amb els clients,
amb la societat, amb el seu entorn, i a nivell
personal poder connectar el que ens
mou a cada persona en l'àmbit del treball.
La teva trajectòria a ELIX es remunta
al 2007, què suposa aquest canvi cultural
a l'organització respecte als anys anteriors?
La meva trajectòria a ELIX m'ha
permès veure i viure diferents fases de la
companyia. A ELIX hem passat per fases
molt diferents, des d'un origen d'empresa
mare industrial fins per a fons d'inversió.
Per això el nostre focus ha estat reforçar
la nostra identitat i definir la nostra missió
incloent el propòsit com a empresa.
El món empresarial està canviant i és ne-
70
LA CIUTAT

VALLVÉ
Corredores de Seguros
Desde 1912
Oliva Motor
C/ Josep Mª Folch i Torres, 2
(Les Gavarres) 43006 Tarragona
LA CIUTAT
olivamotor.concesionariobmw.es
71

cessari donar resposta als grups d'interès
amb els quals ens relacionem, sobretot
amb les nostres pròpies persones i l'entorn,
cada vegada més conscienciats en
temes de sostenibilitat.
Els canvis culturals són lents. Dia a dia
anem donant passos cap a on volem posar
a ELIX i les persones, que la conformem,
com a empresa. És un pas que no
es fa de la nit al dia, cal temps, recursos i
compromís per a canviar el nostre model
d'organització.
Com es trasllada el propòsit a tota
l'organització, a les persones que treballen
a ELIX i als que s'incorporen a l'organització?
Estem treballant perquè tota
persona que formi part d'ELIX, primer
de tot, conegui el propòsit de l'empresa i
amb això l'interioritzi i trobi el sentit de
la seva feina. Treballar en el propòsit no
deixa de ser una ajuda en el progrés de
les persones a través de la connexió amb
l'empresa. Són canvis d'actitud de "com
es fan" les coses. Amb el temps es consolidarà
com una manera de fer.
L'equip de Persones, Cultura i Comunicació
treballa dur i de forma incansable,
com em comentes, perquè aquest
canvi es traslladi a l'organització.
Quines són les palanques i barreres que
us trobeu en el dia a dia d'aquest canvi
cultural? Per poder desenvolupar aquest
canvi cultural en l'organització el primer
que vam fer, com a àrea, va ser començar
a canviar nosaltres mateixos. És un canvi
que suposa recompondre tota la nostra
estratègia a nivell de departament, canviant
els nostres processos interns i redefinint
el nostre model de gestió.
De forma paral·lela hem anat treballant
amb la resta de l'organització posant
el focus del canvi en el nostre sistema de
gestió de persones.
En aquest procés d'identificació s'està
comptant en tot moment amb el suport
de la Direcció. La participació de les persones
d'ELIX ha estat totalment activa,
sentint-se involucrades i això ha estat la
palanca més important de la transformació
que estem vivint.
Som coneixedors de les resistències
naturals al canvi, però treballem en iniciatives
que ens permetin arribar a tothom.
“Ser una empresa sostenible
en tots els sentits
és necessari per perdurar
en el temps”
Les empreses amb propòsit doblen
el seu valor de mercat quatre vegades
més ràpid que les altres. A la vista
d'aquesta xifra, com convenceria els
escèptics que el propòsit no és un exercici
de màrqueting per millorar els resultats
de l'empresa? En aquests temps
convulsos en els quals vivim, entenem
que el poder connectar les persones amb
l'empresa, donar sentit a la nostra feina,
fa que el compromís es reforçi i per tant
que l'empresa aconsegueixi majors beneficis.
Al cap i a la fi som una empresa i,
com no pot ser d'altra manera, també ens
movem per indicadors financers. Ser una
empresa sostenible en tots els sentits és
necessari per perdurar en el temps.
Em resulta difícil comprendre que tant
el fet de créixer com el de mantenir-se es
pugui fer sense un propòsit, sense una
aportació a la societat.
Les empreses amb propòsit tenen
ànima, i per tant no es poden copiar.
72
LA CIUTAT

Mare de Déu del Claustre, 10
Tarragona
v 977 236 644 | n 672 731 993
sanabras.cat
Aquestes Festes encarrega
els teus plats de Nadal per casa
o el càtering per la teva empresa
#(
LA CIUTAT
73

VUIT ANYS FENT MÉS FÀCIL LA
VIDA DE LA GENT: NATIGARCIA
CELEBRA EL SEU ANIVERSARI
Després de vuit anys de treball dur i implicació, NatiGarcia és una
marca establerta a tot el Camp de Tarragona
Sergio Lahoz Dorante
Nati Garcia és d’aquelles persones que
es preocupen pel teu dia a dia i el teu benestar.
És molt difícil trobar aquest tipus
d’ofici, però ella fa una feina molt infravalorada
i que fa més fàcil les vides de cadascú.
Garcia celebra els vuit anys sota la marca
‘NatiGarcia’ i 30 anys d’experiència en
el sector de l’interiorisme. En aquests vuit
anys, ella confirma que ha crescut molt
com a persona i com a professional i que
cada cop, més gent del Camp de Tarragona
confia en els seus serveis. Els clients de
sempre quan volen una estança nova saben
a qui trucar i els nous acaben agafant
confiança un cop són visitats per ella.
ELS I LES JOVES, UN PÚBLIC
MOLT AGRAÏT
Els dormitoris juvenils són un mal de
cap per a moltes famílies. Un noi o una
noia que viurà una de les parts importants
-si no la que més- de la vida en
aquell espai, on ha de créixer, trobar-se,
perdre’s i fer-se adult, necessita un lloc
idoni per això.
És un dels espais que NatiGarcia més
treballa i el qual troba un dels més gratificants.
Les cares d’aquelles persones i
les reaccions són un al·licient molt important
quan entrega un treball amb molta
cura i totalment personalitzat.
UN EQUIP SOLVENT, FIDEL I DINÀMIC
Disposar d'un equip que acompanyi
durant tants anys és molt complicat. Per
sort i no per casualitat, té un equip de
muntatge des que la marca NatiGarcia
va néixer. Un grup que sempre és felicitat
allà on passa.
Al cap i a la fi, tenir un espai ben optimitzat,
un moble en concret que compleixi
totes les teves necessitats i una
habitació que tingui tot el que calgui per
arrelar-te allà és imprescindible. I que
millor que algú que celebra els vuit anys
ajudant a totes aquelles persones sota la
marca NatiGarcia.
“Garcia celebra els vuit
anys sota la marca
‘NatiGarcia’ i 30 anys
d’experiència en el sector
de l’interiorisme”
74
LA CIUTAT

LA CIUTAT
75

LA BRÚIXOLA DEL
GOVERN REUSENC
L’executiu de l’Ajuntament de Reus ha presentat el seu Pla d’Acció Municipal,
que també incorporarà mesures sorgides de la participació ciutadana
Adrià Miró Canturri
El tripartit encapçalat per Sandra Guaita
comença a marcar el seu rumb pels
pròxims quatre anys. Després de l’acord
entre PSC, ERC i ARA del mes de juny, que
ja dibuixava les seves línies prioritàries,
durant la recta final de 2023 confeccionaran
el seu Pla d’Acció Municipal (PAM).
Aquest document, definit per l’alcaldessa
com el segon més important del mandat,
plasma els principals objectius de l’executiu
de la plaça Mercadal. De moment, el
text inclou 399 mesures a desenvolupar,
però hauran d’afegir-ne sis de noves sortides
d’un procés de participació ciutadana.
“El PAM és una visió estratègica que ens
ha de permetre transformar la ciutat. Ha
sigut fruit d’una feina treballada, consensuada
i de manera transversal”, reconeixia
l’alcaldessa, Sandra Guaita, en la roda de
premsa de presentació. Segons destaca la
socialista, el PAM torna a estar vehiculat
pels tres eixos que ja van definir el pacte
de govern tripartit: ser referents en la governança
posant les persones al centre
de totes les polítiques; fer de la ciència i
la innovació, motors del creixement econòmic,
i treballar per una ciutat verda i
sostenible. A banda d’aquestes tres vies,
Guaita també ressalta que és un text que
“ens vol fer referents de transformació al
territori i té una visió metropolitana”.
“la mateixa alcaldessa
assenyala l’habitatge
com un dels 'cavalls de
batalla' del seu govern”
LES PERSONES
Pel que fa a l’àmbit de les persones, la
mateixa alcaldessa assenyala l’habitatge
com un dels “cavalls de batalla” del seu govern.
El lloguer social o la rehabilitació en
espais com el barri Fortuny són alguns dels
exemples amb què volen combatre un dels
conflictes que afecta a tot l’Estat. A més, un
dels altres elements que busca potenciar
el tripartit durant aquest mandat són les
places per a les Escoles Bressol Municipals
amb la creació d’un nou centre.
76
LA CIUTAT

També dins del primer eix, la gent gran
pren un paper central, sobretot en la lluita
contra la solitud no desitjada. Un objectiu
que no comporta una gran quantia
econòmica, però que té un valor cabdal
pels membres del govern. D’altra banda,
pretenen que la cultura continuï sent un
dels motors de la capital del Baix Camp
amb un nou espai escènic o el Museu de
Llibertat. Finalment, busquen una millora
de la seguretat amb l’increment del nombre
d’agents i d’unitats del cos i treballaran
en benefici de la salut mental amb un
servei al benestar emocional.
En aquest sentit, es planteja la dinamització
de sectors estratègics com l’agroalimentari,
la nutrició i la salut, el tecnològic
i l’energètic. A més, pretenen donar
suport a l’emprenedoria, el comerç, la
digitalització de les empreses i la col·laboració
amb la universitat.
Algunes de les accions més interessants
en l’àmbit empresarial és la vocació
de transformar el Tecnoparc en un
districte tecnològic i de coneixement, la
projecció del hub foodtech and nutrition
per ser un referent estatal o potenciar
les fires. Pel que fa a la projecció de ciutat,
pensen la renovació del Gaudí Centre
o promoure els productes de km0 i
l’aeroport de Reus. Finalment, en l’àmbit
de l’emprenedoria, la volen fomentar en
l’àmbit educatiu l’economia social i crear
l’Escola d’Oficis de Reus.
LA SOSTENIBILITAT
Per acabar, el tercer eix tracta del medi
ambient i la sostenibilitat. “Aquest eix
està entès com una política transversal.
És a dir, com la sostenibilitat, la resiliència,
la naturalització i la recuperació
d’espais afecta no només des d’un punt
de vista de verdor, sinó també com ho fa
a totes les polítiques en general”, descriu
el regidor Daniel Rubio.
Per arribar a aquests objectius de resiliència
de la ciutat, Rubio assenyala com
a pròximes accions la creació de refugis
climàtics. Al mateix temps, l’aigua és un
element clau en aquest eix i volen posar
sobre la taula la “recuperació de cada
gota d’aigua que es pugui posar en valor”.
En aquest mandat, esperen recuperar set
pous, que s’afegirien als 21 pous actius
en l’actualitat. D’altra banda, l’energia
també és un element que busquen desenvolupar
amb l’impuls de l’autoconsum
amb Reus Energia o les comunitats
energètiques. A més, la neteja és un “eix
principal d’aquest mandat” pel govern i
reconeix que, tot i tenir bons números,
els queda camí per recórrer en la recollida
selectiva.
“El creixement econòmic
ha de ser sostenible en
un concepte ampli. Ambientalment,
socialment i
econòmicament”
CIÈNCIA I INNOVACIÓ
En el segon àmbit, el govern planteja
que la ciència i la innovació contribueixin
al creixement econòmic de la ciutat,
explotant sectors que encara tenen camí
per recórrer. “El creixement econòmic ha
de ser sostenible en un concepte ampli.
Ambientalment, socialment i econòmicament.
És de la nostra incumbència facilitar
l’activitat empresarial, no només de
les grans empreses, sinó de les petites i
mitjanes empreses i els autònoms.”, destaca
la primera tinenta Noemí Llauradó.
LA CIUTAT
77

Més enllà d’aquests punts, la mobilitat
prendrà un fort pes en aquest mandat arreu
del país. El desplegament de la Zona
de Baixes Emissions serà un dels projectes
més importants, però també hi incorporen
la pacificació del tomb de ravals,
l’ampliació de l’oferta de places d’aparcament,
desplegar encara més el bus a demanda
i el servei de bicicleta compartida.
Finalment, crearan una oficina del benestar
animal per incrementar les dades de
recuperació i adopció que duen a terme
a través de la plataforma web o controlar
les colònies de gats.
OBERT A LA CIUTADANIA
A banda de les 399 propostes, el document
n’incorporarà sis de noves que s’han
desenvolupat en un procés participatiu
obert a la ciutadania. En aquest cas, entre
el 23 i el 25 d’octubre s’han elaborat tres
tallers -un per cada eix- d’on han sorgit diverses
propostes que es votaran a través
del portal web de Reus Participa entre el
2 i el 12 de novembre. Concretament, les
dues iniciatives més votades de cadascun
dels eixos seran les que s’incloguin en el
document definitiu.
“Fem una valoració molt positiva dels
tallers perquè la ciutadania ha vingut i ha
participat. A més, a l’hora de formular les
propostes que portaven de casa, el fet de
compartir-les amb la resta de la ciutadania
permetia modular-les i ampliar la visió”,
destaca la regidora de Participació, Bon
Govern i Serveis Generals, Montserrat
Flores, sobre aquestes trobades. D’altra
banda, també ressalta la transversalitat
generacional del procés i la qualitat de les
aportacions.
Més enllà del mateix cicle pel PAM, Flores
reconeix que aquestes iniciatives els
permeten “incidir en la democràcia participativa”
i en “fomentar els espais de trobada
de debat”. Per a la regidora, aquesta
mena d’activitats contribueixen a poder
“escoltar-nos els uns als altres”.
Els tallers han comptat amb la presència
de les gerències per explicar què incorpora
cada proposta del PAM, que tenen
uns enunciats força genèrics. Pel que fa a
la dinàmica d’aquestes trobades, ha estat
marcada per les xerrades en grups d’entre
dues i quatre persones per debatre les diferents
propostes i acabar-ne presentant
les definitives.
La Núria, que ha participat tant al primer
taller com al tercer, explica que les
seves “inquietuds comunitàries” i el voler
“contribuir a la ciutat” l’han empès a
formar part d’aquest procés participatiu.
Tot i que declara que sent certa desafecció
política, creu en la participació perquè
“ens beneficia a tots”. “Si la política la fas
des d’un despatx, encara que sigui noble la
intenció, pots fer polítiques que no donin
resposta a les necessitats reals”, apunta.
Per a la Núria, l’escolta en aquests debats
permet sensibilitzar les institucions en diferents
temes i empatitzar amb aquests
problemes.
“La Núria, que ha participat
tant al primer taller
com al tercer, explica
que les seves “inquietuds
comunitàries” i el voler
“contribuir a la ciutat”
l’han empès a formar
part d’aquest procés
participatiu”
Juntament amb la fixació de les línies
mestres del govern, el document també
permetrà poder fiscalitzar l’acció periòdicament
i valorar a final de mandat quin
percentatge del seu pla de govern s’ha pogut
complir.
78
LA CIUTAT

ANUNCIA
AQUÍ
EL TEU
NEGOCI
TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM
î
660 915 371 / 626 786 373 / 977 045 816
e @revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA | VALLS
LA CIUTAT
79

UN ANY PER RECORDAR
Joan Maria Sardà i Padrell, alcalde de La Pobla de Mafumet
(Tarragonès) fa balanç de l'any que deixem enrere
Joan Maria Sardà
D’aquí a unes poques setmanes tancarem
el 2023. Per això, després de tot un
any afrontant els reptes del dia a dia, tant
a casa com al lloc de feina o amb els estudis,
ara ens pertoca fer balanç d’un any
que ha estat difícil i, alhora, il·lusionant.
En clau pobletana, el 2023 serà recordat
com el del pas endavant definitiu per
allunyar-nos del període pandèmic, que
tant va afectar les nostres relacions socials.
Sortosament, al municipi no vam haver
de lamentar uns efectes devastadors
sobre la salut dels nostres veïns i veïnes,
però sí que n’hem patit les conseqüències
econòmiques i d’aïllament social.
És per això que en els últims tres anys
hem activat campanyes de polítiques socials
destinades a mitigar aquests danys
col·laterals de la pandèmia. Davant de la
dificultat, vam apostar decididament per
fer costat a les persones i crec que, com a
poble, n’hem sortit reforçats. Hem consolidat
el sentiment de pertinença, la cohesió
social i hem ajudat les economies familiars
en la mesura de les nostres possibilitats.
Però és evident que el benestar personal
i col·lectiu no depèn només dels
altres. És fonamental que tots i cadascun
de nosaltres fem tot el que ens sigui possible
per millorar les nostres condicions
de vida i, alhora, la vida social del poble.
És a dir, els municipis són més acollidors,
més habitables i més feliços si els seus individus
s’hi impliquen i demostren civisme
i esperit de convivència.
D’altra banda, aquest és un any important
també des del punt de vista urbanístic,
atès que hem posat en marxa les
obres de prolongació de l’avinguda Mina
de Madró. Un cop finalitzats els treballs,
comptarem amb una nova i molt impor-
“hem posat en marxa les
obres de prolongació de
l’avinguda Mina de Madró.
Un cop finalitzats els
treballs, comptarem amb
una nova i molt important
artèria de comunicacions
al poble”
tant artèria de comunicacions al poble,
guanyant un punt d’entrada i sortida i,
també, incorporant a aquesta zona un
nou aparcament de superfície i una àrea
de lleure infantil. Així mateix, també estem
construint un segon dipòsit d’aigua,
ubicat al costat de l’actual i que permetrà
elevat la capacitat d’emmagatzematge
fins als 4.200 m 3 .
En un altre àmbit, en aquest 2023 també
hem celebrat unes eleccions municipals
que han servit per renovar el suport
ciutadà al treball que venim fent des de
fa anys. Amb tot i com sempre, seguirem
governant la Pobla de Mafumet des del
diàleg, la inclusió i el treball conjunt amb
la resta de grups municipals perquè, com
diem sempre, entre tots fem la Pobla. I
així seguirà sent.
80
LA CIUTAT

La Pobla de Mafumet,
l’indret ideal per a
la teva llar i
la teva empresa
Descobreix més sobre la Pobla a
poblamafumet.cat
LA CIUTAT
81
poblamafumet.cat

REUS
ÒSCAR SUBIRATS PREN POSSESSIÓ COM A REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE REUS
Subirats gestionarà la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació
Òscar Subirats ha pres possessió com a regidor de l’Ajuntament de Reus en la
sessió plenària d’aquest divendres 20 d’octubre, adscrit al grup municipal d’Esquerra
Republicana de Catalunya. Subirats assumeix el càrrec en substitució
de Carles Prats, que va renunciar al seu càrrec municipal en el ple del passat
29 de setembre.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, té previst signar aquest mateix divendres
el decret per nomenar Subirats regidor d’Empresa, Formació i Ocupació
AIGÜES DE REUS MILLORA
L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D’UNA
PART DE LA XARXA DE SANEJAMENT
El projecte preveu, consegüentment, que les aigües
residuals de l’EBAR de Villablanca es bombin un sol cop
REUS APROVA UN PRESSUPOST
MUNICIPAL DE 217 MILIONS PER AL
2024
El pressupost de 2024 ve acompanyat d’un Pla d’Inversions
del Grup Ajuntament dotat amb 25.316.171,28 euros
El Ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat aquest divendres, 27 d’octubre,
el Pressupost del Grup Ajuntament de Reus per a l’exercici 2024, que
ascendeix a 217.816.511 euros.
Uns pressupostos marcats per l’ampliació, millora i creació de nous
serveis municipals, amb un esforç inversor històric i amb reducció de
l’endeutament. En la sessió plenària també s’han aprovat inicialment les
modificacions d’ordenances fiscals per 2024.
Aigües de Reus ja ha adjudicat i iniciarà abans de final de mes unes obres
a l’Estació de Bombament d’Aigües Residuals de Villablanca, que han de
permetre una important millora de l’eficiència energètica en la xarxa de
sanejament. Uns treballs que cal emmarcar en les polítiques ambientals
que Aigües de Reus impulsa rere la consolidació de la transició energètica
i una gestió més eficient del cicle integral de l’aigua.
Reus compta amb vuit Estacions de Bombament
d’Aigües Residuals (EBAR), que s’encarreguen
d’elevar les aigües residuals en aquells
punts del terme municipal on el seu transport,
via clavegueram, no pot fer-se per gravetat.
Aquesta és la manera de garantir el transport
i arribada d’aquestes aigües brutes a l’Estació
Depuradora d’Aigües Residuals, on finalment
són tractades.
Unes ordenances definides per una política fiscal realista i amb criteris
de progressivitat i de redistribució, amb l’increment de la partida bonificacions
fiscals i mantenint les subvencions a famílies i entitats.
El resum del pressupost consolidat de l’Ajuntament de Reus per a l’exercici
2024 i la seva variació respecte al d’enguany és el següent:
• Ajuntament de Reus: 148.982.115 euros (13,48%)
• Organismes autònoms municipals: 10.100.212 euros (21,23%)
• Empreses municipals 77.349.331 euros (10,16%)
• Total pressupost consolidat: 217.816.511 euros (11,49%)
El projecte preveu, consegüentment, que les aigües
residuals de l’EBAR de Villablanca es bombin
un sol cop (sense necessitat de passar per
l’EBAR del Tecnoparc) gràcies a una nova canonada
de polietilè (de 643 metres lineals), que
elevarà les aigües brutes fins a un punt del Camí
Vell de Bellisens, des d’on ja es poden fer arribar
per simple gravetat al clavegueram. La inversió
prevista és de 96.578 euros (IVA inclòs).
82
LA CIUTAT

