El comissari Llampec a Barcelona

Qui és qui?
CL + Equip
Pau + Comissari
X. Primmirat
Blai Parera
Roc Fumerola
Guy Gayola
Pol Picas
Gran llop gris

El comissari Llampec i el seu equip
Sonja Sandmann, Fritz Pommes, Peter Zwiebel
Comissari Xavier Primmirat
Amb el seu ajudant Blai Parera i el seu fill Pau
Roc Fumerola
Propietari del Bar l’Herba
Guy Gayola
L’home de la maleta
El Manc
També conegut com “el rei dels pidolaires”
Lara Lay
Famosa cantant d’òpera
Pol Picas
Mànager de la cantant
Lluís Liró
Director de l’Hotel Barcelona
Robert Rabassa
Jardiner al Parc Güell
Dr. Enric Gomis
Comerciant i propietari d’una mansió
Hui Tai Lang, el “Gran Llop Gris”
Membre de la Triada (màfia xinesa) de Hong Kong
A més: Lladregots, figurants, escolars, policies, funcionaris de duanes
i els molts visitants de la ciutat de Gaudí, la capital de Catalunya.
Robert Rabassa
Dr. Enric
Gomis
Lluís Liró

Índex
El cas “Bitllets falsos 007” .......... 5
Alarma de bomba ......................... 23
A la Rambla ................................... 30
Al Bar L’Herba .............................. 42
Noves pistes ................................... 51
Plans de tota mena ........................ 60
El segrest ........................................ 76
Atrapada! ........................................ 85
El lliurament dels diners ............ 104
Negocis foscos ............................ 117
La valquíria lluita ......................... 126
A la vall de Núria .......................... 145

El cas
“Bitllets falsos 007”
—Aquestes flors són autèntiques, comissari
—remarca Sonja Sandmann,
mentre col·loca un gerro amb anemones
de colors damunt de l’escriptori.
—Millor, millor, no estic d’humor
per a més coses falses! —sospira en
Llampec i aparta l’expedient amb el
títol “Bitllets falsos 007”. Una banda
internacional de falsificadors fa temps
que provoca un gran enrenou, perquè
contínuament apareixen bitllets falsos
de 50 euros que són molt difícils de
distingir dels autèntics. La policia criminal
investiga per tota Europa, fins
ara sense resultats positius.
5

Tampoc en Llampec i els seus investigadors
han aconseguit atrapar la
banda, de moment.
A l’habitació del costat sona el telèfon.
—És per a vostè, comissari —crida
el sergent Fritz Pommes a través de
la porta oberta—. És el seu metge de
capçalera, el doctor Rüttelpuls. Li passo
la trucada.
En Llampec agafa el telèfon. Ja fa
molts anys que coneix el doctor Jonathan
Rüttelpuls i en intervals irregulars
el visita per sotmetre’s a revisions de
control.
—Els valors sanguinis són normals —
diu el metge—. Però necessites urgentment
unes vacances, benvolgut Isidor.
I uns quants quilos menys i una mica
més d’exercici no t’anirien gens malament
per a la teva salut!
—Sí, ja ho sé, tens raó —sospira en
Llampec—. Per sort, el cap de policia
6

Bingo ja ha autoritzat les meves vacances
per la setmana que ve...
Per casualitat, aquella tarda un correu
del comissari Primmirat de Barcelona
apareix a la pantalla del seu ordinador.
Benvolgut Isidor,
Què et semblaria si passem uns quants
dies voltant per Catalunya? Pels vells
camins dels contrabandistes, com temps
enrere, quan érem estudiants...
El teu vell amic,
Xavier.
En un fitxer adjunt, en Llampec
pot veure una foto escanejada i una
mica esgrogueïda, en què es veuen
dos estudiants, prims i emprenedors,
penjats en un perillós penya-segat. El
comissari no pot evitar somriure. En
realitat, aquella foto d’una situació
7

suposadament tan arriscada la van fer
estirats damunt d’una roca i girant la
càmera noranta graus.
Qui pot rebutjar una proposta com
aquesta d’un amic? Sobretot si és tan
temptadora, el metge t’ha recomanat
que facis exercici i tens les vacances
tan a prop.
Decidit, el comissari Llampec es
dirigeix cap a l’habitació del costat i
anuncia als seus ajudants:
—Haureu de continuar investigant
sols en el cas Bitllets falsos 007, amics
meus! La setmana que ve m’agafo
vacances.
—Ja fa temps que li tocava, comissari
—diu Fritz Pommes.
—I cap a on se’n va de viatge? —
pregunta Peter Zwiebel.
—Cap a Barcelona. M’estaré una
setmana voltant per Catalunya amb
en Xavier Primmirat, un vell company
8