LA CIUTAT
83

REUS
S'IL·LUMINA
La capital del Baix Camp prepara un Nadal que inclourà més llums als
carrers i activitats més sostenibles a plaça Llibertat
Adrià Miró Canturri
Les llums es van convertir en el gran
atractiu de Reus durant les festes de
Nadal de l’any passat. La capital del Baix
Camp naturalment no era Vigo -que ha
convertit les seves festes nadalenques
en gairebé un mem-, però sí que va aconseguir
de nou ser el principal centre neuràlgic
del territori. Les llums, les activitats
i el seu emblemàtic comerç van arreplegar
1.200.000 visitants, sent el carrer Monterols
el més transitat durant aquells dies.
Aquest any, però, no es volen quedar
enrere i han decidit ampliar encara més
el nombre de carrers que s’ompliran de
llums. A més, per primera vegada l’Agència
Reus Promoció es farà càrrec de tota
la gestió i el cost íntegre de l’enllumenat
de Nadal dels carrers comercials.
D’aquesta manera, es permet l’estalvi de
la despesa que havien d’assumir els botiguers,
incrementar el nombre de carrers i
tenir una millor gestió, coordinació i manteniment
de les llums.
“Les llums, les
activitats i el seu emblemàtic
comerç van
arreplegar 1.200.000
visitants l'any passat”
Segons la primera tinenta d’alcaldessa,
Noemí Llauradó, assumir la gestió i
el cost de l’enllumenat “és un canvi de
paradigma en relació amb allò que s’havia
fet fins ara. És una mesura que afavoreix
directament els establiments comercials
de la ciutat i que, a més, facilita i simplifica
totes les gestions que abans es feien
en col·laboració amb els representants
dels carrers, les entitats comercials i la
Cambra de Comerç de Reus, a les quals
els agraeixo especialment tota aquesta
feina que han dut a terme durant tant de
temps i que seguirem fent plegats perquè
el Nadal de Reus sigui una de les celebracions
més reconegudes i atractives en
l’àmbit català”.
Aquesta ampliació ha vingut marcada
per un estudi de la densitat comercial de
les diverses vies de la ciutat. Per tant, la
plaça Evarist Fàbregas, els carrers Riudoms,
Sant Llorenç, Vilar, Presó, L’Hospital
i el Passeig Sunyer i Prim gaudiran
d’enllumenat nadalenc aquestes festes.
Juntament amb ells, els carrers que ja
comptaven amb llums acolorides les
mantindran un any més: el carrer Prat
de la Riba, Jesús, Ample, Raval de Santa
Anna, del Vent, Galanes, Llovera, Monterols,
Santa Anna, Raval de Jesús, Galera,
Raval Martí Folguera, plaça de la Sang,
Carnisseries Velles, Major, Sant Joan,
84
LA CIUTAT

LA CIUTAT
85

“L’Ajuntament de Reus
ha triat enguany apostar
per un Nadal més
tradicional i enfocat al
públic familiar”
Sant Elies, Santa Teresa, Mare Molas, Salvador
Espriu, i Raval de Sant Pere.
El dia marcat al calendari per encendre
tot l’enllumenat és el divendres 24 de novembre
a la plaça Mercadal, que serà l’escenari
de l’acte per donar el tret de sortida
al Nadal reusenc. Les llums estaran
en funcionament tots els dies entre les
17:30 i les 23:00 fins al 7 de gener, quan
es posarà punt final a la festivitat.
“més vinculada a la tradició local, més
sostenible i assequible per a tothom”.
Un dels principals hàndicaps que tenia
aquesta pista de gel era el seu consum.
Evidentment, el clima mediterrani de
Reus obliga que aquesta pista de gel sigui
artificial. Això requeria un elevat cost
energètic per la refrigeració, que havia
de ser cada vegada més intensiva per les
elevades temperatures dels últims anys.
En aquest sentit, l’Ajuntament ha decidit
prescindir-ne perquè “no és sostenible
des d’un punt de vista ambiental”.
A banda de les activitats a la plaça Llibertat,
el Parc de Nadal tornarà a ser un
reclam de Reus. Es tracta del Parc de Nadal
més veterà de la demarcació i s’ha convertit
al llarg dels anys en un espai que supera
les fronteres del municipi. Va néixer l’any
1978 i ha crescut fins a ser un referent al
Camp de Tarragona. L’any passat van passar
per la Fira de Reus gairebé 15.000 persones
després de recuperar completament
la normalitat postpandèmica.
UN NOU ESPAI A LLIBERTAT
Tot i que encara no es coneixen totes
les novetats, un dels canvis que s’afegiran
a l’augment de llums són les activitats a la
plaça Llibertat. L’Ajuntament de Reus ha
triat enguany apostar per un Nadal “més
tradicional i enfocat al públic familiar”.
La intenció que s’ha treballat aquests mesos
és la creació d’un espai màgic de Nadal
a la plaça Llibertat. En ell, Reus Promoció i
Reus Cultura esperen poder encabir activitats
per a tots els públics com activitats
musicals, tallers, l’arribada dels patges o
la recollida de les cartes. Segons recalca
l’Ajuntament, la modificació pretén tenir
l’efecte de “revulsiu” que en el seu dia va
tenir la incorporació de la pista de gel.
Per tant, la pista de gel passarà a millor
vida per donar pas a una proposta
86
LA CIUTAT

LA CIUTAT
87

REUS
LA COSTA DAURADA
ES PROMOCIONA A
LA WORLD TRAVEL
MARKET AMB BONES
PERSPECTIVES DE
CREIXEMENT DE
L’AEROPORT DE REUS
La presidenta de la Diputació i el
president del Patronat de Turisme
participen de les primeres reunions
on s’ha anunciat un augment de
places i una nova ruta per al 2025
La Costa Daurada ha promocionat la seva oferta
turística a la World Travel Market de Londres,
una de les fires professionals del sector
turístic més importants del món. La presidenta
de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó,
i el president del Patronat de Turisme de la Diputació,
Carlos Brull, han assistit a la primera
jornada de la fira, durant la qual han mantingut
reunions amb professionals del sector que han
augurat un creixement d’operacions a l’Aeroport
de Reus l’any vinent.
L’AJUNTAMENT DE REUS PINTA AMB PICTOGRAMES
ELS PASSOS DE VIANANTS DE 16 ESCOLES
Els passos de vianants mostren de forma gràfica la seqüència d'accions que
s'han de seguir per travessar el carrer de forma segura
La proposta, impulsada per l’Àrea de Serveis
a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament
de Reus amb la col·laboració de les regidories
d’Educació i Ciutadania i de Via Pública, s’ha
portat a terme a càrrec del personal del Centre
Especial de Treball del Taller Baix Camp.
Es tracta d’una iniciativa que va sorgir dels
espais de treball del Consell Municipal de la
Discapacitat, concretament de la subcomissió
creada amb aquest objectiu dins de la comissió
d’Accessibilitat Arquitectònica.
L‘objectiu és que aquesta senyalització s’ampliï
a altres passos de vianants, i que s’integri també
en la senyalització interior d’equipaments i
instal·lacions municipals. Les 16 escoles en les
quals s’han pintat els pictogrames són: Prat
de la Riba: un pas sense semàfor, Els Ganxets:
dos passos sense semàfor, Teresa Miquel i
Pàmies: dos passos sense semàfor, Pompeu
Fabra: un pas sense semàfor, Marià Fortuny:
un pas sense semàfor, La Vitxeta: un pas sense
semàfor. També, Misericòrdia: un pas sense
semàfor, Isabel Besora: quatre passos sense
semàfors, Doctor Alberich i Casas quatre
passos sense semàfors, Rubió i Ors: quatre
passos sense semàfors, General Prim: dos passos
sense semàfors. Finalment, Eduard Toda i
Güell: cinc passos sense semàfors. Rosa Sensat:
tres passos sense semàfors, Joan Rebull:
un pas sense semàfor, Sant Bernat Calvó: tres
accessos sense pas elevat ni semàfor, Mowgli:
un pas sense semàfor
CREIX EL FONS DE LA BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS
AMB 82 LLIBRES ENVIATS PER PERSONES
PARTICULARS DES D’UCRAÏNA
La donació té l’objectiu d’afavorir el vincle amb la seva llengua per als infants
que han vingut a viure a Reus
En concret, la companyia Jet2 ha anunciat un
creixement del 13% en les places ofertades des
des de l’Aeroport de Reus per al 2024 i del 17%
per al 2025, quan també preveu obrir una nova
ruta amb destinació a la ciutat anglesa de Liverpool.
Per la seva part, la companyia TUI també
ha augurat un augment de les operacions actuals
cap a Regne Unit, França i Alemanya per a la
propera temporada. Aquests són els resultats
de la primera jornada de la World Travel Market,
tot i que, fins al 8 de novembre, representants
de la Diputació i del Patronat de Turisme tenen
previstes més entrevistes estratègiques amb
touroperadors, companyies aèries i agències de
viatges d’arreu del món amb l’objectiu d’afavorir
l’arribada del mercat britànic a la Costa Daurada
i que podrien donar nous fruits.
El fons bibliogràfic de la Biblioteca Central Xavier
Amorós ha crescut amb 82 llibres, dels quals més
de la meitat són infantils, enviats directament
des d’Ucraïna per persones particulars. L’objectiu
de la iniciativa, liderada per Gal·la Artiukh de
la comunitat ucraïnesa a Reus, és proveir de material
de lectura a les persones que han arribat a
la ciutat com a refugiades de guerra.
La donació té l’objectiu d’afavorir el vincle amb
la seva llengua per als infants que han vingut a
viure a Reus, a la vegada que són una mostra de
la literatura d’aquest país per a tots els lectors i
lectores interessats en aquest tema, siguin o no
ucraïnesos. La iniciativa va sorgir de la comunitat
ucraïnesa i de seguida va quedar vinculada a
les Biblioteques Municipals de Reus, que tractaran
i processaran aquest fons amb l’ajuda de
la Gala Artiukh. El regidor Recasens ha volgut
expressar l’agraïment a Artiukh, que ha participat
en la traducció i transliteració alfabètica
per poder afegir cada llibre dins el catàleg de les
Biblioteques Públiques de Catalunya. D’aquesta
manera es facilita l’accés a aquest fons, la
conservació i s’amplia la difusió de l’existència
d’aquest fons per a persones que ja fa temps que
viuen a la nostra ciutat.
88
LA CIUTAT

• Climatització
• Aerotèrmia
• Calderes
• Geotèrmia
• Portes tallafoc
• Estufes biomassa
• Sostres corredissos
• Terra i sòcols radiants
• Energia fotovolaica
• Cortines de vidre
• Finestres PVC
RESTALVI
LA CIUTAT
Aprofiteu les subvencions
dels fons Next Generation
Passeig Prim, 18 - Reus
info@restalvi.com
Tel. 688 80 75 01
www.restalvi.com
89

REUS
EL MERCAT DEL CARRILET RECAPTA
FINS A 1.500€ PER A LA CÀTEDRA
DE DOLOR INFANTIL DE LA URV
Els paradistes del Mercat del Carrilet, juntament amb
el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement, Josep
Baiges, han lliurat la recaptació al doctor Jordi Miró
EN MARXA EL NOU LABORATORI
DIVULGATIU DE CIÈNCIA A REUS
Un nou projecte pedagògic per comprendre els processos
de l'aigua adreçats als alumnes de 5è i 6è de primària,
ESO i Batxillerat
Aigües de Reus ha presentat oficialment aquest dijous 2 de novembre el
nou laboratori de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) en
la ciutat. Un nou projecte pedagògic en la línia de la divulgació de la ciència
per comprendre els processos del cicle integral de l’aigua per la garantia
de la potabilització de l’aigua. Sandra Guaita, alcaldessa de Reus
ha remarcat que “l’objectiu vital que té el govern municipal és posar la
ciència, la innovació i la sostenibilitat com un eix primordial”. El cost total
d’aquest projecte ha estat de 75.871 € adreçats en aquest procés educatiu
i divulgació de la ciència als centres educatius.
La festa que va omplir el Mercat del Carrilet el 23 de setembre per
commemorar els 40 anys del mercat va tenir un caràcter solidari: la
degustació de la fideuada popular era gratuïta, gentilesa de les parades
del Mercat del Carrilet, però totes les persones assistents a la festa
van poder fer una aportació solidària en benefici de la Càtedra de
Dolor Infantil de la URV.
L’aportació final recollida ha estat de 1.500 euros, que es destinaran
a la campanya de la Càtedra «A Reus esborrem el dolor infantil». Els
paradistes del Mercat del Carrilet, juntament amb el regidor de Promoció
Econòmica i Coneixement, Josep Baiges, han lliurat la recaptació
al doctor Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la
URV – Fundación Grünenthal.
La Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili està dirigida
pel Dr. Jordi Miró, qui també coordina el programa de tractament
del dolor crònic infantil de l’Hospital Sant Joan de Reus –un programa
gratuït i únic a l’Estat. La Càtedra és la unitat amb major impacte
en la recerca sobre dolor infantil de l’Estat i una de les més importants
a nivell europeu.
Els alumnes de 4t d’ESO de l’INS Baix Camp han estrenat aquest nou
espai museístic i una nova experiència formativa, de coneixement i descoberta
i geografia de l’entorn de la ciutat. El laboratori serà un espai
de taller i zona d’experimentació en la línia per comprendre el procés de
filtració, cloració i tractaments per la potabilització de l’aigua. Daniel Rubio,
regidor responsable Aigües de Reus ha recalcat que “avui el que fem
és complementar aquest cicle de l’aigua que des d’Aigües de Reus posa a
disposició de la ciutadania”. Tanmateix, està obert en l’àmbit educatiu de
la comarca i adreçat també els centres d’atenció primària.
REUS ACULL LA I CURSA DE PATINETS ELÈCTRICS REUS E-FUN
L’entorn del Tecnoparc de Reus acollirà els pròxims dies 25 i 26 de novembre la I Cursa de patinets elèctrics Reus
E-FUN, organitzada per l’Ajuntament de Reus
Es tracta del primera cursa en circuit urbà
que s’organitza a l’Estat, ja que aquesta mena
de competicions, encara incipients a casa nostra,
però molt populars a països europeus com
França, fins ara s’havien portat a terme en recintes
tancats com el circuit de Montmeló o
pistes de karts com la de Coma-ruga.
S’espera que hi participin entre 40-50 corredors
i corredores, entre els quals s’hi troben
els competidors més destacats d’arreu de
l’estat, en 3 categories: patinets de menys de
38 kg, patinets de més de 39 kg, i monocicles.
L’esdeveniment és obert a tothom i l’horari
de la competició serà el següent: dissabte de
10.00 h a 17.00 h i diumenge de 10.00 h a
15.00 h. Hi haurà una zona de fan zone amb
expositors de venda de vehicles VMP, foodtrucks
i animació al llarg de les dues jornades.
Al finalitzar la cursa, es farà el lliurament de
premis als equips guanyadors de cadascuna
de les categories.
L’accés és lliure i gratuït per al públic i les persones
interessades a participar en alguna de
les tres categories de competició ho poden
inscrivint-se al web efunreus.com. Cal tenir
en compte que per participar els vehicles hauran
de respectar una sèrie de mesures i condicions
que es detallen al web.
90
LA CIUTAT

ESPECIALISTES EN
SOLUCIONS HIDRÀULIQUES
Ctra. Reus Km. 8 · 43340 Montbrió del Camp · Tarragona
LA CIUTAT
91
P.I Agro Reus C/ Recasens i Mercadé 71 · 43206 Reus · Tarragona

REUS
REUS REALITZA L’ARRANJAMENT DELS CAMINS
DE L’ENTORN DEL CEMENTIRI GENERAL
S'ha intervingut en la rehabilitació del ferm amb compactació d’àrids i
anivellat de diversos trams del camí del cementiri a la riera de l’Abeurada
L’Ajuntament de Reus, a través de l’àrea de
Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública,
ha portat a terme aquesta setmana l’arranjament
dels camins de l’entorn del Cementiri
Municipal de Reus.
En concret, s’ha intervingut en la rehabilitació
del ferm amb compactació d’àrids i anivellat
de diversos trams del camí del cementiri a la riera
de l’Abeurada; de la riera a la urbanització
Sant Joan i diversos solars com l’espai davant
del magatzem de les Brigades Municipals.
La inversió en aquestes actuacions ha estat
d’uns 6000 euros. El regidor responsable de
l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via
Pública, Daniel Rubio, ha explicat que “coincidint
amb la festivitat de Tots Sants, l’època
en què aquesta zona rep més afluència, s’ha
aprofitat per deixar-ho tot enllestit per facilitar
l’accés de vehicles i vianants a la zona”.
T-SYSTEMS AGRUPARÀ LA SEVA ACTIVITAT
ACTUAL A L’EDIFICI REDESSA INNOVACIÓ
LA DIPUTACIÓ
IMPULSARÀ LA REGIÓ
METROPOLITANA DE
TARRAGONA
La trobada entre els dos alcaldes i
la presidenta de la Diputació s'ha
celebrat aquest dijous al Palau de la
Diputació de Tarragona
La presidenta de la Diputació de Tarragona,
Noemí Llauradó, ha rebut la visita de l’alcalde
de Tarragona, Rubén Viñuales, i l’alcaldessa
de Reus, Sandra Guaita, per tal de compartir
visions i treballar conjuntament sobre l’àrea
metropolitana del Camp de Tarragona.
Durant la visita, Llauradó s’ha ofert a donar
acompanyament i assistència tècnica als municipis
per tal d’identificar les dinàmiques metropolitanes
del territori. Segons la presidenta de
la Diputació de Tarragona, “l’àrea metropolitana
del Camp de Tarragona és una realitat que
el dia d’avui intuïm, però que cal investigar amb
rigor per definir quins són els municipis que, a
més de Reus i Tarragona, en formen part de manera
indubtable”.
El trasllat serà possible gràcies a les obres d’adequació de l’edifici REDESSA
Innovació que ha promogut l’Ajuntament de Reus
La multinacional tecnològica alemanya T-Systems
té previst agrupar la seva activitat actual a
REDESSA Tecno i REDESSA Viver (on va iniciar
la seva activitat a la ciutat l’any 2009) en l’edifici
REDESSA Innovació (annex a Eurecat) per créixer
en instal·lacions i treballadors, passant dels
1.000 m 2 actuals a 1.300 (un 30% més) i de 400
a 500 professionals. Així ho afirmat l’empresa en
una roda de premsa que ha tingut lloc aquest divendres,
3 de novembre, amb la participació de
Sandra Guaita, alcaldessa de Reus; Josep Baiges,
regidor de Promoció Econòmica i Coneixement
i conseller delegat de REDESSA; i Osmar
Polo, CEO de T-Systems Iberia.
El trasllat serà possible gràcies a les obres
d’adequació de l’edifici REDESSA Innovació
que ha promogut l’Ajuntament de Reus, a través
de l’empresa municipal REDESSA i que
està previst que acabin a finals d’aquest any,
després d’invertir-hi 900.000 euros.
Aquest edifici és el quart centre de negocis de
l’empresa municipal, que l’any vinent complirà
30 anys i que gestiona també el de REDESSA
Viver (Camí de Valls), Tecno, Cepid. Aquest
quart centre serà el de REDESSA Innovació
i acollirà la seu corporativa de T-Systems a la
nostra ciutat.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha afirmat
que “no estem davant d’un projecte que
afecti només Tarragona i Reus, sinó d’un projecte
estratègic que beneficiarà al conjunt de la
futura regió metropolitana”.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra
Guaita, ha assenyalat que “volem avançar totes
i tots de manera sòlida evitant així frustracions
futures”. “No volem generar una altra
administració; el que volem és millorar la gestió
de la presa de decisions que ens afecten conjuntament
per donar un millor servei a la nostra
ciutadania. Estic segura d’estar posant les bases
sòlides per fer-ho possible, ha reblat.
92
LA CIUTAT

CLÍNICA DENTAL
DR GISBERT
Dedicació, esforç i compromís
Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus
977330490
www.clinicadentaldrgisbert.cat
clinicadentalgisbert
clinicadrgisbert
LA CIUTAT
93

JOSEP
BAIGES
Regidoria de Promoció
Econòmica i
Coneixement
de Reus
“L’emprenedoria ho és tot a Reus”
Josep Baiges s’estrena a la política institucional al capdavant de la
regidoria de Promoció Econòmica i Coneixement de Reus
Adrià Miró Canturri
Des d’aquest àmbit ja han anunciat una
gran implantació logística a la ciutat o l’agrupació
de T-Systems a Redessa Innovació.
Parlem dels primers mesos a l’Ajuntament,
el futur industrial de Reus, Redessa i el Mercat
del Carrilet en aquesta entrevista.
Com ha sigut l’aterratge a la política
institucional? Fascinant. És una experiència
única per algú que estima la ciutat
de Reus. Podem dir que hem fet un
aterratge molt intens i bonic. S’està confirmant
el que ens va vendre la Sandra
(Guaita) quan ens va seduir. Evidentment,
s’han de prendre decisions i a vegades no
són totes boniques, però és la feina del
polític. Tenim una responsabilitat que ens
obliga a prendre decisions que poden ser
impopulars. Estic segur que li donarem el
tomb.
Els ha tocat la papereta d’haver d’apujar
els impostos… És el que toca. Si fos
tan bonic governar, s’hi posaria tothom.
D’altra banda, insisteixo que estem molt
convençuts del que toca fer, la responsabilitat
que tenim i el pas que s’ha de donar.
Demanem que, de la mateixa manera que
94
LA CIUTAT

ens van fer confiança el maig, ara també
ens la facin amb aquestes decisions. S’havien
de fer i tindran un retorn positiu per
la ciutat.
Què és el que més l’ha sorprès de
l’Ajuntament? Com que havia treballat
molt en col·laboració amb l’Ajuntament,
no m’han sorprès gaires coses. Evidentment,
té unes dinàmiques i un funcionament
concret. És una gran empresa amb
molts treballadors i vicis adquirits. Pel
perfil que tenim d’alcaldessa, tot això ho
hem de sacsejar. Veig molt alineats els
treballadors i ganes de canvi.
Abans de les eleccions, es definia com
el “Sergi Roberto de la política perquè
podia treballar des de diferents àrees.
Finalment, ha acabat on potser encaixava
millor, Promoció Econòmica i Coneixement.Si
t’he de dir la veritat, estic fent
de regidor de tot. Pel meu perfil -molta
gent em coneix- tothom em diu de tot
pel carrer. Via pública, cultura, serveis
socials… La gent em trasllada aquestes
demandes i vull ser molt receptiu perquè
“L’Ajuntament és una
gran empresa amb molts
treballadors i vicis adquirits.
Pel perfil que
tenim d’alcaldessa, tot
això ho hem de sacsejar”
em serveix per veure el funcionament
intern de l’Ajuntament. D’acord amb el
regidor de l’àrea, m’implico en moltes
coses. Evidentment, la responsabilitat la
tinc en Promoció Econòmica, on em trobo
molt còmode perquè era el que feia a
la Cambra traslladat a la realitat municipal.
La ciutat té una capacitat de creixement
de la que la gent no és conscient. La
promoció econòmica sempre és estratègica,
però ara ho és més que mai.
Hi ha algun projecte o qüestió que
es marqui com a prioritat? Es tracta de
captar empreses. Per un costat, treballar
perquè les que ja operen a la ciutat ho
tinguin fàcil i trobin les condicions que
necessiten. L’Ajuntament no ha de ser un
obstacle. I, per l’altre, si ve una empresa
a Reus, li hem de posar la catifa vermella
(sempre dins la legalitat) i facilitar-ho tot
molt. No és únicament feina de Promoció
Econòmica i ha d’existir una transversalitat
entre departaments.
No hem començat gens malament.
Hem aconseguit desbloquejar l’H12 amb
la nau logística, hem tancat que T-Systems
pugui construir l’edifici corporatiu a
l’antic edifici de Bioempreses (ara Redessa
Innovació) i estem treballant en dues
implantacions més que anunciarem pròximament.
Portem aquesta velocitat de
creuer que ens imposa l’alcaldessa.
Què ha de suposar la implantació de
la nau logística? És una locomotora. No
es tracta només del que és, sinó de tot
el que pot generar al seu voltant. De fet,
una de les implantacions que anunciarem
en els pròxims mesos ve una mica seguint
l’estela d’aquesta. És una zona molt bona
i ben comunicada. Des del punt de vista
geogràfic, la ciutat té una posició privilegiada.
Som una cruïlla de camins. Hem fet
moviments per donar a conèixer la zona,
però n’hi ha d’altres que ja s’han adreçat
directament a l’Ajuntament.
De quin sector són aquestes empreses?
Una mica de tot. N’hi ha que són industrials
i veuen que els pot ser molt fàcil
comunicar-se amb el Port des d’aquesta
zona. Els polígons han de tenir una mica
de tot, perquè és el que genera atracció
a les empreses. La zona de Bellissens ho
té. Diem que la ciutat ha de créixer cap
al sud, pel que fa a la trama urbana, però
també en l’àmbit de la indústria.
S’hauran de fer rehabilitacions urbanístiques?
Sí. De fet, el tema de l’H12
respon a una reordenació urbanística. Hi
havia una època en què es pensava que
les implantacions industrials havien de
ser petites i s’ha demostrat que no ha de
ser així. És important disposar de grans
superfícies que permetin grans implan-
LA CIUTAT
95

tacions. En aquest enclavament estem
treballant en la redefinició d’un àmbit per
suprimir carrers intermedis i generar una
parcel·la molt gran. Ens han arribat altres
propostes per construir grans naus logístiques.
A més, quan parlem d’aquestes
implantacions tan grans, hem de pensar
en la gent que hi treballarà. La logística
serà un sector molt important.
La implementació també té un efecte
en l’àmbit metropolità. Hem de tenir
una visió molt generosa. La nostra prioritat
ha de ser Reus, però som una zona
amb altres municipis que tenen un desplegament
industrial molt potent. En què
podem complementar-nos? En aquest
àmbit logístic que pugui donar servei. El
discurs de la zona metropolitana també
ha de tenir el seu reflex en les relacions
industrials del territori.
Què implica l’agrupació de T-Systems
a Redessa Innovació? És un cas d’èxit
de la capacitat d’atracció de la ciutat. Va
arribar al 2009 llogant un despatxet al
viver d’empreses i anys després aspiren a
créixer en 500 treballadors i decideixen
construir el seu edifici corporatiu al sud
de Catalunya a Reus. T-Systems ha referenciat
Reus com un àmbit de desenvolupament
de negocis tecnològics. Només
hi podem tenir paraules d’agraïment. Ens
situa al mapa i capta l’atenció d’altres empreses.
Ara som la segona ciutat del país
en empleats tecnològics. Sense ser de
Reus, T-Systems ho sembla ja.
“Ara som la segona
ciutat del país en
empleats tecnològics.
Sense ser de Reus,
T-Systems ho sembla ja”
Des de Redessa, heu adjudicat la
construcció i gestió de 132 pisos de
protecció oficial a la zona de Mas Iglesias.
Ha d’anar a més? És una de les accions
que ens satisfà més d’aquest inici de
legislatura. Un dels compromisos electorals
que vam adquirir era el d’incrementar
l’habitatge social atenent, a més, que
la ciutat és zona tensada. Executar una
actuació com aquesta, d’aquest volum i
d’aquesta dimensió, és un punt de partida
molt interessant a l’hora de poder assolir
una xifra d’habitatge social nou que pugui
donar resposta a l’emergència residencial
que estem vivint. A més, és molt
interessant subratllar la grandíssima feina
que fa Redessa en aquesta línia, sent
una empresa que es dedica a la promoció
econòmica, però que té una innegable
vocació social procurant per un tema tan
sensible com és el de l’habitatge.
En l’àmbit de mercats, el del Carrilet
finalment es mantindrà on es troba
actualment. Va ser difícil trobar l’equilibri
amb ERC? No vaig participar en les
negociacions, però va ser un punt d’acord
immediat. Entre altres coses perquè el
PSC en va fer bandera en campanya. Ens
ho vam creure molt, no només per la seva
activitat, sinó també perquè és un punt
96
LA CIUTAT

LA CIUTAT
97

de cohesió. Quan analitzes la zona sud, on
hi ha realitats diferents, et calen zones on
interactuï tothom. En el cas del Carrilet,
aquesta funció social la té d’una manera
més evident que el Mercat Central. No
ens hem de mirar els números del mercat
fredament perquè és molt més que una
instal·lació comercial.
Què s’ha de fer amb el contracte dels
paradistes, que acaba el juny de 2024?
És un tema que es porta des d’intervenció
i secretaria. Trobarem el sistema i ho
posarem fàcil perquè en aquests temps
de transició fins a la reforma puguin desenvolupar
la seva activitat. D’altra banda,
el que hem de fer ara és reactivar el
mercat, no s’ha de quedar com està. Ens
ajuda Redessa i hem d’intentar reactivar
l’ocupació d’algunes parades buides. Fins
i tot l’espai que ocupava l’Spar el volem
recuperar per usos municipals. Després
ja entendrem com serà el mercat, però
mentrestant no ens podem quedar quiets.
Hi ha una comunió total dels paradistes
amb el que plantegem. És un projecte
estratègic i hem de complir el que vam dir
en campanya.
En el Pla d’Acció Municipal (PAM) posen
el focus en el creixement d’aquest
Hub Foodtech and Nutrition. Quins
reptes encara? Aquesta és la modernització
del concepte empresarial històric
de Reus. La majoria de les PIMES són de
l’àmbit agroalimentari i el Hub és la visualització
de la seva modernització i un pas
endavant. Per un costat, permet ajudar
les empreses a desenvolupar projectes
innovadors. I, per l’altre, ens ajuda a posar
en valor el que serien els productes
locals de qualitat i que la gent entengui
per què aquesta ciutat és diferent en
aquest àmbit. No només a Reus, vam estar
a la Firagost de Valls i estarem a la Fira
de l’oli de les Borges Blanques. Tenim la
vocació de connectar les empreses d’arreu.
Al final, Reus és capital d’un ampli
territori de caràcter econòmic.
En el PAM també es parlava molt dels
emprenedors. Com se’ls pot ajudar? Tenim
un instrument com Redessa, que és el
primer viver d’empreses que es va construir
a Tarragona. Pel que sigui, l’última
legislatura es va separar l’emprenedoria,
es va quedar simplement com un espai on
es llogaven despatxos i va passar a una altra
regidoria. Quan em ve a buscar la Sandra
Guaita i em proposa l’opció de conduir
aquesta regidoria, només li poso una condició:
Si realment tenia aquesta responsabilitat,
l’emprenedoria havia de tornar a
Redessa. No per un caprici, sinó perquè és
un model d’èxit amb 30 anys de trajectòria.
L’Ajuntament ha d’acompanyar, assessorar,
ajudar, facilitar i donar les eines.
Som una ciutat amb l’ADN emprenedor.
Tot i això, no vull mirar pel retrovisor, estem
en un moment dolç. Tant el viver com
Tecnoredessa estan quasi al 100% de
capacitat, però buscarem altres espais.
L’emprenedoria ho és tot a Reus.
“L’emprenedoria havia de
tornar a Redessa. No per
un caprici, sinó perquè és
un model d’èxit amb 30
anys de trajectòria”
98
LA CIUTAT

LA CIUTAT
99

REUS
EASYJET TORNARÀ A OPERAR DES DE L’AEROPORT
DE REUS AMB VOLS A MANCHESTER I LONDRES
La decisió de l’aerolínea s’ha anunciat durant una reunió entre responsables
de la companyia i del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
La companyia EasyJet tornarà a operar des de
l’Aeroport de Reus a partir de l’abril del 2024
amb dues noves rutes a Manchester i Londres
Luton. La decisió s’ha conegut durant una de les
reunions que ha mantingut el Patronat de Turisme
de la Diputació de Tarragona amb l’aerolínea
britànica en la segona jornada de la World
Travel Market, una de les fires professionals del
sector turístic més importants del món.
Les dues noves rutes que oferirà Easyjet des
de l’Aeroport de Reus tindran dos vols setmanals
d’anada i tornada que operaran cada
dimarts i dissabte i que ja es poden adquirir a
través del seu web. Aquesta companyia ja va
oferir connexions de Reus a Londres Luton
durant els anys 2018, 2019 i també a l’agost
del 2020, però arran de la pandèmia va deixar
d’operar i ara reprèn l’activitat i hi incorpora
una nova ruta. Durant
el matí d’aquest
dimarts, el touroperador
Travel Solutions
també ha
anunciat que oferirà
una nova operativa
xàrter entre Reus i
Belfast els dissabtes
entre el 15 de juny
i el 24 d’agost amb
avions de British
Airways (BA Cityflyar)
amb capacitat
de 98 places.
COMENÇA EN
PERÍODE DE PROVA
LA REORDENACIÓ DEL
TRÀNSIT ALS CARRERS
DEL CENTRE DE REUS
L’Ajuntament té activat el tràmit per
tal que els usuaris puguin sol·licitar
l’autorització d’accés
L’Ajuntament de Reus ha iniciat en període de
prova la reordenació del trànsit als carrers del
centre. Les proves està previst que s’allarguin
fins al 31 de gener. Durant el període de prova
s’ha reforçat la presència d’agents de la Guàrdia
Urbana als punts d’accés al centre per fer un
acompanyament i informar els usuaris.
En les franges horàries definides, poden accedir
al centre els vehicles que disposin de l’autorització
municipal. No és necessari exhibir
cap distintiu en el vehicle, ja que l’accés es fa
de forma automatitzada mitjançant lectors de
matrícules donades d’alta al sistema. Els punts
d’accés a la zona regulada compten amb lector
de matrícula, pilona automàtica i intèrfon connectat
amb el centre de control per resoldre
possibles incidències.
REUS ES QUEDARÀ SENSE LA SEVA ÚNICA
RESIDÈNCIA DE GENT GRAN 100% PÚBLICA
La Generalitat té previst tancar-la “per deficiències estructurals” i els treballadors
i usuaris es queixen perquè no els donen cap solució clara al tancament
El secretari general del departament de Drets
Socials, Oriol Amorós, s’ha reunit amb el comitè
d’empresa, els treballadors i els familiars
dels usuaris de la Residència de Gent Gran de
Reus per anunciar-los el tancament “preventiu”
de l’immoble per deficiències estructurals.
Els sindicats han titllat de “temerari” que se’ls
hagi notificat la decisió sense tenir una solució
clara. Tot i que el departament s’ha compromès a
reubicar els residents i la plantilla, des de CCOO
han subratllat que “no hi ha certeses” fins que no
hi hagi un acord per escrit. Durant la reunió, més
d’un centenar de persones s’han concentrat a les
portes de la residència amb la voluntat d’evitar el
tancament. La presidenta del comitè d’empresa
de Drets Socials a Tarragona, Glòria Boqué,
ha lamentat que la reunió amb la Generalitat
només hagi servit per confirmar els rumors de
tancament que han anat sorgint aquesta darrera
setmana. “No ens ha quedat res clar”, ha criticat
Boqué, davant els arguments del departament.
“Diuen que es tancarà per problemes estructurals,
però tots sabem que fa deu anys que
aquests problemes existeixen”, ha recordat.
Preguntat per aquesta qüestió, el secretari general
del departament de Drets Socials, Oriol
Amorós, ha defensat que l’equip del conseller
Carles Campuzano “ha assumit les decisions
quan s’han hagut de prendre”.
La reordenació del trànsit al centre s’emmarca
en el desplegament de les polítiques municipals
de mobilitat sostenible i de pacificació
del trànsit i, en conseqüència, de la millora
dels nivells de qualitat de l’aire, soroll i salut de
la ciutadania. En aquest sentit, la reordenació
fa compatible les noves directrius de mobilitat
sostenible amb les necessitats de residents i activitats
comercials de la zona. Els canvis suposen
una evolució a partir de l’experiència consolidada
als carrers de Llovera i Monterols o la plaça
del Mercadal on ja s’aplica la regulació del trànsit
per franges horàries des de fa anys.
100
LA CIUTAT

LA CIUTAT
101

El nou tram de l’A-27 que
travessa el coll de Lilla ja està en
funcionament després de 15 anys
de l’inici de les obres
PER LLIGAR EL TERRITORI
Adrià Miró Canturri
Fi de la barrera psicològica entre la
Conca de Barberà i l’Alt Camp. El passat
23 d’octubre es va posar en funcionament
el nou tram de l’A-27 que connecta Montblanc
i Valls a través d’un túnel al Coll de
Lilla. Aquesta nova via redueix uns 10 minuts
el trajecte entre Tarragona i Lleida,
i estalvia a tots els usuaris passar per les
sinuoses carreteres de la muntanya.
“És una carretera que uneix el camp
amb la indústria, Lleida amb Tarragona,
i també apropa els veïns de la Conca de
Barberà al seu hospital de referència a
Valls”, va manifestar la ministra de Transports,
Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel
Sánchez, en l’estrena del túnel. A més,
destaca que el nou tram de l’A-27 satisfarà
les demandes dels conquencs de disposar
d’una “comunicació directa i d’alta
capacitat amb Tarragona, el Port i la petroquímica”.
Per la seva part, Oriol Pallissó, alcalde de
Montblanc, reconeix que la infraestructura
“ens obre moltes oportunitats amb una
connexió amb el Camp de Tarragona molt
més ràpida, segura i senzilla”. Tot i la bona
notícia de l’estrena del túnel, el batlle de la
capital de la Conca remarca que encara falta
el quilòmetre i mig que ha d’enllaçar l’A-
27 amb l’AP-2. “Es tracta d’un tram molt important
per Montblanc. El Ministeri no vol
donar dates, però ens han dit que en menys
de tres anys ha d’estar fet. Estem satisfets
parcialment”, exposa.
L’alcaldessa vallenca, Dolors Farré,
també posa en valor la importància del
nou tram pel desenvolupament econòmic
de la zona. “És clau pel nostre polígon
industrial. No es pot quantificar econòmicament,
però moltes empreses miren
molt les connexions abans d’instal·lar-se
a un lloc. L’ampliació del polígon i la nova
via ens permetran fer un salt”, explica.
A més, també posa el focus en els turistes,
que ara ho tindran més fàcil per anar
a parar a Valls: “Totes les connexions que
faciliten l’arribada de turistes a la ciutat
són positives”. Dolors Farré reivindica
en aquest àmbit el caràcter gastronòmic
de la comarca, amb les calçotades com a
gran atractiu, i la recent estrena del Museu
Casteller.
102
LA CIUTAT