9

d’estudis —contesta en Llampec, divertit,
i quan li passa pel costat agafa
una de les galetes de civada que ha fet
Sonja Sandmann.
—El comissari Primmirat de Barcelona?
Però si vam col·laborar amb ell en
el cas de la banda del Tigre —recorda
Fritz Pommes.
—Que és que tenen algun nou cas
entre mans? —demana el sergent
Zwiebel, que prepara el cafè per al
descans del migdia.
—No, i ara! —protesta en Llampec—.
Aquest cop es tracta de passejar,
d’aire fresc i de fer exercici!
—Exactament el que necessita, comissari
—assegura Sonja Sandmann—.
I no pateixi, que ho tenim tot controlat.
Vol una altra galeta?
—No, gràcies! Haig de pensar en
la meva línia —sospira en Llampec, i
amaga la panxa—. Si no, ni em podré
10

posar els pantalons d’excursionista.
Un cop a casa, en Llampec examina
amb ull crític el seu equipament per
anar d’excursió. Les botes velles encara
li van bé. Per desgràcia, però, els
pantalons d’excursionista ja no.
L’endemà mateix, el seu nebot Martin,
que és molt esportista, l’assessora
en la tria de la roba adequada a la botiga
d’esports: ha de ser molt lleugera i
impermeable.
—M’agradaria molt anar a Barcelona,
també —diu Martin—, però per desgràcia
haig d’anar a l’escola.
—Necessites urgentment una maleta
nova, Isidor! —diu la mare de Martin
més tard, quan va a buscar el seu fill
a casa del comissari, i en to una mica
compassiu assenyala la cosa atrotinada
que el seu germà treu en aquell moment
de l’armari.
11

—De debò? —exclama en Llampec,
mentre observa melangiós la maleta de
pell de color marró que l’ha acompanyat
durant tants anys. Són tants records,
els que porta incorporats aquella maleta,
en forma d’adhesius, rascades i bonys...
—Vinga, Isidor! Anem a comprar
ara mateix una maleta nova! —exclama
Ulla, decidida—. Tinc el cotxe aparcat
davant la porta!
12

Cinc minuts després, en Llampec
puja al Mini de la seva germana, que
el porta fins als grans magatzems més
propers.
Martin demostra de nou que és un
assessor expert.
—Aquesta d’aquí és molt lleugera i té
rodes. La pots moure amb el dit petit!
—diu, i li recomana una de les maletes
de cabina més modernes. Entre sospirs,
el seu oncle es decideix a comprar-la.
Una mica a contracor, al vespre el comissari
va ficant la seva roba en aquella
maleta nova, luxosa i platejada, mentre
la vella maleta va a parar de nou a l’armari.
L’endemà al matí, Ulla i Martin insisteixen
a acompanyar-lo a l’aeroport
d’Hamburg.
—Fes moltes fotos de Barcelona,
13

oncle Isidor! I saluda el Pau de part
meva! —exclama Martin, quan se n’acomiada.
El Pau és el fill del comissari Primmirat.
Té quinze anys i durant les últimes
vacances d’estiu es va estar amb
la família de Martin, a Hamburg, per
aprendre alemany. Martin voldria viatjar
l’any que ve a Barcelona, perquè
el Pau n’hi ha parlat molt bé. I perquè,
ara mateix, el F.C. Barcelona és el seu
equip preferit.
Quan en Llampec va a facturar la
seva nova maleta, reconeix que ha
de donar la raó al seu nebot: la maleta
es mou gairebé sola amb les seves
quadre rodetes, malgrat que conté les
seves feixugues botes de muntanya i
uns quants llibres.
Al taulell de facturació, s’hi han
aplegat un munt d’homes de negocis i
de viatgers que se’n van de vacances.
14

Barcelona, amb tots els seus llocs d’interès,
és un destí turístic molt popular.
—Bon viatge! —li desitja l’hostessa,
mentre enganxa l’etiqueta de l’equipatge
a la targeta d’embarcament.
—Bon viatge també a la meva maleta
—murmura en Llampec, mentre la
cinta transportadora se l’enduu a les
misterioses profunditats del magatzem
d’equipatges, i pensa: segur que
ara aquesta meravella rebrà les primeres
rascades!
Després de passar pel control de seguretat,
el comissari adquireix un bon
paquet de massapà per al Xavier i una
gorra de beisbol amb l’escut d’Hamburg
per al Pau. Tot seguit es dirigeix
cap a la porta d’embarcament. Just a
temps: una hostessa anuncia pels altaveus
que ja es pot pujar a l’avió.
15