QUÈ HA DE SUPOSAR?
Segons estima el Ministeri, està previst
que per aquesta nova via passin uns
25.000 vehicles diaris i suposi un estalvi
anual de 29.167 dies, 22 milions de quilòmetres
i 4.300 tones de CO2. Més enllà
d’aquestes qüestions, l’obra permetrà
una millor connexió entre la Conca de
Barberà i la resta del Camp de Tarragona.
Un fet que pot afectar comercialment i en
l’habitatge de la comarca. Sònia Romero,
presidenta de la Unió de Botiguers i Comerciants
de Montblanc, ressalta que el
túnel permet que als seus clients de la
resta del territori no els faci tanta “mandra”
venir al seu establiment i creu que
“ens repercutirà positivament”.
Parlant amb la resta de comerciants
montblanquins, la Sònia Romero explica
que hi ha clients d’algunes fleques que
no podien pujar tan sovint i ara comenten
que vindran amb més freqüència a
prendre alguna cosa. En l’apartat més
personal, la Sònia subratlla el que s’estalviarà
en gasolina i pneumàtics: “El meu fill
estudia a Valls i, com cada dia passem pel
Coll de Lilla, hem de canviar les rodes dos
cops l’any”.
Tot i que el túnel pot obrir comercialment
Montblanc a la resta de comarques,
la Sònia creu que no tindrà el mateix
efecte en àmbits com l’habitatge. “És
difícil perquè a Montblanc no hi ha habitatge
perquè vinguin a viure. A més, el
municipi està bé perquè és un poble. Si
ara vingués una allau de gent, deixaria de
ser tan atractiu”, reflexiona. Per contra,
considera que molts montblanquins, que
no troben lloc per viure a la capital de la
Conca, aniran a viure a la resta de localitats
tarragonines. “Al jovent potser li surt
més a compte anar a viure a Tarragona,
amb la platja, ja que ara tenen a tocar
Montblanc”.
L’alcalde Pallissó també es refereix a la
problemàtica de l’habitatge: “Quan estigui
també acabada la connexió amb l’AP-
2, des de l’Ajuntament no podrem fer
altra cosa que pedalar. Ho hem de saber
aprofitar. La Conca de Barbera pot fer un
salt qualitatiu en els pròxims anys, però
ens haurem de posar les piles en termes
d’habitatge”.
En aquesta línia, el batlle republicà
assenyala la necessitat de posar al mercat
els 172 habitatges buits del munici-
“Aquesta nova via redueix
uns 10 minuts el trajecte
entre Tarragona i Lleida, i
estalvia a tots els usuaris
passar per les sinuoses
carreteres de muntanya”
LA CIUTAT
103

pi i “reactivar el mercat de lloguer”. Per
exemplificar el canvi que pot suposar per
a Montblanc, recorda que l’exalcalde Andreu
Mayayo sempre esmenta el cas dels
túnels de Vallvidrera i Sant Cugat. En el
seu cas, van triplicar la població quan es
va posar en funcionament. “Nosaltres
no esperem que ens passi això -ni de bon
tros-, però és un bon moment per créixer
sostingudament”, reivindica.
UNA OBRA MALEÏDA
La construcció no ha sigut gens fàcil de
tirar endavant. Abans que pogués estar
finalitzada, ha passat per un periple complicat,
plegat de retards i un substancial
encariment. La idea es remunta a un projecte
de la Generalitat republicana l’any
1933, que ja hi projectaven un túnel. Als
60 també es va tornar a posar el tema
sobre la taula, però no va ser fins al 1995
que el pla de carreteres de la Generalitat
va proposar el desdoblament de l’N-240
per formar l’A-27. El 2003 es va aprovar
el traçat definitiu i l’any següent es va entrar
en el procés de licitació del projecte.
Aleshores, entre el 2006 i 2008 es van
licitar i adjudicar les obres de l’A-27.
“Abans que l'obra pogués
estar finalitzada, ha passat
per un periple complicat,
plegat de retards i un
substancial encariment”
Aquestes actuacions, però, es van aturar
per la situació econòmica de crisi a
Espanya, deixant el projecte penjat. Tot i
que els altres trams es van anar inaugurant,
l’arribada a la Conca va continuar
pendent en els anys posteriors i inclús
l’aleshores alcalde de Montblanc, Josep
Andreu, es va querellar contra Foment el
2017.
A més, la presència d’argiles expansives
al terreny va provocar que s’hagués
de replantejar el projecte. Afegint-hi un
nou retard i un increment en la inversió.
Amb aquest escull superat, el 2019 es
van reactivar les obres. La ministra Raquel
Sánchez considera que ha sigut una
obra “llarga i complexa” per la paràlisi de
la crisi i les traves burocràtiques. Amb
ELS DETALLS
DE LA VIA
Pel que fa a les dades, el tram té una
llargada de 5,1 quilòmetres i compta
amb dos carrils per calçada de 3,5
metres, voral exterior de 2,5 metres i
interior d’1,5 metres. En aquells trams
de la calçada en què se supera el pendent
de 5% es disposa d’un tercer carril
de 3,5 m. A la nova via, destaca el túnel
del Coll de Lilla, format per 2 tubs d’uns
1,47 km de longitud, connectats per 6
galeries, una cada 220 metres. En total,
l ’o b ra h a c o s t a t 1 57, 2 5 m i l i o n s d ’e u r o s .
104
LA CIUTAT

REUS
REUS
4
1
ALMOSTER
Preu: 105.000€
PIS BARRI NILOGA
90 m 2 , 4 habitacions, sala menjador, cuina equipada, rentador, bany,
balcó, calefacció, ascensor.
3
1
Preu: 126.000€
PIS CARRER BALMES
90 m 2 , 3 habitacions, sala menjador, cuita equipada, bany, balcó. Traster.
1er sense ascensor. Totalment reformat.
REUS
2
1
L’AMPOLLA
Preu: 248.000€
UNIFAMILIAR URB. PICARANY
Unifamiliar, 2 habitacions, sala menjador amb llar de foc, cuina equipada,
bany, calefacció, piscina, parcel·la 1.000 m 2 , excel.lent estat,
grans vistes.
- - Preu: 1.700€/mes
EDIFICI COMERCIAL CARRER JESÚS
Edifici comercial en lloguer, excel.lent estat, baixos i 3 plantes, ascensor,
sense traspàs.
ALCOVER
2
1
Preu: 165.000€
PIS EDIFICI SB
PIS + PK, 2 habitacions, sala menjador amb cuina americana, rentador,
bany, terrassa, aire cond. totalment moblat i equipat excel.lent
ubicació, magnifiques vistes del delta. Parquing inclòs en el preu.
6
2
Preu: 285.000€
MAS A LA CARRETERA DEL MILÀ
Masia rural, 500 m 2 + 8 Ha terreny, 6 habitacions, sala menjador, cuina
equipada, 2 banys, bodegues, traster, magatzem, barbacoa, excel.lent
estat. Finca amb oliveres, ametllers i fruiters, aigua i reg.
LA CIUTAT
105

tot, apunta que quan van arribar “només
s’havien certificat 22 milions d’euros dels
157 totals” i, per tant, “es mereix que es
posi en perspectiva i en valor l’esforç que
s’ha fet en els darrers anys”. Segons la socialista,
l’acabament d’aquesta via exemplifica
que “no som un govern que només
promet, sinó que també som un govern
que compleix”.
SERRELLS PENDENTS
Encara que la connexió ja està en ple
funcionament, hi ha elements que encara
s’han de tancar. Un d’ells és la unió
amb l’AP-2. El Ministeri no vol posar cap
data, però l’alcalde de Montblanc assegura
que serà efectiu en els pròxims tres
anys. Després, també està sobre la taula
els camions amb mercaderies perilloses.
De moment, la normativa no permet que
aquests passin pel túnel del Coll de Lilla
i hauran de continuar transitant per l’N-
240. En el seu cas, s’estudien possibles
alternatives per no continuar fent aquest
trajecte.
“L’altre àmbit que no està
resolt és el de les indemnitzacions
als veïns de
Lilla. Les voladures de les
obres van afectar unes 90
cases de la pedania
montblanquina”
Finalment, l’altre àmbit que no està
resolt és el de les indemnitzacions als
veïns de Lilla. Les voladures de les obres
van afectar unes 90 cases de la pedania
montblanquina, patint esquerdes en els
edificis. L’import conjunt que s’ha de pagar
als veïns és de 700.000 euros, però
de moment cap d’ells ha rebut res. Tot i
això, el Ministeri s’ha compromès a avançar
aquesta quantitat abans que s’acabi
l’any per resoldre aquest conflicte amb
els ciutadans i, més endavant, els reclamaran
a la constructora.
106
LA CIUTAT

LA CIUTAT
107

VISIBILITAT
I PREVENCIÓ,
CLAUS PER EQUIPARAR
SALUT MENTAL I FÍSICA
Cada 10 d'octubre es commemora el Dia de
la Salut Mental per sensibilitzar la societat
sobre els trastorns mentals i lluitar contra
l'estigmatització
Sandra Pérez
La salut mental i el benestar emocional
fan referència a "la manera com ens sentim,
pensem o actuem en el nostre dia a
dia; es pot definir com un estat d'equilibri i
benestar en què una persona és conscient
de les seves capacitats i pot desenvolupar
les seves habilitats cognitives i emocionals,
viure en societat i satisfer adequadament
les demandes de la vida quotidiana",
d'acord amb el Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya.
La Federació Mundial de Salut Mental
va impulsar aquesta commemoració el
1992 amb l'objectiu de sensibilitzar la societat
sobre els trastorns mentals, lluitar
contra l'estigmatització que pateixen les
persones afectades i impulsar iniciatives
que en millorin l'atenció; ja que la salut
mental és indispensable i indissociable del
concepte de 'salut'. A més, és un dret inherent
a les persones perquè en garanteix
una millor qualitat de vida.
UN TERRITORI COMPROMÈS
La Federació de Salut Mental de Catalunya
(FSMC) és l'entitat que s'encarrega
d'organitzar el Dia Mundial al territori i
cadascun dels municipis que s'adhereixen
a la reivindicació per visibilitzar les necessitats
i recursos en l'àmbit de la salut mental.
"Es tracta de mobilitzar a tot el nostre
teixit associatiu, persones i famílies amb
problemes de salut mental, però també a
professionals sociosanitaris, administracions
i representants polítics, així com a la
ciutadania en general", exposen des de la
FSMC.
Per aquest motiu, és imprescindible
que des de les institucions públiques es
treballi en favor dels drets de pacients i
familiars -i tota la població-. El passat mes
d'agost, el Govern de la Generalitat va
acordar un conveni de col·laboració amb
l'Organització Mundial de la Salut per implementar
la iniciativa Quality Rights en el
marc del Pacte Nacional de Salut Mental.
Els principals eixos d'aquest programa
són la sensibilització i subministrament
d'informació a tota la població; la informació
i formació per a persones amb experiència
viscuda en condicions de salut
mental o discapacitats; la informació i la
formació per a professionals i personal
clau en l'atenció i suport a les persones i
la promoció drets humans a Catalunya i
l'establiment d'estàndards i l'avaluació
de tots els programes, serveis i centres.
D'aquesta manera, s'impulsen garanties
per les persones amb condicions de salut
mental i discapacitat psicosocial, cognitiva
o intel·lectual; i el país es converteix en
un referent europeu al mateix temps.
“700.000 persones a
Catalunya estan diagnosticades
amb depressió,
una malaltia que augmenta
amb l’edat i que té més
incidència entre classes
socials menys afavorides
i entre les persones
sense estudis o amb
estudis primaris”
108
LA CIUTAT

És un pas important cap endavant perquè
incideix directament en els criteris del
sistema d'avaluació, les eines de treball i
les modificacions necessàries del marc legal
i de contractació. Especialment, quan
ens trobem en un context vulnerable després
dels greuges de la pandèmia i en què
cal actuar des de tots els àmbits i departaments
estructurals possibles.
Sobretot, perquè més de 700.000 persones
a Catalunya estan diagnosticades
amb depressió, segons publicava Elnacional.cat
a principis d’any, una malaltia que
augmenta amb l’edat i que, d’acord amb
l’Enquesta de Salut de Catalunya, és superior
entre classes socials menys afavorides
i entre les persones sense estudis o amb
estudis primaris. També, el risc dels joves
de patir depressió ha augmentat després
de la Covid-19, conjuntament amb l'empitjorament
de les condicions laborals i de
vida del jovent. Amb tot, com ‘celebra’ la
psicòloga sanitària Laura Horcajo, “la pandèmia
ha exacerbat una mica la situació i
ara és la mateixa ciutadania qui demana
un canvi, que es parli de salut mental i es
visibilitzi”.
Per això, el Departament de Salut de la
Generalitat treballa per millorar l’atenció
primària i el desplegament de referents
emocionals que intervenen en l’àmbit comunitari,
especialment orientats a la prevenció,
la detecció precoç del risc psicosocial,
l’acompanyament i suport al malestar
emocional de la ciutadania.
EL CINEMA, UN ALIAT
SOCIOCULTURAL
El Festival de curtmetratges sobre salut
mental que se celebra a Tarragona i Reus,
més conegut com PSICURT, ha arribat
enguany a la seva 8a edició amb una selecció
de 27 curts. Sota l'organització del
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya
(COPC), els ajuntaments d'ambdós municipis
i Calaix Obert Produccions; ficció
i animació es donen la mà per visibilitzar
diferents històries vinculades a la salut
mental. I és, per tant, un dels exemples per
excel·lència al territori.
El director tècnic del PSICURT, Jaume
Descarrega -també membre de la
Comissió de Cultura del COPC i psicòleg
clínic psicoanalista-, celebra que la iniciativa
segueix creixent en públic, propostes
i participació, i manté clara la seva funció
social. A més, cinema i salut mental es
retroalimenten: el Festival dona espai als
curtmetratges i els curts 'parlen' de psicologia,
fent que es construeixi un pont
entre ambdós.
El principal objectiu del Festival és “trobar
espais perquè es parli sobre la salut
mental i què representa per cadascú de
nosaltres, des de diferents punts de vista,
perquè a vegades s’equipara salut mental
a les patologies mentals, que en són només
una part”, explica Descarrega. Hi ha una
gran tasca a fer en prevenció i promoció,
incidir de manera positiva en la ciutadania,
abans d’intervenir ‘professionalment’.
El psicòleg afegeix que "la intenció és que
hi hagi un element que sigui 'excusa' per
parlar de tot allò que té a veure amb la
salut mental: pensament, emocions, sentiments,
relacions interpersonals…”.
Des dels inicis, el que va moure a Jaume
Descarrega i Josep Varo, director cinematogràfic
del PSICURT, va ser el plantejament
que “darrere dels curtmetratges
(en aquest cas), sigui humor, drama o documental,
hi ha un missatge important a
tenir en compte”. És més, com a proposta
cultural tindria la mateixa funció terapèutica
que una consulta, quan t’arriba i et remou
emocionalment.
“El principal objectiu del
Festival és trobar espais
perquè es parli sobre la
salut mental i què representa
per cadascú de nosaltres,
des de diferents
punts de vista, perquè a
vegades s’equipara salut
mental a les patologies
mentals, que en són
només una part”
LA CIUTAT
109

A partir de la bona acollida a la Universitat
de diferents sessions que vinculaven
la psicoanàlisi amb literatura, art, pintura
o cinema; es va dipositar la llavor del que
avui ha arribat a la seva 8a edició -amb 27
curtmetratges de ficció i animació-, consolidant-se
cada vegada amb més força i
despertant interessos en una major part
de la població.
Al mateix temps, un dels valors afegits
del Festival PSICURT és la incidència que
té en els joves mitjançant la col·laboració
amb l’Espai Jove Kesse -iniciada l’any
passat- o, principalment, amb els centres
educatius d’ESO, BAT i Cicles Formatius,
d’àmbit estatal en el cas de la categoria
Educurt i de Catalunya en l’Educurt Exprés.
Ambdues categories fomenten el
treball en equip i la creativitat del jovent.
Alhora, les activitats paral·leles a l’edició
de cada any engloben formats tan diferents
com exposicions fotogràfiques,
actuacions musicals, teatre, col·loquis o
tallers a escoles.
Aquests últims “permeten visionar un
curtmetratge i fer preguntes a l'alumnat
sobre la salut mental, quin concepte tenen,
quina importància li donen; que en
comencin a parlar”, justifica Descarrega.
En definitiva, es tracta de fer partícip al
públic, a través de les emocions i com
aquestes els afecten, de forma complementària
a un projecte audiovisual.
UN OCELL DE FOC ‘SOBREVOLA’ EL
CAMP DE TARRAGONA
El projecte Ocell de Foc del Camp va
néixer a la primavera d’aquest 2023 per
adreçar-se als joves de 16 a 30 anys de
les comarques de la Conca de Barberà,
el Baix Camp i el Priorat i dels municipis
de Salou i Vila-seca; ja que està impulsat
en col·laboració amb entitats del territori:
Associació Ment i Salut La Muralla,
Bastida Participació, ESCAC SCCL, Icaria
Cooperativa i Reus Refugi. Al Tarragonès
i l’Alt Camp, es van adherir al programa
les Fundacions Ginac, Casa Sant Josep,
Bonanit i l’Associació Egueiro de Valls.
Així mateix, Aprodisca, l’Associació Pro
Persones amb Disminució Psíquica de la
Conca de Barberà, és l’entitat guia que
s’encarrega de la coordinació general del
projecte i de les altres ‘sentinelles’.
Amb l'objectiu d’acompanyar i donar
suport als joves, en línia amb el seu benestar
emocional, es realitzen activitats
i accions informatives, preventives i de
lluita contra l’estigmatització de la salut
mental i l’abandonament prematur dels
estudis, de creació de projectes i iniciatives
juvenils i d’atenció tant grupal com
individual en forma d’espais de trobada
on fer xarxa i crear comunitat.
Ocell de Foc és un projecte finançat
pel Departament d’Empresa i Treball de
la Generalitat de Catalunya -de gairebé
“Amb l'objectiu d’acompanyar
i donar suport als
joves, en línia amb el seu
benestar emocional, es realitzen
activitats i accions
informatives, preventives i
de lluita contra l’estigmatització
de la salut mental
i l’abandonament prematur
dels estudis”
10 milions d’euros- que va sorgir amb
una previsió de tasques a 2 anys vista,
és a dir, fins a principis del 2025, en què
pretén fer partícip a més de 300 entitats
per atendre fins a 40.000 joves del Camp.
Un dels propòsits fonamentals, a més, és
aconseguir la inserció laboral -davant
l’augment de l’autor juvenil- i el retorn al
sistema educatiu públic o l'itinerari formatiu
del jovent. En aquesta transició,
el projecte es coordina amb els serveis
especialitzats de salut, educació i serveis
socials; així com altres associacions
locals culturals, esportives, de lleure…
per fomentar la participació, l’empoderament
i l’autoorganització -entre altres
110
LA CIUTAT

Disposem de polvorons, mantecados,
tronc de Nadal, tortell de
Reis, galets, panetone i neules.
BONES FESTES!
LA CIUTAT
111 35

valors- en aquells afectats per algun trastorn
de la salut mental.
La sensibilització ciutadana, trencar
estereotips, les desigualtats de gènere o
donar visibilitat a diverses problemàtiques
són aspectes inherents a tasca que
els i les responsables duen a terme.
OCTUBRE, MES DE LA SALUT MENTAL
Per extensió del Dia Mundial de la
Salut Mental (10 d’octubre), molts municipis
planifiquen la seva agenda i hi
incorporen activitats vinculades a la psicologia
i les malalties mentals. Segons
explica Laura Horcajo, impulsora de les
Jornades de prevenció del suïcidi a Reus,
aquest tipus d’actes o xerrades són molt
importants perquè “cal sortir de l’àmbit
sanitari i de les institucions públiques,
que són essencials, però s’ha d’aterrar a
l’entorn local”, ja que els trastorns acostumen
a ser multifactorials i multicontextuals
dins la societat o comunitat on vivim
i interactuem.
També a la capital del Baix Camp, s’ha
impulsat aquest mes d’octubre el programa
“Trencant estigmes”, en el qual s’emmarquen
nombroses activitats i propostes.
Algunes de les més destacades són el
taller “Les arts escèniques com a recurs
terapèutic de salut mental”, amb el Grup
de teatre Bellissens de la Fundació Villablanca
i l’alumnat de diferents cicles formatius
de grau mitjà i superior; la jornada
“Eines d’educació emocional per a professionals
que treballen amb joves”, organitzada
per Ocell de Foc i la Fundació
Pere Mata amb la col·laboració de la Secció
d'Educació i de Ciències socials, Polítiques
Econòmiques del Centre de Lectura;
la Taula rodona “Estigmes associats
a la salut mental”, amb la participació
de l’Associació Reus Som Útils, el servei
d'addiccions i salut mental de l'Hospital
Universitari Sant Joan de Reus, la Fundació
Pere Mata, l’Institut Pere Mata i el
Grup d'activistes per la salut mental de
TARRAGONA, FEDERADA A SMC
“Aquest tipus d’actes
o xerrades són molt
importants perquè cal
sortir de l’àmbit
sanitari i de les
institucions públiques,
que són essencials,
però s’ha d’aterrar a
l’entorn local”
Tàrrega; i l’exposició fotogràfica “A través
dels meus ulls”, a càrrec de Mika, voluntària
de l’Associació de Salut Mental
Dr. Tosquelles, i que serà itinerant fins al
30 de novembre a l’Institut Gabriel Ferrater
i Soler, la Biblioteca Central Xavier
Amorós i el Centre Cívic del Carme.
A Tarragona, s’ha organitzat per tercera
vegada la Jornada de reflexió “Parlem
de salut mental” al Centre Cívic de Sant
Pere i Sant Pau. Enguany, es focalitza en
la cura mental dels equips professionals i
de la mateixa salut mental dels cuidadors,
les estratègies per l’autocura dels professionals
i els principals impactes en el
seu benestar. Així mateix, l’objectiu de la
sessió, coorganitzada per la Conselleria
de Diversitat funcional i Discapacitat, i
Promoció de la Salut de l’Ajuntament de
Tarragona, és proporcionar recursos pel
maneig d’emocions, sentiments i pensaments.
Per la seva banda, la Universitat Rovira
i Virgili ha impulsat les Jornades #TrioLa-
Vida, una setmana d’activitats per prevenir
el suïcidi i promoure la salut mental en
A les comarques de Tarragona són diverses les entitats que treballen per visibilitzar la
salut mental i acompanyar els afectats per algun trastorn i les seves famílies.
• Tarragona: Associació Aurora / Club Social La Muralla
• Reus: Associació de Familiars de Malalts Mentals Dr. Francesc Tosquelles
• La Ràpita: Associació de Familiars de Malalts Mentals de les Terres de l'Ebre
• Valls: Salut Mental Catalunya Porta Oberta Alt Camp i Conca de Barberà
• El Vendrell: OT Salut Mental - Associació de Famílies
la comunitat universitària. El suïcidi ja és
la primera causa de mort entre les persones
de 15 a 34 anys a escala global i, per
això, les universitats públiques catalanes
i el Departament de Salut treballen intensivament
en campanyes preventives.
Així com altres projectes com ara el
que va sorgir aquest estiu de la col·laboració
entre la Comunalitat de Valls i
el CAP Sarró, basat en la preinscripció
social i en què participen psicòlogues voluntàries
de la ciutat. Aquest servei consisteix
a recomanar als pacients determinades
activitats favorables per la seva
problemàtica mental i té l’objectiu, al mateix
temps, de crear una xarxa de suport
i atenció al municipi. Aquelles persones
que estiguin interessades poden consultar
més informació al CAP, on s’inicien les
prescripcions d’unes sessions més assequibles
i accessibles per a tothom.
Totes aquestes iniciatives -entre moltes
altres- contribueixen a conscienciar
la ciutadania en general i ajuden a les famílies
en particular, com a principal factor
protector del jovent i el seu benestar
emocional. Es tracta de “desculpabilitzar
els familiars i proporcionar-los eines perquè
puguin estar més segures i preparades
per actuar millor; no són psicòlegs,
però tenen un rol únic, doncs la primera
acció preventiva és parlar amb els seus
fills o filles”, conclou Laura Horcajo.
112
LA CIUTAT

FARMÀCIA
www.farmaciafernandezcabre.com
farmatarraco
Consell farmacèutic
i prevenció de la salut
Preparació diària
de la medicació
Seguiment de la
pressió arterial i
hipertensió
Anàlisis clíniques
del metabolisme,
risc cardiovascular
i d’infeccions
Ajuda per deixar
de fumar
Tractaments
amb fitoteràpia
Anàlisis dermatològiques
i capil·lars
Dieta, control de pes
i trastorns digestius
L’equip de la farmàcia
Mª Esther Fernández Cabré, us desitja
un Bon Any 2024, tenint cura
-com sempre- de la seva salut.
Horari: 8:30 a 21h de dilluns a divendres i de 9 a 14h els dissabtes.
LA CIUTAT
c. Pere Martell, 5 - 43001 TARRAGONA
977 21 97 04 - 686 10 82 10
info@farmaciafernandezcabre.com
113

DETECTAR UN
CÀNCER DE MAMA
PRECOÇMENT A TRAVÉS DE LA LLET MATERNA
Un estudi de l'Institut d'Oncologia del
Vall d'Hebron exposa que es podria
avançar el diagnòstic mitjançant una
biòpsia líquida de la mare lactant
Sandra Pérez
És més probable detectar l'ADN cancerigen
en la llet materna abans que en la sang
i, com més aviat es diagnostiqui un càncer
de mama, més i millors probabilitats tindrà
la pacient de superar la malaltia. Aquesta
és la principal conclusió d'un estudi de
l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron
(VHIO) que van fer públic el passat mes de
setembre.
L'equip de l'hospital barceloní va iniciar
la recerca a partir de la preocupació d'una
pacient, a qui es va detectar un càncer de
mama durant l'embaràs de la seva tercera
filla, d'haver transmès la malaltia a través
de la lactància a la seva segona filla, ja que
s'havia prolongat fins poc temps abans del
diagnòstic. Llavors, la mare va proporcionar
a l'equip d'investigadores una mostra
de llet materna que havia conservat congelada
i que va permetre engegar l'estudi.
La cap de la Unitat de Mama de l'Hospital
Universitari Vall d'Hebron, Cristina
Saura, explicava en el seu moment que "tot
i que sabien que el càncer de mama no es
transmet a través de la llet materna, van
decidir analitzar la mostra a la recerca de
marcadors que els poguessin ajudar en la
investigació". Es va trobar material genètic
que presentava la mateixa mutació que el
tumor de la mare, fet que confirmava que
es podria detectar el càncer abans en la llet
materna que en la sang; doncs, en aquest
cas, el diagnòstic era idèntic, però la llet
analitzada tenia més d'un any més "d'antiguitat"
que l'anàlisi de sang.
“És més possible
detectar l'ADN cancerígen
en la llet materna abans
que en la sang”
El principal avenç d'aquesta recerca és
la possibilitat de diagnosticar el càncer
de mama durant el període del postpart,
anticipant-se als ‘tempos’ de les tècniques
convencionals. Un gran èxit al mateix
temps perquè "la precocitat en el diagnòstic
és avui un dels principals reptes en la
lluita contra el càncer", com evidencien les
professionals.
ESPECIFICACIONS D'UNA
BIÒPSIA LÍQUIDA
La investigació, liderada per Saura i la
Dra. Ana Vivancos, cap del laboratori de
Genòmica de VHIO, ha demostrat per
primera vegada que la llet materna de
les pacients amb càncer de mama conté
el mateix ADN del tumor, és a dir, ADN
tumoral circulant (ADNct). I, per aquest
motiu, seria viable diagnosticar la malaltia
amb una biòpsia líquida de la llet.
Aquesta tècnica ja s'utilitza per ana-
114
LA CIUTAT

MICROPIGMENTACIÓN
Y ESTÉTICA AVANZADA
Facial y Reparadora
Relleno de Labios (color), asimetrías, delineados…
Ojos sombreados. Cejas, realistas, pelo a pelo, 3D,
empolvadas.
Paramédica y Oncológica
Aréolas mamarias. Cicatrices postoperatorias.
Tricopigmentación (Capilar). Vitíligo. Mastectomías
transexuales.
Otros Tratamientos
¡Nuevas Técnicas de
Micropigmentación!
Radiofrecuencia Facial y Corporal. Microneedling
(Dermapen). Quiromasaje. Masaje Japonés Kobido.
Dietética saludable.
Primera visita gratuita,
¡Déjate asesorar!
Ethereum Micropigmentación y Estética Oncológica
Pl. Enric Yzaguirre, bajos 4, 43201 - REUS
Tel. 687 410 762
www.centroethereum.com
(#
LA CIUTAT
115

litzar la sang de pacients amb càncer de
mama metastàtic per a la detecció o seguiment
de possibles mutacions, però per
aconseguir una detecció precoç caldria
una concentració molt elevada d'ADNct
en sang. En canvi, la quantitat en la llet
materna sí que és suficient per garantir la
precocitat i un diagnòstic previ a les analítiques
sanguínies.
De fet, des del laboratori de Genòmica
del Càncer del VHIO van arribar a aquesta
idea de recerca gràcies a altres casos com
són els càncers de bufeta i de coll, que ja
es detectaven precoçment a través de
biòpsies líquides d'orina i saliva. Per assimilació,
van pensar que la llet materna
permetria detectar tumors a les mames,
per proximitat.
En el desenvolupament de la recerca,
les investigadores del Vall d'Hebron de
Barcelona van recollir mostres de llet
materna i sang de dones diagnosticades
durant l'embaràs o el postpart, i també
de dones sanes en període lactància. Després
d'analitzar les mostres, les professionals
del laboratori van concloure que les
preses no podien ser objecte d'estudi fins
passades les dues setmanes de lactància,
per tal que s'alliberi l'ADNct a la llet.
UN NOU CAMÍ D'INVESTIGACIÓ
Les dones diagnosticades amb càncer
de mama després del postpart tenen pitjor
pronòstic perquè s'acostumen a detectar
quan el tumor es troba ja en un estadi
avançat. Segons especificava Cristina
Saura a l'ACN, "els canvis fisiològics que
tenen lloc a la mama durant l'embaràs i el
postpart fan que els tumors siguin més difícils
de detectar i localitzar" i, a més, són
més agressius.
“Des del laboratori de
Genòmica del Càncer
del VHIO van arribar a
aquesta idea de recerca
gràcies a altres casos
com són els càncers de
bufeta i de coll”
Un altre aspecte a tenir en compte en
el procés de detecció és que aquestes
dones -que podrien "aconseguir" un diagnòstic
precoç- no formen part del grup
poblacional al qual es fa cribratge amb
mamografia des de la sanitat pública, perquè
tenen menys de 50 anys.
D'aquesta manera, i amb l'objectiu de
desenvolupar nous mètodes de detecció
precoç eficaços a l'horitzó, l'equip del
VHIO ha dissenyat un panell genòmic
basat en les mostres de llet materna.
Aquesta 'eina' permet detectar mutacions
cancerígenes abans dels 45 anys
i, d'acord amb les mostres analitzades,
haurien detectat les patologies en un
70% de les pacients. És més, la cap de la
Unitat de Mama de l'Hospital Universitari
Vall d'Hebron, assenyalava 'amb els
Cristina Saura, cap del Grup de Càncer de Mama, Ana Vivancos, cap de VHIO's Cancer Genomics Lab i Carolina Ortiz, coautora principal.
116
LA CIUTAT

Més de 1.500 famílies
ja confien en nosaltres
LA CIUTAT
La Tecla
a casa
INFORMA-TE’N A:
977 259 908
680 494 060
www.lateclaacasa.cat
domicili@xarxatecla.cat
Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya
117

resultats a la mà' que "es podria plantejar
recollir una mostra de llet materna a totes
les dones després del part", de la mateixa
manera que es fa a tots els nadons la
prova del taló.
A més, l'Institut d'Oncologia del Vall
d'Hebron, iniciarà un nou estudi focalitzat
en dones que s'hagin quedat embarassades
amb 40 anys o més, o bé de
qualsevol edat que siguin portadores de
mutacions que augmentin el seu risc de
patir càncer de mama. La finalitat de la
recerca és ampliar la mostra a un total
de 5.000 dones a escala mundial per tal
de refermar aquests primers resultats:
que el càncer de mama es pot detectar
en una fase més primerenca amb la llet
materna que amb les anàlisis de sang o
altres tècniques d'imatge. Una estratègia
pionera que podria transformar les
eines diagnòstiques i, conseqüentment,
les condicions de vida i probabilitats de
supervivència de les pacients.
REDUIR EL RISC GAIREBÉ UN 5%
Paral·lelament, des de l'Organització
Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF recomanen
la lactància materna des del
naixement del nadó i durant els seus
primers 6 mesos de vida, especialment,
si aquesta pot ser de manera exclusiva.
El motiu, com informen des de l'Associació
Espanyola Contra el Càncer, és que
redueix el risc en la mare de patir càncer
de mama i d'ovari: "com més duri la lactància,
més protegida estarà: es redueix
un 4% per cada 12 mesos acumulats de
lactància", exposaven.
Tant l'embaràs com un període regular
de lactància ajudarien a disminuir el risc
de patir un càncer en la mare perquè, de
manera natural, comporten una interrupció
dels cicles ovulatoris i menstruals, fet
que disminueix la producció d'estrògens i
progesterona, dues hormones femenines
que, durant aquest temps, no actuen sobre
el teixit mamari ni estimulen els ovaris.
Factors que probablement reduirien
el risc de càncer de mama -que es calcula
que pateixen 1 de cada 8 dones- i ovàric,
el cinquè càncer més comú entre la població
femenina.
“Des de l'Organització
Mundial de la Salut (OMS)
i UNICEF recomanen la
lactància materna des
del naixement del nadó i
durant els seus primers
6 mesos de vida”
El principal obstacle per tot plegat,
però, és que la lactància hauria de ser exclusiva,
sobretot en el primer semestre.
I l'objectiu de l'OMS d'aquí al 2025 és
assolir un 70%. No obstant això, la taxa
actual de lactància materna exclusiva a
COM ES DUU A TERME
LA DETECCIÓ?
En primer lloc, la detecció precoç del
càncer de mama se centra en aquelles
dones amb factors de risc, sigui per predisposició
genètica o per tenir un embaràs
a partir dels 40 anys. En aquelles
persones més susceptibles de patir la
malaltia, per tant, l’equip mèdic procedeix
a fer una biòpsia líquida de la llet
materna, un procés que permet l’extracció
de l’ADN tumoral circulant i la seva
seqüenciació.
Llavors, el laboratori analitza si l’ADNct
conté gens associats al càncer de mama
i, a més dels resultats obtinguts, es confirma
o descarta el diagnòstic mitjançant
un estudi radiològic o una biòpsia.
En cas que sigui positiu, s’inicia el tractament
precoç de càncer de mama: quimioteràpia,
radioteràpia, cirurgia, teràpia
hormonal, etc.
Espanya és del 28'53% i la mixta -pit combinat
amb biberó- és del 18'42%, segons
dades de l'Institut Nacional d'Estadística
(INE). Per tant, menys de la meitat de mares
biològiques alleten els seus nadons
en els primers sis mesos i, més enllà de
circumstàncies individuals, es tracta d'un
percentatge molt reduït tenint en compte
el potencial benefici que, d'acord amb
l'AECC, podria suposar l'alletament.
118
LA CIUTAT

LA CIUTAT
119

VALLS VOL
MIRANT
CONTINUAR
AL CEL
La reforma del
campanar de l’església
de Sant Joan ja està
en marxa, encara
que necessitarà les
donacions ciutadanes
per cobrir tots els
costos
Redacció
El Diuen que Valls és un municipi que
li agrada mirar al cel, per la seva tradició
castellera, pel gest de menjar calçots i
per observar el seu imponent campanar.
Aquest mesura 74 metres i és el més alt
de totes les esglésies parroquials de Catalunya.
Des del mateix replà de les campanes
es poden arribar a veure els territoris
de fins a cinc comarques diferents.
Tot i això, si actualment els vallencs miren
cap al cel, veuran un campanar de l’església
de Sant Joan envoltat de bastides.
El passat mes de setembre es van instal·lar
aquestes bastides al voltant de
l’element arquitectònic per posar en
marxa les seves obres de restauració.
L’actuació era innegociable, ja que l’estructura
presenta patologies greus que
obliguen a intervenir la part superior.
El 2020, un estudi del Servei de Patrimoni
Arquitectònic de la Generalitat
a través de la Universitat Politècnica de
Catalunya ja advertia de les deficiències
del monument en el tronc, i el 2022, una
altra anàlisi dels arquitectes Joan Gavaldà
i Jordi Romera, ho van confirmar. Amb
el pas del temps, la construcció superior
de pedra i ferro s'ha anat desgastant a
causa de la dilatació dels elements metàl·
lics, que ha esquerdat i trencat la pedra.
De fet, la barreja entre ferro i pedra va
fer del campanar una obra innovadora en
el seu moment, però a la llarga ha sigut la
causa dels seus problemes.
Per això, durant les obres s'aplicarà una
nova protecció per controlar la corrosió i
se substituiran els materials metàl·lics
per acer inoxidable. A més, s'ha previst la
restauració dels ampits, mainells i brancals
dels finestrals del campanar. També,
120
LA CIUTAT

“la construcció superior
de pedra i ferro s'ha anat
desgastant a causa de la
dilatació dels elements
metàl·lics, que ha esquerdat
i trencat la pedra”
s'impermeabilitzarà el pla de campanes
amb la instal·lació de nou paviment.
Finalment, s'intervindrà en la part més
alta aplicant un revestiment impermeable
a la pedra i es netejarà el cos metàl·lic
que corona el campanar. Per acabar, se
substituirà el parallamps. El projecte ha
estat redactat pel despatx d'arquitectes
Figuerola Gavaldà Romera i les obres seran
executades per Rècop.
UNES OBRES COSTOSES
El preu per reformar el campanar no
serà menor i necessita la participació de
diverses administracions i fins i tot de la
ciutadania. El seu cost ascendeix fins als
1.074.000 euros i un 60% es sufragarà
amb diners públics. Tant l’Ajuntament de
Valls, com la Diputació i la Generalitat
aportaran 200.000 euros cadascun. Juntament
amb elles, l’arquebisbat de Tarragona
també injectarà 200.000 euros en
el projecte.
Tot i això, encara quedarà aproximadament
un 20% per cobrir. Aquesta xifra
provindrà de donacions de particulars
i empreses que se sumin a la campanya
“Ara toca el Campanar”. Des de l’Ajuntament,
es mostren confiats en el fet que
la ciutadania s’impliqui en el projecte,
LA CIUTAT
121

donat que anteriorment ja han hagut de
recórrer a aquest mètode per finançar
algunes obres. “Quan hem fet campanyes
per restaurar patrimoni de la ciutat, la
ciutadania hi ha apostat i ha col·laborat.
Calculo que d’aquí un any podrem treure
la bastida del campanar i veurem la seva
majestuositat amb la restauració interna
feta”, declara l’alcaldessa de Valls, Dolors
Farré.
En les donacions, les persones es podran
desgravar un 75% fins als 150 euros
i, a partir d’aquesta xifra, serà un 30% o
un 35%. A més, els donatius es podran
pagar també en quatre anys. Per no haver
d’allargar en el temps l’obra a l’espera
de les aportacions, la Comissió Ciutadana
per a la Restauració del Campanar té
previst demanar una pòlissa de crèdit de
600.000 euros durant la reforma i, tan
bon punt estigui finalitzada, obrirà un
crèdit de 250.000 euros a 15 anys per
pagar-la completament.
Com comentava l’alcaldessa, Valls ja
compta amb antecedents de campanyes
ciutadanes per sufragar algunes reformes.
El 2010 quan una comissió cívica va
impulsar la restauració de l'església de
Sant Joan de Valls o el 2021 amb l'estrena
del nou orgue del mateix temple.
UN CAMPANAR AMB HISTÒRIA
El campanar, un giny de pedra i ferro,
va ser inaugurat el 20 d’octubre de 1897
coincidint amb la Fira de Santa Úrsula,
“El campanar, un giny
de pedra i ferro, va ser
inaugurat el 20 d’octubre
de 1897 coincidint amb
la Fira de Santa Úrsula,
després de dos anys, vuit
mesos i divuit dies de la
col·locació de la primera
pedra ”
després de dos anys, vuit mesos i divuit
dies de la col·locació de la primera pedra
per la festivitat de la Candela, el 2 de febrer
de 1895. El campanar de Sant Joan
el va projectar Francesc P. Villar i Carmona
que va dissenyar una torre d’estil neogòtic
per seguir la línia arquitectònica de
l’església, en una obra que va anar a càrrec
del vallenc Joan Oller Sans.
El finançament de la construcció del
campanar va ser possible gràcies a una
deixa benèfica de la família Martí Bonifàs
i el seu marmessor, Albert Dasca Olivé,
va ser l’encarregat d’aportar les 124.949
pessetes que va costar l’obra. El campanar
de Valls, que es va aixecar més amunt
del previst inicialment en el projecte per
superar el de la Prioral de Sant Pere de
Reus, és la imatge més singular de la ciutat
i gran atalaia sobre les comarques del
Camp de Tarragona.
Aquestes no seran les primeres obres
d’importància que s’efectuen al campanar
per a la seva restauració. Els treballs realitzats
per la Comissió Ciutadana i les aportacions
econòmiques de molts vallencs i
vallenques ja van assegurar el monument,
amb la seva consolidació i rehabilitació, en
especial de la pedra, mitjançant un treball
laboriós que es va iniciar l’any 1984 i que
es va allargar fins a la dècada dels noranta
del segle passat. S’espera que l’actual reforma
duri uns 10 mesos i permeti tenir un
campanar per al segle XXI.
122
LA CIUTAT

ANUNCIA
AQUÍ
EL TEU
NEGOCI
TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM
î
660 915 371 / 626 786 373 / 977 045 816
e @revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA | VALLS
LA CIUTAT
123

VALLS
VALLS MANTÉ LA GRATUÏTAT PER A LES TERRASSES L’ANY 2024
Aquesta proposta es va posar en marxa l'any 2020 amb l'objectiu de suport al sector arran de la crisi sanitària provocada
per la covid-19
Els bars i restaurants de Valls que tinguin terrassa no hauran de pagar
la taxa d’ocupació de via pública durant tot l’any vinent. El consistori
vallenc ha decidit allargar aquesta mesura un any més.
Aquesta proposta es va posar en marxa l’any 2020 amb l’objectiu de donar
suport al sector arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19 i
que va afectar greument el sector de l’hostaleria.
Així doncs, la capital de l’Alt Camp, és l’única ciutat del Camp de Tarragona
on aquesta taxa serà gratuïta l’any vinent. Altres ciutats han
optat per un augment de la taxa d’ocupació de la via pública com és el
cas de Reus o Tarragona on es proposa una pujada d’un 40% i un 20%
respectivament.
VALLS PRESENTA LES ORDENANCES
FISCALS PER AL 2024
La capital de l’Alt Camp modificarà l’IBI urbà per sota de
l’IPC previst
Després de tres exercicis consecutius de congelació impositiva, l’equip de
govern ha explicat quines seran les novetats de cara a l’any vinent ajustant
els impostos a la situació actual. L’impost de Bens Immobles residencials
s’incrementarà un 3’49% i, tot i que serà un percentatge inferior
al 4’5% d’inflació prevista per al 2023, és una xifra que s’ajusta a l’Índex
de Preus al Consum actual.
Dolors Farré ha volgut fer “un balanç positiu d’on venim, perquè portem
tres anys amb els impostos congelats”, però admeten que toca adequar-se
a la situació actual i a les imposicions del Govern espanyol. A més,
mentre l’IPC acumulat des del 2019 fins a l’actualitat s’acosta al 16,50%,
en el cas de Valls, l’IBI només ha pujat un 1’5%.
El regidor d’Hisenda i Finances, Martí Barberà, assumeix que “l’objectiu
de l’Ajuntament no és altre que garantir la sostenibilitat econòmica i mantenir
els comptes totalment sanejats com venim fent des de fa anys”. Una novetat
que s’incorpora en aquest exercici, és la bonificació del 50% de l’IBI durant
sis anys pels immobles construïts a l’empara de protecció oficial i es
fixa una bonificació del 90% per tres anys de les propietats objecte d’urbanització,
construcció i promoció immobiliària. L’Ajuntament mantindrà
l’any vinent la bonificació del 95% de l’Impost de Béns Immobles als habitatges
impulsats per iniciatives cooperativistes amb finalitats socials que
es construeixin a l’àmbit del centre històric.
VALLS REP EL PREMI ‘HUMANA
CIRCULAR CATALUNYA 2023’
En reconeixement dels bons resultats de la recollida de
roba i calçat
El passat dia 18 d’octubre l’Ajuntament de Valls va rebre el premi «Humana
Circular Catalunya 2023», entregat per la Fundació Humana Pueblo
para Pueblo a un total de 25 municipis catalans que destaquen pels seus
bons resultats en la recollida de residus tèxtils.
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, a Catalunya cada
persona genera en un any 22 Kg de residus tèxtils. D’aquests, només 2,3
Kg, l’11%, es recullen selectivament. Les dades de recollida a Valls estimades
per al 2023 indiquen que s’arribarà a recollir 4,4 Kg per habitant, de
manera que s’haurà recollit de forma selectiva el 19% dels residus tèxtils.
L’any 2025 s’hauria d’arribar a recollir el 55% del residu tèxtil, és a dir, 13
Kg per cada habitant. Per aquest motiu és imprescindible comptar amb la
implicació de tota la població.
En aquests contenidors s’hi ha de dipositar la roba, calçat i complements
(bosses, cinturons, mocadors, bufandes, barrets…). Cal tenir en compte
que no només s’hi ha de dipositar la roba i calçat en bon estat, sinó que
també aquella que ja sigui vella o que estigui danyada. Actualment a Valls
es disposa d’una xarxa de 41 contenidors de recollida de roba i calçat de la
Fundació Humana i 3 contenidors més de la fundació Roba Amiga.
124
LA CIUTAT