Quan, dues hores i mitja després,
l’aparell aterra a l’aeroport de Barcelona,
en Llampec pensa: “Realment,
entre Hamburg i Barcelona només hi
ha quatre passes, en fi... quatre cops
d’ala. I ara, quina il·lusió que em fan
les vacances!”.
Enmig del corrent dels viatgers aconsegueix
arribar fins a la cinta transportadora
de l’equipatge. Passa una bona
estona fins que comencen a circular les
maletes. Gairebé totes es veuen iguals.
En Llampec pensa en la seva estimada
maleta vella, que sempre es distingia
16

d’un tros lluny. Però per fi veu que arriba
la seva preciositat platejada i agafa
la maleta de la cinta.
A la sortida hi ha molts funcionaris de
duanes. Això té a veure amb les mesures
de seguretat, que s’han reforçat durant
els últims dies. Segurament també tenen
en marxa alguna operació de recerca de
drogues. Tots els viatgers han de portar
les seves maletes al control fronterer,
així que es forma una llarga cua.
—Quina pèrdua de temps! No som
pas terroristes, nosaltres! —rondina
un home jove, i deixa la seva maleta
platejada directament al costat de la
d’en Llampec.
—La seguretat, per davant de tot —
diu el comissari, i mira somrient el jove
impacient que té al costat, que porta al
coll un mocador d’estiu blau amb pics
blancs.
Els gossos policia ensumen l’equipat-
17

ge dels passatgers. En Llampec admira
la intel·ligència d’aquests animals. Sap
que poden detectar amb absoluta seguretat
la presència d’explosius, diners
i drogues. Per això han rebut una llarga
formació especialitzada, com també
l’han rebuda els seus entrenadors.
De sobte, un gos pastor s’atura davant
d’en Llampec i es posa a olorar,
esverat, la maleta que té als peus.
—Acompanyi’m, si us plau —li diu
el funcionari—. Faci el favor de venir
—insisteix, mentre li fa gestos enèrgics
amb l’índex.
Abans que el comissari es pugui recuperar
de la sorpresa, ja és a l’oficina
de la duana.
—Obri la maleta! —li ordena el funcionari.
En Llampec intenta obrir-la, però els
seus esforços són inútils.
—El codi numèric no quadra. Aquesta
18

no és la meva maleta! —assegura, nerviós—.
No, no és la meva maleta!
Els funcionaris intercanvien mirades
significatives, com si diguessin: “Ha!
Ara sí que hem pescat un peix gros!
Que no és la seva maleta, això és el que
diuen molts quan els han enxampat
amb alguna mercaderia il·legal”.
—Que no és la seva maleta? Ara ho
veurem! —diu el funcionari—. Ara
mateix ho sabrem!
El comissari no entén per què, però
sí que sospita que tindrà problemes.
—Tenim una clau mestra! —diu el
funcionari, i treu una clau general amb
la qual es poden obrir totes les maletes
modernes.
—Doncs obri-la d’una vegada —
sospira en Llampec, mentre s’acosta
un altre funcionari, i no es pot estar
de remarcar—: A la meva maleta hi ha
roba de bany, sabates per caminar, una
19

guia de Catalunya i un llibre d’art sobre
Gaudí. El que hi ha aquí dins, no ho sé
—assegura el comissari—. Aquesta no
és la meva maleta.
El funcionari fica la clau general a
l’obertura del pany i la tapa s’obre. I
llavors sí que el comissari es posa blanc
com la paret, perquè aquella maleta platejada
és plena de paquetets ben posats
de bitllets de cinquanta euros! El comissari
agafa la seva lupa de butxaca i
examina l’holograma.
20

—Són bitllets falsos! —murmura,
i agafa aire—. I precisament de cinquanta
euros!
Només li faltava aquesta! Després
que fa setmanes que va darrere d’una
banda de falsificadors de diners, ara
l’han d’enxampar amb una maleta plena
de bitllets falsos! La veritat és que
la situació no pot ser més ridícula. És
per això que se li dibuixa un somriure
als llavis.
—De seguida se li esborrarà de la
cara aquest somriure, espavilat! —remuga
el funcionari de la duana, amb
molt mala jeia.
—Puc demostrar fàcilment que
aquesta no és la meva maleta —diu en
Llampec, tranquil—. A més, el comissari
Primmirat, que m’espera a fora,
els pot confirmar que sóc funcionari
de policia, i no un traficant de diners
falsos.
21

Preguntes a tots els detectius que
no es deixin entabanar pels trucs
dels traficants:
1. Com pot demostrar el comissari, de seguida,
que aquella no és la seva maleta?
2. A qui deu pertànyer la maleta amb els
diners falsificats?
Solució:
1.Pot mostrar
als funcionaris
l’etiqueta que l’hostessa
ha enganxat a la targeta
d’embarcament, on hi ha el
número de la seva maleta. Així
podran comprovar que es tracta
d’una altra maleta.
2. A l’home amb el mocador
de pics que s’ha posat
al costat d’en Llampec.