EL NOSTRE MÓN, LA TEVA EMOCIÓ
LA CIUTAT
www.museucasteller.cat
125

VALLS
JOSEP M. ROVIRA:
“VALLS I L’ALT CAMP
VOLEN JUGAR UN
ROL CENTRAL AMB
TARRAGONA I REUS”
El president de la Cambra de
Comerç va explicar que “el Camp
de Tarragona és una realitat social,
cultural i econòmica indiscutible”
El president de la Cambra de Comerç de Valls
va assistir a la taula d’experts organitzada per
la pròpia cambra i ImpulsCatSud Regió del
Coneixement. En aquesta Taula es va reflexionar
sobre la necessitat d’una millor articulació
territorial per solucionar necessitats com
la mobilitat, els residus, l’energia i l’impuls de
l’economia.
VALLS ES PROMOCIONA A LA FIRA
D’ANDORRA LA VELLA
Valls s’ha promocionat en una fira amb més de 70.000 visitants
La ciutat de Valls participa un any més a la
Fira d’Andorra la Vella.
Es preveu que des de l’estand de Valls s’hagin
lliurat més de 2.000 tríptics i material informatiu
i promocional de la ciutat. El regidor de
Turisme de l’Ajuntament de Valls, Joan Ibarra,
va participar en els actes d’obertura de la Fira
i també va donar la benvinguda a l’estand de la
capital de l’Alt Camp al consols Major i Menor
del Comú d’Andorra la Vella, David Astriè i Mi-
quel Canturri respectivament, i al Síndic d’Andorra,
Carles Ensenyat, entre altres autoritats.
Fa molts anys que Valls està representada
en aquest esdeveniment firal, fruit dels
més de cinquanta anys d’agermanament
entre les dues ciutats. La Fira d’Andorra la
Vella que fins diumenge se celebra al Parc
Central és un certamen multisectorial d’ampli
ressò, amb més de 180 expositors repartits
en els més de 10.000 m 2 del recinte firal.
A la taula d’experts es va valorar molt positivament
la iniciativa de Sandra Guaita i
Rubén Viñuales, alcaldessa de Reus i alcalde
de Tarragona, d’impulsar i donar forma l’àrea
metropolitana.
El president de la cambra va declarar que
“Valls vol ser motor” i no quedar-se apartada
del Camp de Tarragona, posant èmfasi
en el treball de la cambra per aconseguir-ho.
El president d’ImpulsCatSud, Miquel Maria
Aragonès, va declarar als mitjans que “aquest
és un territori en què d’alguna manera ja fa
molts anys que veníem reivindicant que hi
hagi una organització i una entitat que ens
permeti actuar de manera més cohesionada”.
L'ACA VOL CONSTRUIR UNA ESTACIÓ
REGENERADORA D'AIGUA A VALLS
L'organisme licita la redacció del projecte constructiu
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha posat
a licitació la redacció del projecte per a la construcció
d'una Estació de Regeneració d'Aigua
(ERA) a la depuradora de Valls (Alt Camp), per
un import de 101.517 euros.
La instal·lació aplicarà
un tractament
més avançat a l'aigua
depurada i servirà
per garantir les demandes
de reg de la
Comunitat General
de Regants de Valls
(CGRV), que actualment
utilitzen l'aigua
dels torrents de la
Xamora i del Catllar,
mitjançant rescloses dels diferents regs històrics
i una xarxa de sèquies a cel obert. L'ERA
ha d'estar capacitada per tractar el cabal de
disseny de la depuradora de 7.200 metres cúbics
al dia.
126
LA CIUTAT

LA CIUTAT
127

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
Dow inaugura un Túnel de Bufat
pioner per les seves característiques
tecnològiques
La Companyia aposta per les noves tecnologies aplicades
al programa OCS per impedir la pèrdua de pèl·lets
Dow ha inaugurat a les seves instal·lacions del Complex Sud ubicades a
la Canonja, el seu nou Túnel de Bufat que assegura els camions cisterna
contra la pèrdua de pèl·lets, donant suport així al seu compromís amb el
programa global OCS.
Messer, nova Empresa Premium de
la Cambra de Tarragona
La inversió de 60 milions d'euros ha permès posar en
funcionament la cinquena planta de gasos destil·lats de
l'aire que l'empresa ha construït al Camp de Tarragona
Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, i Rubén Folgado,
director general de Messer Ibérica, han signat el conveni Premium de la
Cambra de Tarragona. Un acord pel qual Messer farà costat a aquelles
iniciatives que en matèria de dinamització econòmica, vertebració del
territori, transformació digital i foment de la internacionalització de les
empreses s’impulsen des de la Corporació tarragonina. Messer és l’empresa
privada de gasos industrials i medicinals més gran del món. Es va
fundar el 1898 a Alemanya i té la seu a Bad Soden, prop de Frankfurt.
En què consisteix el Túnel de Bufat? “El funcionament del Túnel de Bufat
es divideix en 3 fases: una primera en què el camió hi entra i se li bufa el
sostre i els laterals, deixant caure al terra tots els pèl·lets; una segona en la
qual el terra és escombrat amb aire, arrossegant els pèl·lets fins a un canal
perimetral de recollida; i, finalment, la tercera fase en què aquests pèl·lets
són conduïts mitjançant un escombrat d’aigua automàtic fins a una arqueta
de recollida. La quantitat i temps d’aire i aigua requerits podran ser ajustats
en tot moment, ja sigui a partir de la freqüència de pas de camions o de les
condicions climatològiques”, ha explicat Ignasi Cañagueral, Director del
Complex Industrial de Dow a Tarragona.
L’objectiu és clar: evitar que ni un sol pèl·let pugui ser alliberat al medi ambient.
El Túnel de Bufat busca, d’una banda, evitar la pèrdua d’aquests pèl·lets
i, d’una altra banda, contenir-los perquè aquests puguin ser reciclats
Els Gasos for Life de Messer satisfan les necessitats de clients de múltiples
sectors com la indústria, protecció del medi ambient, el sector sanitari,
la indústria alimentària, la tecnologia de soldadura i tall, investigació i
ciència. Com a actor global i amb una plantilla de més d’11.000 persones,
Messer ofereix els seus productes i serveis sostenibles a Europa, Àsia i
Amèrica. Messer Ibérica desenvolupa la seva activitat des del 1970 al pol
químic de Tarragona, el més gran del sud d’Europa, on acaba d’inaugurar
la cinquena planta de producció de gasos destil·lats de l’aire, Air Separation
Unit (ASU, per les sigles en anglès).
Set restaurants de Tarragona i dos de Reus, premiats per la Guia Repsol
A aquest furor per esprémer la vida, se sumen els més de 350 “Soletes de Centro”
que l'equip d'experts de Guía Repsol proposa perquè no et perdis res
La Guía Repsol ha incorporat aquesta tardor
més de 350 nous bars, restaurants i locals
d’oci al llistat de “Soletes”, en aquesta ocasió situats
al centre de ciutats espanyoles i coneguts
com a “Soletes de Centro”. Una cinquantena
d’aquests establiments es troben a Catalunya
i, d’ells, 9 són a la demarcació de Tarragona: 7
a la pròpia ciutat de Tarragona, i 2 més a Reus.
En concret, els nous establiments reconeguts
amb Solete Guía Repsol a la demarcació són “El
Tamboret”, “Amaranto”, “Jasmine”, “Osteria del
Lab”, “Casa Quadrat”, “A la Vora de l’Ebre” i
“Mercería 34”, a la ciutat de Tarragona; i “Ajumma”
y “La Manigua” a la ciutat de Reus.
Aquesta tardor la gent ha sortit al carrer a viure
l’instant amb tantes ganes que sembla que les
ciutats estan de festa permanent. Bars, restaurants
i locals d’oci al centre han experimentat
aquesta temporada que acaba de començar
una afluència superior a anys anteriors. Els Soletes
Guía Repsol, que recullen les tendències
de cada moment, se centren per tant en l’efervescència
que s’està produint als nuclis urbans.
128
LA CIUTAT

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
Repsol comença a produir hidrogen renovable
en Petronor
Repsol instal·larà altres electrolizadores com a palanca de descarbonització en
els voltants dels seus uns altres quatre grans centres industrials a Espanya
Repsol ha posat en marxa el seu primer electrolizador
en el centre industrial de Petronor
(Muskiz, Biscaia). Amb una inversió d’11
milions d’euros, aquest hidrogen renovable
té un ús industrial en la pròpia refineria, reduint
la petjada de carboni dels productes.
L’electrolizador també subministra hidrogen
renovable al Parc Tecnològic d’Abanto Zierbana,
en el qual se situen les noves oficines de
Petronor, on s’utilitza per a propulsar autobusos
i transport pesat. Repsol marca així una
fita en el seu full de ruta cap a la descarbonització,
on l’hidrogen renovable és un dels seus
pilars per a aconseguir les zero emissions netes
en 2050. La companyia multienergètica
projecta electrolizadores en els voltants dels
seus cinc grans centres industrials d’Espanya.
La posada en marxa d’aquest electrolizador
és una fita en la senda de Repsol cap a les
zero emissions netes, en la qual la transformació
dels seus centres industrials juga un
paper fonamental. En aquest sentit, Petronor
comptarà en els pròxims anys amb altres
dos electrolizadores de 10 MW i 100 MW de
capacitat. Aquest últim, de gran escala, ha estat
reconegut per la Comissió Europea com a
projecte estratègic i d’interès comú europeu
(IPCEI).
Minsait s’adhereix
a l’AEQT com a nou
Business Partner
Tant l’AEQT com Minsait estan
compromeses amb l’excel·lència i la
millora continuada
L’Associació Empresarial Química de Tarragona
i Minsait, una companyia d’Indra, han
subscrit un acord de col·laboració pel qual
ambdues organitzacions pretenen treballar
conjuntament.
A Minsait compten amb un model d’innovació
obert, àgil i flexible orientat a ampliar i accelerar
de manera estratègica la capacitat de
generació i captació d’idees potencialment
atractives per ampliar la seva oferta de futur.
Ercros a favor de l’augment a 44 t de la capacitat
dels camions
En tractar-se d'una mesura ja aplicada en altres països europeus, està restant
competitivitat a les empreses espanyoles
Manuel Arce, director de logística integral d’Ercros,
ha participat en una taula rodona sobre
l’autorització per a augmentar de 40 a 44 tones,
la massa màxima autoritzada per al transport, en
el marc del Congrés Nacional d’Empresaris de
Transport en Cisternes celebrat a Madrid.
Arce ha defensat la importància de l’entrada en
vigor immediata d’aquesta mesura, que inicialment
estava prevista per a 2022, ja que el seu
retard està demorant les millores mediambientals
que suposarien
reduir el nombre de
vehicles en circulació.
A més, en tractar-se
d’una mesura
ja aplicada en altres
països europeus,
està restant competitivitat
a les empreses
espanyoles.
ció, el director de logística d’Ercros ha emfatitzat
sobre la necessitat d’estendre l’augment
de la capacitat dels camions també al transport
de mercaderies perilloses i que sigui aplicable
a l’àmbit nacional i internacional. Segons Arce,
l’entrada en vigor d’aquesta normativa no ha
d’estar condicionada a la utilització de vehicles
elèctrics o d’hidrogen, i ha d’incloure la utilització
d’eco-combustibles que permetran mantenir
els actuals motors de combustió i aconseguir les
millores mediambientals que es persegueixen.
El model d’innovació pretén ampliar i reforçar
la relació amb l’ecosistema d’innovació global:
startups, emprenedors, spinoffs, grups de
recerca de les universitats que estan experimentant
amb tecnologies emergents i els professionals
de Minsait. Tant l’AEQT com Minsait
estan compromeses amb l’excel·lència i
la millora continuada.
El conveni ha estat formalitzat per la directora
gerent de l’AEQT, Maria Mas, i els responsables
d’Indústria i Consum, Rafael Torralba
i Eduard Cot de Minsait.
En la seva participa-
LA CIUTAT
129

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
Fundación Repsol i
la URV impulsen una
Càtedra de Transició
Energètica
Centrada en els sistemes de captura i
aprofitament de CO 2
Fundación Repsol, en col·laboració amb la
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha
posat en marxa una nova Càtedra de Transició
Energètica, centrada en la captura l’aprofitament
de CO2, amb el propòsit de contribuir
a un major coneixement a la societat sobre la
transició energètica i les tecnologies necessàries
per lluitar contra el canvi climàtic.
Fundación Repsol i la Universitat Rovira i
Virgili (URV) de Tarragona han presentat una
nova Càtedra de Transició Energètica que se
centra en els sistemes de captura i aprofitament
de CO 2
, i té l’objectiu de fomentar un
coneixement més gran sobre el rol de les diferents
tecnologies d’emissions negatives (també
anomenades tecnologies NET pel seu acrònim
en anglès net emissions technologies) i el
seu rol en un futur amb zero emissions netes.
La presentació de la Càtedra s’ha realitzat
avui en una jornada titulada “Captura i aprofitament
de CO 2
, un pilar indispensable per
a la descarbonització”, i ha tingut lloc al Paranimf
de l’edifici del Rectorat de la Universitat
Rovira i Virgili, a Tarragona. L’acte l’ha
presidit Roger Torrent, conseller d’Empresa
i Treball de la Generalitat de Catalunya, Josep
Pallarés Marzal, rector de la URV, Antoni
Brufau, president de Repsol, i Fèlix Llovell, director
de la Càtedra de Transició Energètica
de la Fundació Repsol a URV. L’acte ha estat
conduït pel periodista Pere Estupinyà.
Ercros redueix un 88,8% els beneficis fins als 5,7
milions d’euros en els nou primer mesos de l’any
La companyia obté unes vendes de productes acabats de 571 MEUR, un 26,2% menys
Ercros va obtenir un benefici net de 5,7 milions
d’euros en els nou primers mesos d’enguany, el
que representa un descens del 88,8% respecte
al mateix període de 2022, segons ha informat
aquest dimecres la companyia a la Comissió Nacional
del Mercat de Valors (CNMV).
Les vendes de productes acabats d’Ercros
van ascendir a 571,68 milions d’euros a tancament
de setembre de 2023, un 26,2%
inferiors a les aconseguides
fa un any.
El resultat brut d’explotació
(Ebitda) del
grup es va situar en
els 38,52 milions
d’euros fins a setembre,
un 58,6% menys
que l’obtingut en el
mateix període de
2022.
La lluita contra el canvi climàtic als tallers
URV-AEQT de la Setmana de la Ciència
Més d'un miler d'alumnes de primària i secundària participaran en una nova
edició d’aquesta activitat divulgativa
Durant les dues pròximes setmanes, més
de 1.100 alumnes de primària i secundària
de 19 centres educatius del Camp de Tarragona
passaran pel campus Sescelades de la
URV per participar en una nova edició dels
tallers URV-AEQT que es fan en el marc de la
Setmana de la Ciència 2023. Aquesta activitat
proposa diferents experiments científics,
que enguany estan centrats en la lluita contra
el canvi climàtic, amb la finalitat de desenvolupar
consciència, coneixement i comprensió
sobre les causes del canvi climàtic i sobre mètodes
de captació i reducció d’emissions de
gasos d’efecte hivernacle.
Aquesta iniciativa, que la Universitat Rovira i
Virgili ofereix des del 2014 amb el suport de
l’AEQT -amb l’única interrupció de l’any 2020,
com a conseqüència de la pandèmia-, té com
a finalitat aproximar el jovent a diversos continguts
relacionats amb la química i la tecnologia
d’una manera planera i atractiva, per tal
que coneguin les aportacions de la química a
La companyia ha destacat que les dades dels
nou primers mesos d’enguany “confirmen
l’ajust a la baixa” del volum de productes venuts
que ja venia observant des de mitjan 2022.
En aquest sentit, Ercros va vendre fins a setembre
774.000 tones de productes enfront
de les 868.000 tones comptabilitzades en el
mateix període de 2022, la qual cosa suposa
una caiguda del 10,9%.
la qualitat de vida de les persones i al medi, i
despertar vocacions científiques.
A l’edició d’enguany l’alumnat farà experiments
relacionats amb l’origen de les emissions
de CO 2
, amb l’efecte de l‘increment de
CO 2
atmosfèric, amb els sistemes de captació
de CO 2
com la fixació per biomassa i el rentat
de gasos industrials i amb la reducció d’emissions
a través de l’aïllament tèrmic.
130
LA CIUTAT

Qui aprèn dels
taurons per
protegir el clima?
Estem canviant de totes les formes
possibles per protegir el clima. Per
exemple, ens inspirem en la manera
de nedar dels taurons per crear una
innovadora làmina que cobreix la
superfície dels avions. Ara, la
tecnologia Sharkskin ajuda els avions
a volar consumint menys combustible,
la qual cosa es tradueix en menys
emissions. Tot això forma part del
nostre compromís amb la protecció
del clima.
El clima està canviant.
Nosaltres també.
Més informació en
basf.com/change
LA CIUTAT
131

La convenció va aplegar
experts de diverses modalitats
i oients d’arreu del món a
través del seu streaming
EL FUTUR DE LA INDÚSTRIA
I EL TURISME ES TROBEN AL
SALOU CONGRESS
Redacció
“El progrés del nostre territori des del
punt de vista del turisme i el seu vessant
industrial”. Així descrivia l’alcalde de Salou,
Pere Granados, la principal temàtica
que ha vehiculat les diverses xerrades de
la segona edició del SalouCongress. La
convenció, celebrada el 10 de novembre,
va aplegar experts de renom mundial del
sector turístic, tecnològic i industrial al
Teatre Auditori de Salou, consolidant així
aquesta convenció com a espai de debat.
Granados, que també és president del
Patronat de Turisme, va ser l’encarregat
de donar la benvinguda a tots els assistents.
En la seva intervenció, va recalcar
la diversitat de Salou com a fortalesa, tot
indicant que “el nostre espai humà, geogràfic
i econòmic és el punt de trobada per
als desafiaments i oportunitats del futur.
L'alcalde de Salou també va destacar que
el SalouCongress “s'ha consolidat com un
fòrum essencial de debat i intercanvi d'experiències,
on les propostes basades en la
ciència i la innovació tecnològica són eines
fonamentals per impulsar la transformació
necessària a través de noves estratègies,
mètodes i sistemes de gestió”.
D’altra banda, La intervenció inaugural
va estar a càrrec del professor d'Allotjaments
i Turisme de la Universitat de
Wisconsin-Stout, Jafar Jafari. L'expert de
turisme mundial va assenyalar la importància
del turisme enfocat a la millora de
la qualitat de vida dels ciutadans residents
i va destacar l'estratègia d'evolució de Salou,
com a destinació turística consolidada,
cap a nous nínxols estratègics.
A la primera ponència de la jornada, Iolanda
Triviño, experta en transformació
del talent i CEO d'Institute for Futures,
va recalcar la importància d'integrar les
persones al concepte de ciutat intel·ligent.
Alhora, Triviño va posar en valor
“l'estratègia de Salou per convertir-se en
la ciutat intel·ligent del futur. “Salou té les
eines per convertir-se en un ecosistema
innovador i afrontar el repte de convertir-se
en hub per al desenvolupament de
les forces emergents que transformen
la ciutat i integren el territori a través de
tres palanques: tecnologia, innovació i ta-
132
LA CIUTAT

lent” ha afegit l’experta en transformació
del talent”.
EL NOSTRE FUTUR, A DEBAT
“Quin paper juga una Destinació Turística
Intel·ligent com Salou a l'atracció de
talent per a la indústria del territori?” va
ser el títol del primer debat de la jornada
que va reunir experts en innovació tecnològica
i empresarial. En ell, es va apuntar
a la importància de la integració del
turisme i la química per accelerar l’àrea
metropolitana de Tarragona com a ciutat
intel·ligent. A més, també es va recalcar
la necessitat d’aprofitar les sinergies que
es podien crear entre els dos sectors al
territori.
Per la seva part, Sergi Novo, del clúster
TIC Catalunya Sud, va posar en valor que
“és important analitzar la situació actual
com a territori, i entendre com podem millorar
per atraure inversió i talent”. També
va voler destacar que “el nostre territori
té les seves peculiaritats i hem d'anar plegats
amb l'objectiu de construir l'àrea metropolitana
amb lideratges, fulls de ruta
marcats i generositat. Salou és una ubicació
ideal per ajudar a redirigir el futur des
de la innovació per al sector turístic”.
El matí el van tancar l’elevator Pitch de
l’expert en indústria 4.0, Oriol Rius, que
va posar de manifest el potencial de les
empreses emergents a Catalunya, i el panell
de debat “Districtes Innovació”.
CANVI CLIMÀTIC I SOSTENIBILITAT
La tarda va estar molt marcada pel canvi
climàtic. Primer, amb el debat sobre ‘El
sector turístic com a impulsor de noves
tecnologies de producció alimentària’.
I, per tancar la convenció, el debat d’’Indústria
i turisme units pel canvi climàtic.
Gestió eficient de l’aigua’. En ell, Jordi
Castellà, subdelegat del govern espanyol,
apuntava que “hi ha un canvi de paradigma
amb la transició ecològica, que fa que
el sector del turisme i la indústria hagin de
treballar sobre reptes conjunts. A més, va
assenyalar la transició dels municipis entre
el turisme de sol i platja i un “nou turisme
humà i d’experiències”.
Berta Cabré, presidenta de la Federació
Empresarial d’Hosteleria i Turisme, va
explicar la transformació del turisme per
“optimitzar l’ús de l’aigua pels qui ens
visiten”. “Haurem de ser més conscients
“Salou és una ubicació
ideal per ajudar a redirigir
el futur des de la
innovació per al sector
turístic”
“el mapping ha anat evolucionant
i ha incorporat
personatges recurrents
com en Tatano, el patge
Tonet i la patgessa Pineda”
en el seu ús, però també generar nous
mecanismes per abastir-nos”, reflexionava.
Des del punt de vista de la indústria,
Ignasi Cañagueral, president de l’AEQT,
va definir la transició ecològica com una
mesura de “supervivència” pel seu sector i
va explicar l’aposta de fa anys per reciclar
l’aigua per a la indústria.
Saül Garreta, president del Port de
Tarragona, va assenyalar la necessitat del
Port d’adaptar-se com a “infraestructura
estratègica”. En aquest sentit, Garreta va
recordar que en els seus projectes busquen
l’eficiència i el control de l’aigua i va
remarcar l’aliança estratègica amb el pol
petroquímic i el sector turístic.
Finalment, Pere Granados va repassar
la transformació de Salou en “un municipi
turístic, sostenible, intel·ligent i desestacionalitzat”,
iniciada des d’abans
de la pandèmia. Tanmateix, l’alcalde va
recordar la voluntat de Salou d’atraure
indústria tecnològica, que “no necessita
especialment un gran espai, sinó captar
talent”. Respecte al consum de l’aigua,
demana polítiques diferenciades entre el
que són municipis turístics i els que no. En
aquest sentit, va criticar la mala política
de l’aigua, amb la manca de dessalinitzadores
al territori. “Crec que és això el
que ens falta. Necessitem més litres d’aigua
i menys restriccions”.
El congrés va rebre una atenció remarcable
tant on-line com de manera presencial,
amb un pic d'espectadors en streaming
de gairebé un miler de persones, i
més de 500 assistents virtuals de diversos
indrets d'Espanya, incloent-hi ciutats com
Barcelona, Sevilla i Madrid. També s'hi van
connectar persones des de Melbourne i
Buenos Aires.
LA CIUTAT
133

SALOU
SALOU ACTUALITZA LES
ORDENANCES FISCALS
PER AL 2024
Després de 10 anys sense incrementar
els impostos i taxes municipals, les
actualitzacions que es proposen
inclouen un augment de l'IBI molt
per sota dels que s’augmentaran en
municipis de l’entorn
L’Ajuntament de Salou ha presentat les noves
ordenances fiscals per a l’exercici 2024,
destacant la necessitat d’actualitzar i modificar
alguns impostos i taxes per garantir una
millor prestació dels serveis i assegurar la
sostenibilitat econòmica del municipi.
Moreno ha remarcat primerament que Salou
és un dels municipis de la demarcació “on
menys impostos es paguen”, tot recordant
que la ciutat ha mantingut durant els 10 últims
anys una càrrega fiscal molt per sota
dels increments de l’IPC, suposant, en aquest
sentit, un acumulat del -3,5% i, per tant, una
disminució del 20% del poder de despesa.
SALOU REVALIDA LA QUALITAT DE TOTES LES
SEVES PLATGES
Aquestes certificacions reafirmen l'estatus de la capital de la Costa Daurada com
una destinació turística de primer ordre
Salou ha demostrat, un cop més, el seu compromís
amb la qualitat i la sostenibilitat, revalidant
tots els distintius i certificats de les seves
platges per a l’any 2023. Les platges de Llevant
i Capellans han mantingut la prestigiosa
Bandera Blava (ADEAC), un reconeixement internacional
que simbolitza la qualitat de l’aigua,
la seguretat, l’accessibilitat i els serveis. A més,
la Q de Platges, una certificació que destaca la
gestió turística de qualitat, ha estat renovada
per a les platges de Ponent i Llevant.
El distintiu Safe Tourism, que assegura que les
platges compleixen amb els protocols de seguretat
i salut, ha estat atorgat un cop més a Ponent
i Llevant. Un dels èxits més notables és la
confirmació de la certificació ISO 14.001, un
estàndard internacional que avalua la gestió
mediambiental, per a les 9 principals platges
de Salou. Aquesta certificació és el resultat del
compliment de la norma i l’avaluació externa exhaustiva
per part de l’entitat certificadora AE-
NOR i que subratlla l’impuls continu de Salou
cap a la sostenibilitat.
Per a l’alcalde de Salou i president del Patronat
Municipal de Turisme, Pere Granados, el
reconeixement a la qualitat de les nostres platges
és el fruit del treball i l’esforç dut a terme,
des del nostre municipi, per oferir l’excel·lència i
la màxima seguretat als usuaris.
EL GOVERN DE SALOU TRANSFORMARÀ 11 PLACES
AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITAT I DE LLUITA
CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC
En concret, després de 10 anys sense incrementar
impostos, les actualitzacions que
s’han d’aprovar inclouen un augment de l’IBI
del 9,8%; i un increment del 10% tant en la neteja
com en l’ocupació de la via pública.
Domínguez ha recalcat la necessitat
d’aquesta modificació, apuntant al dèficit
existent en la taxa de neteja, que actualment
es troba en més del 20%.
Respecte a la taxa de recollida de residus,
Domínguez ha afirmat que és essencial actuar
d’acord amb la llei 7/2022 de residus i sòls
contaminats per a una economia circular, i
que l’augment proposat del 10% és una mesura
equilibrada.
Salou adjudicarà el projecte de
transformació d'11 places, amb
treballs de renaturalització i
implantació de sistemes i elements
que les converteixin en refugis
climàtics
D’acord amb l’alcalde de Salou, Pere Granados,
“aquesta intervenció suposa la remodelació
d’espais per adaptar-los als reptes de la transició
verda i els criteris de sostenibilitat, i oferir un entorn
més saludable i acollidor per als residents i
visitants””. Afegia que “suposa una manifestació
del compromís d’aquest govern municipal amb
la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la
qualitat de vida de residents i visitants”.
El projecte, que ascendeix als 2.259.076,79
euros, ha estat redactat pels STM i ha re-
but finançament dels fons Next Generation.
Aquesta transformació pretén redefinir i
revitalitzar diverses zones del municipi convertint-les
en places ‘amables’ i adaptades
a les necessitats que un municipi turístic ha
d’oferir promovent el benestar.
Entre els espais destacats es troba la Cala
Crancs, on es transformarà en una plaça viva
amb jocs per als més petits, amb ombra i un
verd arbrat. La plaça Corona d’Aragó serà
revitalitzada amb jardineres elevades, arbres
i jocs d’aigua; mentre que la plaça de la Pau
experimentarà la unió dels dos espais amb una
nova font i comptarà amb una obra de l’escultora
Béatrice Bizot. També la Plaça Louis Braille
fins al Camí de les Pedreres; la plaça d’Andalusia
i el parc de Manel Albinyana seran punts
de renovació i renaturalització.
134
LA CIUTAT

LA CIUTAT
135

SALOU
EL CASAL DE LES DONES, UN NOU EQUIPAMENT CULTURAL I SOCIAL QUE
S’INAUGURA AQUESTA FESTA DE LA SEGREGACIÓ
Segons Granados, "el Casal de les Dones és una obra molt merescuda i reivindicada pel Grup de Dones de Salou"
Segons Granados, “el Casal de les Dones és
una obra molt merescuda i reivindicada pel
Grup de Dones de Salou, i tindrà una funció
social molt important, atès que acollirà la totalitat
del gran nombre d’activitats socials i
culturals que duu a terme l’entitat durant tot
l’any”. Així mateix, ha assenyalat que “hem escollit
el 30 d’octubre per inaugurar-lo perquè
és una data molt simbòlica, atès que les dones
tingueren un paper molt rellevant en tot el
procés de Segregació”.
La presidenta del Grup de Dones de Salou,
Sílvia Rovira, va expressar la seva satisfacció
i gratitud, tot dient que el Casal “és un somni
de molts anys” i ha detallat que s’hi podran desenvolupar
activitats “que fins ara no podíem
fer”, com ioga, meditació, ball en línia, tallers de
cuina, ceràmica, punta de coixí, etc.
Cal destacar que l’edifici serà autosuficient,
energèticament, ja que compta amb un sistema
de plaques solars fotovoltaiques.
EL GOVERN DE SALOU IMPULSARÀ
UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE
RESIDUS A LES ZONES TURÍSTIQUES
Entre les millores del nou contracte de neteja viària i gestió
de residus també està previst el reforç de la recollida
selectiva d’envasos a les unitats hoteleres i la creació
d’una nova brigada per netejar els carrers després de les
activitats nocturnes
L’Ajuntament de Salou va aprovar en sessió plenària, l’adjudicació del nou
contracte de la recollida de la brossa i gestió de residus amb els vots en contra
de PP i VOX. El regidor de Neteja viària, Sebastià Domínguez, ha explicat
que una de les iniciatives més destacades és la implementació d’una prova
pilot de recollida de residus “porta a porta” a les zones més turístiques i
comercials. Entre els avantatges del nou contracte destaquen també la millora
en els índexs de recollida selectiva, la reducció de residus als carrers i
contenidors menys plens, i la recollida selectiva d’envasos als hotels. També,
per mantenir els carrers més nets, funcionarà un equip de neteja diürn que
realitzarà una tasca de repàs als voltants dels contenidors.
Increment de freqüències.
Durant els mesos de major afluència turística s’incrementarà la freqüència
de recollida de cartró comercial, passant de 3 dies a la setmana a 6, per fer
front a les necessitats. A més, durant els mesos d’estiu, la freqüència de buidatge
de papereres a la zona de platja augmentarà de 2 a 4 buidatges al dia.
Amb l’objectiu de mantenir els carrers nets després de les activitats nocturnes,
es crearà una brigada d’oci nocturna.
EL GOVERN DE SALOU MILLORA LA
MOBILITAT AMPLIANT VORERES I
CREANT PLACES D’APARCAMENT
Aquesta ampliació permetrà una millor accessibilitat per a
totes les persones, incloses aquelles que utilitzen crosses,
cadires de rodes o cotxets per a nens
Salou posarà en marxa una important iniciativa destinada a millorar l’accessibilitat
per als vianants en dos carrers clau de la localitat. Les obres
de reforma afectaran el carrer Francolí, entre el carrer Barcelona
i Berenguer de Palau; així com el carrer Berenguer de Palau, des de
Francolí fins a Via Augusta.
L’ampliació s’efectuarà provisionalment a la vorera dreta en el sentit de la
marxa, i es delimitarà amb passarel·les de fitons. Aquesta ampliació permetrà
una millor accessibilitat per a totes les persones, incloses aquelles
que utilitzen crosses, cadires de rodes o cotxets per a nens. Aquesta millora
garantirà que els vianants puguin desplaçar-se per aquests carrers
amb comoditat i seguretat.
Amb aquesta actuació, l’Ajuntament de Salou pretén millorar la qualitat
de vida dels seus ciutadans i fomentar un entorn més sostenible, garantint
al mateix temps que tothom tingui accés a les voreres de la ciutat
de manera segura i eficient.
136
LA CIUTAT

SALA D’ESPECEJAMENT | Elaboració, venda i distribució de carn
CÀRNIQUES PALAU US DESITJA
BONES FESTES I FELIÇ ANY 2024
TEL. 977 390 074 | Comandes n 679 493470
C/ Mas de l’Abat F-138. Pol. Ind. Mas de l’Alba - VILA-SECA
M comandes@carniquespalau.cat
LA Q CIUTAT www.carniquespalau.com
137
#

SALOU
ELS FETS DELICTIUS BAIXEN UN 11% A SALOU
DURANT EL 2023
Salou és un dels municipis amb menys delictes de tot Catalunya si es té en compte
el gran augment de població que pateix durant la temporada alta turística
Salou ha celebrat avui la seva Junta Local de
Seguretat, presidida per l’alcalde Pere Granados,
acompanyat del regidor de Seguretat
Ciutadana, Sebastià Domínguez. En la reunió,
que ha comptat amb la participació de representants
de diferents cossos de seguretat i el
delegat del govern de la Generalitat, Àngel Xifré,
s’ha exposat els dispositius duts a terme i fet
un balanç delictiu dels últims dos anys.
SALOU I LLORET DE MAR IMPULSEN UNA ALIANÇA
DE MUNICIPIS TURÍSTICS DE LA COSTA CATALANA
L'acord vol potenciar estratègies de col·laboració així com millores en la
competitivitat o el finançament
Salou (Tarragonès) i Lloret de Mar (La Selva)
han creat l’Associació de Municipis Turístics
de Costa de Catalunya. Segons han apuntat,
l’objectiu és reunir aquells municipis del litoral
català i de llarga trajectòria amb la finalitat de
fomentar un espai de reflexió que permeti un
intercanvi d’experiències i coneixements, i de
crear mecanismes de cooperació i coordinació
davant els temes d’interès comuns.
El resultat principal assenyala que els delictes
han disminuït en gairebé un 11%. A més, els
robatoris amb força han registrat una baixada del
15,4%, i els relacionats amb violència o intimidació
un 18,4%. Enric Carrasco, inspector en cap
de la comissaria del districte Salou-Vila-seca dels
Mossos d’Esquadra, ha subratllat que Salou “és
un municipi molt segur” i que la coordinació entre
els diferents cossos policials, juntament amb
l’Ajuntament i el teixit comercial i associatiu local,
ha estat clau per aconseguir aquests resultats.
L’alcalde Pere Granados ha destacat la importància
de considerar la població flotant de
Salou durant l’estiu a l’hora de fer balanços
en l’àmbit de la seguretat, assenyalant que, tenint
en compte la població real, Salou és un dels
municipis amb menys delictes de tot Catalunya.
Amb un compromís assumit amb la Generalitat
de Catalunya, es preveu incrementar els
efectius a la comissaria dels Mossos a Salou i
implementar sistemes com CUPTEL i LECTIO,
dins del programa Red.es. Són sistemes avançats
que permeten un control més exhaustiu i
ràpid dels vehicles que accedeixen al municipi.
Segons els impulsors, l’aliança ha de servir
per “desenvolupar sinergies i estratègies
conjuntes davant les necessitats i reptes comuns,
així com incrementar la prosperitat,
la qualitat de vida i la competitivitat”. Un
altre dels objectius és el foment de la investigació
i la digitalització dels municipis, que
possibilitin el seu desenvolupament i la innovació,
així com una gestió més eficaç dels serveis.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha recordat
que tant la seva població com Lloret de
Mar formen part de la Alianza de Municipios
de Sol y Playa que reuneix les vuit ciutats de
l’Estat més potents. Amb aquesta nova associació
busquen unes finalitats similars, però
adaptades al marc competencial català. Alhora,
ha concretat que no pretenen que gaires
localitats més s’hi uneixin perquè es volen
centrar en les més potents turísticament, si bé
ha assegurat que “el benefici serà per tots els
municipis del litoral català”.
SALOU CEDEIX UN SOLAR
A LA GENERALITAT PER
CONSTRUIR UNA ESCOLA
AL CAP DE SALOU
La intenció és construir en aquesta
parcel·la un nou institut escola que
acolliria alumnes d'edats compreses
entre els tres i els 16 anys
L’Ajuntament de Salou ha acordat, per unanimitat
en el plenari celebrat aquest migdia,
cedir un solar municipal de 12.000 metres
quadrats situat a l’Avinguda Pla de Maset,
flanquejat pels carrers Caçadors i Fonoll, al
Departament d’Educació de la Generalitat
de Catalunya. La intenció és construir en
aquesta parcel·la un nou institut escola que
acolliria alumnes d’edats compreses entre els
tres i els 16 anys.
És rellevant assenyalar que aquesta és la segona
ocasió que l’Ajuntament cedeix aquest
terreny a la Generalitat. El 2008, malgrat un
acord previ, la construcció prevista no es va
dur a terme i les escriptures van retornar a
l’administració local.
La responsabilitat de la construcció i la seva
posada en marxa recau exclusivament en la
Generalitat de Catalunya, que haurà d’assignar
una partida pressupostària per a aquesta
finalitat. No obstant això, tant el solar com
l’eventual edifici construït seran propietat
del municipi.
La iniciativa respon a voluntat descentralitzadora
de l’executiu municipal així com apropar
els serveis a la ciutadania dels diferents barris
del municipi.
138
LA CIUTAT

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT
TARRAGONA
Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23
Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11
Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4
Laboratoris Domingo Pau Casals, 11
Activa Mútua Pin iSoler, 12
Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103
Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113
Notaria Miquel Roca
Rambla Nova, 114 3er
Notaria Doblado
Rambla Nova, 117 2n-2a
Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121
Royal Tarraco Sant Auguri, 5
Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1
Fontanet Gasòmetre, 24
Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4
Gimnàs Orion Fortuny, 25
Notaria Estrada
Rambla Nova, 26 Entl.
Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A
Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78
Oficines La Ciutat
Pl. Ponent, 11- 1er 2a
Biblioteca Fortuny, 30
ITV Nàstic
Budellera S/N
URV
Escorxador
Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100
Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1
OMAC Rambla Nova, 59
Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12
Holos Ass.de Catalunya, 6
Repsol
Polígon Pobla Mafumet
DOW
Autovia de Salou
BASF
N-340 La Canonja
Embriogyn Estanislau Figueres, 8
Mc Mutual Alguer, 11
Viamed Monegal Pere Martell, 39
Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0
Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86
Covestro
Pol. Q. Sud, Vial dels Prats
Asesa
Crta. Salou S/N
Clariant
La Canonja
Kemira
Verge de la Pineda (Vila-seca)
Elix Polymers
Pol. Ind. Ctra. de Vilaseca
Dixquimics
C/ Dotze (Bonavista)
Elix Polymers
Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda
Messer Autovia Salou, Km 3,8
FCC
C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar
Carburos Metálicos Classificació, 20
Ercros
Ctra. València S/N
Sanitas
Av. Roma
Fleca 2000 Pl. Ponent 1
Fleca 2000 Maria Cristina, 5
Panet Rambla Nova, 104
Panet Pl. Corts Catalanes, 2
Panet Pere Martell, 7
Panishop Pl. Corsini, 4
Panishop Pl. Corts Catalanes, 3
Panishop Marquès de Montoliu, 4
Enrich Rambla Nova, 96
La Botiga del Cafè Rambla Nova, 88
Capuccino Rambla Nova, 96
Farinus Corsini, 2
Farinus Dr Mallafré, 3
Ibericus Verdaguer, 11
Granier Ramón y Cajal, 32
Granier Rambla Nova, 80
Pannus Pere Martell, 9
Cambra Comerç
Rambla Nova
Raffa Gelatti
Plaça Verdaguer
CEPTA
Rambla Nova
Casa Matias
Plaça Corts Catalanes
Club Nàutic
Can Peret Plaça de laFont, 6
Café Infinity Bloc Alt Penedès, esc a, local 2
Fleca 2000
Bloc els Àngels
La Boulangerie Av. Països Catalans, 23
Coffee book
Av. Països Catalans (Campus Sescelades)
Le café vintage Av. Països catalans, 27
Bar La Tauleta
Violant d'Hongria, 50a
Sanitas Rambla Nova, 99
Sanitas
El corte ingles 1era planta
Cap Llevant
Joan Fuster s/n
Urgencies de l'Hospital Santa Tecla Rambla Vella, 14
Tradicionarius Rovira i Virgili, 32
REUS
Notaria Pedro Carrión
Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a
Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22
Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º
Registre Propietat Reus
General Moragues,76
Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10
Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34
Activa Mútua Carrer Del Roser, 107
Laboratori Domingo
Plaça Llibertat, 10 baixos
Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38
OMAC Plaça Mercadal, 1
Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1
Reus Ploms Marià Fortuny, 5
Redessa Bellisens, 42
Redessa Camí De Valls, 81
Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26
Biblioteca Central Escorxador, 1
Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5
Centre Medic Estibel Sant Elies, 34
ABS Reus
Astorga, S/N
Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10
Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41
Institut Clínic Passeig Suñer, 51
Uroequip Pintor Tapiró 5
Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66
Multioficines La Salle Av. La Salle, 45
Centre De Lectura Major, 15
Círcol De Reus Plaça Prim, 4
Padel Indoor Camí De Valls, 98
Padel X4 Faió, 7
Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1
Asisa Passeig Suñer, 28
Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9
Mútua Universal C/ Ample, 56
Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6
Cambra Reus Boule, 2
Panishop Sant Joan, 34
Botiga del café
Sant pau
Botiga del café Raval de Jesús, 26
Tradicionarius Raval de Jesús, 48
Ibericus Monterols, 29
Roslena
Pl. Mercadal
Farggi
Pl. Mercadal
Casa coder
Pl. Mercadal
Vermut de reus
Pl. Mercadall
Granier Llibertat, 14
Cafeteria cugat Llibertat, 6
Xaloc Vent, 25
Costadoro Galanes, 15
Forn Sistaré Amargura, 30
Forn Sistaré Ample, 20
Forn Sistaré Prat de la Riba ,35
Forn Sistaré Galanes, 11
Viena
Plaça Prim
92 Llobera, 62
Clinica Dental Milenium Reus Raval Martí Folguera, 28
VILA-SECA
ITV C-340, Km 1154
CAP
Galceran De Pinós, S/N
Ajuntament Plaça de l'església ,26
Iclinic Ramon D'olzina, 19
Piscines Municipals Pere Molas, 26
Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1
Biblioteca C/ Tarragona, 7
Notaria Francesc Martí i Padrós, 2
Base C/ De La Font, 14
Conservatori Av. Generalitat, 27
Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42
CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24
Fisiovilaseca Sir esteve Morell Scott, 3
Salut Vilaseca Josep Forasté, 2
Asisa
Pere Molas
Olzina Dental
Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a
Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55
Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5
Cafeteria la Formiga Riera ,84
Cocobongo Plaça Miquel Marti i Pol, 3
Forn Canvi Països Catalans, 1
Forn Sans Verge de la Pineda, 2
El que diran Verge Montserrat, 1
Fleca Carbonell Comes, 46
SALOU
CAP Arquitecte Ubach, 11
CAP Carrilet, 12
Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2
Cafeteria Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
OMAC Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
Biblioteca Ponent, 16
L'esplai de La Caixa
Carles Roig/Pg. De L'estació
Pavelló Municipal Milà, 5
Escola Municipal de Música
Arquitecte Ubach
Salou Mèdic
Barcelona, 30, 3er-5a
Global Medical Care Francolí, 8
Centre Mèdic Salou Via Roma, 11
Ciscar Clinic Barcelona, 68
Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10
Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16
Centro Médico Salou Valls, 4
Club Tennis Salou bar
Capuccino Via Roma, 5
Can vicenç Barcelona, 50
Sunset Colon, 23
Granier Barcelona, 42
La xurreria Barcelona, 74
VALLS
CAP Dr. Sarró Vallvera, 8
Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2
Biblioteca Sant Pere, 2
Ajuntament Pl. Blat, 1
OAC Pl. Blat, 1
Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14
Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5
Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6
Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1
Notaria Santa Teresa, 5
Patronat Municipal d'Esports Ps. Pres. Tarradellas, 2 - 6
Centre Cultural
Pl. Francesc Layret
Mútua Universal Prat de la Riba ,1
Mc Mutual Passeig de l'Estació, 38
Bar Xiquets de Valls Crta. Tarragona, 2
La Cafeteria Jaume Mercadé, 7
Dos18 Passeig Estació, 18
La Pèrgola El Pati, 16
El Panet de la Cort Cort, 45
L'Ecliss Passeig Estació, 21
Cafeteria Maria José Crta. del Pla, 122
Resset Café Vallvera, 19
Panet Valls del Pla, 66
Montferré Plaça Vila Romana, 3
Bar Brunch
Plaça Blat
Mou Milan Jaume Mercadé, 2
El cafetó President Companys, 6
Cafeteria Clàssic Avenir, 27
Cansaladeria Cati Vallvera, 13
LA CIUTAT
139

ELS REIS
DE LES CAVALCADES
La tradicional presència de cavalls i el mapping fan de la nit del 5 de
gener a Vila-seca un referent a tot el territori
Adrià Miró Canturri
De cavalcades de reis n’hi ha moltes arreu
del país. Cada localitat té les seves especificitats.
En alguns llocs arriben en tren,
en d’altres en cotxe o inclús n’hi ha que entren
a escena en vaixell. Tot i que cada una
gaudeix del seu encant, poques compten
amb la tradició i el reclam que ha aconseguit
guanyar-se la cavalcada de reis de Vila-seca.
L’acte ha deixat inclús de ser únicament
pels vila-secans, convertint-se en una
data marcada en el calendari per a moltes
famílies del Camp de Tarragona. Una bona
mostra d’això és el fet que hagi esdevingut
l’habitual cavalcada que la televisió del territori
cobreix en directe.
“És una festa molt especial, amb un rerefons
històric que ve de molt lluny i una
marcada idiosincràsia”, descriu l’alcalde
de Vila-seca, Pere Segura. De fet, el batlle
també explica que en els últims anys s’està
treballant per aconseguir que la cavalcada
Vila-seca es converteixi en una festa d’interès
nacional, com ho són festes de la província
com Santa Tecla.
AL GALOP
Evidentment, el tret característic que
fa especial aquesta festa és l’arribada dels
Reis d’Orient a cavall, un dels factors que
conformen aquesta “idiosincràsia” que assenyala
l’alcalde. “A Catalunya hi ha pocs
pobles que sortim a cavall a repartir els
regals casa per casa. Això ens fa especials”,
relata l’Óscar Fàbregas, president de
l’Associació de Reis de Vila-seca. “El cavall
i el fanalet són l’essència de la cavalcada de
Reis de Vila-seca, és una cosa que no podem
treure”, assegura.
A més, no es tracta només de l’arribada
a cavall, sinó que aquests patges són els
encarregats de portar els regals a les diferents
cases de la vila. L’Óscar, que ha passat
per tots els papers possibles en aquesta
gran festa, destaca “com et miren els infants
i la cara que posen quan els dones el
regal… és indescriptible”.
140
LA CIUTAT

“el mapping ha anat evolucionant
i ha incorporat
personatges recurrents
com en Tatano, el patge
Tonet i la patgessa Pineda”
TOTS AL CASTELL
A banda de la tradicional arribada a cavall,
hi ha un altre element que en els últims
anys li ha donat un nou salt qualitatiu: el
mapping. Pels qui no coneixen aquesta
tècnica, es tracta de la projecció d’imatges
en moviment i estàtiques sobre edificis,
normalment acompanyats també amb so.
En el cas de Vila-seca, l’espai triat és el seu
emblemàtic Castell, encara que en els seus
inicis l’Ajuntament era l’edifici on es mostrava
aquest mapping.
“Quan vaig entrar a la Junta, vaig plantejar
aquesta idea esbojarrada del mapping
i tothom em tractava de boig. Un com ho
vaig comentar a l’Ajuntament, ho vam tirar
endavant”, relata l’Óscar. Precisament, en
aquell moment qui estava al capdavant de
Cultura era l’actual alcalde, Pere Segura.
“Crèiem que era el moment de ficar-li una
part d’espectacle per potenciar el moment
de la plaça. D’aquí va sorgir la idea del mapping”,
explica també Segura.
El 2017 i el 2018 es va elaborar a la plaça
de l’Ajuntament, però en les edicions
posteriors el lloc triat ha sigut el Castell de
Vila-seca. De fet, ni la pandèmia ha frenat
aquest espectacle. El 2021 les mesures sanitàries
els van obligar a crear un espectacle
precuinat que es realitzava mitjançant
una gravació prèvia que permetria traslladar
l’espectacle a la Pineda i la Plana. Tot i
que no va tenir públic, tothom el va poder
seguir des de la televisió. A més, al llarg dels
anys, el mapping ha anat evolucionant i ha
incorporat personatges recurrents com en
Tatano, el patge Tonet i la patgessa Pineda.
El 2023 el mateix patge Tonet va deixar
de ser únicament un element del mapping
per passar a compartir escenari físicament
amb els reis en forma de capgrós.
UN ESPAI PER A RECOLLIR LES CARTES
Més enllà de l’espectacle del dia 5 de gener,
la recollida de cartes té també un valor
especial a Vila-seca. Anteriorment, el 26
de desembre ses majestats recollien les
cartes arribant en helicòpter, però aquest
costum es va acabar perdent. “L’helicòpter
és una loteria perquè si fa bon dia, no hi ha
cap problema; però quan feia vent havies
de marxar i arribar en cotxe perquè no
podies aterrar”, apunta l’Óscar, que també
destaca l’elevat cost que tenia l’acció.
L’any passat, els més menuts van poder
entregar les seves cartes a les haimes instal·lades
a la Pineda i a la Plana, i també a
l’Oficina Màgica de Ses Majestats els Reis
Mags d’Orient ubicada al Castell de Vila-seca.
Allí també es van poder endur unes
galetes tematitzades amb imatges dels tres
nuclis del municipi. Junt amb el protagonisme
dels reis, el popular pessebre de sorra,
l’oferta teatral o el concert de Sant Esteve
seran algunes de les activitats que ompliran
els diversos nuclis de la localitat durant
aquestes festes.
LA CIUTAT
141

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES
Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura
en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats.
Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa
exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.
Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió
d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.
MELVIN RESTAURANT
C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346
142
LA CIUTAT

LA CIUTAT
143

VILA-SECA
VILA-SECA PRESENTA
LA SEVA PROGRAMACIÓ
CULTURAL DE TARDOR-
HIVERN
PREMIS ALS NOUS PARCS INSTAL·LATS AQUEST
ESTIU A LA PINEDA
Els nous parcs guardonats han estat instal·lats aquest estiu a la Pineda
El Celler, l'Auditori i el Castell tindran
una programació amb concerts, obres
de teatre, pel·lícules, conferències i
espectacles familiars
Més d’una cinquantena activitats ompliran el
calendari cultural de Vila-seca entre aquest
setembre i el gener de 2024. A més, per primer
cop el Celler de Vila-seca, l’Auditori Josep
Carreras i el Castell de Vila-seca han presentat
la seva programació de manera conjunta,
una dinàmica que volen mantenir en el temps.
“Aquesta trilogia amb què hem fet la programació
amplifica els possibilitats per gaudir de la
cultura i posa en valor els nostres equipaments
culturals”, remarca la regidora de Cultura Manuela
Moya. Aquesta unió també anirà acompanyada
amb la unificació del sistema de venda
d’entrades sota una mateixa plataforma: entrades.vila-seca.cat
Les noves àrees esportives i de salut, ubicats
al passeig marítim de la Pineda, han estat
guardonats recentment com a millor Parc Urbà
amb caràcter esportiu, durant les jornades del
Simposium Urban Solutions, organitzades pel
Clúster de “Energías Renovables de Galicia”
(CLUERGAL) a Santiago de Compostela.
Aquests guardons reconeixen el concepte,
el disseny, la construcció, la verificació, l’ús i
el manteniment dels parcs urbans realitzats
pels professionals del sector. En total són
quatre àrees esportives i de salut a l’aire lliure
i una nova àrea també de jocs infantils, ubicades
a tocar de la línia de platja. L’Ajuntament
de Vila-seca va invertir en aquest projecte
1.230.570 euros amb el finançament dels
fons europeus Next Generation. Aquestes
àrees, ubicades des del parc dels Prats fins al
parc del Pinar de Perruquet són:
• Zona 1. Parc Saludable d’entrenament funcional
• Zona 2. Parc Saludable de circuït d’obstacles
• Zona 3. Parc Saludable d’entrenament de
força i cardio
• Zona 4. Parc Saludable d’entrenament de
baixa intensitat
• Zona 5. Parc Infantil al parc del Pinar de Perruquet
Amb aquesta actuació es permet així diversificar
i reforçar el turisme d’oci, esportiu i familiar
al municipi de Vila-seca.
Entre tots els actes, destaquen 21 concerts,
quatre obres de teatre, set espectacles familiars,
14 pel·lícules, quatre conferències,
dos Taps de suro i el Festival Internacional de
Curtmetratges de Vila-seca. Un catàleg que
pretén “arribar a tothom amb diferents estils i
formats”.
Al Celler es desenvoluparan principalment l’ampli
catàleg d’obres de teatre, els espectacles familiars
i una bona cartellera cinematogràfica. A
més, el Festival Internacional de Curtmetratges
de Vila-seca hi tindrà el seu espai entre el
13 i el 22 d’octubre. A més, tant al Celler com al
Castell s’han programat diversos actes per commemorar
els 50 anys de la Secció de Lletres de
l’Agrupació Cultural de Vila-seca.
LA FIM VILA-SECA ANUNCIA LES SEVES DATES
PER A L’EDICIÓ 2024
La FiM Vila-seca anuncia les dates de la seva 20a
edició, que se celebrarà del 16 al 19 de maig
de 2024. Així, la fira trasllada la seva celebració
al tercer cap de setmana de maig del 2024. La
propera edició de la fira de música emergent i familiar
de Vila-seca vol continuar reforçant el seu
posicionament com a aparador professional
de referència, tot contribuint a l’enfortiment
del sector de la música en viu, a la feminització
i diversificació dels escenari catalans i al desenvolupament
de nous públics i noves propostes
per a l’escena musical.
La FiM Vila-seca és la fira professional catalana
dedicada a la música emergent i als espectacles
musicals per a públic familiar i tots públics.
L’Ajuntament de Vila-seca, principal organitzador
de la fira, aspira a consolidar la FiM com la
cita primaveral de música emergent i familiar de
Catalunya, tant per a professionals i artistes com
El període de presentació de propostes
artístiques per a la propera edició
finalitza el 16 d’octubre
per a públic en general del Camp de Tarragona,
la Catalunya Sud i el conjunt del país. La FiM Vila-seca
també rep el suport de la Diputació de
Tarragona i del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
144
LA CIUTAT

LA CIUTAT
145

VILA-SECA
VILA-SECA REHABILITA DIVERSOS ESPAIS DINS DEL
PARC DE LA TORRE D’EN DOLÇA
Es tracta d’espais que tenen un interès històric, arqueològic o bé mediambiental
Vila-seca ha iniciat els treballs de rehabilitació
en espais d’interès històric, arqueològic i
mediambiental del Parc de la Torre d’en Dolça.
El projecte abastarà fins a 4 zones dins del
parc, de les quals ja s’ha començat a treballar
amb dues: la vil·la romana dels Aragalls i la bassa
de la mina de soldó.
En primer lloc, s’està realitzant una intervenció
arqueològica a la vil·la romana dels Aragalls,
espai que es protegirà i es posarà en valor mitjançant
cartellera específica. A banda de la vil·la
romana, actualment també es treballa amb
l’antiga bassa de reg, també coneguda com la
bassa de la mina de soldó. Aquesta està previst
que es rehabiliti per complet amb l’objectiu
d’evitar el seu deteriorament, però conservant
sempre el rastre d’una infraestructura antiga i
històrica lligada amb el desenvolupament d’una
agricultura de regadiu. En aquest cas, també
s’instal·larà cartelleria específica per a representar
com era un antic reg agrícola a principis
del segle XX. Cal destacar que el projecte abasta
també la reparació de la lona impermeabilitzant
de la llacuna i actuacions en un dels camins més
transitats.
VILA-SECA I LA MODA
UNEIXEN LLIGAMS PER
PRESENTAR L’EXPOSICIÓ
DEL FOTÒGRAF FRANK
HORVAT
Consistirà en un recull d'unes 70
fotografies de moda de l'italofrancès
realitzades des de 1946 al 1989
La nova exposició de Frank Horvat "Please
don’t smile" ja està disponible al Castell de
Vila-seca. Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament
de Vila-seca i la Fundació Antoni Vila
Casas que recull unes 70 instantànies atemporals
realitzades. La nova exposició és fruit
d’una complicitat entre Frank Horvat i Antoni
Vila Casas que aquest mateix va voler retre
homenatge en el seu 90è aniversari, amb una
exposició dels seus millors retrats a Vila-seca.
El treball del fotògraf presenta la moda i la
figura de la dona és el paper important on se
centra l’italofrancès i que es podrà visitar fins
al 19 de maig del 2024.
EL PORT DE TARRAGONA OBRE EL CAMÍ PER
RESTAURAR ELS PRATS D’ALBINYANA DE LA PINEDA
L'accés a la finca expropiada és el darrer obstacle que calia superar per executar
les obres de restauració d'aquest espai de la Xarxa Natura 2000
El Port de Tarragona consolida l’expropiació
de la darrera finca per a poder fer els treballs
previstos en el projecte «Restauració i ordenació
de la zona dels Prats d’Albinyana».
Aquest projecte és una mesura compensatòria
dels Plans Especials de la ZAL i del Pla
Director d’infraestructures 2015-2035 del
Port de Tarragona on està inclòs el projecte
de la Xarxa Natura 2000. L’execució de les
obres previstes al projecte requeria l’expropiació
de dotze finques. Una de les finques ha
hagut de requerir auxili judicial per part del
Port de Tarragona i, mitjançant sentència judicial
del passat 10 d’octubre s’autoritzà, al Port
de Tarragona, a fer entrada a la finca a partir
del 9 de novembre d’aquest 2023.
Per a fer efectiva l’ocupació, es comptaran
amb diferents equips i maquinària per deixar
lliure d’elements la finca i, que estigui preparada
per a l’execució de les futures obres.
Amb aquest pas, ja s’hauran ocupat totes les
finques i es podran
fer els treballs previstos
en el projecte
«Restauració i ordenació
de la zona dels
Prats d’Albinyana»,
obra que ja es troba
en fase de licitació.
El Port Tarragona
preveu que a finals
d’any es tingui resolta
l’adjudicació de les
obres del projecte de
restauració.
És la 6a exposició que acull del Castell de Vila-seca
incorpora la proposta de les visites
guiades a tot el públic que vulgui visitar-ho.
Tanmateix, hi haurà visites en l’àmbit de Vila-seca,
tindran la proposta educativa adreçada
per alumnes de primària i ESO. La visita
a més de recollir els retrats hi haurà visionat
un vídeo a la planta superior del castell. Els
horaris de dimarts a diumenge i festius de
10:00 h a 14:00 h i dissabtes a les tardes de
17:00 h a 20:00 h.
146
LA CIUTAT

LA CIUTAT
147

MAZDA CX-5
L'ÚNIC SUV AMB ÀNIMA DE ROADSTER
¿Has experimentat alguna vegada la precisió i l'atenció als detalls de
l'artesania japonesa? En tan sols posar-te al volant del Mazda CX-5, ho
sentiràs. Fabricat amb cura pels nostres mestres Takumi, aquest cotxe
combina totes les avantatges d'un SUV amb l'experiència de conducció
del nostre roadster més venut del món, el Mazda CX-5. Ara amb un
sistema híbrid suau de 24 V, el motor e-Skyactiv G et deleitarà amb unes
excel·lents prestacions amb consums reduïts de combustible i baixes
emissions en tots els teus viatges.
CONSUM DE COMBUSTIBLE COMBINAT WLTP: 5,6 – 7,6 L/100 KM, EMISSIONS DE CO2 WLTP: 146 - 173 G/KM
KIMAUTO
TARRAGONA | Carrer Carabia 10, 43006, tel. 977 553 453 | www.kimauto.es
TORTOSA | Carr. Tortosa, Km 2, La Aldea, tel. 977 440 308 | www.kimauto.es
CRAFTED IN JAPAN
148
LA CIUTAT